Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carles Reynés. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carles Reynés. Mostrar tots els missatges

dilluns, 23 de juny del 2025

Esparreguera es reconcilia amb un dels seus artistes

 

Homenatge al desaparegut artista local 
en Josep Masip i Pérez 




Inauguració de l'exposició Josep Masip Sense Filtres.
Divendres 9 de maig de 2025


    Durant el passat mes de maig i juny del 2025 ha tingut lloc a la nostre població un homenatge Memorial a la figura i obra dels desaparegut artista esparreguerí en Josep Masip i Pérez. Una comissió ha estat la encarregada d’organitzar tot un seguit d’actes públics i gratuïts, que sota la denominació “Josep Masip sense filtres. Una mirada panoràmica a l’obra del pintor Josep Masip i Pérez” que seria presentada amb les següents paraules: 

    “El propòsit d’aquest Memorial és donar a conèixer l’obra i la personalitat d’en Josep Masip i Pérez. Que pràcticament, al llarg de la seva vida va utilitzar l’art com a vehicle per mostrar les seves dèries i neguits com a llenguatge propi i expressiu. 

    La seva obra reflecteix tot el seu món i el construeix sense filtres, a raig i lluny d’academicismes. Ho avalen un grup d’experts que han pogut visualitzar l’obra i que netament l’inclouen en el moviment anomenat “ART BRUT”; tant en la seva elaboració com en les temàtiques emprades i també per la seva qualitat i puresa. 

    Un grup d’amics, companys i d’altres, creiem que és bo i necessari mostrar la seva obra, poder desestigmatitzar la seva persona i així aprofitar aquesta mostra per parlar i fer visibles les malalties mentals que són prou comuns i invisibles entre nosaltres. 

    El Memorial JOSEP MASIP, SENSE FILTRES consta d’una exposició, d’una part de la seva obra, i diversos actes que el complementen: una conferència a càrrec del psiquiatre Dr. Josep Obiols, una taula rodona sobre l’ART BRUT amb Oriol Malet i Marta Miró, experts en aquesta corrent pictòric i la projecció de la pel·lícula “El loco del pelo rojo”, en acabar el passi l’Ernest León presentarà i moderarà un fòrum de debat. L’exposició finalitzarà amb la presencia i intervenció de familiars i el grup impulsor del Memorial. 

    Es treballa també en la realització d’un documental sobre l’obra i la persona d’en Josep Masip. 

    La Comissió que gestiona aquest Memorial està integrada per familiars seus conjuntament amb Carles Reynés, Rafa Haro, Jordi Junyent, Oriol Malet i Paca Fosalba. 

    A més a més, compta amb la col·laboració de l’Aula d’Extensió Universitària d’Esparreguera, Hub. Espai de Creació, Vila Viniteca, Escola Cooperativa El Puig, el Sr. Pere Taulé i veïns de la vila que han cedit obra seva per a l’exposició” 

Detall de l'exposició Josep Masip Sense Filtres.
Divendres 9 de maig de 2025


    Tal com esmenta la presentació, aquest homenatge s’articularia en un total de cinc apartats. Un lloc habilitat acolliria una exposició on trobaríem majorment la darrera obra feta en vida per aquest pintor esparreguerí. El divendres 09 de maig de 2025 tindria lloc la inauguració d’aquesta exposició a les set de la tarda, en l’anomenat Espai expositiu, del cèntric carrer de l’Hospital número 9. Allí tindria lloc la presentació del dit homenatge, de la Comissió organitzadora i diversos parlaments. De fet, feia goig, de veure l’exposició en quan a la distribució i acurada il·luminació. 

    Aquesta exposició va tenir obert els caps de setmana del 9 de maig al 8 de juny de 2025 en un horari d’obertura dels dissabtes de 11:00 a 13:00 i de 18:00 a 20:00 hores. Els diumenges obririen pel matí d’11:00 a 13:00 hores. 

    Mentre aquesta exposició restava activa el centre de gravetat de les activitats vinculades amb l’exposició es traslladaria a l’Auditori de l’Escola Cooperativa El Puig, situat al carrer de Baix 20 d’Esparreguera. En aquest lloc tindrien lloc les activitats dels dies 16, 23 i 30 de maig a les set de la tarda. El primer plat seria la presentació de la conferència “Art i psicopatologia" que aniria a càrrec del Dr. Jordi Obiols. Sens dubtes, tots vàrem aprendre molt gracies a les seves explicacions i diapositives. 

