Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ramon Maria Bosch Vendrell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ramon Maria Bosch Vendrell. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 de setembre del 2023

Xerrada biogràfica del Beat Domènec Castellet

Francesc Pau Castellet i Vinyals

L’esparreguerí del segle XVI que morí al Japó

 


Mossèn Ramon Maria Bosch i Vendrell oferiria aquesta xerrada
organitzada per el Col•lectiu Esparreguerí de Recerques

    Aquest dissabte 09 de setembre del 2023 va tenir lloc l’esperada xerrada biogràfica sobre la figura del Beat Domènec Castellet, a mans de mossèn Ramon Maria Bosch i Vendrell, rector d’Esparreguera.

La nau principal del temple parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera seria el lloc de la trobada. On un bon nombre de persones interessades en conèixer una mica més la figura i obra d’aquest esparreguerí del segle XVI, que moriria a les llunyanes terres asiàtiques del Japó.

L’acte comptaria amb una presentació feta per el polifacètic i conegut Joan Llort i Riera. Mentre que la xerrada biogràfica aniria a càrrec del mossèn Ramon Maria Bosch, que ens presentaria la vida d’aquest esparreguerí il•lustre tot presentant moments de la seva vida que sens dubtes el marcarien per la seva importància.

Així ens presentaria l’origen i ambient familiar i el despertar de la seva vocació religiosa, d’aquell noi que es deia Francesc Pau Castellet i Vinyals [que en religió passaria a dir-se fra Domènec Castellet]. Un noi d’uns trets de caràcter i capacitat intel·lectuals molt marcats. Va causar també curiositat entre els assistents a la xerrada la descripció física del nostre Esparreguerí extrets de la documentació antiga que encara tenim la sort que es conserva.

La seva capacitat per l’estudi, junt amb un caràcter natural per treballar dur farien que el nostre esparreguerí passes del convent de Santa Caterina de Barcelona a Santa Cruz la Real situat a la ciutat de Segòvia. Un lloc on en aquella època servia de trampolí per seguir els estudis vers França o Roma… Tanmateix es en aquest moment de la seva vida, l’any 1613, que el seu futur es decantaria vers la vocació missional. I de allí, cap el port de Sant Lucar de Barrameda per embarcar amb la Flota de la Nova Espanya.

Altre dels seus moments destacables esdevindrà durant la seva estada a Mèxic, on desembarcaria a Sant Juan de Ulloa i després d’un any i mig, embarcaria novament des de la ciutat d’Acapulco vers la ruta de les Índies amb el “Galeón Manila”. Allí a les Filipines hi viurà sis anys. Essent ordenat prevere l’any 1616 treballant al servei de tres parròquies: Santa Magdalena de Patta (1616-17); Mare de Déu del Rosari a Fotol (1617-19); i Sant Ramon de Penyafort a Nalfitan (1619-21).

Aquí trobarem novament un punt àlgid de la seva vida. Davant la espectacular persecució que viuen els cristians al Japó, el nostre esparreguerí embarcaria el 11 de juliol d’aquell 1621 disfressat de comerciants, en un vaixell xinès ver el Japó de les persecucions…

Aquesta es una època de grans  sacrificis. El nostre esparreguerí políglota sovint assistirà a altres religiosos i seglars que son capturats, torturats i sacrificats amb les més horribles formes imaginables. Decapitats, cremats, enterrats vius... En Castellet es un sacerdot tot terreny que viurà una època marcat per la persecució, de dolor, i els grans sacrificis. Veient caure companys, amics i persones que sens dubtes Ell estimava. [“Consoleu, consoleu al meu poble, diu el vostre Déu” (Isaïes 40, 1...)]. El Japó per un període de 300 anys esdevindria un veritable escorxador de cristians.


En Joan Llort i Riera fa la presentació d'aquesta xerrada biogràfica

El dia 15 o 5 (segons les fonts) de juny de 1620 Fra Domènec Castellet es capturat mentre predicava a un grup de cristians dins la casa de la venerable iaia de 80 anys i de nom Lucia de Freites.

Mossèn Ramon Maria Bosch ens comparteix aquesta ja la darrera etapa de la vida terrenal del nostre esparreguerí. Efectivament, Fra Domènec Castellet faria cap a la presó d’Omura el 20 de juny de 1628. I posteriorment es traslladat a la presó de Nagasaki. I de allí al seu martiri ocorregut un divendres vuit de setembre de l’any 1628, lligat a un pal i cremat viu...

Ja com a tancament d’aquesta interessant xerrada, cal fer esment del detall de que ja el 26 de febrer de 1656 es demanaria de canonitzar a Fra Domènec Castellet i tot el grup de màrtirs. No havent passat gaires anys des del seu martiri.

El 1867 el Sant Pare Innocenci XI el declararia oficialment Màrtir, fent-se un solemníssim Te Deum al convent de Santa Caterina de Barcelona. Mentre que el Sant Pare Pius IX el 26 de febrer de 1866 el declararia Venerable i el 07 de juliol de 1867 el Beatificaria. Val a dir que aquell mateix any 1867 seria l’any de les darreres persecucions de cristians al Japó...

