“La Revolta” tanca el 10è Certamen Francesc Ribera i Cortadella del Patronat Parroquial

 

    Fi de temporada de teatre a Esparreguera amb la pujada a l’escenari del grup teatral esparreguerí Tramateatre amb la seva obra “La Revolta” . Avui ens ha acabat el 10è Certament Francesc Ribera i Cortadella concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera.  Avui, s’acaba el ritual d’anar cada diumenge al teatre…

     La darrera proposta -ja fora de concurs-  i com a cloenda del cicle teatral aquest diumenge 23 de febrer de 2020  ha estat  “La Revolta”, un treball del conegut autor i dramaturg Josep Maria Benet i Jornet  –anomenat Papitu pels seus amics–  que avui per avui se'l considera un dels principals renovadors del teatre català. De fet la Revolta de bruixes és una de les obres més representatives del seu teatre. Diríem que, va seguir in creixendo la maduresa de l’èxit aconseguit amb altres obres antecessores. Com serien Una vella, coneguda olor (1964), Cançons perdudes (1970), Berenàveu a les fosques (1972), Supertot (1973), La desaparició de Wendy (1974), per arribar finalment a la Revolta de bruixes (1976). De fet un llibret escrit entre els anys 1971 al 1975 i que ens presentaria una obra teatral organitzada en un sol acte i amb una estructura d’espai temporal tancada.

      Es una obra realista fins les darrers conseqüències i potser per aquests motiu i després de veure desfilar per davant nostre altres propostes presentades a concurs, potser que, alguna persona haguí quedat un brim descol·locada.

    L’autor fa la obra d’una tirada. Poant el recurs escènic de muntar escenes i accions simultànies com ja havia fet en altres treballs com  Fantasia per a un auxiliar d'administratiu (1964),  Berenàveu a les fosques (1970-1971) o en altre obra inèdita de formació, Fiesta en casa de los Serrat (1960).

  “La Revolta” presentat al Patronat Parroquial d’Esparreguera es un muntatges de TramaTeatre  dirigit per Carles Reynés i el seu equip d'interpretació integrat per la Sandra Chaparro, el Lluc López, l’Anna Mestre, la Maria Mestres, la Paquita Mirabent, la Núria Sáez, i la Laura Seró que ens presenta tot allò que viuen a sis dones i un home al llarg d’una nit de lluna plena.

      L’argument ens presenta una  brigada encarregada de la neteja diària d’uns grans locals. El personatge masculí anirà a càrrec del  Vigilant encarregat del control nocturn d’aquests mateixos locals. Les dones tenen un problema comú. Estan, cansades. Cansades de treballar a tota màquina dues hores i mitja per nomes cobrar-ne dues.              Per això intentaran organitzar-se per tal de corregir aquest abús i proposaran reivindicar els seus drets treballant les mateixes hores, però, més lentament,…

       El grup que ens presenta el seu petit microcosmos en el que aquest enfrontament amb el Vigilant és, pràcticament, la única cosa que les mantindrà unides com a grup o col·lectiu. Tanmateix la protesta farà figa.

      A partir d’aquesta revolta o protesta la obra teatral es va donant cabuda a les particularitats de cadascun dels personatges que participen d’aquesta obra. Aniran apareixent les marcades personalitats de cadascuna, les històries personals, i les diferències o rivalitats entre Elles.

     Aquí cada actor i actriu aconsegueix dotar el seu personatge d'una personalitat ben definida i personal. I en aquest rerefons, possiblement,  l’autor teatral qüestiona la idea de si cadascuna de les participants a la revolta o protesta estan disposades a cedir en les serves realitats i en les seves conviccions personals a favor del projecte col·lectiu com a grup. Ideals. Somnis. Fantasies. Aquí i cap tot i aquests “tot” també toparà amb la realitat i la capacitat de compromís.