Taula rodona "Noves mirades a l'obra de Josep Masip"
Auditori de l'Escola Cooperativa El Puig.
Divendres 23 de maig de 2025.


    La segona vegada l’auditori acolliria un acte més sentimental. Una taula Rodona sota el nom de “Noves mirades a l’obra de Josep Masip” i que aniria a càrrec de l’artista Oriol Malet i la investigadora Marta Miró, acompanyats del Carles Reynés i el Rafa Haro en qualitat de moderadors, ens ajudarien a veure l’art i el mon dels artistes sota una nova visió tanmateix sempre enriquidora. 

    El tercer acte que acolliria l’auditori seria la projecció de la pel·lícula de Vicente Minelli (1956) “El loco del pelo rojo” amb una acurada presentació que aniria a càrrec de l’Ernest León. 

    El darrer acte programat seria la cloenda de l’exposició que tindria lloc el diumenge 08 de juny de 2025 amb la participació de la Comissió organitzadora, familiars del finat artista esparreguerí, i aquest cop sí, representació de l’Ajuntament d’Esparreguera. Amb la participació del Juan Jurado i Bracero, Alcalde d’Esparreguera, i la presència de dues regidores més, la Núria Escobar i Lebrón, regidora de Cooperació, Feminisme i LGTB, Convivència, Protecció i tinença d’animals, i Salut Pública; i la Desirée Gómez i Coll, regidora Coordinadora d’Àrea d’Acció Comunitària i Desenvolupament Econòmic. Amb la corresponent tanda de parlaments que obriria el Carles Reynés i tancaria el senyor batlle en Juan Jurado. Una cloenda, uns actes, i una exposició que, certament, dignificarien la figura del finat artista fill d’Esparreguera. I uns actes que em d’agrair a tots els que han format part de la Comissió organitzadora per el bon treball que han dut a terme, des de dins del cor i a favor d’aquest fill del nostre Poble, que també ha estat una peça de la història d’Esparreguera. Cal recordar que com a pintor les seves nombroses exposicions individuals fetes a Esparreguera i fora d’aquí. Val a dir que durant algunes èpoques mai signava els seus quadres. Posteriorment ho faria sota el pseudònim de “Guadiana”. També en alguna època de la seva trajectòria, els signaria a la hora de materialitzar la venda d’algun dels seus quadres. 



Taula rodona "Noves mirades a l'obra de Josep Masip"
Auditori de l'Escola Cooperativa El Puig.
Divendres 23 de maig de 2025.

    A tall de recordatori recordem que la seva primera exposició pública individual la va fer a la desapareguda galeria esparreguerina ART77 del carrer de l’Hospital -justament unes portes més enllà d’on ha tingut lloc aquesta exposició homenatge- que crearia el pioner Joan Rius i Raventós a l’any 1978. [La galeria Art 77. Cronologia d’una realitat (1977-1980). Pàgines 43 a 45. (Esparreguera 1990).] En aquest treball es recull una cronologia de les seves exposicions fins l’any 1990. Fora d’Esparreguera va presentar obra a Santa Maria de Palautordera, Castellví de Rosanes, i varies vegades a El Bruc, i Gelida... 
    També durant aquesta dècada dels feliços anys 90’ del segle passat es guarden anècdotes viscudes molt divertides, del grup de pintors que participaven als concursos de pintura ràpida de les Festes Majors. Normalment un cotxe amb el Josep Masip, el Lluis Artigas, la Paquita Artigas, i el Josep Grau que carregats amb els pinzells i cavallet anaven a la aventura, tot representant de retruc a Esparreguera. En aquella època no seria gens freqüent de trobar “un equip d’artistes locals” que en bloc participessin tots a la vegada en un mateix concurs. Lo habitual en aquells moment seria participacions individual, i vist des dels organitzadors, rarament havien varis artistes provinents d’una mateixa població. Varen ser moltes les anècdotes viscudes en aquestes aventures pictòriques. Principalment a Collbató i Montcada i Reixac. Tanmateix, després de la corresponent exposició de tots els participants sempre teníem el problema de la recollida dels quadres... 