Acabaré aquest article agraint aquesta xerrada divulgativa que ha ofert el Col•lectiu Esparreguerí de Recerques, i destacaria també la importància de la edició d’un llibret que recull aquest treball. Titulat amb el mateix nom que la conferencia: Beat Domènec Castellet. Notes biogràfiques.

Un treball important i que nodrirà una mica més la bibliografia històrica d’Esparreguera disponible de cara les generacions venidores.


Cartell editat per el Col•lectiu Esparreguerí de Recerques



dilluns, 10 de juliol del 2023

La "Mare de Déu del Puig" ja te un altar a l'església parroquial

 

Nou altar beneït a l'església parroquial d'Esparreguera, dedicat a la Mare de Déu del Puig.

El diumenge 09 de juliol del 2023 va tenir lloc enmig de la celebració del Ofici solemne de Festa Major dins de l’església parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera, la esperada benedicció de l’altar dedicat a la Mare de Déu del Puig d’Esparreguera, a mans de mossèn Ramon Maria Bosch i Vendrell, Rector d’Esparreguera.

La missa de la Festa Major d’estiu d’Esparreguera dedicada a Santa Eulàlia  -la santa de 13 anys filla de Sarrià que moriria l’any 304 martiritzada per odre del Prefecte romà Dacià, i que es Patrona de la vila d’Esparreguera-   ens recorda el trasllat de les seves despulles a la Cripta de la Catedral de Barcelona l’any 1339.

A estat per aquesta solemnitat de la Festa Major d’estiu i desprès de molts mesos de treballs que s’ha bastir aquest nou altar dins la tercera capella lateral de la dreta de cara al absis del nostre temple. Lloc on antigament hi teníem les imatges de La Miraculosa, Santa Llúcia i la Mare de Déu de Fàtima.

Aquesta capella lateral ha estat dividia en dos espais. La part interior que ha estat habilitada per guardar algunes imatges utilitzades en determinats moments forts del calendari litúrgic. Mentre que la part exterior del nou altar ja de cara als feligresos, ens ofereix en el bell mig del centre la imatge restaurada de la Mare de Déu del Puig que presideix aquest altar. A l’esquerra hi veurem una maqueta trimensional de l’església del Puig. I a la seva dreta la reproducció d’una fotografia antiga de la imatge original que teníem de la Mare de Déu del Puig dins del altar d’estil barroc que havia existit abans del 1936 a dins de l’església avui considerada ermita. Tot plegat constitueix un nou altar auster, funcional i també elegant. En sintonia amb la sobrietat de tot el temple parroquial.

L’actual església de Santa Maria del Puig d’Esparreguera de creu llatina, on s’alça al centre del creuer el cimbori de base vuitavada i tanca el presbiteri un absis circular, és d’estil romànic. Encara conserva l’església romànica a sota de l’actual edifici vestigis de construccions més antigues que els experts cataloguen com a preromàniques. Les darreres excavacions arqueològiques efectuades ja fa uns anys confirmarien aquesta existència de restes de altres edificacions anteriors a la construcció de l’edifici actual.

Si les darreres intervencions varen permetre de conèixer com era l’església preromànica de finals del segle X, no ha estat possible de datar la o les construccions anteriors.  Ara per ara no ha estat possible de datar la primera edificació, ja que parlarien d’una forquilla cronològica que aniria del segle V al segle X.

L’església de Santa Maria del Puig va ser l’església parroquial d’Esparreguera durant molts segles fins que el nou temple de Santa Eulàlia d’Esparreguera finalment li prendria el seu relleu, esdevenint com fins ara l’església titular del municipi.

Santa Maria del Puig és molt antiga. Ja apareix en un document datat a 09 de setembre de l’any 985 en una donació que es faria dels dos castells del nostre terme municipal, el castells d’Esparreguera i el castell de les Espases a les autoritats eclesiàstiques de la ciutat de Vic. Al llarg dels segles Xi i XII també trobarem diverses donacions i llegats. Apareix altre cop i més explícitament Santa Maria del Puig com a <<parròquia del castell d’Esparreguera>> en un document del 1196.

Darrerament s’han publicat diverses monografies sobre Santa Maria del Puig que han ficat a l’abast de tot el públic esparreguerí interessants aspectes de la història de la nostra primitiva església parroquial. Gracies al treball incansable del versàtil historiador local Xavier Riera i Camps  -que enguany ha publicat <<La Marededéu romànica de Santa Maria del Puig d’Esparreguera>>- hi trobarem altres treballs també prou interessants, com <<El Cantoral de Santa Maria del Puig Esparreguera: Biblioteca de Montserrat, Ms 755 (Esparreguera 2022)>> o <<Les pintures murals romàniques de Santa Maria del Puig (Esparreguera): nova proposta d’interpretació (Esparreguera 2012)>> sense deixar de banda <<El cantoral de Santa Maria del Puig de 1593: manuscrit 755 de la Biblioteca del Monestir de Montserrat (Esparreguera 2001)>>; tots de la seva llarga llista d’obres de investigació publicades.

És fa palès doncs la devoció dels esparreguerins i esparreguerines durant segles a la Mare de Déu del Puig. Una realitat que ara es farà més visible amb un altar propi dins de la nostra església parroquial.