      Dos personatges amb clara rivalitat ens presenta aquesta obra: la Sofía (paper encarnat per la actriu Sandra Chaparro), qui és la veu que incita a les altres a plantar cara per les abusives condicions laborals, i la Rita (que és interpretat pe l’Anna Mestra), la seva cosina, que creu més en les forces esotèriques i del més enllà que cap altra cosa.

       Les companyes de la Sofía i la Rita aniran tenint cadascuna els seus moments per definir per mitjà dels seus monòlegs els seus drames personals, aspiracions, anhels i  fantasies.  Així veurem personatges com la Dolors (a càrrec de la actriu Maria Mestres), afectada d’un càncer de pit que la mantindrà cansada i abatuda; o el cas de la Paulina (en aquesta obra a mans de Núria Sáez), la dona que ha estat víctima de maltractaments domèstics per part del seu difunt marit; o el personatge de la Filomena, (en un paper interpretat per la veterana Paquita Mirabent) que porta a l’escenari a la dona abandonada pel seu home a qui estima encara bojament. I el personatge de l'Aurora (aquí interpretada per la Laura Seró), una exvedet vinguda a menys que té debilitat pels homes.

     Cas a part l’Amo del galliner. El Vigilant malcarat. Un home vidu i solitari (paper que interpreta l’actor Lluc López), però que també tindrà un costat humà. I que a la obra passarà del paper d'opressor al paper de víctima, acabant morint. Vet aquí, mort d’una suposada maledicció llençada per la Rita…

         I aquí acabem. L’any vinent, si tot va be, més teatre i del bo.

         Ara resta viure de renda. De la renda teatral que ens han deixat les companyies i grups de teatre com  Illets d’Abrera,  Qollunaka de Terrassa, Cloteatre de Barcelona, El Partiquí de Barcelona, Triangle Teatre de Cornellà de Llobregat, l’ATC de Calaf, i Tramateatre d’Esparreguera….

           A reveure…

[Aquet artícle també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]

La obra “El Crèdit” de l’ATC tanca el concurs de teatre Francesc Ribera

 

Darrera obra presentada al 10è Certamen Francesc Ribera i Cortadella concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera aquest diumenge 16 de febrer de 2020, amb la obra que porta per a nom “El Crèdit”.

“El Crèdit” es una coneguda obra teatral del popular dramaturg i guionista barceloní Jordi Galceran i Ferrer, publicada l’any 2014, desprès d’altres èxits de l’autor, com serien   Adéu Pujol! (2003), Valentina (2006), Carnaval  (2006), El mètode Grönholm (2008) i  Sis comèdies (2010). També molts de vosaltres el recordareu per obres tant emblemàtiques dels nostres escenaris com Paraules encadenades (Premi Born de Teatre, 1995) o Dakota (Premi Ignasi Iglesias, 1998).

“El Crèdit” ens ha arribat de la mà de l’ATC Agrupació Teatral de Calaf, que te la seva seu al Casal d’aquella localitat catalana, sota la Direcció de la Neus Quer i Pujol.

La aposta i realització d’aquesta obra te la seva punta. Més després d’uns anys de inestabilitats financeres i crisis social en que centenars de milers de famílies han perdut la seva llar i propietats a mans del implacable sector bancari. “El Crèdit” sí, es una comèdia. Sí, però una comèdia punyent i criticona no absenta d’un cert gir ben mordaç.

Val a dir que tot i que ens trobem amb una obra relativament llarga, nomes tindrà com a protagonistes a dos persones sobre l’escenari. Tot un repte. Tant per actors com per companyies teatrals. Tot un repta cal repetir que, malgrat la recurrent temàtica, aixeca un núvol de lluïment interpretatiu en les mans adeqüades.

