 |
Xerrada sobre història a Can Pasqual aquest darrer dissabte... |
El Col·lectiu Esparreguerí de Recerques [CER] organitza la xerrada Vides desconegudes. Les ignorades i ocultades reines i princeses visigodes, anys 410-718.
Presentació de l'acte a mans de l'Oriol Achón i Casas.
Xerrada a càrrec d'Oriol Dinarès Cabrerizo, doctor en Història antiga per la Universitat de Barcelona i especialista del tema.
El dissabte 23 de setembre de 2023 a les 19 h a la sala d'actes de Can Pasqual, d'Esparreguera.
Francesc Pau Castellet i Vinyals
L’esparreguerí del segle XVI que morí al Japó
 |
| Mossèn Ramon Maria Bosch i Vendrell oferiria aquesta xerrada organitzada per el Col•lectiu Esparreguerí de Recerques |
Aquest dissabte 09 de setembre del 2023 va tenir lloc l’esperada xerrada biogràfica
sobre la figura del Beat Domènec
Castellet, a mans de mossèn Ramon
Maria Bosch i Vendrell, rector d’Esparreguera.
La nau principal del temple parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera seria el lloc de la trobada. On un bon
nombre de persones interessades en conèixer una
mica més la figura i obra d’aquest esparreguerí del segle XVI, que moriria a
les llunyanes terres asiàtiques del Japó.
L’acte comptaria amb una presentació feta per el polifacètic
i conegut Joan Llort i Riera. Mentre
que la xerrada biogràfica aniria a càrrec del mossèn Ramon Maria Bosch, que ens presentaria la vida d’aquest esparreguerí
il•lustre tot presentant moments de la seva vida que sens dubtes el marcarien
per la seva importància.
Així ens presentaria l’origen i ambient familiar i
el despertar de la seva vocació
religiosa, d’aquell noi que es deia Francesc
Pau Castellet i Vinyals [que en religió passaria a dir-se fra Domènec Castellet]. Un noi d’uns trets de caràcter i capacitat intel·lectuals
molt marcats. Va causar també curiositat entre els assistents a la xerrada la descripció física del nostre Esparreguerí
extrets de la documentació antiga que encara tenim la sort que es conserva.
La seva capacitat
per l’estudi, junt amb un caràcter natural per treballar dur farien que el nostre esparreguerí passes del convent de Santa Caterina de Barcelona a
Santa Cruz la Real situat a la ciutat
de Segòvia. Un lloc on en aquella època servia de trampolí per seguir els
estudis vers França o Roma… Tanmateix es en aquest moment de la seva vida, l’any
1613, que el seu futur es decantaria vers la vocació missional. I de allí, cap el port de Sant Lucar de Barrameda per embarcar amb la Flota de la Nova Espanya.
Altre dels seus moments destacables esdevindrà durant
la seva estada a Mèxic, on desembarcaria a Sant
Juan de Ulloa i després d’un any i mig, embarcaria novament des de la
ciutat d’Acapulco vers la ruta de les
Índies amb el “Galeón Manila”. Allí a
les Filipines hi viurà sis anys. Essent ordenat prevere l’any 1616 treballant
al servei de tres parròquies: Santa
Magdalena de Patta (1616-17); Mare de
Déu del Rosari a Fotol (1617-19); i Sant
Ramon de Penyafort a Nalfitan (1619-21).
Aquí trobarem novament un punt àlgid de la seva vida. Davant la espectacular persecució
que viuen els cristians al Japó, el nostre esparreguerí embarcaria el 11 de
juliol d’aquell 1621 disfressat de comerciants, en un vaixell xinès ver el Japó
de les persecucions…
Aquesta es una època de grans sacrificis. El nostre esparreguerí políglota
sovint assistirà a altres religiosos i seglars que son capturats, torturats i
sacrificats amb les més horribles formes imaginables. Decapitats, cremats,
enterrats vius... En Castellet es un
sacerdot tot terreny que viurà una
època marcat per la persecució, de dolor, i els grans sacrificis. Veient caure
companys, amics i persones que sens dubtes Ell estimava. [“Consoleu, consoleu al meu poble, diu el vostre Déu” (Isaïes 40,
1...)]. El Japó per un període de 300 anys esdevindria un veritable escorxador
de cristians.
 |
| En Joan Llort i Riera fa la presentació d'aquesta xerrada biogràfica |
El dia 15 o 5 (segons les fonts) de juny de 1620
Fra Domènec Castellet es capturat
mentre predicava a un grup de cristians dins la casa de la venerable iaia de 80
anys i de nom Lucia de Freites.
