Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lluis Artigas Jorba. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lluis Artigas Jorba. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 de novembre del 2023

Recordar es tornar a viure...

Esparreguera eterna




Captura de pantalla de la web del Lluis Artigas Jorba "Vídeos sobre Esparreguera".


    Si algú sent moments de nostàlgia i melancolia podeu visitar la meva web de gravacions audiovisuals del nostre poble.

Dos camins:

1.- Al cercador que feu servir fiqueu “vídeos sobre Esparreguera” i feu clic. 

2.- A la barra de direccions del cercador fiqueu:  escritspublicats[punt]blogspot[punt]com i feu clic...  escritspublicats.blogspot.com

Sigueu feliços...!!


[Clic aquí]


dissabte, 31 de desembre del 2022

Bibliografia Local

Josep Ferrer i Civil 
i els seus Capítols Matrimonials 
de la Notaria d’Esparreguera 1795-1806 





Portada del llibre del 
Lluis Artigas Jorba "Josep Ferrer i Civil
i els seus Capítols Matrimonials de la Notaria d’Esparreguera 1795-1806".





Síntesis: 

Dades de les parelles i els seus familiars de les capitulacions matrimonials davant el notari d’Esparreguera. 


Dades tècniques: 

Autor:        Lluis Artigas Jorba 
Idioma:     Català 
Pàgines:    80 
Lloc:         Esparreguera 2021 


Contingut de la obra: 

Els Capítols Matrimonials de la Notaria d’Esparreguera (1795-1806) 
Metodologia Fons treballat 
Els Capítols Matrimonials (1795-1806) 
Índex de poblacions 
Índex Onomàstic 
Taula 





dilluns, 27 de desembre del 2021

Bibliografia Local

Òbits a la parròquia 
de Santa Eulàlia d’Esparreguera (1975-2021) 







 Portada del llibre del 
Lluis Artigas Jorba 
“Òbits a la parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera (1975-2021)”
.




Síntesis:

Catàleg índex d’esqueles 
Catàleg índex de recordatoris d’exèquies 
Llistat índex de viudetat 


Dades tècniques:

Autor:          Lluis Artigas Jorba
Idioma:        Català 
Pàgines:      18
Lloc:           Esparreguera 2021 


Contingut de la obra: 

A mena de presentació 
Guia onomàstica de la col·lecció d’Esqueles d’Esparreguera (1975-2021) 
Guia onomàstica de la col·lecció de Recordatoris (1975-2021) 
Guia onomàstica de viudos i vídues a les col·leccions d’Esqueles i Recordatoris d’Esparreguera (1975-2021) 
Índex 





divendres, 26 de novembre del 2021

Bibliografia Local

Catàleg del fons audiovisual 
de la demarcació parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera 
a l’Arxiu Històric Diocesà de Sant Feliu de Llobregat (2019-2021) 







Portada del llibre del 
Lluis Artigas Jorba "Catàleg del fons audiovisual de la demarcació
parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera a l’Arxiu Històric Diocesà
de Sant Feliu de Llobregat (2019-2021)”.



Síntesis: 

Catàleg de les 292 gravacions audiovisuals fetes del 2019 al 2021 sobre la demarcació parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera. 

Material gravat per el canal de informació privat “Esparreguera TV” i duplicat en format DVD MPEG4 i DVD AVI, que es guarda a l’arxiu. 

[Nota: Existeix un primer catàleg que recull el període dels anys de 2007 al 2018].


Dades tècniques: 

Autor:        Lluis Artigas Jorba 
Idioma:      Català 
Pàgines:     47 
Lloc:          Esparreguera 2021 

Contingut de la obra: 

Presentació 
Catàleg audiovisual 
Índex alfabètic 
Taula d’aquesta obra 


dijous, 25 de novembre del 2021

Bibliografia Local

La Notaria del Josep Ferrer i Civil 
i els seus testaments d’Esparreguera (1795-1806) 






Portada del llibre del
 Lluis Artigas Jorba “La Notaria del Josep Ferrer i Civil
 i els seus testaments d’Esparreguera (1795-1806)”.






Síntesis: 

Testaments fets per el notari d’Esparreguera Joan Ferrer Civil. 