L’argument de la obra gira entorn de un home de nom Antoni (interpretat aquí per l’actor Albert Latorre) que va a demanar un crèdit al banc. Tanmateix, el Director bancari (un paper encarnat per el Jordi Closa) li denega per manca de solvència i garanties o vals. Fins aquí tot allò que podríem considerar normal. Però l’Antoni, en lloc de marxar a casa seva amb el coll capbaix tot pensant que les coses estan molt, molt, molt malament, reacciona en sentit contrari.  De forma inesperada. D’una manera combativa i tossudament tenaç. Ficant al perplexa Director bancari en una situació incomoda i que mai abans havia viscut dant un potencial client.

L’Antoni amb els seus gairebé inesgotables recursos dialèctics e inventiva xocarà davant del necessari rigor, prudència i serietat del Director bancari. Una taula, dos cadires, i dos contrincants donant i rebent com si fossin dos aficionats a la boxa durant un cap de setmana...

“El Crèdit” certament requereix d’un esforç important d’interpretació i certament que en cap moment esdevé una història monòtona. Per què, el nostra públic esparreguerí, enseguida ha emfatitzat  - i molt amb-   amb el paper de cadascun d’aquells dos personatges que tenen dalt de l’escenari.

L’ATC ha comptat també amb els tècnic de il·luminació i so Manel Molera, Josep Ribalta i Roger Rotés. Anant a càrrec del Xavier Pérez la fotografia, i del Lluís Selvas l’enregistrament de vídeo.

El proper diumenge, i a mena de cloenda, ja fora de concurs, l’elenc esparreguerí Trama Teatre ens oferirà la obra La Revolta, una versió de La revolta de bruixes a partir de l’obra de Josep Maria Benet i Jornet. Així que diumenge tothom al teatre, que això s’acaba...

[Aquet article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]

L’Associació Teatral El Partiquí de Barcelona participa en el 10è Certamen Francesc Ribera

 

La barcelonina Associació Teatral El Partiquí El Clot-Camp del’Arpa, es un grup de teatre amateur que te la seva seu al Centre Cultural La Farinera del Clot, ha participat aquest diumenge 02 de febrer de 2020 en el 10è Certamen Francesc Ribera i Cortadella Concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera, amb la obra teatral que porta per a nom “Una Jornada Particular”, baix la Direcció de l’Eva Aguirre i Castelltort.

“Una Jornada Particular”, en Italià Una giornata particolare es una peça teatral que donaria peu també a fer-ne una pel·lícula sota el mateix nom l’any 1977, protagonitzada per Sophia Loren i Marcello Mastroianni que potser molts de vosaltres recordareu. De fet va ser feta baix la Direcció de Ettore Scola amb guió de Maurizio Costanzo i Ruggero Maccari.

El fil argumental de la obra teatral i també la versió cinematogràfica ens situaria dins de l’ambient de la Itàlia feixista de la pre-guerra mundial. Itàlia viu el seu 16è any de règim totalitari i la ideologia feixista impregna i controla totes des capes d’aquella societat.

L’escenari ens situa a la ciutat de Roma d’aquells moments en que es prepara la visita i trobada -per un 6 de maig de 1938-  dels dos dictadors del moment: Hitler i el seu nazisme, i Mussolini amb el seu feixisme que fan aliança, lleis racistes, i faran també un front comú en el camí vers la guerra.

Recordeu que el context històric d’aquella visita vindria donada per la annexió alemanya d’Àustrica el 12 de març de 1938 i la compareixença de Mussolini davant la Cambra Feixista per tal de defensar la total inactivitat de Itàlia davant la annexió consumada, el 16 de marc de 1938.

Mentre que aquí Catalunya la afamada població pateix i plora sota les bombes de la aviació feixista italiana aquell 1938, la societat romana viu immersa del moment històric d’aquella trobada.

Una família, també immersa dins de l’ambient foll d’aquells moments on no ser feixista seria la causa del major menyspreu, i la població, adoctrinada en uns casos i arrastrada en altres, viurà la diferència, el ser demòcrata, o lliurepensador, com una ofensa o una traïció a la Pàtria, ens situa sobre l’escenari una família emmotllada a la doctrina mussuliniana del moment. Un marit ben masclista i sis fills.