Mossèn Ramon
Maria Bosch ens comparteix aquesta ja la darrera etapa de la vida terrenal
del nostre esparreguerí. Efectivament, Fra Domènec
Castellet faria cap a la presó d’Omura el 20 de juny de 1628. I posteriorment
es traslladat a la presó de Nagasaki. I de allí al seu martiri ocorregut un
divendres vuit de setembre de l’any
1628, lligat a un pal i cremat viu...
Ja com a tancament d’aquesta interessant xerrada, cal
fer esment del detall de que ja el 26 de febrer de 1656 es demanaria de
canonitzar a Fra Domènec Castellet
i tot el grup de màrtirs. No havent passat gaires anys des del seu martiri.
El 1867 el Sant Pare Innocenci XI el declararia oficialment Màrtir, fent-se un solemníssim Te
Deum al convent de Santa Caterina de Barcelona. Mentre que el Sant Pare Pius IX el 26 de febrer de 1866 el
declararia Venerable i el 07 de
juliol de 1867 el Beatificaria. Val a
dir que aquell mateix any 1867 seria l’any de les darreres persecucions de cristians al Japó...
Acabaré aquest article agraint aquesta xerrada
divulgativa que ha ofert el Col•lectiu
Esparreguerí de Recerques, i destacaria també la importància de la edició d’un
llibret que recull aquest treball. Titulat amb el mateix nom que la
conferencia: Beat Domènec Castellet.
Notes biogràfiques.
Un treball important i que nodrirà una mica més la
bibliografia històrica d’Esparreguera disponible de cara les generacions venidores.
 |
| Cartell editat per el Col•lectiu Esparreguerí de Recerques |
 |
| "Finestres al món" a la sala d'exposicions... |
 |
| Pelai Serra i Soler. Un dels artistes present a "Finestres del món" |
 |
| Acta fundacional de la nova Associació de la Residència Municipal de Can Comelles el divendre 28/07/2023 a l'Ateneu d'Esparreguera. |
Divendres 28 de juliol de 2023 varen ser aprovats els estatuts i signada l’acte fundacional de la nova associació esparreguerina creada sota el nom de l’Associació de la Residència Municipal de Can Comelles en un acte que tindria lloc al Cafè de l’Ateneu d’Esparreguera.
Aquest acte ha vingut precedit d’un treball d’un grup de comvilatans que d’ençà una reunió prèvia celebrada el passat dijous dia 6 de juliol, han estat treballant en la preparació dels seus estatuts i del acte fundacional.
Les persones presents a la reunió del divendres per majoria absoluta varen aprovar els Estatuts i elaborarien la corresponent Acta Fundacional de l’Associació de la Residència Municipal de Can Comelles. I també escollirien la seva primera Junta Directiva. Essent elegit com a president Antonio Cañizares i Martínez; com a secretaria Elena Manzanares i Rocamora; de tresorer Juan Marcos i Fernández; i dos vocals que recaurien a les mans de l’Asumpció Jorba i Marro i Manuel Sánchez i Gago.
El següent pas de la nova junta serà portat els Estatuts i l’Acta Fundacional al registre de Associacions de la Generalitat de Catalunya.
Aquelles persones que vulgueu recolzar aquesta iniciativa i participar d’aquest projecte -que va més enllà de les persones actualment residents a Can Comelles- poden contactar amb la nova associació en els seus correus electrònics irscanizares@gmail.com; Collbató@hotmail.com i els telèfons 616161562 i 659012673.
Lluis Artigas Jorba
 |
| Nou altar beneït a l'església parroquial d'Esparreguera, dedicat a la Mare de Déu del Puig. |
El diumenge 09 de juliol del 2023 va tenir lloc
enmig de la celebració del Ofici solemne
de Festa Major dins de l’església parroquial de Santa Eulàlia
d’Esparreguera, la esperada benedicció de l’altar dedicat a la Mare de Déu del Puig d’Esparreguera, a mans
de mossèn Ramon Maria Bosch i Vendrell,
Rector d’Esparreguera.
La missa de la Festa
Major d’estiu d’Esparreguera dedicada a Santa Eulàlia -la santa de 13 anys filla de Sarrià que moriria
l’any 304 martiritzada per odre del Prefecte romà Dacià, i que es Patrona de la
vila d’Esparreguera- ens recorda el trasllat de les seves despulles a la Cripta de la Catedral
de Barcelona l’any 1339.
A estat per aquesta solemnitat de la Festa Major d’estiu i desprès de molts
mesos de treballs que s’ha bastir aquest nou altar dins la tercera capella lateral
de la dreta de cara al absis del nostre temple. Lloc on antigament hi teníem
les imatges de La Miraculosa, Santa
Llúcia i la Mare de Déu de Fàtima.