Dades tècniques: 

Autor: Lluis Artigas Jorba 
Idioma: Català 
Pàgines: 80 
Lloc: Esparreguera 2021 


Contingut de la obra: 

La notaria del Josep Ferrer i Civil i els seus testaments d’Esparreguera 
Presentació 
Metodologia 
Fons treballat 
Els testaments de Josep Ferrer i Civil (1795-1806) 
Annexes 
Índex de poblacions esmentades en aquet treball 
Localitats on tenen lloc els testaments 
Eclesiàstics 
Monjos professos al monestir de Montserrat 
Índex onomàstic dels testaments del Josep Ferrer i Civil (1795-1806) 
Taula 


 

dimarts, 7 de setembre del 2021

Obertes dues exposicions de l'artista Josep Grau a Esparreguera

 

L'artista esparreguerí Josep Grau al seu taller del carrer Ferran Puig d'Esparreguera
[Fotografía: Lluís Artigas Jorba]

    Aquest mes de setembre l’obrim amb la curiositat de la inauguració simultània de dues exposicions d’un mateix artista en la nostra localitat. En Josep Grau i Piñol, conegut i reconegut artista esparreguerí de dilatada trajectòria ens ofereix en exclusiva dues exposicions amb una selecció de les seves darreres obres.

    Dos llocs diferents esdevindran l’epicentre on podreu gaudir d’aquesta interessant iniciativa cultural. Si ha la ciutat de Barcelona tothom coneix als anomenats Encants o Mercat dels Encants on trobar antiguitats i obres de col·leccionista, també aquí Esparreguera tenim la joia de poder comptar amb un establiment especialitzat  destinat a la restauració i venda d’antiguitats decoratives. Que sota la direcció d’en Carles Sagarra i Mas, coneixem amb el nom de La Cadireta.

 L’establiment de La Cadireta, amb certa trajectòria enmig de nosaltres ja que molts  recordareu situat en una anterior època al carrer Gran, ara actualment, podeu trobar-la situada en un cèntric local en el carrer Hospital 19 d’Esparreguera, molt a prop de la plaça de l’Ajuntament.

    Gràcies a la complicitat del Carles i el seu compromís per la Cultura local i del País, aquest a estat el lloc triat per la primera exposició del pintor i artista Josep Grau. En una exposició que ens ofereix un total de 19 quadres de diverses mides i tècniques dins de la fidelitat al estil propi d’aquest conegut artista. No pot faltar el nostre estimat Campanar d’Esparreguera que donen la benvinguda als visitants i ens convida a veure i gaudir  una gran varietat de temes. Paisatges, interiors, nuvolades i cels, reflexes del hivern, fins i tot uns quadres de la sèrie italiana que aquest autor va pintar i anomena sèrie Venècia. Tot plegat seguin diverses tècniques com l’oli, l’acrílic, la aquarel·la, tècniques mixtes i una sanguina. Una obra artística que podeu anar degustant tot fent un veritable safari per el temps, donat que aquest quadres els trobareu repartits per tot l’establiment de La Cadireta i un munt de antiguitats i estris d’altres temps llunyans i no tant llunyans.

    Aquesta exposició -amb entrada lliure-  que ens ofereix la obra recent del artista esparreguerí feta als anys 2020 i 2021, es va inaugurar aquest dissabte 04 de setembre de 2021, i restarà oberta al públic fins el dissabte 02 d’octubre de 2021. El horari de visita es de dilluns a divendres de les 10 del mati a la una i mitja i de 5 a les 8 i mitja de la tarda.

    Com si això fos el Dos d’Oros, tenim també una segona exposició viva a Esparreguera d’aquest veterà artista esparreguerí. Aquesta vegada al seu estudi que s’anomena Taller d’Art El Llapis. És situat al carrer Ferran Puig 134 d’Esparreguera.

    La exposició, que també recull obra recent dels anys 2020 i 2021, va esser inaugurat el mateix dissabte que la exposició oberta al públic a La Cadireta, essent possible de visitar-la també fins el dissabte 02 d’octubre de 2021. Val a dir però que aquí al Taller d’Art El Llapis el horari de obertura al públic es de tots els dies de 6 a 8 de la tarda.

