Nova
presentació al 9è Certamen Josep Borràs i Farrés, concurs de teatre
al Patronat Parroquial d’Esparreguera, aquest diumenge 10 de febrer
de 2019, a càrrec del grup teatral Illets d’Abrera.
Lorca,
escalf ànima i passió o “Lorca
calor alma y pasión” es un treball biogràfic sobre la persona i la
obra del poeta, dramaturg i prosista andalús en Federico García Lorca.
Un home polifacètic de l’anomenada “Generació del 27” i que és
considerat un dels pilars del teatre espanyol del segle XX.
Tanmateix
, un geni amb una vida intensa però també tràgica. Ja que després d’una denúncia
anònima esdevindria detingut un 16 d’agost de 1936 i assassinat.
Sense que encara avui dia estiguin localitzades les seves restes mortals i
descansi en pau.
“Lorca
calor alma y pasión” és un interessant
treball del grup escènic Illets que, baix el guió, adaptació i
direcció de la Montserrat Martínez, ens mostra la vessant més
humana i també intel·lectual de Lorca. Per mitjà d’una fluida narració
biogràfica del personatge i les seves obres teatrals: La Sabatera
Prodigiosa [La Zapatera Prodigiosa], Noces de Sang [Bodas
de Sangre], Ierma [Yerma] i La Casa de Bernarda
Alba. Uns treballs molt important i variats que també obliguen al quadre
d’actors i actrius d’aquest grup a fer un desplegament de varis personatges
adaptant-se a la idiosincràsia i tarannà propi de cada obra teatral.
El grup
escènic Illets d’Abrera va néixer l’any 1999 gràcies a la iniciativa
d’un grup de veïns de Les Carpes. A partir de l’any 2002 varen
començarien la seva expansió teatral oferint actuacions fora del límits
estrictament locals d’Abrera. Actualment el grup teatral el formen gairebé una
trentena de persones de diferent edats. I vet aquí que els veiem en els
escenaris d’Esparreguera amb aquesta obra de Lorca calor
alma y pasión
El
personatge de Federico García Lorca el trobarem interpretat
amb una gran convicció per l’actor Joan Melé. Qui a més a més,
també tindrà altres papers, com el de Leandro o del sabater, al
llarg de la obra presentada.
La
Sabatera Prodigiosa va esser estrenada a Madrid
l’any 1930. El seu argument tot resumint-lo ens presenta a una
sabatera. A mans de la Mercedes López en el seu paper, d’una
dona casada per interès, i un marit bo però que la ha abandonada.
Tanmateix
al poble arribarà un titellaire estranger que finalment
resulta esser el seu marit disfressat. Redescobert el molt que
l’estima a la seva esposa i colpit per el moment que ella viu, li demanarà
perdó per haver-la abandonat. Al final tot tindrà l’espera’t final
feliç. Ja que veurem a la parella declarar-se novament el seu
amor...
El
següent tall teatral pertany a la obra Noces de Sang.
Una peça estrenada l’any 1933 que ens presenta gelosies i tragèdies.
Joan
Melé encarna el paper de l’apassionat i vigorós Leonardo, en
una trama argumental que te per rerefons les rivalitat i enemistats de dues
famílies rivals i antagòniques. La història comença amb
l’esdevenidor casament de un noi i una noia.
D’un
nuvi poc coneixedor dels secrets de la seva estimada, un paper
a mans de l’actor Daniel Aparici, i una núvia impulsiva que
encarnarà la Mireia Tomàs. Les futures esposalles faran ressorgir
uns antics enamoraments i, per tensar encara més la història, faran que el
mateix dia de les solemnes noces, la núvia i el Leonardo s’escapoleixin
per tal de fer realitat el seu somni de viure junts.
La
parella, però, es perseguida per el humiliat Nuvi, que ja torbats,
iniciaran una ferotge lluita que finalment acabarà en
tragèdia. En morir els dos: el nuvi i el fugat.
La
duresa de l’escena anirà creixent i creient. Quan
la dolorida núvia anirà a veure a la seva sogra (Pilar Garcia) per
demanar-li que la mati. Tanmateix, colpida per el dolor de haver perdut
el seu fill, la mare del nuvi ja no tindrà forces per a res.
Altre
de les escenes que podem gaudir ens presenta la obra Ierma [Yerma],
de l’any 1934. Una obra de teatre popular, de caire dramàtic, en la que una
dona casada assassina al seu marit de nom Joan, per no haver
tingut fills amb Ell.
El
plat fort tanmateix és la peça La Casa de Bernarda Alba. Una obra
escrita l’any 1936, poc abans de que Federico García Lorca fos
assassinat, i estrenada a l’Argentina l’any 1945.
L’argument ens
presenta una rigorosa mare que imposa un dol rigorós a les
seves cinc filles. Posteriorment la filla gran esdevindrà hereva d’una gran
fortuna atraient automàticament un pretendent.
Els
papers anirem veient son el de la negativa Bernarda, en mans
de Rosa Lobato; el de la filla gran que porta per a nom Angustias –
Sílvia Escudero- que és desitjosa de fotre el camp de la casa
de la seva mare; les submises i resignades germanes Magdalena,
un paper encarnat per Gloria Gómez, i l’Amelia que
interpreta la Carmen García; el personatge de la Martirio en
mans de Mercedes López, que ens presenta a una dona complicada i
que arrossega la amargura d’un intent matrimonial fet de jove i que
va sortir fallit per culpa de la seva mare Bernarda. I per si no
fos ja prou, ara sent una gran gelosia vers la seva
germana petita. Que te possibilitats casadores.
Finalment
els darrers dos personatges: de la joveneta Adela, que
interpreta la Mireia Tomàs. Destinada a la tragèdia de la obra, i
la Poncia a mans de la Pilar García, la
minyona que gairebé es de la família.
Lorca
calor alma y pasión a
Esparreguera, es sense dubtes un bon treball d’equip. On els salts entre el
personatge biografiat i les escenes tríades de cada una de les obres teatrals
es fan amb una gran coherència i elegància.
El grup
de teatre Illets d'Abrera ha comptat en la part més tècnica amb el
treball d’escenografia de la Montserrat Martínez, el treball
del Jordi Martínez com a tècnic de música, i el de la Eva
Roca com a tècnica de llums. El disseny i creació de la lluna son obra
del Karlos Kosas.
Sen
dubtes una obra per tornar-la ha veure ja fora de concurs. Val a dir que ha
estat la única obra en la que el públic ha aplaudit de peus la
seva cloenda. I és que el treball de narració ofert, junt amb la
música, i sumat la caracterització del Federico García Lorca dipositant
una rosa al terra evoquen la seva tràgica mort creen un clímax d’allò més
especial
La
setmana vinent, la darrera obra a concurs. Tothom al teatre.
[Aquet article també va ser publicat al portal aEsparreguera]
