Esparreguera Aimada: 2009

dimecres, 30 de desembre del 2009

Bibliografia Local

Diccionari 
Català- Purèpecha, Purèpecha-Català 









Portada del llibre del 
Lluis Artigas Jorba 
Diccionari Català- Purèpecha, Purèpecha-Català
.




Síntesis: 

Treball sobre la vessant històrica de l’Imperi Purèpecha [Tarasc, Purepetxa, P’urhepecha...] de Mèxic, i diccionari de correspondència d’aquest idioma amb el idioma català. 


Dades tècniques: 

Autor:          Lluis Artigas Jorba 
Idioma:        Català 
Pàgines:      153 
Lloc:           Esparreguera 2009 


Contingut de la obra: 

Pròleg: La petita història d’una nació Quatre ratlles per saber-ne un bocí d’Ells. A mena de pròleg d’aquest treball Com s’organitzaven en el regne o l’Imperi De què vivien. L’economia Religiositat. Deus i deeses Construccions úniques, d’una nació única Artesans, escultors, ceramistes, treballadors del metall Les etiquetes: De purèpeches a tarascos Els Purèpeches, el segon Estat més gran d’allò que és actualment Mèxic Per les pàgines d’una història. Un petit intent d’explicar allò que varen ser Els espanyols avancen vers el regne Purèpecha: El principi de la fí La fi del darrer rei-emperador Purèoecha: Tangaxoan II Erendida, una noia símbol de la resistència contra la injustícia estrangera L’Estat lliure i sobirà de Michoacàn entra a formar part de la Federació d’Estats Mexicans Metodologia i criteris d’aquest modest treball 
Quadre de Reis Purèpeches 
Diccionari: 
Català-Purèpecha 
Purèpecha-Català 
Annexes: 
1.- Unes breus nocions de l’idioma purèpecha Exemple verbs purèpecha 
2.- L’alfabet purèpecha 
3.- Abecedari purèpecha [P'urhepecha jimbo kararakuecha] Llistat de verbs purèpeches 
4.- La Senyera Purèpecha 
5.- Les Festes purèpeches 
6.- Ciutats, poblacions, localitats on es parla l’idioma purèpecha 
7.- Alguns documents antics escrits en purèpecha 
8.- Textos moderns en purèpecha, amb traducció al català 
Bibliografia 
Taula 

 


dijous, 26 de novembre del 2009

Notícia del dia...

En les tendes de premsa diaria d'Esparreguera.
Important manifest conjunt dels diaris catalans:



La dignitat de Catalunya

L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
Aquest editorial que publica
EL PERIÓDICO en defensa de Catalunya ha estat redactat conjuntament pels 12 diaris les capçaleres dels quals figuren al peu.

        Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.

L’expectació és alta.
        L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort.

         Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés
        La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

        No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador.

        El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). Els pactes obliguenL’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

        Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

        Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana.
        Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.


Publiquen també aquest text La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.



dimecres, 25 de novembre del 2009

Bibliografía local

Els baptismes d’Esparreguera 
1540-1543




Índex del llibre "Els baptismes d'Esparreguera", de Lluis Artigas Jorba





Dades tècniques:

Autor: Lluís Artigas Jorba
Lloc i data: Esparreguera 2006
Pàgines: 29

Síntesis:

Treball que complementa altra obra del mateix autor i període tractat, a Esparreguera durant el segle XVI.




Contingut de l’obra:
.
-Introducció. Els arxius eclesiàstics.
-El naixement dels arxius parroquials
-Els registres anteriors a Trento
-Catalunya en aquest context europeista
-Els arxius pretridentins conservats a la comarca del Baix Llobregat
-Els baptismes d’Esparreguera pretridentins.
-El document.
-Taula.



dilluns, 9 de novembre del 2009

Dibuixants i pintors d'Esparreguera

La 10è Biennal de Pintors d'Esparreguera
Tanca portes de puntetes.




    Aquest diumenge va tancar portes la interessant exposició de dibuix i pintura celebrada a la Sala Municipal d'Exposicions de la carrer dels Arbres titulada "10 º Biennal de Pintors d'Esparreguera".

    Un esdeveniment cultura amb solera dins del món artístic, però del qual els mitjans de comunicació no han donat potser el degut relleu.

    La nota dominant d'aquest any sense dubte ha estat la qualitat de les obres. Al costat dels veterans com l'Espinach, Grau Pinyol o Monés, una nova generació segueix trepitjant fort a esparreguera amb la seva tècnica i la seva força.

