Portada del llibre del Lluis Artigas Jorba "Catàleg del fons audiovisual de la demarcació parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera a l’Arxiu Històric Diocesà de Sant Feliu de Llobregat”. |
dilluns, 30 de desembre del 2019
Bibliografia Local
diumenge, 20 d’octubre del 2019
Primer concurs de cuina amb olles ferroviàries de Catalunya
Durant
la sisena edició de la “Fira del Vi i Gastronomia d’Esparreguera” celebrat
aquest dissabte 19 d’octubre de 2019 a la plaça del Centre d’Esparreguera,
tindria lloc per primera vegada la celebració d’un concurs de cuina amb olles
ferroviàries de Catalunya, dedicat enguany a la cuina catalana.
A
partir de les deu del matí els concursant varen iniciar la elaboració de les
seves recepta o plats oferts a concurs. Les olles ferroviàries, també
anomenades “Putxera” al nord de la Península, es un plat gastronòmic
inicialment vinculat al “Ferrocarril de La Robla”. Val
a dir que també li donen el mateix nom a l’aparell de cuinar que hem vist
aquest dia a Esparreguera. El seu origen històric en qual la seva creació la
situen durant la primera dècada del segle XX.
Els
seus origen els trobem doncs en els llargs i molt freds trajectes del
trens que portaven el carbó des de les mines de Lleó a les factories del País
Basc, tot travessant en llur recorregut les províncies de Lleó, Palència,
Cantabrià, Burgos, i finalment Biscaia. El llarg recorregut feia adien de poder
servir un plat calent de tant en tant als maquinistes, guardafrens, i personal
ferroviari. D’aquí el seu nom que ha sobreviscut fins avui dia.
A Esparreguera tenim la sort o la inventiva de que des de l’any 1980 aquestes olles ferroviàries es fabriquen artesanalment, pel José Maria Martínez Alcalá. Baix la denominació comercial de “Olla ferroviària Alcalá” i també “Artesanía Martínez Alcalá e hijos” .
La
seva cuina de carbó multi funcional, patentada, de inspiració i arrels en les
històriques olles ferroviàries, s’ofereixen bàsicament en dos models. El
primer, la clàssica olla ferroviària de capacitat de 6,5
litres i un pes de 9,3 Kg. El segon model simplificat, que no porta
forn, ni barbacoa. Tanmateix incorpora una olla de 9 litres amb el que es pot
cuinar amb tots els extres de l’anterior model.
Al
migdia, tindria lloc el tast dels plats cuinats per el Jurat, en aquest primer
concurs de Catalunya organitzat aquí Esparreguera.
A la tarda, tindria
lloc el lliurament de premis. Prèviament, un breu parlament de la Maria
del Carmen Sáez Serna, Regidora de Promoció Econòmica a l’Ajuntament
d’Esparreguera, amb motiu de la celebració d’aquesta sisena edició de la Fira
del vi i la gastronomia d’Esparreguera.
El
plat de Romesco negre del Gerard Martínez aconseguiria
esser el guanyador d’aquest concurs d’olles ferroviàries dedicat a la cuina
catalana. En segona posició es classificaria el Pollastre al forn de
la Maria Soltino. Essent el tercer premiat el Pop amb
xocolata del Raúl Alonso.
[Aquet article també le vaig publicar a la plataforma aEsparreguera]
diumenge, 6 d’octubre del 2019
Obra les portes la 15à Biennal d'Esparreguera
Un esdeveniment cultural en plena expansió
El
dissabte 05 d’octubre de 2019 va inaugurar la quinzena edició de la
coneguda Biennal de Pintors d’Esparreguera a la
sala municipal d’exposicions del carrer dels Arbres 38 d’Esparreguera.
Una
sala plena de gom a gom d’obres artístiques que acullen totes
les tècniques i varians que ofereix gairebé el il·limitat món de
la creació artística.
Una participació de
pintors i artistes cada vegada més nombrosa, i que fa mirar el futur amb
optimisme vers la seva contuinitat. El mon de l’art, que ho és també de la
cultura, viu un moment ben dolç a Esparreguera.
