Sant Salvador de les Espases

El Col·lectiu Esparreguerí de Recerques ofereix una xerrada aclaridora sobre el passat i el futur de l’ermita parcialment enfonsada

Can Pasqual acull aquesta important conferència sobre
Sant Salvador de les Espases.

    La sala de conferències de Can Pasqual va acollir aquest dissabte 22 de juny de 2024, una interessant xerrada que portaria per a nom “La restauració del Pare Solà a Sant Salvador de les Espases, ara fa 100 anys” i que aniria a càrrec del benvolgut Àngel Hernández i Cardona.   

    La xerrada que es va oferir sens dubtes estaria condicionada per un tema d’actualitat. Com seria l’enfonsament parcial de l’ermita de Sant Salvador de les Espases sofriria la nit del 27 de maig de 2024. La valoració de danys i possibilitats futures de la seva restauració. 

    La conferència començaria amb unes paraules de benvinguda del Joan Llort i Riera, i la presentació de la taula que en una primera part estaria formada per l’arqueòleg Oriol Achón i Casas, que faria la part de contextualització i moderador; i del Doctor Àngel Hernández i Cardona. Persona molt volguda i respectada a Esparreguera, per el seu incansable treballs plasmat en infinitat de llibres i articles científics. Un veritable savi en algunes disciplines, que sap cercar complicitats amb el públic –com a bon docent que ha estat- i transmetre la seva passió per el coneixement i la divulgació cultural. A la bibliografia esparreguerina li debem treballs com En el tricentenari de Joan Boada, vicari d’Esparreguera i d’Olesa (2022), Els metges del balneari de la Puda de Montserrat (2016), Els ponts d’Esparreguera (2015), amb la col·laboració d’Eleuteri Navarro; Les plantes d’Esparreguera, fet amb la col·laboració de Joan Llort i d’Eleuteri Navarro, i publicat l’any 2003; Ressons de Sant Salvador de les Espases (2003); o Sant Salvador de les Espases, una ermita singular (2008)... 

    En aquesta primera part de les dues que tindríem a la xerrada, l’Àngel Hernández, es centraria en les dades del Pare escolapi en Joan Solà i Coromines (1873-1935), la seva formació, els destins on va servir com a sacerdot a partir del 1897: Morella, Terrassa i Moià a la Península; i també a Cuba. L’Àngel compartiria també amb nosaltres la vessant d’escriptor i articulista del Pare Solà i Coromines, i com va viure el seu primer contacte amb una desolada i derruïda ermita els anys vint del segle passat. Si la Fe mou muntanyes la seva Fe es convertiria en una crida per la reconstrucció d’allò que quedava de Sant Salvador de les Espases l’any 1923. Encara avui dia ens pot sorprendre però l’any següent de 1924 era restaurada... El Pare Joan Solà i Coromines pujaria de peregrinatge cada any, des del 1924 fina l’any 1934... 

L'arqueòleg Oriol Achón i Casas (esquerra) presenta 
al Doctor Àngel Hernández i Cardona (dreta).

    Acabada la presentació que oferia per l’Àngel Hernández i Cardona, que aniria visualment reforçada per la projector de fotografies, ens faria adient el fet que gairebé cent anys després d’aquesta important restauració tindria lloc l’esfondrament de part de l’ermita de Sant Salvador de les Espases. Obrint-se un torn de paraules als assistents. 

    A la segona part d’aquest acte, el historiador Olesa Oriol Dinarès i Cabrerizo es sumaria a la taula que presidiria aquest interessant acte. Com a representació de l’entitat Arrel Acció Cultural d’Olesa de Montserrat. Juntament amb l’arqueòleg Oriol Achón i Casas en representació del Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, tindria lloc uns parlaments i la lectura d’un Manifest consensuat, amb la lectura de les entitats culturals i patrimonials que fins aquells moments li donen suport.

    En síntesis, aquest Manifest, amb un to conciliador, el podem resumir com una crida a unir esforços entre tots per tal de restaurar aquesta mil·lenària edificació amb agilitat i eficàcia, acompanyant als propietaris en el interès d’aconseguir recursos de les administracions, que facin possible la conservació d’aquest patrimoni catalogat. 