Aquesta capella lateral ha estat dividia en dos
espais. La part interior que ha estat habilitada per guardar algunes imatges
utilitzades en determinats moments forts
del calendari litúrgic. Mentre que la part exterior del nou altar ja de cara
als feligresos, ens ofereix en el bell mig del centre la imatge restaurada de
la Mare de Déu del Puig que
presideix aquest altar. A l’esquerra
hi veurem una maqueta trimensional de l’església del Puig. I a la seva dreta la
reproducció d’una fotografia antiga de la imatge original que teníem de la Mare de Déu del Puig dins del altar
d’estil barroc que havia existit abans del 1936 a dins de l’església avui considerada
ermita. Tot plegat constitueix un nou altar auster, funcional i també elegant. En
sintonia amb la sobrietat de tot el temple parroquial.
L’actual església de Santa Maria del Puig d’Esparreguera de creu llatina, on s’alça al
centre del creuer el cimbori de base vuitavada i tanca el presbiteri un absis
circular, és d’estil romànic. Encara conserva l’església romànica a sota de
l’actual edifici vestigis de construccions més antigues que els
experts cataloguen com a preromàniques. Les darreres excavacions arqueològiques
efectuades ja fa uns anys confirmarien aquesta existència de restes de altres edificacions
anteriors a la construcció de l’edifici actual.
Si les darreres intervencions varen permetre de
conèixer com era l’església preromànica de finals del segle X, no ha estat
possible de datar la o les construccions anteriors. Ara per ara no ha estat possible de datar la
primera edificació, ja que parlarien d’una forquilla cronològica que aniria del
segle V al segle X.
L’església de Santa
Maria del Puig va ser l’església parroquial d’Esparreguera durant molts
segles fins que el nou temple de Santa Eulàlia d’Esparreguera finalment li
prendria el seu relleu, esdevenint com fins ara l’església titular del
municipi.
Santa
Maria del Puig és molt antiga. Ja apareix en un document datat a 09 de
setembre de l’any 985 en una donació que es faria dels dos castells del nostre
terme municipal, el castells d’Esparreguera i el castell de les Espases a les
autoritats eclesiàstiques de la ciutat de Vic. Al llarg dels segles Xi i XII també
trobarem diverses donacions i llegats. Apareix altre cop i més explícitament Santa Maria del Puig com a <<parròquia del
castell d’Esparreguera>> en un document del 1196.
Darrerament s’han publicat diverses monografies sobre Santa Maria del Puig que han ficat a l’abast de tot el públic esparreguerí
interessants aspectes de la història de la nostra primitiva església
parroquial. Gracies al treball incansable del versàtil historiador local Xavier Riera i Camps -que enguany ha publicat <<La Marededéu romànica de Santa Maria del
Puig d’Esparreguera>>- hi trobarem altres treballs també prou
interessants, com <<El Cantoral de
Santa Maria del Puig Esparreguera: Biblioteca de Montserrat, Ms 755 (Esparreguera
2022)>> o <<Les pintures
murals romàniques de Santa Maria del Puig (Esparreguera): nova proposta d’interpretació
(Esparreguera 2012)>> sense deixar de banda <<El cantoral de Santa Maria del Puig de 1593: manuscrit 755 de la
Biblioteca del Monestir de Montserrat (Esparreguera 2001)>>; tots de
la seva llarga llista d’obres de investigació publicades.
És fa palès doncs la devoció dels esparreguerins i
esparreguerines durant segles a la Mare
de Déu del Puig. Una realitat que ara es farà més visible amb un altar propi
dins de la nostra església parroquial.
 |
| La sala d'exposicions municipal acull els 26 quadres del 51è Concurs de Pintura Ràpida d'Esparreguera. |
El dissabte 06 de juliol de 2023 a
les sis de la tarda va tenir lloc la inauguració de l’exposició de les obres
participants en el 51è Concurs de Pintura
Ràpida d’Esparreguera a la sala d’exposicions municipal del carrer dels
Arbres. En un acte cultural que comptaria amb la presencia de les autoritats
del nou consistori esparreguerí.
L’exposició oferia al públic
visitant un total de 26 obres artístiques elaborades en diferents tècniques
pictòriques essent també presents les obres guanyadores de la present edició.
El primer premi de la categoria adult seria per l’artista Julio García Iglesias pel seu quadre a
l’oli sobre el carrer dels Arbres. Per la seva part Abelardo Florido Gaudullo aconseguiria el segon premi de la categoria
d’adult amb la seva aquarel·la també dedicada al carrer dels Arbres.