A
la 15à Biennal de Pintors d’Esparreguera hi han
participat: Anara, Maria Rosa Badia, Aurora Barbarà, Emilia Bellés, Angeles
Bernal, Lourdes Boladeras, José Luis Bueno, Ana Maria Casanovas, Marta Cera,
Joan Cobes, Ramon Coello, Joan Costas, Joaquim Creus, Juan Díaz Arcediano,
Maria José Díaz, Joan Espinach, Margarida Font, Pilar Font, Rafael Haro, Adela
Herraíz, Joana Llordella, Alba López Costas, Lluisa Navarro, Ramon Novell,
Iseidre Mones, Bienvenido Morales, Jordi Morató, Enrica Plà, Marta Puchol,
Fidel Rebollal, Joaquim “Quim” Ridao. José Luis Ruíz, Mariangels Ruíz,
Maria Teresa Selva, Teresa Serrat, Federico Serret, Erika Subirana, Maribel
Toledo, Montserrat Tomàs, Maria Carmen Torres i Pedro Quevedo.
Aquesta
interessant exposició romandrà visitable fins el proper diumenge 20 d’octubre
de 2019.
Tothom
es convidat de visitar-la
[Aquet article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera]
dissabte, 23 de febrer del 2019
Filagarsa presenta a Esparreguera el musical Selfie
Presentació
aquest diumenge 17 de febrer de 2018 al teatre del Patronat d’Esparreguera de
la darrera obra a concurs, dins del 9è Certamen Josep Borràs i Farrés,
amb el musical “Selfie”, A
càrrec del Grup Filagarsa
Teatre del Foment Cultural i Artístic de Molins de Rei,
sota la direcció de Ermenegild
Siñol.
El certament
d’Esparreguera ens ha presentat aquesta edició tot un ventall, un còctel, una
selecció d’obres i peces de teatre ben antagòniques. La setmana vinent gaudirem
de la peça titulada “Trampa
per a un home sol” de Robert Thomas a càrrec de la companyia
local El Coverol,
fora de concurs, i com a cloenda d’aquesta edició.
“Selfie” ha estat un
musical ofert pel grup Filagarsa.
Un grup teatral nascut l’any 1988 com un projecte pedagògic de foment del
treball en equip sobre l’escenari. El grup, tanmateix, continua ben viu i amb empenta tot hi
haver passat ja un recorregut de 31 anys. És doncs, un grup teatral amb molta
experiència i tenacitat. Val a dir també que no es el seu primer musical portat
a l’escenari. Molts recordareu el seu musical del títol d’Escac Doble
“Selfie” és una comèdia
musical que ens presenta quatre joves de marcada personalitat que conviuen o
comparteixen un pis. La comèdia, -que en alguns moments ho deixa d’esser- ens
presenta dos noies i dos nois. Cadascú amb el seu tarannà i també amb les seves
il·lusions i anhels. Quatre històries que ens poden recordar la constant lluita de
molts joves d’avui dia per tal d’obrir-se un camí i un futur per el dia de
demà. Però, com tots ja sabem, la vida es plena d’entrebancs i dificultats i no
sempre les coses acabaran com un les voldria.
L’escenari
ens presenta una
publicista, un adicte
als videojocs, una
actriu i un coach.
Els quatre aniran tenint les seves escenes i narracions de la seva historia
personal, Encaixant-hi, com seria d’esperar, d’una part musical i les
corresponents cançons.
La publicista
que és sovint explotada,
conviurà en aquell pis amb un gairebé desequilibrat videoadicte que acaba
de gigoló per accident i
també accidentat.
Un aparent assenyat i madur
company que, suposadament es un entrenador, i acabarà descobrint-se
que es un entrenador amb serveis
extres.
No ens deixem
l’aspirant a actriu i
el seu peregrinatge de proves sense el resultat esperat. Amb un incident
traumàtic i no volgut.
El paper de Raquel és
a mans de la Cristina
Bonilla, mentre que el d’Ivet es
un personatge encarnat per la Gloria
Rodrigo.
A la part
masculina Elias
Orri fa el paper de l’Àngel, i
el Xavier
Biel encarna al Dídac.