    Val a dir també que la exposició del Josep Grau i Piñol al carrer Ferran Puig ens ofereix un ventall més gran, Ja que acull un total de 44 obres de les quals 36 figuren al catàleg a la venda. Hi trobarem temes ben variats. Un quadre sobre Martorell  -d’Esparreguera aquí no en trobareu  cap aquesta vegada-    interiors, paisatges, boscos, marines, una sèrie dedicada a Venècia, un retrat, i un autoretrat del mateix artista de dimensions grans. Tots a la mà de tècniques com sanguina, oli, mixta, acrílic, i aquarel·la. Obres amb un marcat nervi i color que tant mateix ens convides a moments d’equilibri i de pau amb nosaltres mateixos i allò que ens envolta.

    D’aquella primera exposició il·lusionada a la Galeria Art 77 d’Esparreguera - ja fa moltes dècades d’això-   on veiem els seus quadres sobre comarca de La Ribera d’un jove Josep Grau i Piñol, moltes coses han passat i viscut. A cada any passat, a cada exposició aquí Esparreguera i altres indrets del País, a cada biennal en que participava, els veiem anant creixent com artista. Nous temes. Nous reptes. Nous camins per explorar i recórrer...  Avui dia es un artista esparreguerí de reconegut prestigi i vàlua que tot portant l’art i Esparreguera al seu cor, les seves mans i el seu treball minuciós  -i també aleshores espontani-   en ajuda a tots plegats a veure aquells detalls i a sentir aquelles coses que nomes persones dotades d’una especial sensibilitat i una marcada capacitat de docència plàstica poden transmetre en cada obra creativa.

    Els seus quadres em porten a la meva memòria aquella dita que va fer Rembrandt (1606-1669), un del millors pintors del barroc als Països Baixos:  El pintor persegueix la ratlla i el color, però la seva finalitat es la Poesia.


[Aquest article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]



divendres, 8 de gener del 2021

Bibliografia Local

Joan Ferrer i Aguilera i els seus Capítols Matrimonials 

de la notaria d’Esparreguera (1771-1795)

 


Portada del llibre del Lluis Artigas Jorba "Joan Ferrer i Aguilera i els seus
Capítols Matrimonials de la notaria d'Esparreguera (1771-1795)"


Síntesis:

Buidatge de dades dels contraents de la demarcació  parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera que feren capitulacions matrimonials davant notari.

 

Dades tècniques:

Autor:             Lluis Artigas Jorba
Idioma:           Català
Pàgines:          215
Lloc:               Esparreguera 2020

 

Contingut de la obra:

Els Capítols Matrimonials de la notaria d’Esparreguera (1771-1795)

Metodologia

Fons treballat

Els Capítols Matrimonials (1771-1795)

Índex de poblacions

Índex Onomàstic

Taula


Pàgines 26 i 27 del llibre del Lluis Artigas Jorba "Joan Ferrer i Aguilera i els seus
Capítols Matrimonials de la notaria d'Esparreguera (1771-1795)"


P'agines 152 i 153 del llibre del Lluis Artigas Jorba "Joan Ferrer i Aguilera i els seus
Capítols Matrimonials de la notaria d'Esparreguera (1771-1795)"







dimecres, 30 de desembre del 2020

Bibliografia Local

La Notaria del Joan Ferrer i Aguilera 
i els seus testaments d’Esparreguera (1771-1795) 







Portada del llibre del 
Lluis Artigas Jorba “La Notaria del Joan Ferrer i Aguilera
 i els seus testaments d’Esparreguera (1771-1795)”.






Síntesis: 

Testaments fets per el notari d’Esparreguera Joan Ferrer i Aguilera. 