Entitat adherides al Manifest: 

-Amics de Sant Salvador de les Espases

-Agrupament Escolta i Guia San Bernat Claravall [CAU], d’Olesa de Montserrat

-Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn (Esparreguera)

-ADF d’Olesa de Montserrat

-ADF d’Esparreguera

-Associació d’Amics de la Natura, de Vacarisses

-Centre Excursionista, de Terrassa

-Colla Bastonera del Montserratí

-Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, d’Esparreguera

-Federació d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional Catalana [FECPCTE], d’Esparreguera

-UEC Unió Excursionista de Catalunya, d’Olesa de Montserrat

-Els Geganters d’Esparreguera

-Trama Teatre, d’Esparreguera

-Escola Roques Blaves, d’Esparreguera

-Centre Excursionista d’Esparreguera 

El moment dels parlaments i lectura del Manifest. Oriol Dinarès
i Cabrerizo, historiador  d'Arrel Acció Cultural [esquerra]; Oriol
Achón i Casas, arqueòleg del Col·lectiu Esparreguerí de Recerques [centre]
 i l'Àngel Hernández i Cardona, historiador i conferenciant [dreta]. 

    Acabada la lectura de les entitat i associacions signants d’aquest Manifest, s’obriria un darrer torn de paraules amb el públic assistents, que esdevindria molt interessant en tots els seus aspectes. 

    A la xerrada, ens acompanyarien membres del CER, dels Amics de Sant Salvador de les Espases, els propietaris de Can Tovella [que son el qui paguen el IBI de l’ermita] els regidors del PSC a l’Ajuntament d’Esparreguera en l’equip de govern en Juan Jurado i Bracero, regidor de Cultura, i Patrimoni Municipal; i la Natàlia Sánchez i García, regidora d’Àrea Territori, i urbanisme. Durant aquest interessant acte també ens acompanyarien els polítics locals i regidors Andrés Labella i Iglesias, regidor del grup municipal Esparreguera 2031/Junts per Catalunya; i el regidor Jordi Mestres i Rosàs, del grup municipal Junts per Esparreguera. 

Articles relacionats: 

[31.05.2024] Esfondrament de la capella de Sant Salvador de les Espases [Clic aquí]

[05.06.2024] Esparreguera, Olesa i Vacarisses s’alien per recuperar l’ermita de Sant Salvador de les Espases [Clic aquí]  

[22.06.2024] Xerrada: La restauració del pare Solà a Sant Salvador de les Espases, ara fa 100 anys      [Clic aquí]  

[22.06.2024] Xerrada: "La restauració del pare Solà a Sant Salvador de les Espases, ara fa 100 anys"   [Clic aquí] 

Cartell editat per el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques

Una visió d'Esparreguera

Un recorregut comentat per en Joan Llort 

posa en valor el ric Patrimoni Cultural d’Esparreguera

Parada a la part alta del carrer Cavallers d’Esparreguera durant el recorregut guiat per el Joan Llort 
sobre el patrimoni cultural local.

Entre el centenars de pobles i entitats de tot Catalunya que se sumen a les “Jornades Europees de Patrimoni”, que vol esdevenir en una mena de festa major del nostre patrimoni cultural, el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques [CER] a ofert aquí Esparreguera un “Recorregut comentat pels carrers del centre de la vila” de caire totalment gratuït i un ambient popular, per tal de veure, descobrir o redescobrir el nostre ric patrimoni local, aquest diumenge 15 d’octubre de 2023.

Baix la direcció del conegut i polifacètic historiador local en Joan Llort i Riera una cinquantena llarga de persones farien un interessant recorregut tenint per punt de sortida la plaça anomenada Pitango. Des de la visita obligada del darrera de la Casa Pitango  -que havia estat un dels hostals d’Esparreguera més acreditats-  i l’anomena’t El Tancat, passant per Cal Ferran Tabasca, la comitiva enfilaria vers la part alta del carrer Cavallers on es farien diverses parades facultatives. En llocs veritablement emblemàtics del nostre paisatge urbà d’Esparreguera. Com sempre acompanyant al guia i les seves interessants explicacions, plenes de detalls i anècdotes, la primera part serien  per –entre altres-  gaudir de les primeres cases edificades al segle XVI del carrer avui dit Cavallers. On es conserven encara diverses portalades de pedra. Per anar baixant després en direcció a l’Ajuntament.