Selfie, tanmateix te un
important desplegament darrera seu. Enganya doncs de veure nomes quatre actors
i actrius sobre l’escenari. Té darrera seu un nodrit quadre de direcció. Així
el Ricard
Ruiz tindria al seu càrrec la direcció técnica, el Romà Ferruz la direcció coral, el Raúl Giménez la direcció musical, i
l’ Ermenegild Siñol la direcció artística. Que a
més a més esdevindrà el
guionista de l’obra.
L’escenografia
i les coreografies les devem al Xavier
Biel. Tanmateix les cortinatges de l’escenari han estat fets
per la Paqui
Capellades.
A la part
técnica tenim al Ricard
Ruiz a càrrec del so, i al Miquel Ruiz a
l’apartat de llums. Mentre que les veus
en off han estat gravades per Marc Virgili comptant
amb el recolzament del Romàn
Ferruz, la Mercè
Álvarez, l’Alexandre
Ars, la Laura
Miquel i la Montse
López.
Selfie tanca el concurs
d’Esparreguera. Però no tanca portes per el públic i continua rodant. Si el 13
de gener es presentava a Barcelona, el dia 20 a Sant Vicens dels Horts, el 27 a
Malgrat de Mar 27, i el 10 de febrer; després d’Esparreguera pujarà a
l’escenari de Castellterçol el 3 març, a Cornellà de Llobregat el dia 17 març i
Sant Feliu de Llobregat el 07 d’abril…
No recordarem
aquí la llarga lletania
dels premis aconseguit per aquest grup teatral en tres dècades de
treball. Nomes dir que ho tenen ben
pelut aquells que fan de Jurat a Esparreguera…
[Aquest article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera]
Trampa per a un home sol. La cloenda d’or de El Coverol d’Esparreguera
Robert Thomas (Gap, Alts Alps, 28 de setembre de 1927 - París, 3 de
gener de 1989) escriptor de teatre, actor, director teatral i de cinema, i
gestor del Teatre
Eduard VII de París, va ser el creador d’aquesta obra teatral
anomenada “Trampa
per a un home sol”, amb la que la companyia de teatre El Coverol del Patronat Parroquial d’Esparreguera,
sota la direcció de la Mercè
Vallverdú, ens presenta a mena de cloenda del 9è Certamen de teatre Josep Borràs i
Farrés.
L’any
1960 Robert Thomas donaria
a conèixer al públic aquesta singular i avui popular obra de “Trampa per a un home sol” escrita
un any abans, que eclipsaria el seu anterior treball de nom “Vuit Dones” mereixedor del
premi Quai des
Orfèvres. I que tampoc igualarien posteriors treballs seus com
serien Le Deuxième Coup
de feu (1964), Assassins
associés (1965), Le
Marchand de soleil (1969) y La Poulette aux œufs d’or (1973).
El
Coverol, un grup de teatre de la òrbita de la escriptora teatral i
actriu Maribel
Masip, que d’ençà el 2011 ha presentat als nostres escenaris
nombroses obres amb un marcat estil
propi, tant per el repertori de títols o obres presentades, com
també per el seu tarannà
interpretatiu, veurem la reestrena novament aquesta obra de Thomas guiats per
la Mercè Vallverdú.
L’any passat, pel novembre, com ajuda i patrocini de l’Associació Beques Lola Lizaran varem
ja poder gaudir d’aquest bon treball. Ara amb el motiu de la cloenda retornen. I val a dir que
amb èxit. Esperem retrobar-nos properament de nou. Perquè val la pena.
L’argument de
la obra gira al voltant d’un intrigant i jove Daniel Corban que - acabat de casar i de
viatge de noces- denuncia a la policia la desaparició de la seva Estimada desprès
de una trifurca conjugal.
Paper principal que interpreta l’actor Miquel Santiveri.
A aquesta primera escena dona peu a la incorporació d’altres
personatges que, ben lligats dins la trama argumental, aconseguiran crear un
clima i una tensió que ens recorda aquells ambients novel·lesques, on la
intriga s’anirà aguantant fins deu segons abans d’abaixar-se el telo amb la fi
de la obra. Al estil Agatha
Christie.