Dades tècniques: 

Autor: Lluis Artigas Jorba 
Idioma: Català 
Pàgines: 159 
Lloc: Esparreguera 2020 


Contingut de la obra: 

La Notaria del Joan Ferrer i Aguilera i els seus testaments d’Esparreguera (1771-1795) 
Presentació 
Metodologia 
Fons treballat 
Testaments del Joan Ferrer i Aguilera (1771-1795) 
Annexes 
1.- Índex de poblacions esmentades en aquest treball 
2.- Localitats on tindrien lloc els testaments 
3.- Eclesiastics 
4.- Monjos professos al monestir de Montserrat (1771-1795) 
Índex Onomàstic dels Testaments del Joan Ferrer i Aguilera (1771-1795) 
Taula 



 

divendres, 25 de desembre del 2020

Bibliografia Local

La Notaria del Joan Batista Farell 
i els seus testaments d’Esparreguera (1636-1651) 







Portada del llibre del 
Lluis Artigas Jorba La Notaria del Joan Batista Farell
i els seus testaments d’Esparreguera (1636-1651)”
.




Síntesis: 

Testaments fets per el notari d’Esparreguera Joan Batista Farell. 


Dades tècniques: 

Autor:        Lluis Artigas Jorba 
Idioma:      Català 
Pàgines:     26 
Lloc:          Esparreguera 2020 


Contingut de la obra: 

Presentació 
Metodologia 
Fons treballat 
Testaments del notari Joan Batista Farell (1636-1651) 
Annexes 
1.- Índex de poblacions i llocs esmentats en aquest treball 
2.- Localitats on tindrien lloc els testaments 
3.- Eclesiàstics 
4.- Monjos professos al monestir Montserrat (1636-1651) 
Índex Onomàstic dels testaments del Joan Batista Farell (1636-1651) 
Taula 


 

dilluns, 13 d’abril del 2020

Bibliografia Local

 La notaria de Joan Civil 

i els seus testaments d’Esparreguera (1757-1766)

 


 

Portada del llibre del Lluis Artigas Jorba "La notaria de Joan Civil i els seus testaments
de la notaria d'Esparreguera (1757-1766)"

Síntesis:

Buidatge dels testaments fets davant notari dels vilatans de la demarcació parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera

 

Dades tècniques:

Autor:             Lluis Artigas Jorba
Idioma:           Català
Pàgines:          44
Lloc:               Esparreguera 2018

 

Contingut de la obra:

La notaria de Joan Civil i els seus testaments (1757-1766)

Presentació

Metodologia

Font d’aquest treball

Testaments 1757-1766

Annexes

            Índex de poblacions esmentades en aquest treball

            Localitats on tindrien lloc els testaments

Eclesiàstics

Monjos professos al Monestir de Montserrat

Índex onomàstic. Testaments de Joan Civil (1757-1766)

Taula



Detall pàgina 4 i 5 del llibre del Lluis Artigas Jorba "La notaria de Joan Civil i els seus testaments
de la notaria d'Esparreguera (1757-1766)"




Detall interior del llibre del Lluis Artigas Jorba "La notaria de Joan Civil i els seus testaments
de la notaria d'Esparreguera (1757-1766)"






dilluns, 17 de febrer del 2020

La obra “El Crèdit” de l’ATC tanca el concurs de teatre Francesc Ribera

 


Darrera obra presentada al 10è Certamen Francesc Ribera i Cortadella concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera aquest diumenge 16 de febrer de 2020, amb la obra que porta per a nom “El Crèdit”.

“El Crèdit” es una coneguda obra teatral del popular dramaturg i guionista barceloní Jordi Galceran i Ferrer, publicada l’any 2014, desprès d’altres èxits de l’autor, com serien   Adéu Pujol! (2003), Valentina (2006), Carnaval  (2006), El mètode Grönholm (2008) i  Sis comèdies (2010). També molts de vosaltres el recordareu per obres tant emblemàtiques dels nostres escenaris com Paraules encadenades (Premi Born de Teatre, 1995) o Dakota (Premi Ignasi Iglesias, 1998).

“El Crèdit” ens ha arribat de la mà de l’ATC Agrupació Teatral de Calaf, que te la seva seu al Casal d’aquella localitat catalana, sota la Direcció de la Neus Quer i Pujol.

La aposta i realització d’aquesta obra te la seva punta. Més després d’uns anys de inestabilitats financeres i crisis social en que centenars de milers de famílies han perdut la seva llar i propietats a mans del implacable sector bancari. “El Crèdit” sí, es una comèdia. Sí, però una comèdia punyent i criticona no absenta d’un cert gir ben mordaç.