Be, tothom deixa la casa per tal d’anar a veure el Duce. Tothom menys la mestressa de casa, l’Antonietta. Personatge encarnat per la Montse Poblet, i que resignada, resta en la seva feina familiar.

La fugida de l’ocell tancat en una gàbia dins de la casa i l’atzar farà que l’Antonietta contacti amb un altre veí que viu sol a l’altra banda del pati. El Gabriele –aquí interpretat per Marc Prat-  que es un intel·lectual homosexual que ha estat acomiadat de la ràdio per la seva actitud antifeixista i que resta pendent de la deportació. Viu la angoixa i la soledat de tantes persones que no encaixen dins dels nous valors totalitaris imposats per els manaires de torn.

Mentre que el marit de l’Antonietta que es diu Emanuele (en el seu paper Jaume García) i els seus fills Arnaldo (Adrià Laborda), Umberto (Jofre Sendrós), i Fabio (Marcel Costa)  i filla Romana (Mar Puigbert) resten a la desfilada militar, l’Antonietta i el Gabriele viuran una experiència evolutiva que aniria, del seu enfrontament ideològic, al reconeixement mutu d’allò que els hi és comú al dos: una profunda soledat.

Viuran intenses emocions. “Una Jornada Particular”, que és el nom d’aquesta obra, no resta indiferent de la mirada controladora de la Portera fica nassos en un paper interpretat per la Leo Campà.

Tanmateix en acabar la jornada cadascú li tocarà de viure la seva particular presó i soledat. Gabriele esdevindrà detingut per el policia (Ivan Radigales) i deportat com enemic del Règim. Mentre que l’Antonietta restarà sotmesa a les seves obligacions conjugals en retornar la seva família...

“Una Jornada Particular”, es la historia d’un home i una dona que estan sols per diferents circumstàncies, i que és necessiten i tanmateix no poden restar junts. Un drama psicològic, una història humana dins d’una història d’un mon que s’adreça amb grans passes a la destrucció provocada per una guerra mundial com mai abans s’havia conegut. Tanmateix, estant a les portes d’aquest mon a punt de petar, a punt de canviar, resten cec i arrossegats per la pressió i l’ambient dels esdeveniments històrics del moment.

La Directora Eva Aguirre i Castelltort a comptat per la realització d’aquest projecte amb el treball de la Leo Campà com ajudant de direcció, el treball del Josep Lluis Andrés i l’Octavi Dòria a l’apartat d’escenografia, so, i il·luminació; el vestuari fet per la Maria Àngels Giralt, la perruqueria de la Lola Vidal, i finalment a càrrec del Marcel Costa el disseny del programa. Val a dir que les gravacions d’àudios de que podem gaudir, -alguns de caire històric d’aquella visita en que se situa la trama argumental de la obra-  anirien a càrrec del Martí Lucas, l’Adrià Laborda i l’Alejandro Romero.

Diumenge vinent tindrem a l’escenari la obra Fum Fum Fum a mans del Triangle Teatre de Cornella de Llobregat, Ja sabeu que si no us agrada les cues de les taquilles, podeu adquirir les entrades anticipadament els dijous i el divendres de 5 a 7 de la tarda al Patronat.

Ens veiem diumenge Amics,...

[Aquest article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]

La obra teatral “La visita de l’inspector” s’estrena dins del 10è certament Francesc Ribera i Cortadella del Patronat Parroquial

 

Nova setmana teatral gracies a la celebració del concurs del Patronat Parroquial d’Esparreguera 10è certament Francesc Ribera i Cortadella, amb la presentació de la obra “La visita de l’inspector” aquests diumenge 26 de gener de 2010.

La visita de l’inspector, que poder trobar també en català amb el nom de “Ha vingut un inspector” o amb anglès “An inspector calls”, es una obra de suspens escrita per John Boynton Priestley l’any 1945, que seria estrenada el 1945 a Moscou, i el 1946 en el New Theatre de Londres. No seria fins el 1951 que s’estrenaria a la Península dins del teatre Español de Madrid.