Altre pes pesant d’aquesta
obra esdevindrà el personatge a mans de l’actor Jaume Cassi. En
el paper del Comissari encarregat
de la investigació, els veurem amb alts i baixos, amb dubtes i esperances,
moments de confiança i moments de desconcert. L’arribada del Mossèn del poble,
paper que interpreta Narcís
Selva donarà peu a l’entrada de la suposada
desapareguda Isabel
Corban, la muller. Tanmateix una impostora com també el mateix mossèn segons
s’escarrassa desesperadament al comissari el Marit denunciant de la
desaparició.
Tanmateix el problema és que
ningú del poble ha vist realment a la Esposa verdadera. I vet
aquí que la que diu que es
la Esposa i que segons el Marit no ho és, crea conflictes difícils
de solucionar.
El públic va
seguint aquesta intrigant obra. Intueix que algunes
cosetes fallen i no quadren. La tensió es manté sense veure
ni el desenllaç ni la veritat...
La Maria Martin interpreta el paperàs de
la Isabel Corban.
El personatge que manté que Ella és la veritable muller i que el seu marit
pateix amnèsia. Dos personatges
més dins d’aquesta obra, en algun moment precís, insinuaran la
possibilitat de desmuntar la
conxorxa creada per els impostors muller i mossèn. L’Alicia Barton, que és una
infermera que ha vist la
verdadera senyora Corban i que interpreta la Fàtima Tovar, i el
simpàtic Merluche,
una artista rodamón bona-persona,
a mans del Lluc
López, que resulta que havia estat de testimoni de la
boda. Però aquesta història també arrossega la seva tragèdia tant típica en el
mon del teatre. Aquest vital
testimoni morirà abans de parlar amb el Comissari investigador
d’aquest desaparició...
La història
tal com la veiem davant fa dubtar al
Comissari i també a
tot el públic. Estarà boig el jove marit?. És una impostora la que
diu esser la seva Muller?. Quins interessos porta darrera seu aquest estrany
Mossèn?..
Voleu saber com
acaba aquesta petiteta
joia del suspens?. Ho sento. No es pot explicar. Que dolentot
que sóc, oí?. Necessariament
la teniu que veure-la la pròxima vegada que la tropa de El Coverol la
fiqui a l’escenari...
Recordarem
també la participació d’Olga
Rius i l’Aitor
Mora i Martínez, en els papers de Agents de Policia del
comissari investigador.
El treball de “Trampa
per a un home sol” ha comptat amb un nodrit equip
al darrera, al costat, a la part de dalt, i també a la part de baix. Tots ben bona gent.
Intentarem
deixar constància de tots i no deixar-nos a ningú. Aquí 150 anys algú escriurà
algun llibre sobre el
teatre fet a Esparreguera a principis del segle XXI i esperem
pugui poar dades informatives d’aquest article per el seu treball.
A la
presentació feta al teatre del Patronat
Parroquial d’Esparreguera, aquest diumenge 24 de febrer de 2019,
les llums i el so de
l’escenari aniria a càrrec del Quim
Marín i el Manel
Miró. L’escenografia de
la obra tindria a quatre primeres espases: el Francesc Ribera,
el Josep Colomer,
el Mario
Daudé i el Florenci
Sariñena.
Maria
Barrantes actuaria com a Regidora, i
la Rosina Domenjo faria
d’apuntadora i
també treballaria l’apartat del vestuari.
Mentre que l’Aitor Mora tindria
al seu càrrec el utillatge.
El Marc Marín i
la Rosa Maria
Margalef tancarien la llista d’entusiastes col·laboradors
que, amb els uns i els altres, farien possible de poder gaudir aquesta singular
obra.
El proper
dissabte 23 de març de 2019 tindrà lloc el
sopar de gala i repartiment de premis del 9è Certament de teatre Josep Borràs i
Farrés. Enguany al Hotel Bruc.