El tercer premi de dita categoria seria
per l’artista Ana González Barros
amb la seva obra a la tinta dedicada a un dels edificis emblemàtic de la nostra
localitat. A “Cal Bacallaner” del
carrer Barcelona cantonada amb el carrer Sant Joan.
A la categoria jove el primer premi seria per l’artista Adriana Cebriana Martínez, amb la seva
obra dedicada a l’Escola de la Vila. El segon premi de la categoria Jove aniria a les mans de l’Àlex Cueva amb la seva obra d’aquarel·la i llapis que batejaria amb
el nom de “Back To 1915”.
Mentre que el tercer premiat de la categoria jove seria per la obra de la Julia Velarde Garcia sobre el carrer
Balmes d’Esparreguera.
L’exposició restarà oberta i
visitable al públic del dijous 06 al dilluns 10 i del divendres 14 al diumenge
dia 16 de juliol de 2023, en horari de les sis de la tarda a les vuit del
vespre.
 |
| En Joan Llort i Riera durant la seva xerrada "Persones i coses" a Can Pasqual. Homenatge a l'Andreu Sitjà i Navarro. |
Aquest diumenge 18 de juny de 2023 tindria lloc a la sala d’actes de Can
Pasqual d’Esparreguera l’acte de
homenatge a la trajectòria cultural i humanística del conegut esparreguerí Andreu Sitjar i Navarro. Un acte
en el que participarien diverses persones amb el lliurament d’una
plaça commemorativa, i la xerrada que ens va oferir el popular investigador
local i divulgador històric Joan Llort i
Riera.
Organitzat per el Col·lectiu
Esparreguerí de Recerques, va comptar amb dues absències imprevistes i
significatives per motius de salut: la del Pere
Cuscó i la del homenatjat Andreu Sitjà i Navarro.
Desprès d’unes paraules de benvinguda i presentació adreçades al públic
assistent, a mans de l’arqueòleg Oriol
Achón i Casas -i abans de la xerrada
prevista dins del homenatge- gaudiríem d’una interessant tanda de parlaments.
 |
| A costal de l'Oriol Achón, la Maria Rosa Cuscó que ens parlaria de la part més humana de l'Andreu Sitjà en el primer parlament de la jornada. |
El primer d’ells aniria a càrrec de la Rosa
Maria Cuscó. Que participaria en representació del Pere Cuscó. La seva intervenció ens desgranaria la part més humana de la personalitat de l'Andreu Sitjà. Les seves serien paraules
que dibuixarien les seves nombroses qualitats
<<… una persona cultivada,
fidel, madura, responsable…>> amb la que també es compatiria
anècdotes biogràfiques d’una persona amb la qual s’han compartit moltes
vivències i anys aquí Esparreguera. Fins i tot es recordarien aquells moments
primerencs del cinema esparreguerí d’una colla entusiasta de joves, en la que l'Andreu Sitjà també hi seria allí present...
En una segona intervenció, que aquesta vegada aniria a càrrec de Josep Ràfols i Esteve, es compartirien
records de la seva etapa dins de l’àmbit públic i municipal. Experiències
compartides ja que els dos varen ser regidors del nostre ajuntament.
 |
| En la segona intervenció en Josep Ràfol compartiria experiències i anècdotes viscudes amm l'Andreu Sitjà durant l'època política de regidors a l'Ajuntament d'Esparreguera. |
 |
| L'Oriol Achón lliura a la Montserrat Sitjà la placa record del homenatge a l'Andreu Sitjà i Navarro. |
Entre les anècdotes que ens compartiria en Ràfols recordaria aquella vegada que durant una ballada de sardanes
a la plaça de l’església el dia 27 d’abril de 1974, l'Andreu Sitjà va aparèixer repartint clavells... Un acte simbòlic. Però
que no agradar gens ni mica -ja que coincidiria amb l’anomenada Revolució dels Clavells a Portugal [25.04.1974]
amb la caiguda de la Dictadura després de 48 anys- i se’l varen emportar a que dones explicacions…
En Josep Ràfols assenyalaria com
a tret important la gran aportació a la Cultura d’Esparreguera i a la protecció
del Patrimoni local. Recordant les seves importants iniciatives <<… els primers llibres de fotografies
de la historia d’Esparreguera …/.... La edició del calendari de Nadal de l’Ajuntament
…/... les primeres excavacions arqueològiques al carrer Barcelona i el Puig…>>
A continuació es donaria pas al lliurament d’una plaça - homenatge que
seria recollida enmig dels aplaudiments dels assistents -i clarament emocionada- la seva filla la Montserrat Sitjà, en nom del seu Pare l'Andreu Sitjà. La placa o rajola deia: “A l’Andreu Sitjà i Navarro. En reconeixement
a la teva tasca de difusió del patrimoni històric d’Esparreguera. 2023”.
