Els somnis d’un mon més pacífic

Araceli Conde:

La poetessa d’Esparreguera participa d’un nou projecte editorial 

Cada 31 de desembre a les dotze del migdia l’Amic Josep Teruel i la seva associació d’Amics del Campanar d’Esparreguera faran repicar les Campanes per la Pau al Món un any més aquí Esparreguera. Unint-se una vegada més a un gest que es duu a terme simultàniament a tot Catalunya, i en ciutats tan diferents com Reus, Guissona, Sant Feliu o les Borges Blanques...

Aquest any també acabarem amb un nou llibre en la que ha participat la poetessa d’Esparreguera, la Araceli Conde Romero, que és, un càntic a la Pau, arrencat des del mes fons del cor de tots  nosaltres. Des del més profund de la nostra vella i dolorida raça humana. Un desig, un anhel, una necessitat, des la sensibilitat d’aquelles persones amants de les lletres i que tenen encara la capacitat de veure aquest mon amb ull nets. Amb ulls d’infant, amb ulls de nen i amb ulls de nena.

Parlo del llibre “Els somnis d’un mon més pacífic”. Editat a la ciutat de Màlaga, Espanya, per l’Editorial Corona del Sur en llengua castellana amb el nom de “Los sueños de un mundo más pacífico”.

Val a dir també que si be tots els poemes son escrits en la llengua de Miguel de Cervantes, hi trobareu un de redactat en llengua catalana per gentilesa de la Isa Serramià

Aquest llibre monotemàtic es un interessant treball col·lectiu en el que hi participarien els escriptors i poetes Ignacio Alcántara Godino, Antonio Berral Cardeñosa, Araceli Conde Romero, Jordi J. Conde, María Ángeles Gabernet, María Luisa Palarea Morales, Rosa Palomar Martínez, Conchita de Pedro-Juan Cuadrillero, Isa Serranía, Jacinto Solé, i Ramona Yanes.

Una edició austera, sense luxes innecessaris que ens podes allunyar de la seva temàtica original. Amb una fotografia de portada del Ignacio Alcántara, i que inclourà com il·lustracions la coneguda “Paloma de la Pau” dibuixada per els mateixos autors dels poemes i escrits.

El pròleg d’aquest llibre aniria a càrrec de la filòloga Anabel Saíz Ripoll, que ens desgrana una espurna de la personalitat dels autors d’aquesta obra literària, i que en conjunt valora aquest treball com <<...un llibre, ple de paraules i alguna imatge, amb la que el lector es sentirà, mai millor dit, en pau. Un llibre que se’ns ofereix com un regal per a l’ànima, ple de sensibilitat i esperança. Benvingut sigui.>>

“Els somnis d’un mon més pacífic” (Màlaga, 2018) és un nou treball editorial per incloure a la dilatada carrera literària de l’esparreguerina de cor l’Araceli Conde Romero.

Oriünda de la noble terra d’Alcaudete (Jaén) te darrera seu una importat col·lecció de llibres editats en solitari amb els seus poemes, cartes, i escrits literaris. Com també una nodrida llista de col·laboracions literàries en diferent revistes i diaris d’arreu.

Tanmateix, no em d’oblidar-nos pas de la seva empenta en els llibres publicats que acullen obres de diferents escriptors i poetes. Una bona colla de treballs amb la que trobarem reunides les diferents corrents i les diferents sensibilitats d’aquest món intel·lectual que es mou per mitjà de la poesia.

“Els somnis d’un mon més pacífic” un llibre de Pau. 

Ara que fa poc més o menys quaranta cinc anys d’aquella encíclica de Joan XXIII Pacem in Terris, Pau a la Terra en català, en la que és feia una crida a la Pau bastida sobre la justícia, l’amor solidari i la llibertat i no pas en la força de les armes, l’Anabel Saíz ens presenta la idea de la capacitat que té la poesia per crear també la Pau.

Parlant de l’Araceli Conde ens diu Ella <<..cerca obrir nous camins en la foscor, ens parla de l’esperança i aborda altra tema relacionat molt a prop amb el que estem dient, Així, en el poema “A la meva mare que ja no hi es” demana per a la seva mara pau, demana amor i demana record. És un homenatge a les seves arrels, molt de pell, molt de veritat. També Araceli ens parla de la poesia i de la seva capacitat de crear pau en les ànimes de qui hi llegeix. Cerca, com dèiem, aquella llum que la acompanyi i li faci la vida més encertada, per així dir-lo, viva..>>.

Gràcies Anabel per filar tant prim dins l’ànima d’aquests poetes i poetesses veritables Profetes d’un demà millor per a tots.

Gracies Araceli Conde per el teu constant i tenaç treball per mantenir la flama de la sagrada poesia entre tots nosaltres.

[Aquet article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]

Per als afeccionats a les curiositats:

Creació i producció literària a Esparreguera.

Exposició de llibres d’autors esparreguerins.
La Biblioteca Popular Beat Domènec Castellet d’Esparreguera exposa part dels seus dipòsits.

    Aquest dies podem gaudir d’una interessant exposició dins de la nostre estimada Biblioteca Popular.
Es tracta d’una exposició de llibres d’autors esparreguerins. Es a dir, escrits i confeccionats per fills i filles de la nostra ciutat.

    L’exposició ens mostra part dels fons dipositats en l’anomenada Col·lecció Local, veritable arxiu que esdevindrà la memòria col·lectiva de tot un poble.

    El material exposat es repartit en tres grups, dos d'Ells protegits per vitrines al rebedor de la planta baixa de la biblioteca, i el tercer grup a la taula gran de la Sala de Lectura de la primera planta.

    L’exposició es prou interessant -malgrat mancar-hi algun autor- doncs ens ofereix un bon ventall del treball realitzat duran els darrers 50 anys a Esparreguera.

    Al grup de treballs mecanografiats i enquadernats, o be altres impresos ben modestament, com serien algunes de les obres del Rafel Subirana -veritables incunables locals- o aquells altres treballs que marcarien tota una època com serien els treballs del doctor Orenci Valls. Aquesta mostra ens permet de gaudir i valorar el treball de varies generacions.

    No costa gens de fer una petita cronologia d’aquells pioners, que amb pocs mitjans, investigaven moguts per la flama del seu amor vers Esparreguera. Mancat de recursos, tal vegada a més, es convertien en improvisats editors. Els anys de sequera, per no dir les dècades estèrils. El ressorgiment del interès per les nostres arrels amb un despertar científic. Un despertar on veurem als investigadors locals com poden preparar-se més i millor. Veure com els arxius de tota mena s’organitzen seguint criteris moderns. Com entitats i organismes editen -si no més l’obra d’alguns- i la història esdevé un patrimoni recuperat de tots.

    Aquesta exposició ens recorda tot això. Que alguns investigadors locals feren molt tenint les mans buides. Que el poble ha anat convertint-se en una ciutat. Que cada vegada gaudim de més treballs i de major qualitat. Que tots plegats, escrivim la història d’Esparreguera...