Gracies a
tots, tots, tots, companyies participants, equip del Patronat, amics i
col·laboradors d’aquest concurs, per la tasca que heu fet a favor del mon del teatre, del
mon de l’escenari. Dels moments de il·lusions i de sentiments que ens heu
ofert. Dels moments de cleques i rialles. Dels moments de reflexió que
també ens heu ajudar a tots plegats tenir. Gracies pel treball tant ben fet.
Per oferir-nos Cultura de qualitat a Esparreguera i a l’abast de tothom.
Fins l’any
vinent, si Déu vol
[Aquet article també es va publicar a la plataforma aEsparreguera]
dijous, 21 de febrer del 2019
Illets d'Abrera presenta "Lorca calor alma y pasión" a Esparreguera
Nova
presentació al 9è Certamen Josep Borràs i Farrés, concurs de teatre
al Patronat Parroquial d’Esparreguera, aquest diumenge 10 de febrer
de 2019, a càrrec del grup teatral Illets d’Abrera.
Lorca,
escalf ànima i passió o “Lorca
calor alma y pasión” es un treball biogràfic sobre la persona i la
obra del poeta, dramaturg i prosista andalús en Federico García Lorca.
Un home polifacètic de l’anomenada “Generació del 27” i que és
considerat un dels pilars del teatre espanyol del segle XX.
Tanmateix
, un geni amb una vida intensa però també tràgica. Ja que després d’una denúncia
anònima esdevindria detingut un 16 d’agost de 1936 i assassinat.
Sense que encara avui dia estiguin localitzades les seves restes mortals i
descansi en pau.
“Lorca
calor alma y pasión” és un interessant
treball del grup escènic Illets que, baix el guió, adaptació i
direcció de la Montserrat Martínez, ens mostra la vessant més
humana i també intel·lectual de Lorca. Per mitjà d’una fluida narració
biogràfica del personatge i les seves obres teatrals: La Sabatera
Prodigiosa [La Zapatera Prodigiosa], Noces de Sang [Bodas
de Sangre], Ierma [Yerma] i La Casa de Bernarda
Alba. Uns treballs molt important i variats que també obliguen al quadre
d’actors i actrius d’aquest grup a fer un desplegament de varis personatges
adaptant-se a la idiosincràsia i tarannà propi de cada obra teatral.
El grup
escènic Illets d’Abrera va néixer l’any 1999 gràcies a la iniciativa
d’un grup de veïns de Les Carpes. A partir de l’any 2002 varen
començarien la seva expansió teatral oferint actuacions fora del límits
estrictament locals d’Abrera. Actualment el grup teatral el formen gairebé una
trentena de persones de diferent edats. I vet aquí que els veiem en els
escenaris d’Esparreguera amb aquesta obra de Lorca calor
alma y pasión
El
personatge de Federico García Lorca el trobarem interpretat
amb una gran convicció per l’actor Joan Melé. Qui a més a més,
també tindrà altres papers, com el de Leandro o del sabater, al
llarg de la obra presentada.
La
Sabatera Prodigiosa va esser estrenada a Madrid
l’any 1930. El seu argument tot resumint-lo ens presenta a una
sabatera. A mans de la Mercedes López en el seu paper, d’una
dona casada per interès, i un marit bo però que la ha abandonada.
Tanmateix
al poble arribarà un titellaire estranger que finalment
resulta esser el seu marit disfressat. Redescobert el molt que
l’estima a la seva esposa i colpit per el moment que ella viu, li demanarà
perdó per haver-la abandonat. Al final tot tindrà l’espera’t final
feliç. Ja que veurem a la parella declarar-se novament el seu
amor...
El
següent tall teatral pertany a la obra Noces de Sang.
Una peça estrenada l’any 1933 que ens presenta gelosies i tragèdies.
Joan
Melé encarna el paper de l’apassionat i vigorós Leonardo, en
una trama argumental que te per rerefons les rivalitat i enemistats de dues
famílies rivals i antagòniques. La història comença amb
l’esdevenidor casament de un noi i una noia.
D’un
nuvi poc coneixedor dels secrets de la seva estimada, un paper
a mans de l’actor Daniel Aparici, i una núvia impulsiva que
encarnarà la Mireia Tomàs. Les futures esposalles faran ressorgir
uns antics enamoraments i, per tensar encara més la història, faran que el
mateix dia de les solemnes noces, la núvia i el Leonardo s’escapoleixin
per tal de fer realitat el seu somni de viure junts.