Cloenda de l'exposició.
Diumenge 8 de juny de 2025.


    Aquí cal també fer un petit esment sobre la obra del Josep Masip. Com tot artista, sempre seria una ànima a la recerca de noves tècniques i formes d’expressió. A la exposició que em gaudit aquí i ara, em vist majoritàriament quadres del darrer tram de la seva vida. Majorment obres grans i carregades de pintura. Tanmateix no sempre varen esser així. A grans trets podrem recordar un primer període més diguem-ne acadèmic basat principalment en paisatges. Posteriorment, entraríem en el període en que treballaria amb pintura amb terres de colors que posteriorment fixaria amb una capa de làtex. També trobarem un curt perióde de mandales, i altre període més llarg de recerca de noves formes d’expressió, que l’artista en Raimon Llort donaria un cos doctrinal anomenant aquesta tècnica com a “Taxisme”.     També podem recordar l’època en la que la seva obra gravitaria sobre el dibuix aquarel·lat, i posteriorment la que dedicaria al tors humà. I més endavant al període més eròtic de la seva producció, amb dibuixos de petit format que encaixaria a mena de puzle per fer quadres més grans. El seu darrer període vindria marcar principalment per olis molt carregats de pintura en obres de major mida i que certament encaixen dins del que avui anomenem “Art brut”

Cloenda de l'exposició.
Diumenge 8 de juny de 2025.


    El Josep Masip i Pérez va tenir altres dues grans passions a la seva vida a més de la pintura. Una seria el mon de les sardanes. Va ser soci actiu d’entitats locals com l’Agrupació Sardanista d’Esparreguera i en desaparèixer aquesta, formaria part de l’Associació Esparreguera Sardanista fins la desaparició de l’entitat l’any 2002. 

    L’altre seria el mon dels escacs. Va ser jugador amb llicència federativa i bastant actiu. Al llarg de la seva vida va ser soci actiu de varis clubs. Participant als Campionats de Catalunya per Equips, diversos Opens, Copa Catalana, i altre competicions oficials. De fet, fins i tot participaria al Torneig Internacional de Benasque a l’Aragó. També i per espai d’uns anys va ser President d’un dels dos clubs federats d’Esparreguera. Així doncs, el nostre personatge va restar vinculat per molts anys al nostre mon de la Cultura, l’Art, i l’Esport local. Entre altres aspectes que restaran inèdits.


Cartell dels actes "Josep Masip sense filtres"





dijous, 20 de febrer del 2020

“La Revolta” tanca el 10è Certamen Francesc Ribera i Cortadella del Patronat Parroquial

 


    Fi de temporada de teatre a Esparreguera amb la pujada a l’escenari del grup teatral esparreguerí Tramateatre amb la seva obra “La Revolta” . Avui ens ha acabat el 10è Certament Francesc Ribera i Cortadella concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera.  Avui, s’acaba el ritual d’anar cada diumenge al teatre…

     La darrera proposta -ja fora de concurs-  i com a cloenda del cicle teatral aquest diumenge 23 de febrer de 2020  ha estat  “La Revolta”, un treball del conegut autor i dramaturg Josep Maria Benet i Jornet  –anomenat Papitu pels seus amics–  que avui per avui se'l considera un dels principals renovadors del teatre català. De fet la Revolta de bruixes és una de les obres més representatives del seu teatre. Diríem que, va seguir in creixendo la maduresa de l’èxit aconseguit amb altres obres antecessores. Com serien Una vella, coneguda olor (1964), Cançons perdudes (1970), Berenàveu a les fosques (1972), Supertot (1973), La desaparició de Wendy (1974), per arribar finalment a la Revolta de bruixes (1976). De fet un llibret escrit entre els anys 1971 al 1975 i que ens presentaria una obra teatral organitzada en un sol acte i amb una estructura d’espai temporal tancada.

      Es una obra realista fins les darrers conseqüències i potser per aquests motiu i després de veure desfilar per davant nostre altres propostes presentades a concurs, potser que, alguna persona haguí quedat un brim descol·locada.