    Deixarem aquí constància dels artistes participants:

COBES, Joan
COLS, Josep
CUEVAS, Antonio
DAUDÉ, Marius (2 obres)
ESPINACH, Joan
FONT, Margarida
FONT, Pilar
GAGO, Joaquin (2 obres)
GRAU PINYOL, Josep
HITA, Dniella (2 obres)
HITA, David (2 obres)
MAYO, Isi
MOLINA, Manel
MONÉS, Isidre
MORATÓ, Jordi
NAVARRO, Lunahe Mª Lluïsa
NOVELL, Ramon (2 obres)
SELVA, Teresa
SIMÓ, Teresa
PALACIOS, Josefina
PUCHOL, Marta (2 obres)
QUEVEDO, Pedro
RAMOS, Magda (2 obres)
RICO, Pedro
RIDAO, Quim
ROSAS, Ivan
SANTOS ANTOLÍN, Mª
TORRES, Mª Carme



dimecres, 30 de setembre del 2009

Presentació del llibre:

Constructors de consciència i de canvi.
Una aproximació als moviments socials del Baix Llobregat.



    Dimecres 30 de setembre a les 19:00 va tenir lloc a Can Pasqual d’Esparreguera, la presentació del llibre “Constructors de consciència i de canvi. Una aproximació a l’estudi dels moviments socials des del Baix Llobregat”, una interessant obra fruit d’un equip format possiblement, per els millors estudiosos de la nostra comarca.

    L’acte de presentació aniria a càrrec de la Francesca Fosalba, alcaldessa d’Esparreguera; i comptaria amb la presencia de la Mercè Renom, codirectora de la publicació i membre del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que s’encarregaria de presentar l’obra, la seva estructura, metodologia i temàtica; i la Gràcia Dorel, autora de l’estudi sobre els moviments socials a la colònia Sedó d’Esparreguera.

    La presentació va esdevenir un acte acollidor. Un acte en que l’auditori allí reunit, seguia -amb clara complaença- les explicacions i comentaris de la Mercè Renom i la Gràcia Dorel. Sempre tan genuïnes i engrescadores a la hora de compartir els seus coneixements.


Direcció i coordinació de l’obra:
Enric Prat,
Mercè Renom,
Esther Hachuel i
Maria Luz Retuerta.


Els autors d’aquest treball de A-Z:
Albert Alonso Quiñones,
Josep Campmany,
Montserrat Carmona,
Gràcia Dorel-Ferré,
José Fernández Segura,
Alba Garcia,
David Garcia,
Javier García Galceran,
Robert González,
Valerià Paül,

Enric Prat Carvajal,
Mercè Renom,
Elionor Sellés,
Jordi Sempere,
Gemma Tribó i
Jesús A. Vila.

Edició:
L’obra, és editada pel Centre d’Estudis Comarcals i l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.



Constructors de consciència i de canvi (1ªpart)



constructors de consciència (2ªpart)



Contingut del llibre:
És un estudi sobre els diversos moviments socials al Baix Llobregat de caire multidisciplinar.
El llibre comprèn una part introductòria, a càrrec de les persones responsables de la direcció i coordinació; una altra sobre les perspectives teòriques i metodològiques, amb els articles de Josep Fontana, Francisco Fernández Buey i Enric Tello, i el gruix del llibre: 15 recerques sobre el Baix Llobregat que signen 16 estudiosos del tema. Els períodes recollits i les temàtiques són molt diverses i s’estructuren en blocs:

-Articles sobre els moviments socials d’Antic Règim. [Per exemple els moviments dels barretines de finals del segle XVII, els antisenyorials i els moviments del segle XVIII contra la carestia dels preus].

-Estudis sobre el període comprès entre la Revolució Liberal i la Segona República. [Com l’inici del moviment obrer vinculat a la primera industrialització de la comarca, les reivindicacions pageses i el moviment llibertari durant els anys trenta del segle pasat].

-Investigacions sobre els moviments socials que s’inicien durant la dictadura franquista, com el moviment obrer, amb les vagues llegendàries de les fàbriques durant els anys seixanta i setanta, les lluites contra el desviament del Llobregat i les mobilitzacions contra l’abocador del Garraf, tots ells moviments que van contribuir a la creació del sentiment de pertinença a la comarca del Baix Llobregat.

-Treballs sobre els moviments organitzats a finals del franquisme i que perviuen fins al present. [Com el feminisme i l’ecologisme.]

-Treballs que analitzen els moviments socials més recents. [Com els okupes, els moviments per la pau i en defensa de la terra, entre altres.]




+Informació:

Dialnet [Obra publicada de la Mercè Renom] [clic aquí]
Web del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat [clic aquí]

dissabte, 12 de setembre del 2009

Tot fent memòria...

Esparreguera reviu 70 anys després
El Camí de l’exili




        La Sala municipal d’exposicions al carrer dels Arbres 39, va obrir el dia 11 de setembre de 2009 –Diada Nacional de Catalunya- una exposició retrospectiva sobre allò que va ser la guerra civil de 1936-1939, el final de la guerra i el camí de l’exili, des d’una òptica local. Es a dir, de com es va viure aquest successos històrics aquí Esparreguera.