Val a dir que tot i que ens trobem amb una obra relativament llarga, nomes tindrà com a protagonistes a dos persones sobre l’escenari. Tot un repte. Tant per actors com per companyies teatrals. Tot un repta cal repetir que, malgrat la recurrent temàtica, aixeca un núvol de lluïment interpretatiu en les mans adeqüades.

L’argument de la obra gira entorn de un home de nom Antoni (interpretat aquí per l’actor Albert Latorre) que va a demanar un crèdit al banc. Tanmateix, el Director bancari (un paper encarnat per el Jordi Closa) li denega per manca de solvència i garanties o vals. Fins aquí tot allò que podríem considerar normal. Però l’Antoni, en lloc de marxar a casa seva amb el coll capbaix tot pensant que les coses estan molt, molt, molt malament, reacciona en sentit contrari.  De forma inesperada. D’una manera combativa i tossudament tenaç. Ficant al perplexa Director bancari en una situació incomoda i que mai abans havia viscut dant un potencial client.

L’Antoni amb els seus gairebé inesgotables recursos dialèctics e inventiva xocarà davant del necessari rigor, prudència i serietat del Director bancari. Una taula, dos cadires, i dos contrincants donant i rebent com si fossin dos aficionats a la boxa durant un cap de setmana...

“El Crèdit” certament requereix d’un esforç important d’interpretació i certament que en cap moment esdevé una història monòtona. Per què, el nostra públic esparreguerí, enseguida ha emfatitzat  - i molt amb-   amb el paper de cadascun d’aquells dos personatges que tenen dalt de l’escenari.

L’ATC ha comptat també amb els tècnic de il·luminació i so Manel Molera, Josep Ribalta i Roger Rotés. Anant a càrrec del Xavier Pérez la fotografia, i del Lluís Selvas l’enregistrament de vídeo.

El proper diumenge, i a mena de cloenda, ja fora de concurs, l’elenc esparreguerí Trama Teatre ens oferirà la obra La Revolta, una versió de La revolta de bruixes a partir de l’obra de Josep Maria Benet i Jornet. Així que diumenge tothom al teatre, que això s’acaba...


[Aquet article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]


divendres, 14 de febrer del 2020

Fum fum fum al concurs de teatre d’Esparreguera Francesc Ribera

 


Jordi Sánchez i Zaragoza es un conegut actor que va aconseguir la fama especialment pel seu paper de "Lopes" a la mítica sèrie de TV3 “Plats Bruts” o  "d’Antonio Recio" a la sèrie La que se avecina”. Val a dir també que és també guionista i l'autor d'èxit de obres de teatre i sitcoms per a televisió.

La seva vessant d’escriptor ens ha deixat obres com Sóc lletja (1997), Plats bruts (2000), Fum fum fum (2001). Mamaaaa!!! (2006), Humans que m'he trobat (2011), Mitad y mitad (2013) entre moltes altres. I no faré aquí esment dels seus treballs de teatre, televisió o cinema, per el molt respecte que mereixen els lectors que segueixen aquests articles.

Aquest, es l’autor triat per la companyia Triangle Teatre per la seva participació en el nostre 10è Certament Francesc Ribera i Cortadella concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera.

Triangle Teatre, sense abreujat: Triangle Teatre del Patronat Cultural i Recreatiu, és un grup escènic de teatre de la ciutat de Cornellà de Llobregat. Fundat l'any 1984 esdevindrà hereu de la millor tradició del Quadre Escènic del Patronat. El seu primer espectacle baix el nom de Triangle Teatre esdevindria a la Mostra de Teatre Jove de Catalunya amb la peça"El Casament dels Petits Burgesos" de Bertold Brecht, dirigida per Ricard Bellés.

Son anys doncs els que avalen el treball del grup que aquest diumenge trepitja l’escenari del teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera.

I o fa precisament concursant amb la peça teatral del Jordi Sánchez i Zaragoza  "Fum, fum, fum" sota la Direcció de la Teresa Cortina i García.