Parada al carrer Cavallers d’Esparreguera davant l’entrada de cavalleries de l’antic hostal de cal Pitango, 
durant el recorregut guiat per el Joan Llort sobre el patrimoni cultural local.

Amb diverses parades. Al portal d’entrada de les cavalleries a l’antic hostal de cal Pitango, passant per la senyorial casa de Cal Fàbregas documentada ja al segle XV [si be la façana actual correspon a la restauració de l’any 1933] i anar baixant per aquest carrer tant ple de història i coses interessants. Aniríem descobrint particularitats úniques. Parada obligada també entre altres llocs, davant les cases senyorials com serien la de Can Pasqual, Cal Jané, i altres, fins acabar davant la casa de Cal Vinyals amb els seus aires venerables. Davant poc més o menys de l’antic hostal de Cal Noi Xic. Lloc de moltes anècdotes locals. Culinàries incloses.

Deixant al darrera les cases esgrafiades, cases amb les seves cornises decorades i detalls de decoració fetes amb rajoles decoratives que posseeix el dit carrer, ens situaríem a la plaça de l’Ajuntament.

Els participants en el  “Recorregut comentat pels carrers del centre de la vila” aquest diumenge 15 d’octubre de 2023.

Altra parada al carrer Cavallers d’Esparreguera. Davant de l’antic hostal de Cal Noi Xic i la Casa Vinyals, 
durant el recorregut guiat per el Joan Llort sobre el patrimoni cultural local.

La primera curiosa observació seria que en aquest moment, no existeix cap placa que informi al visitant del nom d’aquesta plaça. A partir d’aquí el Joan Llort continuaria desgranant alguns records i anècdotes del lloc on es trobava el grup. A la plaça de l’Ajuntament es faria la primera fotografia del grup de participants de la jornada.

Després tots els assistents s’endinsarien per el carrer Hospital amb parades puntuals com a Cal Vidal, i Cal Terrisser, com també a l’actual pavelló de bàsquet d’Esparreguera. Lloc que amb l’actual casa dita dels mestres antigament hi havia existit una de les esglésies dedicades a Santa Eulàlia, amb el seu cementiri exterior i les seves tombes a l’interior de l’església. Un lloc important en la historiografia local que, amb el transcurs dels anys, acabaria també sent el lloc de les escoles municipals. Fins que l’edifici s’enderrocaria per el seu mal estat. El arqueòleg Oriol Achón i Casas explicaria al grup participant alguns detalls històrics importants d’aquest lloc. De fet, tindria lloc alguns altres moments, la seva intervenció puntual al llarg d’aquella jornada per enriquir el coneixement dels assistents. Val a dir que altres persones també col·laborarien puntualment. Com seria el cas del Castellví, o el historiador local Josep Ràfols i Esteve, entre altres.

Els participants en el  “Recorregut comentat pels carrers del centre de la vila” a la plaça sense nom 
[sense cap placa informativa] d’Esparreguera...

Parada al carrer Hospital d’Esparreguera davant la casa de Cal Vidal, durant el recorregut guiat
per el Joan Llort sobre el patrimoni cultural local.

Passant per la plaça de Santa Anna el comboi de visitants agafaria el carrer de Sant Antoni on es farien algunes parades explicatives més. Sobre les escoles i algunes cases que hi havia existit. I també merescuda parada a Cal Flamenc. Aquí la anècdota es tant sucosa que no podem deixar-la de cap manera dins el calaix de sastre. En Joan Llort i Riera explica com el renom de Flamenc prové del fet d’un oficial flamenc vingut a Esparreguera durant la Guerra de Successió. Un oficial que es casaria aquí Esparreguera i es quedaria també a viure.