        El material ensenyat esta format per unes cent fotografies, una vintena d’objectes d’època, degudament exposats en vitrines. Igualment es recullen algun text i manuscrit, adient a la temàtica tractada.

        L’exposició s’ha estructurat com segueix:

1. Antecedents: juliol 1936
2. El bombardeig
3. L’evacuació de població civil
4. La retirada
5. L’entrada dels nacionals
6. L’exili
7. Nou ordre
8. Els que ens han deixat

        L’exposició romandrà oberta al públic fins al diumenge 20 setembre de 2009, de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre i els caps de setmana d'11 a 2 del migdia i de 6 a 9 del vespre. L’exposició és oberta fins el 20 de setembre de 2009.






diumenge, 12 de juliol del 2009

Dissabte 11 de juliol del 2009:

Nou esdeveniment cultural 
a la Sala d’Exposicions Municipal.



    Organitzat per el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques va tenir lloc aquest dissabte la inauguració de la tradicional exposició de Festa Major, a la Sala d’Exposicions Municipal del carrer dels Arbres.

    Enguany, presenten un interessant treball que tracta de “l’Arquitectura popular: Les construccions en pedra seca” existents en el nostre terme municipal.

    Els autors de l’exposició ens presenten un treball minuciós d’estudi i catalogació d’aquest patrimoni popular que encara tenim la sort de conservar a Esparreguera, elaborat amb una autentica professionalitat.

    Val a dir també que el proper dissabte 18 de juliol a les 7 de la tarda, en aquesta mateixa sala, tindrà lloc una xerrada divulgativa sobre aquest tema. Promet ser d’allò més interessant.





dilluns, 29 de juny del 2009

Bibliografia Local

Esparreguera en Imatges. 
De la prehistòria fins l’any 1944 després de J.C.


Portada del treball del Lluis Artigas Jorba "Esparreguera en Imatges"


Síntesis:

            Llibre que recull en un primer bloc un ventall de 37 articles de diversos autors sobre la arqueologia e història d’Esparreguera i que ofereixen una cronologia sobre la nostra Vila.

            Selecció de làmines, fotografies i material gràfic compilar en diverses fonts, que varen servir per l’exposició de l’any 1995 a La Plana d’Esparreguera amb el nom “Esparreguera una Vila per conèixer”.

            Incorpora uns índex sobre el contingut i un annexa amb la procedència del material compilat.

 

Dades tècniques:

Autor:             Lluis Artigas Jorba
Idioma:           Català
Pàgines:         89
Lloc:               Esparreguera 1997

 

Contingut de la obra:


Introducció

Quatre mil·lennis i 37 escrits

            Geologia i Paleontologia d’Esparreguera

            Coves prehistòriques

            Restes humanes a la cova de Can Paloma

            Destrals de pedra

            Ceràmica prehistòrica d’Esparreguera

            Restes  ibèriques d’Esparreguera

            Els romans

            La Necròpolis romana de la Gorgonsana

            Els primers cristians

Transcripció d’un document de l’any 985

Els castells d’Esparreguera  i de les Espases

Santa Margarida del Cairat

Santa Maria del Puig

Can Tovella en un document del segle XI

El castell de la Guardiola

Monedes d’Esparreguera del segle XIII al XVIII

Esparreguera del segle XIV al XVI

La immigració francesa a l’Esparreguera del segle XVI

El basament de la nova església de Santa Eulàlia

El beat Domènec Castellet

L’Esparreguera liberal

La guerra de l’any 1714 a Esparreguera

Les confraries del segle XVIII

Les tropes napoleòniques per Esparreguera

El segle XIX a Esparreguera

El teatre a Esparreguera 1887-1922

L’Orfeó Esparreguera

L’art coral a Esparreguera 1882-1985

Premsa local de començaments de segle

El Patronat de la Joventut

L’art fotogràfic local

Mossèn Josep Duran

La guerra civil de 1936-1939 a Esparreguera

El teatre de postguerra

L’Ateneu es converteix en “Hogar del Productor”

Les Festes de barri

El Nunci

Comentaris del material recollit

Documents d’Esparreguera en Imatges

Índex alfabètic de persones

Índex alfabètic de matèries

Documents dels centres oficials

            Arxiu Municipal d’Esparreguera

 Arxiu Col·lecció Local Biblioteca Popular Beat Domènec Castellet d’Esparreguera

Bibliografia consultada

Taula







Detall del treball del Lluis Artigas Jorba "Esparreguera en Imatges"




Detall del treball del Lluis Artigas Jorba "Esparreguera en Imatges"



Detall del treball del Lluis Artigas Jorba "Esparreguera en Imatges"







dissabte, 6 de juny del 2009

Efemèrides local

60 Aniversari del Bateig de les Campanes 
de l’Església de Santa Eulalia d’Esparreguera.

.