"Fum, fum, fum" ens situa en un espai temporal que coincideix amb la celebració de les festes de Nadal. La tradicional cançó nadalenca aquí encarna un segon significat. En aplicar-se a les relacions familiars i de parella. Que, en alguns casos, es troben juntes per inèrcia o per interès. Sense estimació ni Amor. On les relacions familiars o be de parella es fonamenten en fum fum i res més que fum

"Fum, fum, fum"  es una peça teatral que podríem catalogar de comèdia, de peça de humor. Tanmateix aquesta mena de vodevil nadalenc obra la porta a una reflexió en veu alta de les nostres relacions personals.

Com cada any el Mateu (personatge encarnat pel Joan Moliné) i la Raquel (paper a mans de la Irene Flotats) reuneixen la família per celebrar un Nadal segons els canons de la tradició. En aquest nucli dur de la obra, d’un pare que nomes cerca la pau i la tranquil·litat  sense cap altre aspiració dins de la seva vida; i una mare avesada al biberó alcohòlic i sovint nomes fa que cridar i donar-li la culpa de tot als altres dels seus fracassos; donarà peu a la entrada de altres personatges familiars units per l’esdeveniment de la festa.

Així, l’actor Miquel Andrés encarna el personatge de l’Arnau, un fill que confon l’èxit professional amb la popularitat i les hipoteques amb el matrimoni, i que es presenta a la festa familiar amb la seva parella de nom Beth (que interpreta l’actriu Esther Romagosa). Una noia que encara no coneixien de res els pares.

La tercera parella que veurem a l’escenari es formada per la extravertida Juani (paper interpretat de l’Ana Pérez) i la seva parella l’Ignasi (encarnat per el Miquel Galban). Tots plegats, qüestionen el utòpic d’aquelles festes en que suposadament tot es la joia, la pau i l'amor. Perquè afloraran també infelicitats i frustracions.

Una festa familiar embolcallada de tradició que fins i tot amaga rere seu el pànic als canvis que potser no es poder comprendre a simple vista.

Una comèdia sobre relacions humanes. Molt humanes.

El proper diumenge ens visita el grup de teatre ATC de Calaf, que presenta a concurs la obra teatral El Crèdit. És la darrera obra a concursar. La següent setmana tindrem teatre de tancament de temporada i fora de concurs amb la peça La Revolta, a mans del grup esparregerí Tramateatre.

Resten doncs, Amics meus, nomes dos representacions. I Exactam eam. O so ho preferiu en italià d’anar per casa: finito.

Ens veiem al teatre!


[Article també publicat a la plataforma aEsparreguera]

Concert de Leipzig Ensemble a la Firapassió 2020 d’Esparreguera

 


          L’església parroquial de santa Eulàlia d’Esparreguera va ser el lloc triat per oferir aquest dissabte 08 de febrer de 2020 el concert de música litúrgica de la formació musical Leipzig Ensemble, amb motiu de la celebració de la Firapassió d’Esparreguera. 

Recordem que la formació Leipzig Ensemble és formada per la soprano Carme Miró i Sánchez, cantant especialitzada en oratòria, àries antigues, cançó catalana i lied alemanya. La seva formació musical feta a Viena marca i molt el seu repertori musical. 

Montserrat Sitjà i Lizaran, violoncel, docent especialitzada a la pedagogia musical, ha format part activa de diverses formacions musicals que han fet concert arreu del continent Europeu. 

L’esparreguerina Mercè Sanchís i Bros, que actualment és l’organista de l’Escolania del monestir de Montserrat, i que molts dels nostres lectors la recordaran com a organista de la parròquia d’Esparreguera, és titulada superior d¡orgue, piano, clave i música de cambra. Com a solista i com acompanyant de diverses formacions musicals ha ofert nombrosos concerts per tot Europa.

Aquestes tres virtuoses de la màgica de la musica ens varen oferir un ventall prou interessant amb motiu d’aquest concert. Peces del Llibre vermell de Montserrat (s.XIV), G.B. Pergolesi (1719-1736), G.F. Händel (1685-1759), A. Vivaldi (1678-1741), W.A. Mozart (1756-1791), L. van Beethoven (1770-1827), C. Franck (1822-1890), P. Casals (1876-1973), A. Nicolau (1858-1933) i P.À. Rodamilans (1874-1936). 


[Aquet article també es va publicar a la plataforma aEsparreguera]