La
parella, però, es perseguida per el humiliat Nuvi, que ja torbats,
iniciaran una ferotge lluita que finalment acabarà en
tragèdia. En morir els dos: el nuvi i el fugat.
La
duresa de l’escena anirà creixent i creient. Quan
la dolorida núvia anirà a veure a la seva sogra (Pilar Garcia) per
demanar-li que la mati. Tanmateix, colpida per el dolor de haver perdut
el seu fill, la mare del nuvi ja no tindrà forces per a res.
Altre
de les escenes que podem gaudir ens presenta la obra Ierma [Yerma],
de l’any 1934. Una obra de teatre popular, de caire dramàtic, en la que una
dona casada assassina al seu marit de nom Joan, per no haver
tingut fills amb Ell.
El
plat fort tanmateix és la peça La Casa de Bernarda Alba. Una obra
escrita l’any 1936, poc abans de que Federico García Lorca fos
assassinat, i estrenada a l’Argentina l’any 1945.
L’argument ens
presenta una rigorosa mare que imposa un dol rigorós a les
seves cinc filles. Posteriorment la filla gran esdevindrà hereva d’una gran
fortuna atraient automàticament un pretendent.
Els
papers anirem veient son el de la negativa Bernarda, en mans
de Rosa Lobato; el de la filla gran que porta per a nom Angustias –
Sílvia Escudero- que és desitjosa de fotre el camp de la casa
de la seva mare; les submises i resignades germanes Magdalena,
un paper encarnat per Gloria Gómez, i l’Amelia que
interpreta la Carmen García; el personatge de la Martirio en
mans de Mercedes López, que ens presenta a una dona complicada i
que arrossega la amargura d’un intent matrimonial fet de jove i que
va sortir fallit per culpa de la seva mare Bernarda. I per si no
fos ja prou, ara sent una gran gelosia vers la seva
germana petita. Que te possibilitats casadores.
Finalment
els darrers dos personatges: de la joveneta Adela, que
interpreta la Mireia Tomàs. Destinada a la tragèdia de la obra, i
la Poncia a mans de la Pilar García, la
minyona que gairebé es de la família.
Lorca
calor alma y pasión a
Esparreguera, es sense dubtes un bon treball d’equip. On els salts entre el
personatge biografiat i les escenes tríades de cada una de les obres teatrals
es fan amb una gran coherència i elegància.
El grup
de teatre Illets d'Abrera ha comptat en la part més tècnica amb el
treball d’escenografia de la Montserrat Martínez, el treball
del Jordi Martínez com a tècnic de música, i el de la Eva
Roca com a tècnica de llums. El disseny i creació de la lluna son obra
del Karlos Kosas.
Sen
dubtes una obra per tornar-la ha veure ja fora de concurs. Val a dir que ha
estat la única obra en la que el públic ha aplaudit de peus la
seva cloenda. I és que el treball de narració ofert, junt amb la
música, i sumat la caracterització del Federico García Lorca dipositant
una rosa al terra evoquen la seva tràgica mort creen un clímax d’allò més
especial
La
setmana vinent, la darrera obra a concurs. Tothom al teatre.
[Aquet article també va ser publicat al portal aEsparreguera]
dijous, 7 de febrer del 2019
“Deixeu-me un tenor” a l’escenari d’Esparreguera...
Quarta
setmana del 9è
certamen Josep Borràs i Ferrés concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera,
amb la presentació aquest diumenge 03 de febrer de 2019 de la obra “Deixeu-me un tenor”
del dramaturg i director de teatre dels EEUU en Ken Ludwig, a mans dels Amics de les Arts, de
Terrassa, sota la direcció de Maria
Miralda. Una companyia ja coneguda del
públic esparreguerí de les que podem dir que tenen ja fet molt recorregut.
