Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Partiquí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Partiquí. Mostrar tots els missatges

dimarts, 4 de febrer del 2020

L’Associació Teatral El Partiquí de Barcelona participa en el 10è Certamen Francesc Ribera

 


La barcelonina Associació Teatral El Partiquí El Clot-Camp del’Arpa, es un grup de teatre amateur que te la seva seu al Centre Cultural La Farinera del Clot, ha participat aquest diumenge 02 de febrer de 2020 en el 10è Certamen Francesc Ribera i Cortadella Concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera, amb la obra teatral que porta per a nom “Una Jornada Particular”, baix la Direcció de l’Eva Aguirre i Castelltort.

“Una Jornada Particular”, en Italià Una giornata particolare es una peça teatral que donaria peu també a fer-ne una pel·lícula sota el mateix nom l’any 1977, protagonitzada per Sophia Loren Marcello Mastroianni que potser molts de vosaltres recordareu. De fet va ser feta baix la Direcció de Ettore Scola amb guió de Maurizio Costanzo i Ruggero Maccari.

El fil argumental de la obra teatral i també la versió cinematogràfica ens situaria dins de l’ambient de la Itàlia feixista de la pre-guerra mundial. Itàlia viu el seu 16è any de règim totalitari i la ideologia feixista impregna i controla totes des capes d’aquella societat.

L’escenari ens situa a la ciutat de Roma d’aquells moments en que es prepara la visita i trobada -per un 6 de maig de 1938-  dels dos dictadors del moment: Hitler i el seu nazisme, i Mussolini amb el seu feixisme que fan aliança, lleis racistes, i faran també un front comú en el camí vers la guerra.

Recordeu que el context històric d’aquella visita vindria donada per la annexió alemanya d’Àustrica el 12 de març de 1938 i la compareixença de Mussolini davant la Cambra Feixista per tal de defensar la total inactivitat de Itàlia davant la annexió consumada, el 16 de marc de 1938.

Mentre que aquí Catalunya la afamada població pateix i plora sota les bombes de la aviació feixista italiana aquell 1938, la societat romana viu immersa del moment històric d’aquella trobada.

Una família, també immersa dins de l’ambient foll d’aquells moments on no ser feixista seria la causa del major menyspreu, i la població, adoctrinada en uns casos i arrastrada en altres, viurà la diferència, el ser demòcrata, o lliurepensador, com una ofensa o una traïció a la Pàtria, ens situa sobre l’escenari una família emmotllada a la doctrina mussuliniana del moment. Un marit ben masclista i sis fills.

Be, tothom deixa la casa per tal d’anar a veure el Duce. Tothom menys la mestressa de casa, l’Antonietta. Personatge encarnat per la Montse Poblet, i que resignada, resta en la seva feina familiar.

La fugida de l’ocell tancat en una gàbia dins de la casa i l’atzar farà que l’Antonietta contacti amb un altre veí que viu sol a l’altra banda del pati. El Gabriele –aquí interpretat per Marc Prat-  que es un intel·lectual homosexual que ha estat acomiadat de la ràdio per la seva actitud antifeixista i que resta pendent de la deportació. Viu la angoixa i la soledat de tantes persones que no encaixen dins dels nous valors totalitaris imposats per els manaires de torn.

Mentre que el marit de l’Antonietta que es diu Emanuele (en el seu paper Jaume García) i els seus fills Arnaldo (Adrià Laborda), Umberto (Jofre Sendrós), i Fabio (Marcel Costa)  i filla Romana (Mar Puigbert) resten a la desfilada militar, l’Antonietta i el Gabriele viuran una experiència evolutiva que aniria, del seu enfrontament ideològic, al reconeixement mutu d’allò que els hi és comú al dos: una profunda soledat.

Viuran intenses emocions. “Una Jornada Particular”, que és el nom d’aquesta obra, no resta indiferent de la mirada controladora de la Portera fica nassos en un paper interpretat per la Leo Campà.

Tanmateix en acabar la jornada cadascú li tocarà de viure la seva particular presó i soledat. Gabriele esdevindrà detingut per el policia (Ivan Radigales) i deportat com enemic del Règim. Mentre que l’Antonietta restarà sotmesa a les seves obligacions conjugals en retornar la seva família...

“Una Jornada Particular”, es la historia d’un home i una dona que estan sols per diferents circumstàncies, i que és necessiten i tanmateix no poden restar junts. Un drama psicològic, una història humana dins d’una història d’un mon que s’adreça amb grans passes a la destrucció provocada per una guerra mundial com mai abans s’havia conegut. Tanmateix, estant a les portes d’aquest mon a punt de petar, a punt de canviar, resten cec i arrossegats per la pressió i l’ambient dels esdeveniments històrics del moment.

La Directora Eva Aguirre i Castelltort a comptat per la realització d’aquest projecte amb el treball de la Leo Campà com ajudant de direcció, el treball del Josep Lluis Andrés i l’Octavi Dòria a l’apartat d’escenografia, so, i il·luminació; el vestuari fet per la Maria Àngels Giralt, la perruqueria de la Lola Vidal, i finalment a càrrec del Marcel Costa el disseny del programa. Val a dir que les gravacions d’àudios de que podem gaudir, -alguns de caire històric d’aquella visita en que se situa la trama argumental de la obra-  anirien a càrrec del Martí Lucas, l’Adrià Laborda i l’Alejandro Romero.