            Avui ens arriba aquesta obra a Esparreguera sota l’equip d’actrius i actors que dirigeix el Manel Guallar i Borraz en el grup de teatre Cloteatre de l’Orfeo Martinenc de Barcelona.

El fil argumenta de la obra tindrà la seva molla donat que aparentment ningú dels personatges que obren el teló guarda relació alguna amb el suïcidi d’una noia de nom Eva Smith, i la historia de la seva vida, que esdevindrà el motiu de la investigació i de tota la obra teatral.

El títol d’aquesta peça te el seu origen en la serventa Edna, -a la obra encarnada per la Gemma Verdú- que, dirigint-se al cap de la casa li diu en el moment en que la adinerada família celebra el compromís de la seva filla amb el descendent d’altre família benestant: “Amb el seu permís senyor. Ha arribat un inspector”.

La arribada del inspector Goole, un home aplomat i misteriós que cerca la veritat sobre el suïcidi de l’Eva Smith, esdevindrà en tot moment el fil que mantindrà el suspens i la intuició de que ja sap molt més d’allò que pregunta. L’Albert Gómez encarna aquest investigador implacable a la recerca de la veritat.

Un a un, cadascú del presents, que suposadament de res coneixien aquella difunta aniran confessant el seu paper en algun moment de la seva vida.

Una història que començaria amb el seu acomiadament de la fabrica on treballava propietat del Arthur Birling (en el seu paper Xavi Colomer) el cap de la casa. Per uns motius d’una vaga demanat una minsa i escadussera pujada de sou. L’acomiadada, desprès de dos mesos de misèria, aconseguiria trobar un segon treball honrat en una botiga de roba. Tanmateix una clienta altiva, que finalment resultaria ser la Sheila Birling (paper a mans de la actriu Sabina Planas), la filla gran del seu anterior amo –que és una noia de 21 anys molt satisfeta de la seva vida-  aconseguiria que l’Eva Smith fos novament acomiadada.

Aquí la desventurada obrera canviaria el seu nom d’Eva Smith pel de Daisy Renton en un intent desesperat per adreçar la seva vida i començar de nou. El destí tanmateix faria que conegués a Gerald Croft, un personatge encarnat per l’actor Carlos Bueno, que és el promès de la Sheila Birling en aquesta festa familiar. L’home intel·ligent, honrat i seductor de la història, que però que també tindria un affer amb l’Eva Smith, la noia ja morta. Uns moments de felicitats a la seva vida abans d’esser novament abandonada a la seva sort, retornant a la duresa d’una vida de fam i misèria que la llençaria finalment a la prostitució.

En aquesta darrera etapa de la seva vida, coneixeria a l’Eric Birling, el fill menor de l’Arthur Birling. Un personatge encarnat per l’actor Oriol Birling, que ens presenta a un home no gaire desenvolupat i egoista que, a més, és es alcohòlic. I que la deixarà embarassada. Un home turmentat que fins i tot robaria  diners del despatx del seu pare per fer front a aquell problema. Una mala conducta que faria que l’Eva Smith s’allunyés no acceptant diner algun malgrat la situació desesperada que li tocaria de viure.

Sobre l’escenari resta nomes una persona encara pe interrogar per l’Inspector Google. La mare. La Sybil Birling (un paper a mans de la actriu Maite Martínez) que encarna un personatge d’uns cinquanta anys, freda i de classe alta, la mare de la Sheila i l’Eric, i que amés es membre de la Societat de Beneficència Femenina de Brumley.

I efectivament, Ella també va tenir un lligam amb la noia morta, per quan aquesta, en el moment de màxim desemparo i desesperació acudiria a l’entitat benèfica a la cerca d’un auxili que aquesta la hi va negar. És la darrera empenta que portaria a l’Eva Smith al tràgic suïcidi que la portaria a la seva mort.