Els Amics de les Arts i Joventuts Musicals de
Terrassa és una entitat que va ser fundada l’any 1927, per tal de treballa a
favor de la cultura i l'art en totes les seves formes. Val a dir que l’actual
formació escènica hereva espiritual d’una primera formació estable que es va
crear el 1963, tindran no obstant, partida de bateig com Amics de les Arts en
un any 1978 que en tants aspectes marcaria la història de Catalunya. Es doncs,
una formació tot terreny amb prop de 40 anys de historia darrera seu. I d’aquí que
els seus prop de 50
muntatges que porten a les seves espatlles es fa notar a dalt
de l’escenari.
“Deixeu-me
un tenor” és una esclatant comèdia de dos actes escrita l’any 1989 per Ken
Ludwig (York, Pennsilvània, Estats Units, 1950) que situa la seva trama en una
suite hotelera de Cleveland, Ohio, un 8 de setembre de 1934. La petita
companyia d’òpera local, la Cleveland
Grand Opera, ha invertit tot el seus diners i esforç per tal de
celebrar el seu desè aniversari amb la obra Otelho.
Per tal de
salvar-se de la ruïna, el seu director general, Henry Saunders, -un paper
que interpretar Toni
Garrich d’un personatge de marcat caràcter i persona que
sovint perd els nervis al menor contratemps- i que es el pare de la Maggie, contracten
per el paper principal de Otelho al famós tenor Italià Tito Merelli, de
renom “Il Stupendo” que
interpreta Marc
Novellon.
Les entrades
ja estan venudes, l’escenari llest, l’orquestra a punt, però falta….. el
protagonista principal. El tenor Tito
Merelli
Tanmateix el
tenor arriba tard...
Arriba tard i malat...
Arriba
tard, malalt, i acompanyat de la seva muller Maria..., que interpreta l’actriu Mercè Coll, amb
un "temperament italià".
Al final el
tenor salva pàtries acaba
immòbil al llit. Saunders i
el seu neguitós e insegur assistent, de nom Max, que encarna l’actor Ernest Castañé,
diagnostica’n que el gran tenor és
mort i ben mort, un suïcidi fet perquè la seva dona l’ha
deixat..
Davant de la
tragèdia i la manca de temps per trobar-ne un substitut, davant la immediatesa
de l’estrena, el gerent de la Gran
Òpera, sedueix al Max,
-que també es un aspirat a cantant d’òpera-, perquè faci el paper d'Otelho.
Finalment accepta i contra del que el públic assistent pot pensar, a la vista
del seu caràcter i personalitat sumis e insegur, la representació resulta tot
un esclatant èxit. Tanmateix, Merelli revifa
de la seva suposada mort, i això fa que a l’escenari tinguem dos Otelhos amb
les situacions més divertides que hom poguéssim imaginar.
Esmentem
també a les tres dones. La Maggie
Saunders, encarnada per la Montse Martínez, la filla de Saunders i la
núvia de Max.
Que té una desmesurada admiració per al tenor Tito Merelli
El personatge
de la Diana Divane a
mans de la Marta
Espachs, que ens presenta a una seductora soprano de l'òpera, que
està "escalant el seu camí" vers la cima artística; i la mes
madura Julia,
la Presidenta del
Cleveland Opera Guild, interpretada per l’Anna Clariana, en un
personatge en que es considera una "gran dona".
Punta còmica
també del grum o
mosso d’equipatges , que interpreta el Vicens Lorenz, que intentarà de fer tot
allò que sia possible per tal de conèixer “ Il Stupendo”.
La
interpretació dels actors forma un treball en equip remarcable, i que fa passar
la llarguera de temps d’aquesta comèdia sense que gairebé un s’adoni. Actors i
actrius, a mans de la directora Maria
Miralda, arrenquen las cleques i els aplaudiments del públic.
El grup de
teatre d’Amics de les
Arts de Terrassa ha comtat com ajudant de direcció amb
la M. Mercè
Monterde, la escenografia de l’Ernest Castañe, el vestuari a càrrec de
la Carme Cuadrat,
estris de Marc
Novellon. Maquillatge de Teresa Rovira, i les llums a càrrec
del Joel Carreras i
la Maria Miralda.
Diumenge
vinent, a Esparreguera, més teatre…
[Aquet article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera]