Esparreguera Aimada: 02.23.2019

dissabte, 23 de febrer del 2019

Filagarsa presenta a Esparreguera el musical Selfie

 


Presentació aquest diumenge 17 de febrer de 2018 al teatre del Patronat d’Esparreguera de la darrera obra a concurs, dins del 9è Certamen Josep Borràs i Farrés, amb el musical “Selfie”, A càrrec del Grup Filagarsa Teatre del Foment Cultural i Artístic de Molins de Rei, sota la direcció de Ermenegild Siñol.

El certament d’Esparreguera ens ha presentat aquesta edició tot un ventall, un còctel, una selecció d’obres i peces de teatre ben antagòniques. La setmana vinent gaudirem de la peça titulada “Trampa per a un home sol” de Robert Thomas a càrrec de la companyia local El Coverol, fora de concurs, i com a cloenda d’aquesta edició.

“Selfie” ha estat un musical ofert pel grup Filagarsa. Un grup teatral nascut l’any 1988 com un projecte pedagògic de foment del treball en equip sobre l’escenari. El grup, tanmateix, continua ben viu i amb empenta tot hi haver passat ja un recorregut de 31 anys. És doncs, un grup teatral amb molta experiència i tenacitat. Val a dir també que no es el seu primer musical portat a l’escenari. Molts recordareu el seu musical del títol d’Escac Doble

“Selfie” és una comèdia musical que ens presenta quatre joves de marcada personalitat que conviuen o comparteixen un pis. La comèdia, -que en alguns moments ho deixa d’esser- ens presenta dos noies i dos nois. Cadascú amb el seu tarannà i també amb les seves il·lusions i anhels. Quatre històries que ens poden recordar la constant lluita de molts joves d’avui dia per tal d’obrir-se un camí i un futur per el dia de demà. Però, com tots ja sabem, la vida es plena d’entrebancs i dificultats i no sempre les coses acabaran com un les voldria.

L’escenari ens presenta una publicista, un adicte als videojocs, una actriu i un coach. Els quatre aniran tenint les seves escenes i narracions de la seva historia personal, Encaixant-hi, com seria d’esperar, d’una part musical i les corresponents cançons.

La publicista que és sovint explotada, conviurà en aquell pis amb un gairebé desequilibrat videoadicte que acaba de gigoló per accident i també accidentat. Un aparent assenyat i madur company que, suposadament es un entrenador, i acabarà descobrint-se que es un entrenador amb serveis extres.

No ens deixem l’aspirant a actriu i el seu peregrinatge de proves sense el resultat esperat. Amb un incident traumàtic i no volgut.

       El paper de Raquel és a mans de la Cristina Bonilla, mentre que el d’Ivet es un personatge encarnat per la Gloria Rodrigo.

A la part masculina Elias Orri fa el paper de l’Àngel, i el Xavier Biel encarna al Dídac.

Selfie, tanmateix te un important desplegament darrera seu. Enganya doncs de veure nomes quatre actors i actrius sobre l’escenari. Té darrera seu un nodrit quadre de direcció. Així el Ricard Ruiz tindria al seu càrrec la direcció técnica, el Romà Ferruz la direcció coral, el Raúl Giménez la direcció musical, i l’ Ermenegild Siñol la direcció artística. Que a més a més esdevindrà el guionista de l’obra.

L’escenografia i les coreografies les devem al Xavier Biel. Tanmateix les cortinatges de l’escenari han estat fets per la Paqui Capellades.

A la part técnica tenim al Ricard Ruiz a càrrec del so, i al Miquel Ruiz a l’apartat de llums. Mentre que les veus en off han estat gravades per Marc Virgili comptant amb el recolzament del Romàn Ferruz, la Mercè Álvarez, l’Alexandre Ars, la Laura Miquel i la Montse López.

Selfie tanca el concurs d’Esparreguera. Però no tanca portes per el públic i continua rodant. Si el 13 de gener es presentava a Barcelona, el dia 20 a Sant Vicens dels Horts, el 27 a Malgrat de Mar 27, i el 10 de febrer; després d’Esparreguera pujarà a l’escenari de Castellterçol el 3 març, a Cornellà de Llobregat el dia 17 març i Sant Feliu de Llobregat el 07 d’abril…

No recordarem aquí la llarga lletania dels premis aconseguit per aquest grup teatral en tres dècades de treball. Nomes dir que ho tenen ben pelut aquells que fan de Jurat a Esparreguera…

 

[Aquest article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera]


Trampa per a un home sol. La cloenda d’or de El Coverol d’Esparreguera

 


Robert Thomas (Gap, Alts Alps, 28 de setembre de 1927 - París, 3 de gener de 1989) escriptor de teatre, actor, director teatral i de cinema, i gestor del Teatre Eduard VII de París, va ser el creador d’aquesta obra teatral anomenada “Trampa per a un home sol”, amb la que la companyia de teatre El Coverol del Patronat Parroquial d’Esparreguera, sota la direcció de la Mercè Vallverdú, ens presenta a mena de cloenda del 9è Certamen de teatre Josep Borràs i Farrés.


L’any 1960 Robert Thomas donaria a conèixer al públic aquesta singular i avui popular obra de “Trampa per a un home sol” escrita un any abans, que eclipsaria el seu anterior treball de nom “Vuit Dones” mereixedor del premi Quai des Orfèvres. I que tampoc igualarien posteriors treballs seus com serien Le Deuxième Coup de feu (1964), Assassins associés (1965), Le Marchand de soleil (1969) y La Poulette aux œufs d’or (1973).


El Coverol, un grup de teatre de la òrbita de la escriptora teatral i actriu Maribel Masip, que d’ençà el 2011 ha presentat als nostres escenaris nombroses obres amb un marcat estil propi, tant per el repertori de títols o obres presentades, com també per el seu tarannà interpretatiu, veurem la reestrena novament aquesta obra de Thomas guiats per la Mercè Vallverdú.


    L’any passat, pel novembre, com ajuda i patrocini de l’Associació Beques Lola Lizaran varem ja poder gaudir d’aquest bon treball. Ara amb el motiu de la cloenda retornen. I val a dir que amb èxit. Esperem retrobar-nos properament de nou. Perquè val la pena.


L’argument de la obra gira al voltant d’un intrigant i jove Daniel Corban que - acabat de casar i de viatge de noces- denuncia a la policia la desaparició de la seva Estimada desprès de una trifurca conjugal. Paper principal que interpreta l’actor Miquel Santiveri.


A aquesta primera escena dona peu a la incorporació d’altres personatges que, ben lligats dins la trama argumental, aconseguiran crear un clima i una tensió que ens recorda aquells ambients novel·lesques, on la intriga s’anirà aguantant fins deu segons abans d’abaixar-se el telo amb la fi de la obra. Al estil Agatha Christie.


Altre pes pesant d’aquesta obra esdevindrà el personatge a mans de l’actor Jaume Cassi. En el paper del Comissari encarregat de la investigació, els veurem amb alts i baixos, amb dubtes i esperances, moments de confiança i moments de desconcert. L’arribada del Mossèn del poble, paper que interpreta Narcís Selva donarà peu a l’entrada de la suposada desapareguda Isabel Corban, la muller. Tanmateix una impostora com també el mateix mossèn segons s’escarrassa desesperadament al comissari el Marit denunciant de la desaparició.


        Tanmateix el problema és que ningú del poble ha vist realment a la Esposa verdadera. I vet aquí que la que diu que es la Esposa i que segons el Marit no ho és, crea conflictes difícils de solucionar.


El públic va seguint aquesta intrigant obra. Intueix que algunes cosetes fallen i no quadren. La tensió es manté sense veure ni el desenllaç ni la veritat...


La Maria Martin interpreta el paperàs de la Isabel Corban. El personatge que manté que Ella és la veritable muller i que el seu marit pateix amnèsia. Dos personatges més dins d’aquesta obra, en algun moment precís, insinuaran la possibilitat de desmuntar la conxorxa creada per els impostors muller i mossèn. L’Alicia Barton, que és una infermera que ha vist la verdadera senyora Corban i que interpreta la Fàtima Tovar, i el simpàtic Merluche, una artista rodamón bona-persona, a mans del Lluc López, que resulta que havia estat de testimoni de la boda. Però aquesta història també arrossega la seva tragèdia tant típica en el mon del teatre. Aquest vital testimoni morirà abans de parlar amb el Comissari investigador d’aquest desaparició...


La història tal com la veiem davant fa dubtar al Comissari i també a tot el públic. Estarà boig el jove marit?. És una impostora la que diu esser la seva Muller?. Quins interessos porta darrera seu aquest estrany Mossèn?..


Voleu saber com acaba aquesta petiteta joia del suspens?. Ho sento. No es pot explicar. Que dolentot que sóc, oí?. Necessariament la teniu que veure-la la pròxima vegada que la tropa de El Coverol la fiqui a l’escenari...


Recordarem també la participació d’Olga Rius i l’Aitor Mora i Martínez, en els papers de Agents de Policia del comissari investigador.


El treball de “Trampa per a un home sol” ha comptat amb un nodrit equip al darrera, al costat, a la part de dalt, i també a la part de baix. Tots ben bona gent.


Intentarem deixar constància de tots i no deixar-nos a ningú. Aquí 150 anys algú escriurà algun llibre sobre el teatre fet a Esparreguera a principis del segle XXI i esperem pugui poar dades informatives d’aquest article per el seu treball.


A la presentació feta al teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera, aquest diumenge 24 de febrer de 2019, les llums i el so de l’escenari aniria a càrrec del Quim Marín i el Manel Miró. L’escenografia de la obra tindria a quatre primeres espases: el Francesc Ribera, el Josep Colomer, el Mario Daudé i el Florenci Sariñena.


Maria Barrantes actuaria com a Regidora, i la Rosina Domenjo faria d’apuntadora i també treballaria l’apartat del vestuari. Mentre que l’Aitor Mora tindria al seu càrrec el utillatge. El Marc Marín i la Rosa Maria Margalef tancarien la llista d’entusiastes col·laboradors que, amb els uns i els altres, farien possible de poder gaudir aquesta singular obra.

El proper dissabte 23 de març de 2019 tindrà lloc el sopar de gala i repartiment de premis del 9è Certament de teatre Josep Borràs i Farrés. Enguany al Hotel Bruc.


Gracies a tots, tots, tots, companyies participants, equip del Patronat, amics i col·laboradors d’aquest concurs, per la tasca que heu fet a favor del mon del teatre, del mon de l’escenari. Dels moments de il·lusions i de sentiments que ens heu ofert. Dels moments de cleques rialles. Dels moments de reflexió que també ens heu ajudar a tots plegats tenir. Gracies pel treball tant ben fet. Per oferir-nos Cultura de qualitat a Esparreguera i a l’abast de tothom.


Fins l’any vinent, si Déu vol



[Aquet article també es va publicar a la plataforma aEsparreguera]