    L’autor fa la obra d’una tirada. Poant el recurs escènic de muntar escenes i accions simultànies com ja havia fet en altres treballs com  Fantasia per a un auxiliar d'administratiu (1964),  Berenàveu a les fosques (1970-1971) o en altre obra inèdita de formació, Fiesta en casa de los Serrat (1960).

  “La Revolta” presentat al Patronat Parroquial d’Esparreguera es un muntatges de TramaTeatre  dirigit per Carles Reynés i el seu equip d'interpretació integrat per la Sandra Chaparro, el Lluc López, l’Anna Mestre, la Maria Mestres, la Paquita Mirabent, la Núria Sáez, i la Laura Seró que ens presenta tot allò que viuen a sis dones i un home al llarg d’una nit de lluna plena.

      L’argument ens presenta una  brigada encarregada de la neteja diària d’uns grans locals. El personatge masculí anirà a càrrec del  Vigilant encarregat del control nocturn d’aquests mateixos locals. Les dones tenen un problema comú. Estan, cansades. Cansades de treballar a tota màquina dues hores i mitja per nomes cobrar-ne dues.              Per això intentaran organitzar-se per tal de corregir aquest abús i proposaran reivindicar els seus drets treballant les mateixes hores, però, més lentament,…

       El grup que ens presenta el seu petit microcosmos en el que aquest enfrontament amb el Vigilant és, pràcticament, la única cosa que les mantindrà unides com a grup o col·lectiu. Tanmateix la protesta farà figa.

      A partir d’aquesta revolta o protesta la obra teatral es va donant cabuda a les particularitats de cadascun dels personatges que participen d’aquesta obra. Aniran apareixent les marcades personalitats de cadascuna, les històries personals, i les diferències o rivalitats entre Elles.

     Aquí cada actor i actriu aconsegueix dotar el seu personatge d'una personalitat ben definida i personal. I en aquest rerefons, possiblement,  l’autor teatral qüestiona la idea de si cadascuna de les participants a la revolta o protesta estan disposades a cedir en les serves realitats i en les seves conviccions personals a favor del projecte col·lectiu com a grup. Ideals. Somnis. Fantasies. Aquí i cap tot i aquests “tot” també toparà amb la realitat i la capacitat de compromís.

      Dos personatges amb clara rivalitat ens presenta aquesta obra: la Sofía (paper encarnat per la actriu Sandra Chaparro), qui és la veu que incita a les altres a plantar cara per les abusives condicions laborals, i la Rita (que és interpretat pe l’Anna Mestra), la seva cosina, que creu més en les forces esotèriques i del més enllà que cap altra cosa.

       Les companyes de la Sofía i la Rita aniran tenint cadascuna els seus moments per definir per mitjà dels seus monòlegs els seus drames personals, aspiracions, anhels i  fantasies.  Així veurem personatges com la Dolors (a càrrec de la actriu Maria Mestres), afectada d’un càncer de pit que la mantindrà cansada i abatuda; o el cas de la Paulina (en aquesta obra a mans de Núria Sáez), la dona que ha estat víctima de maltractaments domèstics per part del seu difunt marit; o el personatge de la Filomena, (en un paper interpretat per la veterana Paquita Mirabent) que porta a l’escenari a la dona abandonada pel seu home a qui estima encara bojament. I el personatge de l'Aurora (aquí interpretada per la Laura Seró), una exvedet vinguda a menys que té debilitat pels homes.

     Cas a part l’Amo del galliner. El Vigilant malcarat. Un home vidu i solitari (paper que interpreta l’actor Lluc López), però que també tindrà un costat humà. I que a la obra passarà del paper d'opressor al paper de víctima, acabant morint. Vet aquí, mort d’una suposada maledicció llençada per la Rita

         I aquí acabem. L’any vinent, si tot va be, més teatre i del bo.

         Ara resta viure de renda. De la renda teatral que ens han deixat les companyies i grups de teatre com  Illets d’Abrera,  Qollunaka de Terrassa, Cloteatre de Barcelona, El Partiquí de Barcelona, Triangle Teatre de Cornellà de Llobregat, l’ATC de Calaf, i Tramateatre d’Esparreguera….

           A reveure…


[Aquet artícle també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]