Fi de temporada de teatre a Esparreguera amb la pujada a l’escenari del
grup teatral esparreguerí Tramateatre amb la seva obra “La
Revolta” . Avui ens ha acabat el 10è Certament
Francesc Ribera i Cortadella concurs de teatre del Patronat
Parroquial d’Esparreguera. Avui, s’acaba el ritual d’anar cada
diumenge al teatre…
La
darrera proposta -ja fora de concurs- i com a cloenda del
cicle teatral aquest diumenge 23 de febrer de 2020 ha
estat “La Revolta”, un treball del conegut
autor i dramaturg Josep Maria Benet i Jornet –anomenat Papitu pels
seus amics– que avui per avui se'l considera un dels principals
renovadors del teatre català. De fet la Revolta de bruixes és
una de les obres més representatives del seu teatre. Diríem que, va
seguir in creixendo la maduresa de l’èxit aconseguit amb
altres obres antecessores. Com serien Una vella, coneguda olor (1964), Cançons
perdudes (1970), Berenàveu a les fosques (1972), Supertot (1973), La
desaparició de Wendy (1974), per arribar finalment a la Revolta
de bruixes (1976). De fet un llibret escrit entre els anys 1971 al
1975 i que ens presentaria una obra teatral organitzada en un sol acte i
amb una estructura d’espai temporal tancada.
Es una obra realista fins les darrers conseqüències i potser
per aquests motiu i després de veure desfilar per davant nostre altres
propostes presentades a concurs, potser que, alguna persona haguí
quedat un brim descol·locada.
L’autor fa la obra d’una tirada. Poant el recurs escènic de
muntar escenes i accions simultànies com ja havia fet en altres treballs
com Fantasia per a un auxiliar d'administratiu (1964), Berenàveu
a les fosques (1970-1971) o en altre obra inèdita de formació, Fiesta
en casa de los Serrat (1960).
“La
Revolta” presentat al Patronat Parroquial d’Esparreguera es
un muntatges de TramaTeatre dirigit per Carles
Reynés i el seu equip d'interpretació integrat per la Sandra
Chaparro, el Lluc López, l’Anna Mestre, la Maria
Mestres, la Paquita Mirabent, la Núria Sáez, i
la Laura Seró que ens presenta tot allò que viuen a sis dones
i un home al llarg d’una nit de lluna plena.
L’argument ens presenta una brigada encarregada de la
neteja diària d’uns grans locals. El personatge masculí anirà a càrrec
del Vigilant encarregat del control nocturn d’aquests mateixos
locals. Les dones tenen un problema comú. Estan, cansades. Cansades de
treballar a tota màquina dues hores i mitja per nomes
cobrar-ne dues. Per
això intentaran organitzar-se per tal de corregir aquest abús i
proposaran reivindicar els seus drets treballant les mateixes hores,
però, més lentament,…
El
grup que ens presenta el seu petit microcosmos en el que
aquest enfrontament amb el Vigilant és, pràcticament, la única cosa que
les mantindrà unides com a grup o col·lectiu. Tanmateix la
protesta farà figa.
A partir d’aquesta revolta o protesta la obra
teatral es va donant cabuda a les particularitats de cadascun
dels personatges que participen d’aquesta obra. Aniran apareixent les marcades
personalitats de cadascuna, les històries personals, i les diferències o
rivalitats entre Elles.
Aquí
cada actor i actriu aconsegueix dotar el seu personatge d'una
personalitat ben definida i personal. I en aquest rerefons,
possiblement, l’autor teatral qüestiona la idea de si cadascuna de
les participants a la revolta o protesta estan disposades a
cedir en les serves realitats i en les seves conviccions personals a
favor del projecte col·lectiu com a grup. Ideals. Somnis. Fantasies.
Aquí i cap tot i aquests “tot” també toparà
amb la realitat i la capacitat de compromís.
Dos
personatges amb clara rivalitat ens presenta aquesta obra:
la Sofía (paper encarnat per la actriu Sandra Chaparro),
qui és la veu que incita a les altres a plantar cara per les abusives
condicions laborals, i la Rita (que és interpretat pe l’Anna
Mestra), la seva cosina, que creu més en les forces esotèriques i del més
enllà que cap altra cosa.
Les
companyes de la Sofía i la Rita aniran tenint
cadascuna els seus moments per definir per mitjà dels seus monòlegs els seus
drames personals, aspiracions, anhels i fantasies. Així
veurem personatges com la Dolors (a càrrec de la actriu Maria
Mestres), afectada d’un càncer de pit que la mantindrà cansada i abatuda; o
el cas de la Paulina (en aquesta obra a mans de Núria
Sáez), la dona que ha estat víctima de maltractaments domèstics per part
del seu difunt marit; o el personatge de la Filomena, (en un paper
interpretat per la veterana Paquita Mirabent) que porta a
l’escenari a la dona abandonada pel seu home a qui estima encara bojament. I el
personatge de l'Aurora (aquí interpretada per la Laura Seró),
una exvedet vinguda a menys que té debilitat pels homes.
Cas
a part l’Amo del galliner. El Vigilant malcarat. Un home vidu
i solitari (paper que interpreta l’actor Lluc López), però que
també tindrà un costat humà. I que a la obra passarà del paper d'opressor al
paper de víctima, acabant morint. Vet aquí, mort d’una
suposada maledicció llençada per la Rita…
I
aquí acabem. L’any vinent, si tot va be, més teatre i del bo.
Ara
resta viure de renda. De la renda teatral que ens han deixat
les companyies i grups de teatre com Illets d’Abrera, Qollunaka de
Terrassa, Cloteatre de Barcelona, El Partiquí de
Barcelona, Triangle Teatre de Cornellà de Llobregat, l’ATC de
Calaf, i Tramateatre d’Esparreguera….
A
reveure…
[Aquet artícle també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]