 |
| En Juan Jurado i Bracero, regidor de l'Ajuntament d'Esparreguera compartint els seus records sobre e l'Andreu Sitjà... |
Reprenent els parlaments tindria la paraula el regidor de l’Ajuntament d’Esparreguera Juan Jurado i Bracero –que durant l’acte estaria assegut a les darreres files de la sala- i tot pujant a l’escenari ens parlaria de la vessant més cultural del nostre homenatjat. Valorant molt el seu treball com un home de “idees per defensar el Patrimoni”. En Juan Jurado el coneixeria més recentment, amb motiu d’una altre iniciativa seva. Les beques Lola Lizaran per a músics i artistes locals.
Esmentant també i de passada també el seu compromís en altres projectes com
serien la creació de la plaça del Centre o la recuperació de l’edifici històric
de Can Pasqual, lloc on celebraria el seu homenatge, entre altres interessants iniciatives.
 |
| En Joan Llort i Riera oferint la xerrada homenatge a l'Andreu Sitjà i Navarro, a la sala d'e conferències de Can Pasqual. |
En acabar ja sí, el parlament del nostra Regidor, s’entraria de ple en la xerrada que oferiria el carismàtic investigar local en Joan Llort i Riera. La seva conferència ens portaria a resseguir les rajoletes distribuïdes per tot Esparreguera sobre els noms i renoms d’algunes cases del poble. Unes rajoles incorporades al mobiliari urbà i cultural en temps de l'Andreu Sitjà regidor de l’Ajuntament d’Esparreguera.
En Joan Llort ens aniria esmicolant
el significat e història d’alguns noms d’aquelles rajoletes urbanes. Compartint
amb tots nosaltres un recorregut ple d’anècdotes i tradicions lligades amb els
noms i persones d’algunes cases. Sempre amb el tacte i elegància que el
caracteritza.
Val a dir que també en Joan Llort vindria equipat convenientment d’un
repertori de útils i robes, que anirien apareixent i reforçant didàcticament
alguns punts al llarg de la xerrada presentada al públic. Una escenificació que
fins i tot el portaria a caracteritzant-se com algun personatge d’època en algun moment…
Cal agrair-li al Joan Llort la seva xerrada divulgativa del nostre passat històric i de la memòria del dia a dia que s’ha viscut a la
nostra Vila. I també al Col·lectiu de
Recerques d’Esparreguera la organització d’aquest acte i homenatge a l'Andreu Sitjà i Navarro. Personatge que
durant tota una vida ha treballat per la conservació del nostre Patrimoni local,
per lliurar-lo amb el cor a les noves
generacions d’esparreguerins i esparreguerines.
Lluis Artigas Jorba
 |
| Molt bon ambient a la inauguració de "La Mostra" d'Esparreguera a la sala municipal d'exposicions aquest divendres 09 de juny de 2023. |
Avui divendres 09 de juny de 2023 a les set de la tarda
ha tingut lloc a la sala municipal d’exposicions del carrer dels Arbres d’Esparreguera,
la solemne inauguració de la popular “Mostra
d’Esparreguera” d’arts plàstiques i joieria.
Un centenar d’alumnes dels diversos tallers de l’escola
municipal, ens presentes de forma les seves millors creacions i obres. Oferint-nos
un veritable ventall o mostra de
obres artístiques creades. Una exposició d’obres dels alumnes que també son de retruc, un ventall de la formació que
reben i la capacitat plàstica de les diverses tècniques amb les que treballen,
en els diversos tallers de pintura, dibuix, còmic, ceràmica, restauració de
mobles o joieria.
Val a dir que la exposició ens ofereix més de dues-centes
peces originals. Ja que s’ha deixat que aquells alumnes que voluntàriament hi participessin
aportessin fins un màxim de tres creacions.
 |
| Cinc minuts després d'obrir portes de "La Mostra" d'Esparreguera edició 2023... |
Els visitants han resta bocabadat de l’alt nivell d’aquesta
edició, donant grans elogis a les
obres presentades i també al treball formatiu que estan donant els Tallers
d’Activitats Artístiques i Culturals de la nostra població.
La “Mostra
2023 d’Esparreguera” restarà visitable fins el diumenge 11 de juny de 2023,
en horari d’11 del matí a 1 del migdia i de 5 de la tarda a 8:30 del vespre.
Lluis Artigas Jorba
 |
| Presentació del Joan Vendrell i Giménez de l'autor Jordi Gobern i Simó i el seu darrer llibre, a la sala d'actes de la Biblioteca Municipal l'Ateneu d'Esparreguera |
Era una espineta que planava per el damunt dels
aires de la nostra estimada Vila d’Esparreguera, Això de treure per la Diada de Sant Jordi un flamant nou llibre però sense cap
presentació prèvia del mateix. Val a dir també que obligats per les
circumstàncies certament. I vet a qui, que finalment, tots la em tret per fi …
i es que les coses bones es fan esperar...
Aquest dijous dia 08 de juny de 2023 va tenir lloc
a la sala d’actes de la biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparreguera la presentació oficial del darrer llibre
del historiador local en Jordi Gobern i
Simó: "70 anys del Club Bàsquet Esparreguera. 1952-2022";
en un acte que seria presentat per en Joan
Vendrell i Giménez, President del Club Bàsquet Esparreguera. Qui ens compartiria
la gènesis creativa d’aquest llibre tant singular. I ens compatiria també com
l’entitat esportiva local encarregaria al Jordi
Gobern de fer aquest important treball, pensat com una fita commemorativa del Club.
En Joan
Vendrell i Giménez recordaria a tots els assistents els actes que ja varen
tenir lloc per la celebració del cinquantenari de l’entitat esportiva local.
Una d’elles la exposició de caire visual i gràfica que tindria lloc a la sala municipal
del carrer dels arbres. Tot plegat, uns antecedents que portarien camí amunt a la necessitat de crear aquesta
obra històrica genuïna.
La petició del club esparreguerí, aquest repte, va ser acceptada amb entusiasme per en Jordi. Malgrat que davant Ell
començaria una cursa contrarellotge, un extenuant treball de dos anys i mig
llargs, que posaria a prova la tenacitat dels més valent. Poc pensarien en
començar que tant laboriós i constant treball donaria per fruits aquest joia,
aquest elaborat treball, aquest llibre tant agradable de seguir.
La intervenció del
historiador Jordi Gobern se
centraria més en el cos del llibre. Tanmateix el dur treball fet: de compilar, de
revisar, de datar, de catalogar, de cercar els noms d’aquells i aquelles que
apareixen a les fotografies recollides i estudiades ha estat sense cap mena de
dubtes un treball monumental. Perquè no
dir-ho: segurament que ha posar a prova la paciència
benedictina i capacitat de planificació del seu autor i col·laboradors.
Si be, com explicarien en
la presentació, l’entrada a la anomenada era
digital ha estat un remarcable contrarietat en la conservació del material
gràfic i fotogràfic, -a diferencia d’èpoques
passades amb les còpies sobre paper- el
treball de recerca i recuperació així com les nombroses entrevistes fetes a
supervivents de la historia del bàsquet local
-així com els elements més joves i contemporanis- ha
permès de escriure la historia i deixar constància bibliogràfica d’aquest
esport a casa nostra.
Efectivament, també s’han
recollit nombroses anècdotes de club, dels seus jugadors i jugadores, i de les
seves competicions. Un bagatge important que si no haguessin compilat i
recollit ara, molt possiblement es perdria i desapareixeria per sempre en unes
poques dècades.
En Gobern i
Simó ens faria viure al públic assistent a aquesta presentació aquells
primers començaments del basquet esparreguerí al Patronat Parroquial. Amb unes
competicions fetes entre equips del poble.
Amb el pas dels anys entrarien ja amb uns equips més estructurats –El Club
Bàsquet Santa Eulàlia- amb
competicions dins de la OAC, i anys després a les competicions federatives. Val
a dir, que -com explicaria en Jordi-
en aquelles primerenques llums de l’esport no totes les categories es
cobririen a la federació. Per un temps, el club de bàsquet esparreguerí participaria
a les dues competicions…
 |
| Cartell de la presentació del llibre de Jordi Gobern i Simó "70 anys Club Bàsquet Esparreguera. 1952-2022". |
El creixement esportiu del
bàsquet esparreguerí aniria també de la
mà amb creixent necessitat d’un espai adient per a jugar, com ens recordaria el
Jordi Gobern i Simó. Son els anys de
la nova seu de les pistes del carrer
Hospital, que amb els anys, seria pavimentat, desprès enrajolat, i molt després
veuria construir el flamant Pavelló …
Retornat enrere en la
nostra narració i dins d’aquest sucosa
historia esportiva es recordaria la fundació del Club Basquet Esparreguera l’any 1952. I aquí sí, deixant les
curiositat i les bones anècdotes que mai falten en qualsevol grup humà, la
vessant historiogràfica de l’autor esparreguerí aniria a la presentació cronològica dels diversos
equips del Club Basquet Esparreguera
fins l’any 2022, assenyalant detalls
i dades de fites esportives
aconseguides.