Una obra que ens descriu una festa de família on cada un dels integrants o personatges havia tingut alguna mena de lligam o relació amb aquesta desafortunada noia morta. Un treball de teatre que també ens ofereix una profunda reflexió sobre la realitat dels nostres actes, que sempre, tenen la seva conseqüència amb aquells que ens envolten i que hauríem de assumir. Una reflexió també sobre la realitat i els problemes socials que pateixen i que esdevenen sovint a les capes mes vulnerables de cada societat.

El proper diumenge 02 de febrer de 2020 més teatre a Esparreguera. Ens visitarà el grup teatral “El Partiquí” de Barcelona, amb la obra “Una jornada particular”. Ja sabeu: reserveu seient i a gaudir de bons moments al Patronat Parroquial...

[Aquet article va ser publicat també a la plataforma aEsparreguera]

Qollunaka novament a l’escenari d’Esparreguera

 

Segona setmana de teatre a Esparreguera aquest diumenge 19 de gener de 2020 dins de la 10a edició del Certamen Francesc Ribera i Cortadella, Concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera, amb la presentació de la obra que porta per nom “L’últim joc de la nit”. Un treball presentat a concurs per la companyia Qollunaka de la ciutat de Terrassa, baix la coDirecció de l’Ester Batlló i l’Eduard García.

“L’últim joc de la nit” es una peça teatral que a molts de vosaltres us pot recordar aquella anomenada “Qui té por de Virginia Woolf?” escrita per el dramaturg Edward Albee l’any 1962, en una dècada que als EEUU aniria marcada per el seu paper de superpotència i líder mundial, però no exclosa de tensions internacionals. És la dècada del conflicte entre els Estats Units i la Unió Soviètica i Cuba que es donaria per raó del descobriment dels míssils soviètics de radi mitjà, on el mon viuria al fil de l’abisme amb una guerra nuclear a tocar de la pell.

Els Estats Units de la prosperitat i la modernitat no pot amagar també la realitat dels seus suburbis i la pobresa existent. El naixement de les organitzacions de Drets Civils on tots recordarem un dels seus caps més important, com és Martin Luther King, Jr, copsava la realitat d’una societat complexa americana d’aquells primers anys de la dècada dels 60. Un any desprès tindria lloc la famosa Marxa vers Washington per el Treball i la Llibertat, i també l’assassinat del president del país John Fitzgerald Kennedy (1963).

“L’últim joc de la nit” ens situa dins de la realitat de dues parelles en aquells dècada de prosperitat econòmica i tècnica de l’estil de vida americà i del seu model. Alguns ens podrien parlar de que és una àcida crítica de l’anomenada American Way of Life.

La obra “L’últim joc de la nit” presenta a l’escenari a dues parelles ben diferenciades. La dels convidats, jove i amb esperances vers el futur, i la parella amfitriona ja madura, i colpida per el desgast del seu matrimoni.

Ester Batlló i el Josep Manel Martínez encarnen els personatges de Marta i George que son la parella amfitriona. Uns personatges que ens presenten les restes d’un matrimoni on només resten els retrets i les ganivetades verbals constants ja no dissimulades. Unes actituds de maltractament verbal amb guants de seda i certa cortesia per anar tirant endavant allò que ja no té solució. Al darrera, la amargura, i una vida de frustració de la Esposa que mai ha vist aconseguides les seves aspiracions socials  i els retrets constants a la seva parella per la seva manca de ambició i esperit de lluita.

La parella convidada i més jove, que li tocarà de viure situacions incòmodes, amb els personatges de la Honey i el Nick, les interpreten la Marina Corbella, i la Iris Sánchez, -segons les dates i lloc, donat que porten una vintena de representacions d’aquesta obra-  i el Sergi Guillemot, en el paper masculí.

Sens dubtes un treball ben cosit donada la temàtica i el context. Una vegada més el grup de treatre Qollunaka de Tarrassa ens presenta un treball ben sòlid. Com, salvant els paral·lelismes, el públic esparreguerí recordarà d’anteriors participacions seves en aquest mateix escenari, amb obres com “Boira” (13.01.2013) i “Com Ombres” (31.01.2016).