Vet aquí, que per llurs mèrits, a la seva mort seria soterrat dins de l’església parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera amb el seu uniforme militar i el seu sable. I quan les tombes de la nostra església serien profanades durant la guerra del 1936-39 apareixerien allí les seves despulles amb les restes del seu uniforme i el seu sable. Vet aquí que el sable seria ensenyat com a una prova irrefutable de que dins de les esglésies  - i en aquest cas concret la d’Esparreguera-   s’amagaven armes....!!

Desprès entraríem al carrer dels Arbres. I qui més qui menys recordaria com era l’antic accés, o més després en ser enderrocades les dues cases que feien de coll d’ampolla, les casetes que es construirien a la seva ma esquerra mirant a Montserrat. Les diverses botiguetes i també la xurreria i el petit bar. Records plens d’aires nostàlgics. I més amunt aquell carreró avui dia inexistent que donaria accés al mateix teatre de l’Ateneu d’Esparreguera.

Parada al carrer Gran d’Esparreguera davant la casa de Cal Carles barber, [i al darrera el lloc de  l’antiga seu del Patronat Parroquial d’Esparreguera], durant el recorregut guiat per el Joan Llort sobre el patrimoni cultural local.

L’animada rua creuaria la plaça de la Pagesia i tot enfilant el carrer de les Eixides faria una breu parada a l’entrada als Jardins de la Casa Marimón. Més tard, arribats al creuament del carrer Taquígraf Garriga amb carrer Gran, es faria record de la mort del militant llibertari en Dàmaso Hinojosa a la dècada dels anys trenta del segle passat i els motius de l’existència d’una placa commemorativa situada en aquell mateix indret. Ja de allí ens situaríem davant Cal Carles, barber;  i al seu davant mateix Cal Llimona. Que molts recordarien com la segona seu del Patronat Parroquial d’Esparreguera.  I d’aquí tots plegats fins la plaça de Santa Eulàlia. On tindria lloc una segona fotografia del grup participant en aquest interessant recorregut recordant el patrimoni d’Esparreguera.

En acabar-se la missa dominical que seria presidida per mossèn Ramon Maria Bosch i Vendrell Rector d’Esparreguera, ens endinsaríem dins de l’església parroquial. On tindria lloc uns breus parlaments del Oriol Achón i Casas del Col·lectiu Esparreguerí de Recerques [CER]; del Josep Teruel i Gómez com a President de l’associació Amics del Campanar d’Esparreguera, i de l’organista parroquial en David Llort. Aquest darrer, faria una breu presentació de les obres musicals que es tocarien tot seguit. Ficant-les en el context del temps i de la persona creadora de dita música.

Parada a la plaça de Santa Eulàlia moments abans de fer la segona fotografia de grup del “Recorregut comentat pels
carrers del centre de la vila”  guiats per el Joan Llort sobre el patrimoni cultural local.

Interior de l’església parroquial d’Esparreguera. Petit concert homenatge del Josep Borràs i Farrés,
a mans de l’organista parroquial David Llort.

En David Llort ens va oferir tres peces tocades a l’orgue. Obres del desaparegut compositor esparreguerí el volgut mestre Josep Borràs i Farrés. Peces de caire religiós que va escriure exprofes per les representacions de La Passió d’Esparreguera i son nomes una petita part de la seva ingent obra creativa feta al llarg de tota la seva vida. Després de la audició -homenatge s’organitzarien dues tandes per visitar el Campanar de l’església parroquial.

La visita guiada per Esparreguera tanmateix acabaria amb una esperada i anunciada pluja. Molt desitjada. Tanmateix, només el nostre previsor historiador i guia, el Joan Llort i Riera, aniria ben proveït d’un bon paraigües...

Home previngut val per dos diu la dita.

Gracies per aquest recorregut compartit. Que ens ha ajudat a tots a veure molts detalls. Que ens ha ajudat aprendre una mica més de la història del nostre niu; de la nostra volguda Esparreguera. I fins hi tot arrencar-nos alguns que altres somriures en compartir aquelles velles anècdotes locals...