Permeteu-me un xic personal en dir que, si els arxius
municipals de Sant Pere de Ribes i l’Hospitalet de Llobregat estan encara avui
dia molt agraïts per tot el material que desinteressadament els hi lliuraria el
nostre historiador i autor del llibre avui presentat; també els amants de la
historia i el passat d’Esparreguera, també li podem estar avui dia molt agraït per
aquest nou treball que tant dignifica el nostre passat i també engrandeix la bibliografia
local. Si la presentació del seu llibre “El
molí fariner de Can Broquetes” (Esparreguera 2019) va ser una important
aportació al coneixement de les nostres arrels
vilatanes, aquest llibre “70 anys
del Club Bàsquet Esparreguera. 1952-2022" des d’un altre
enfocament, es continuador en preservació de la memòria col·lectiva de la
nostra vila. D’una forma molt amena, gràfica i visual. El Jordi Gobern i Simó ha
immortalitza el mon del bàsquet. La petita
o gran historia de l’esport
local.
Ben segur -i
ho desitgem tots i totes- aquí uns pocs
anys siguem novament presents a un nou
lliurament dels seus treballs.
Lluis Artigas Jorba.
 |
| L'artista esparreguerí Josep Grau i Piñol en acabar de preparar la seva exposició a la Biblioteca Municipal d'Esparreguera. |
El dilluns 29 de maig el polifacètic artista esparreguerí Josep Grau i Piñol inaugurava la seva darrera exposició pública a la Biblioteca Municipal L’Ateneu d’Esparreguera, que restarà oberta al públic fins el dijous 22 de juny de 2023.
L’artista ens presenta un total de quinze obres
que dedica a la ciutat italiana de Venècia. D’aquí la capçalera d’aquest
article recordant la pel·lícula romàntica de Vittorio De Sica “El Viatge” (Il Viaggio 1974) interpretada entre altres per Sophia Loren i
Richard Burton. Una de la quarantena llarga de films que ens recomanen de veure
abans d’anar a Venècia. Una ciutat molt visitada per turistes i també artistes.
Per a molts, una ciutat que anomenen “La Sereníssima” per el seu encant i nombrosos
edificis històrics i artístics. Que no obstant, viu lentament la condemna d’esser engolida per l’aigua amb el pas
dels anys...
Pels seus carrers em vist caminar personatges
il·lustres com James Bond e Indiana Jones. I també va ser l’escenari de
importants pel·lícules, Com El Turista
(2010) amb Angelina Jolie i Johnny Depp; 007
Casino Royale (2006) amb Daniel Craig i Eva Green; o la desenfadada La gran Nit de Casanova (1954) amb Bop
Hope i Joan Fontaine, i tantes altres...
Efectivament, Venècia i els seus encants han estat recollit per poetes, escriptors, músics,
cineastes i també nombrosos artistes. Que cadascun amb el seu estil, la seva tècnica
i seva visió, ens han deixat un gran patrimoni, que podríem qualificar d’Etern.
Aquí tenim el contacte d’Esparreguera amb la
impressionant ciutat de Venècia. Els ulls de l’artista que com un notari sap aixecar
acta de tot allò que els seus ulls veuen. Tornant a interpretant aquella
realitat, tot enriquint-la amb el seu pensament i la seva magistral tècnica...
Si per els amant del setè art recomanen un llistat
de pel·lícules per a visionar abans de visitar aquella ciutat, potser ens
caldria també recomanar de visitar les exposicions que els artistes en ofereixen
sobre Venècia. Especialment la del popular i reconegut pintor Josep Grau que tenim aquest dies a casa
nostra. A la Biblioteca Municipal de l’Ateneu
d’Esparreguera.
L’exposició presentada per Grau consisteix de set quadres de paisatges dibuixats de forma monocromàtica
i d’uns llocs molt concrets d’aquella ciutat, Que potser, podríem perdre de
vista en el nostre viatge a la
esmentada ciutat. Els altres set son aquarel·les a tot color i que ens
resultarà molt més fàcil de identificar dins del ambient turístic venecià.
Tanmateix l’exposició també compta amb un acrílic d’ornamentació que tancaran
el llistat de quinze obres presentades.