     Amb motiu de la celebració d’aquest esdeveniment local s’ha organitzat diversos actes recordatoris.
Passaré a recordar all`que tindreu a l’abast:

Dia 6 de juny de 2009.
Hora: 18:00
Lloc: Al Patronat Parroquial
Viu la Història en primera persona; tornem al juny del “49”.
Una xerrada amb alguns dels testimonis que van presenciar el bateig de les Campanes aquell 12 de juny de 1949 i la seva posterior col·locació.
.
Dia 13 de juny de 2009.
Hora: matí de 10:00 a 13:00; tarda de 16:00 a 19:00.
Lloc: Campanar d’Esparreguera.
Visita les protagonistes; puja a veure i sentir les campanes.
Accés per la porta lateral de la plaça. Degut els diversos actes que es duen a terme a l’església aquest dia, l’accés al campanar serà controlat amb grups.
.
Del dia 06 al 20 de juny de 2009.
Horari habitual.
Lloc: vidrieres de l’interior de l’església de Santa Eulalia d’Esparreguera.
Exposició sobre les Campanes de Santa Eulalia d’Esparreguera.
Podeu veure aquesta interessant i documentada exposició situada a l’entrada de l’església, tocant les vidrieres.
El dissabte dia 13 aquesta estarà situada en les sales interiors del campanar.




Organitza: AAC Amics del Campanar d’Esparreguera.
Col·laboren: Parròquia de Santa Eulalia d’Esparreguera i l’Ajuntament d’Esparreguera.



diumenge, 17 de maig del 2009

Per als afeccionats a les curiositats:

Creació i producció literària a Esparreguera.
Exposició de llibres d’autors esparreguerins.
La Biblioteca Popular Beat Domènec Castellet d’Esparreguera exposa part dels seus dipòsits.




    Aquest dies podem gaudir d’una interessant exposició dins de la nostre estimada Biblioteca Popular.
Es tracta d’una exposició de llibres d’autors esparreguerins. Es a dir, escrits i confeccionats per fills i filles de la nostra ciutat.

    L’exposició ens mostra part dels fons dipositats en l’anomenada Col·lecció Local, veritable arxiu que esdevindrà la memòria col·lectiva de tot un poble.



    El material exposat es repartit en tres grups, dos d'Ells protegits per vitrines al rebedor de la planta baixa de la biblioteca, i el tercer grup a la taula gran de la Sala de Lectura de la primera planta.

    L’exposició es prou interessant -malgrat mancar-hi algun autor- doncs ens ofereix un bon ventall del treball realitzat duran els darrers 50 anys a Esparreguera.

    Al grup de treballs mecanografiats i enquadernats, o be altres impresos ben modestament, com serien algunes de les obres del Rafel Subirana -veritables incunables locals- o aquells altres treballs que marcarien tota una època com serien els treballs del doctor Orenci Valls. Aquesta mostra ens permet de gaudir i valorar el treball de varies generacions.



    No costa gens de fer una petita cronologia d’aquells pioners, que amb pocs mitjans, investigaven moguts per la flama del seu amor vers Esparreguera. Mancat de recursos, tal vegada a més, es convertien en improvisats editors. Els anys de sequera, per no dir les dècades estèrils. El ressorgiment del interès per les nostres arrels amb un despertar científic. Un despertar on veurem als investigadors locals com poden preparar-se més i millor. Veure com els arxius de tota mena s’organitzen seguint criteris moderns. Com entitats i organismes editen -si no més l’obra d’alguns- i la història esdevé un patrimoni recuperat de tots.



    Aquesta exposició ens recorda tot això. Que alguns investigadors locals feren molt tenint les mans buides. Que el poble ha anat convertint-se en una ciutat. Que cada vegada gaudim de més treballs i de major qualitat. Que tots plegats, escrivim la història d’Esparreguera...



dissabte, 21 de març del 2009

Una interessant web



    Pasejant per la blogosfera d'internet m'ha aparegut aquesta interessant web sobre la nostra ciutat.

    Pel que sembla, aquesta creada per una persona nascuda en un altre país, a Mèxic, i que no obstant, integrada en el país, intenta elaborar aquesta web en català, sobre temes d'Esparreguera que és on actualment viu i Catalunya.
El seu nom és suggeridor: D'Esparreguera i una mica més...

    El disseny de la capçalera és bonic. De moment, es recull en aquesta web dades historiques sobre la nostra ciutat, puades   -com bé diu la autora de la web, la Martha Inés Sánchez Navarro- de material ja publicat, però que no sempre aquest material el trobem a l'abast o a la mà del gran públic.

    Pel disseny i el contingut, aquesta web promet. I molt.

    Esperem veure que noves alegrias veurem en Ella...