Cartell editat per el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques

Actualitat

El CER 

ofereix l’exposició del Mil·lenni 

a Esparreguera 

        Pot semblar un xic sortit de sòl, però tan mateix la exposició que varen inaugurar amb motiu de la Festa Major d’Esparreguera ha esdevingut l’esdeveniment potser del Mil·lenni dins de la dinàmica de les exposicions culturals dins de la nostra petita ciutat. 

Tant per la seva concepció com per la seva presentació al públic. 

        Han estat sense dubtes el treball de mesos de tot un equip. I ara, ens toca de gaudir-la fins el proper diumenge 29 de juliol en que tancarà portes per passar a formar part de la nostra historia contemporània i memòria col·lectiva. 

        L’exposició titulada “Quatre cents anys de la consagració de l’església de Santa Eulàlia (1612-2012)” recull una importat documentació gràfica de com ha estat la evolució històrica d’aquest significatiu monument local. Hom recorda com en Rafel Subirana l’anomenava “la catedral montserratina” amb aquell sentit peculiar d’aquell que estima el seu niu i les coses que l’envolten. Es a dir: Esparreguera. 

        Reproducció de vell llibres que parles de “la nostra” església, antigues fotografies del seu anterior, recordant allò que la guerra del 1936 ens va arrencar per a sempre, junt amb textos selectament triats, fan de la visita d’aquest exposició la visita del Mil·lenni. 

        Al llarg dels anys em vist moltes exposicions sobre l’art i la nostra historia. Més, cal dir, que aquesta marca un punt d’inflexió molt important sobre la tasca divulgadora del nostre patrimoni i passat històric vers les noves generacions. Recordar per no oblidar. 

        Tanmateix l’església es la herència de moltes generacions d’esparreguerins i esparreguerines que ens han arribat fins els nostres dies. 

        Plafons de fons negre molt ven presentat i amb fotografies ben suggeridores –la majoria de l’Arxiu Fotogràfic Puig, i Col·lecció Local de la Biblioteca Popular d’Esparreguera- ens endinsen en un viatge ver allò que havia esdevingut molt anys enrere. 

        Al centre de la Sala, una reproducció a escala de Joan Montoriol ens presenta una delicada maqueta que reprodueix exactament la nau i campanar de l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera. 

 

        El segon encert dels organitzadors ha esteta els actes paral·lels organitzats dins aquesta exposició. Son cinc conferencies les que l’acompanyen: 

 

Dissabte 07 de juliol: Inauguració de l’exposició 

Divendres 13 de juliol: Conferència “400 anys de la consagració de l’església de Sta. Eulàlia    d’Esparreguera” a càrrec del Dr. Josep M. Martí Bonet, director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona 

Dissabte 14 de juliol: Conferència “Biografia dels rectors d’Esparreguera” a càrrec de Josep Puig i Jorba 

Dissabte 2 de juliol: Conferència “Notícies trobades de l’església nova” a càrrec de Josep Paulo i Sàbat 

Diumenge 29 de juliol: conferencia i visita guiada “Les campanes a més d’escoltar-les, les has de sentir” a càrrec de Josep Teruel, president dels Amics del Campanar i Delfí Dalmau i Argemir professor de geografia i història. 

        Darrera de l’exposició trobem un bon equip humà. Per part dels organitzadors del Col·lectiu Esparreguerí de Recerques han estat: Eleuteri Navarro, Joan Llort, Josep Paulo, Josep Ràfols, Mercè García, Montserrat Llopart, i Oriol Achón. 

        També han col·laborat entitats com l’Arxiu Històric d’Esparreguera, Amics del Campanar, Parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera, Ràdio Esparreguera, el Servei Local de Català d’Esparreguera, l’Arxiu Comarcal d’Igualada, i l’Arxiu Diocesà de Barcelona. 

        Entre les col·laboracions personals trobem a l’Andreu Sitjà, Dolores Tió, Dr. Josep M. Martí i Bònet, Gerard Bidegain, Joan Montoriol, Jordi Sempere, Josep Puig i Jorba, i Marc Piera. 

        Un park cultural tot plegat, que ha estat molt be planificat pensant en ajudar a fer sentir i estimar la nostre historia al públic visitant