L’artista en Josep
Grau es mantindrà una vegada més arrelat en el Art figuratiu aventurer
que constantment es a la recerca d’allò que els demés potser no saben veure i
que és necessari de immortalitzar amb els pinzells.
Aquesta exposició potser va d’això. De fer veure algunes coses i compartir-les. No
entrarem en el Corpus espiritual de l’artista
esparreguerí ni en el valor de les tècniques artístiques que ha empleat. En Josep Grau ja és molt conegut. I el
llistat d’exposicions i premis rebuts també. Només recordarem la seva visió de
vegades també monogràfica en la que
el artista i les seves mans trauran la millor essència d’allò que els seus ulls
veuen. Amb la alegria del miner que sap
extreure l’or de dins de la més profunda mina. En anteriors exposicions -de ja fa molts anys però que tots guardem fresca
dins de la memòria- algunes de les seves exposicions
monogràfiques: sobre les teulades
d’Esparreguera, o aquella altra dedicada a les portes velles, molt velles, molt velletes... que va saber de
transmetre amb tanta força la seva esència. Tanmateix avui, aquesta exposició
amb una obra més madura que aquella primera exposició dedicada a “La Ribera”, que va oferir-nos a la Galeria Art 77 d’Esparreguera -ja en el segle passat- ens certifica que en Josep Grau i Piñol continua essent un valor en constant creixement artístic.
Venècia, si, la ciutat sereníssima de
les aigües visita Esparreguera de la mà del Josep i el seu Il
viaggio dins del Cosmos de l’Art…
La sala d’exposicions de l’Ajuntament
d’Esparreguera aculli fins el diumenge dia
02 d’abril de 2023 l’exposició pictòrica de l’artista esparreguerina Adela Herraíz, que va ser inaugurada
amb molt d’èxit a les vuit del vespre d’aquest divendres 24 de març.
L’exposició presenta al públic esparreguerí un
total de vint-i-vuit quadres policromats amb tècnica mixta en la que l’autora incorpora
sensibles afegits al estil “papier collé”
amb el que li dona un acabat molt personal dins d’aquest quadres de cromàtica
molt equilibrada i entenedora.
Els quadres de l’Adela que ens ofereix en aquesta ocasió
ens regalen unes imatges d’una gran pau, amb l’afegir de regalar-nos simultàniament
un bocinet de la història de la nostra vila. Efectivament, les obres
presentades per l’Adela Herraíz
també esdevenen una crònica històrica d’aquella Esparreguera de les tres
primeres dècades del segle passat avui per avui del tot desapareguda. Son
quadres o imatges que esdevenen unes veritables capsules del temps. On la
artista immortalitza unes velles imatges que
-si bé pel cas d’Esparreguera algunes son originalment extretes de
postals antigues- son de
nou processades amb les mans i ulls de l’artista. Que amb una nova mirada sap
actualitzar aquella realitat de les revelles i avorrides imatges locals,
transportant-les amb la màgia del creador artístic en obres gustoses i
atractives per als homes i dones del nostre temps.
Son quadres plens de
detalls. Obres elegants i que desprès del procés creatiu de la pintora Adela Heraíz es converteixen en unes
imatges plenes d’espurnes o xàldigues de llum. Escenes de èpoques passades sí, imatges d’un món desaparegut sí, però refetes
i amarades de l’esperit de l’artista aconsegueixen fer-se atractiu per tot el
públic d’avui en dia.
La major part de la
obra presentada en aquesta exposició es dedicada a recordar els carrers, les
places i la gent d’Esparreguera, amb aquell marcat flaire de poble montserratí.
Tanmateix no és la única temàtica presentada enguany. El cor, els ulls i la ànima
d’un artista es sempre inabastable. Tot hi te cabuda i el seu lloc. I vet aquí
que l’Adela també presenta altres treballs
en aquesta col·lecció de obres. Com els acurats paisatges de la veïna localitat
de Collbató o altres obres que seguint la dinàmica i estil presentat, també
inclouran un autoretrat al fons de la sala, i altres obres que recullen moments
simpàtics. Com el record de quelcom persona o alguna mascota canina.
La inauguració va
estar molt concorreguda, -i l’autora
una vegada més- va rebre nombroses felicitacions i elogis per
la obra pictòrica presentada. Com també mostres d’afecte i estimació del
nombrós públic assistent.
Aquesta exposició
restarà oberta al públic per visita-la fins el diumenge 02 d’abril de 2023. Tots
hi sou convidats de visitar-la.
Lluis Artigas Jorba
 |
Portada del llibre del Lluis Artigas Jorba "Josep Ferrer i Civil i els seus Capítols Matrimonials de la Notaria d’Esparreguera 1795-1806". |