Diumenge vinent tindrem a l’escenari la obra Fum Fum Fum a mans del Triangle Teatre de Cornella de Llobregat, Ja sabeu que si no us agrada les cues de les taquilles, podeu adquirir les entrades anticipadament els dijous i el divendres de 5 a 7 de la tarda al Patronat.

Ens veiem diumenge Amics,...



[Aquest article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]



dimecres, 30 de gener del 2019

Arsènic i puntes de coixí al Patronat Parroquial d’Esparreguera

 



Tercera obra teatral presentada al concurs del 9è Certamen Josep Borràs i Farrés, que te lloc al Patronat Parroquial d’Esparreguera aquest diumenge 27 de gener de 2019. Amb la presentació de la obra escrita per Joseph Kesselring i que porta per a nom “Arsènic i puntes de coixí”.


    No deixa d’esser ben curiós la coincidència de que va esser precisament aquesta mateixa obra teatral, amb la que va debutar com a directora teatral a Teatre Lliure la nostra Anna Lizarán.


Una obra clàssica de marcat humor negre, on veurem a dues dolcetes velletes, unes iaietes encantadores, que anirem mica en mica descobrint, tal com avança la obra, que tenen un peculiar concepte de la pietat i de com ajudar a les persones que es troben soles del tot, del tot, del tot, en el nostre mon …


El llibret “Arsènic i puntes de coixí” val a dir que també tindria molta popularitat gracies a una cinta de cinema. Efectivament, el director Frank Capra la portaria a la gran pantalla amb el títol de “Arsénico por compasión” i donant-le a conèixer a tot el món aquesta obra teatral i el seu autor. Una obra que com ja sabeu tots vosaltres, és de humor negre i ambientada al Brooklyn de Nova York a la dècada dels anys 40.


El grup de teatre AT El Partiquí, del Clot, de Barcelona, sota la direcció de la Lola Vidal, ha estat l’encarregada per portar-la al nostre escenari d’Esparreguera.


L’argument ens presenta tot aixecar el seu teló en una escena de tres persones, amb el Reverent Harper, encarnat per Francesc Vidal, i les germanes Abby i Martha Brewster que son les velletes adinerades que interpretaran Teresa Guillamon i Leó Campà, i que conviuen amb el sonat del seu nebot Teddy –paper interpretat per Pau Polo- qui esta convençut d’ésser el president dels Estats Units, en Theothore Rooselvelt.


A la trama apareix també el Mortimer Brewster –en mans de Marc Prat- que és altre dels nebots i germà del qui afirma ser el presidents dels EEUU. Tanmateix Ell es periodista especialitzat en la critica teatral i es troba promès i amb projectes matrimonials amb la Elaine Harper, paper que interpreta la Mar Puigbert.


La troca continua embolicant-se amb l’arribada del tercer nebot, que en mans de Jaume García, ens encarna la figura de Jonathan Breswter. Un home de passat fosc que apareix a escena desprès de molts anys d’absència a la casa familiar i que apareix acompanyat del cirurgià plàstics Doctor Eintein, que interpreta Adrià Varela. La seva aparició a la llar familiar desprès de tants anys no és casual. Cerca refugi escapant-se de la persecució policial, car es un assassí en sèrie que ha anat esquivant llur persecució a base de canviar la fisonomia de la seva cara.


Tanmateix, ja allí, sua també un antic odi perpetuo contra Mortimer. Heretat des de les primeres clarors de la infància dels dos. Una comèdia negra on ens presenta a tota una família de tarats mentals, ja que les venerables avies també es dediquen a assassinar persones que viuen soles, sembla esser per compassió. El fet és que tenen un veritable cementiri de les seves víctimes soterrades a casa mateix.


Al final però, la espurna de llum, apareixerà beneint a la única persona que sembla tenir la corda encara ben tocada. Realment, Mortimer, el nebot preferit de les dues ties velletes, no pertany a aquella família de sonats mentals. I podrà, per fi, casar-se amb la seva estimada Elaine.


       Altres papers dins la obra sons els de l’Agent O’Hara, un policia amb vocació de escriptor de teatre, en mans de Jofre Sendrós; el paper del Enric Compte que interpreta l’Agent Klein, el Tinent Rooney a mans del Jaume Mercadé, i la interpretació de Manel Bonmatí amb el paper de Senyor Gibbs. Acabem amb la Senyora White que interpreta Laura García.


A la part Técnica de la obra presentada: el Josep Lluís Andrés i l’Octavi Dòria que tindrien al seu càrrec l’escenografia. Tanmateix també aniria a càrrec del primer d’ells la il·luminació i del segon el so.


Coordinació d’Eva Aguirre, maquillatge de Jordi Miró, vestuari a càrrec de la Maria Àngels Giralt, i la perruqueria a mans de la Lola Vidal. Actuant com a ajudant de direcció la Laura García.


Diumenge vinent, més teatre a Esparreguera…





[Aquet article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]