La escenografia de la obra “L’últim joc de la nit” aniria a càrrec del Ramon Alcazar i la Susana Palet. Mentre que la il·luminació i el muntatge musical serien obra del mateix Ramon Alcazar i l’Eduard García.

El proper diumenge tindrem més teatre. Com cal. Amb la presentació de la obra La visita de l’inspector, amb la companyia Cloteatre de Barcelona. Hi faltareu?...

[Aquet article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]

“La Flama de l’Amor, Agència matrimonial SL”, obre el concurs de teatre Francesc Ribera, d’Esparreguera

 

La nostra localitat viu immers en el mon de teatre dos apassionats mesos amb la celebració del 10è Certamen Francesc Ribera i Cortadella, concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera. Dos mesos intensos per tots aquells i aquelles que estimen i gaudeixen dels escenaris, les companyies i grups teatrals, i de les ficades a escena de obres de tota mena.

Enguany el concurs s’obra aquest diumenge 12 de gener de 2020 amb la presentació de la obra “La Flama de l’Amor. Agència Matrimonial S.L.” a càrrec del grup de teatre Illets. El grup de teatre Illets o Grup Escènic Illets d'Abrera, que va ser creat l’any 1999, és ben conegut del públic esparreguerí. Ja que en la edició passada també hi va participar amb un treball sobre García Lorca. Aquest any ens presentaria a concurs amb aquesta obra escrita per l’Ana Belen Sánchez Lara, i Dirigida i adaptada per la Montserrat Martínez.

“La Flama de l’Amor. Agència Matrimonial S.L.” es una comèdia desenfadada que ens presenta les aventures i sorpreses que podem trobar-nos en fer ús d’aquest serveis que ens ofereixen la possibilitat de trobar el Amor de la nostra vida. Tanmateix, les cites amb una persona que no coneixem de res por edevenir complicada del tot.

A la Agencia matrimonial obrirem l’escena amb la noia de fer feines, simpàtica, amb xispa, que empatitza amb els clients i posibles clients d¡on Ella trballa. L’actriu secundària i impressindible que va introduint-nos a les diverses escenes de aquesta història.

La desfilada del clients i clientes es d’allò més diferente. La mestressa de casa que ja ha creuant les cinc dècades, la dona mistica i espiritual a la cacera de la cinquena essencia de la vida, el home indècis que tot li va bé, o el guaperes triunfador que en veure un llumí o foc s’ensorra, son un petit ventall dels personatges que han trepitjat escenàri. Tots Ells amb el seu moment de glòria i de penúries...

El quadre d’actrius i actors per aquesta representació aniria a càrrec del Asier Martínez en el paper de Paco, el Joan Melé interpretant a l’Adolfo, l’Antonio Balsalobre com a Ernesto Fidel; en Raul Gutiérrez en el paper de Hugo, el Daniel Aparicio com Lucas i finalment el Jordi Martínes encarnant el personatge de Jesús.

Als papers femenins recordarem que la Pilar García interpretava el paper de la Kira, la Olga Pardo era la Carolina, la Rosa Lobato interpretava la Edurne, la Bélen Méndez en el paper de Carla, la Mireia Tomàs encarnaria el paper de Àngela, i finalment, la Mercedes López donaria vida al personatge de la Lluna.

Diumenge 19 de gener de 2020 participa al concurs la companyia Qollunaka de Terrassa, que presenta a l’escenari esparreguerí la obra teatral que porta per a nom “L’últim joc de la nit”...

Recordeu també aquells que sou al·lèrgics a les cues i a les esperes, que podeu comprar les butlletes d’entrada al teatre els dijous i divendres de 5 a 7 de la tarda. Preus populars.

A Esparreguera bon teatre.

Ens veiem diumenge...

[Aquet article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]