La obra “El Crèdit” de l’ATC tanca el concurs de teatre Francesc Ribera

 

Darrera obra presentada al 10è Certamen Francesc Ribera i Cortadella concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera aquest diumenge 16 de febrer de 2020, amb la obra que porta per a nom “El Crèdit”.

“El Crèdit” es una coneguda obra teatral del popular dramaturg i guionista barceloní Jordi Galceran i Ferrer, publicada l’any 2014, desprès d’altres èxits de l’autor, com serien   Adéu Pujol! (2003), Valentina (2006), Carnaval  (2006), El mètode Grönholm (2008) i  Sis comèdies (2010). També molts de vosaltres el recordareu per obres tant emblemàtiques dels nostres escenaris com Paraules encadenades (Premi Born de Teatre, 1995) o Dakota (Premi Ignasi Iglesias, 1998).

“El Crèdit” ens ha arribat de la mà de l’ATC Agrupació Teatral de Calaf, que te la seva seu al Casal d’aquella localitat catalana, sota la Direcció de la Neus Quer i Pujol.

La aposta i realització d’aquesta obra te la seva punta. Més després d’uns anys de inestabilitats financeres i crisis social en que centenars de milers de famílies han perdut la seva llar i propietats a mans del implacable sector bancari. “El Crèdit” sí, es una comèdia. Sí, però una comèdia punyent i criticona no absenta d’un cert gir ben mordaç.

Val a dir que tot i que ens trobem amb una obra relativament llarga, nomes tindrà com a protagonistes a dos persones sobre l’escenari. Tot un repte. Tant per actors com per companyies teatrals. Tot un repta cal repetir que, malgrat la recurrent temàtica, aixeca un núvol de lluïment interpretatiu en les mans adeqüades.

L’argument de la obra gira entorn de un home de nom Antoni (interpretat aquí per l’actor Albert Latorre) que va a demanar un crèdit al banc. Tanmateix, el Director bancari (un paper encarnat per el Jordi Closa) li denega per manca de solvència i garanties o vals. Fins aquí tot allò que podríem considerar normal. Però l’Antoni, en lloc de marxar a casa seva amb el coll capbaix tot pensant que les coses estan molt, molt, molt malament, reacciona en sentit contrari.  De forma inesperada. D’una manera combativa i tossudament tenaç. Ficant al perplexa Director bancari en una situació incomoda i que mai abans havia viscut dant un potencial client.

L’Antoni amb els seus gairebé inesgotables recursos dialèctics e inventiva xocarà davant del necessari rigor, prudència i serietat del Director bancari. Una taula, dos cadires, i dos contrincants donant i rebent com si fossin dos aficionats a la boxa durant un cap de setmana...

“El Crèdit” certament requereix d’un esforç important d’interpretació i certament que en cap moment esdevé una història monòtona. Per què, el nostra públic esparreguerí, enseguida ha emfatitzat  - i molt amb-   amb el paper de cadascun d’aquells dos personatges que tenen dalt de l’escenari.

L’ATC ha comptat també amb els tècnic de il·luminació i so Manel Molera, Josep Ribalta i Roger Rotés. Anant a càrrec del Xavier Pérez la fotografia, i del Lluís Selvas l’enregistrament de vídeo.

El proper diumenge, i a mena de cloenda, ja fora de concurs, l’elenc esparreguerí Trama Teatre ens oferirà la obra La Revolta, una versió de La revolta de bruixes a partir de l’obra de Josep Maria Benet i Jornet. Així que diumenge tothom al teatre, que això s’acaba...

[Aquet article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]

“La Flama de l’Amor, Agència matrimonial SL”, obre el concurs de teatre Francesc Ribera, d’Esparreguera

 

La nostra localitat viu immers en el mon de teatre dos apassionats mesos amb la celebració del 10è Certamen Francesc Ribera i Cortadella, concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera. Dos mesos intensos per tots aquells i aquelles que estimen i gaudeixen dels escenaris, les companyies i grups teatrals, i de les ficades a escena de obres de tota mena.

Enguany el concurs s’obra aquest diumenge 12 de gener de 2020 amb la presentació de la obra “La Flama de l’Amor. Agència Matrimonial S.L.” a càrrec del grup de teatre Illets. El grup de teatre Illets o Grup Escènic Illets d'Abrera, que va ser creat l’any 1999, és ben conegut del públic esparreguerí. Ja que en la edició passada també hi va participar amb un treball sobre García Lorca. Aquest any ens presentaria a concurs amb aquesta obra escrita per l’Ana Belen Sánchez Lara, i Dirigida i adaptada per la Montserrat Martínez.

“La Flama de l’Amor. Agència Matrimonial S.L.” es una comèdia desenfadada que ens presenta les aventures i sorpreses que podem trobar-nos en fer ús d’aquest serveis que ens ofereixen la possibilitat de trobar el Amor de la nostra vida. Tanmateix, les cites amb una persona que no coneixem de res por edevenir complicada del tot.

A la Agencia matrimonial obrirem l’escena amb la noia de fer feines, simpàtica, amb xispa, que empatitza amb els clients i posibles clients d¡on Ella trballa. L’actriu secundària i impressindible que va introduint-nos a les diverses escenes de aquesta història.

La desfilada del clients i clientes es d’allò més diferente. La mestressa de casa que ja ha creuant les cinc dècades, la dona mistica i espiritual a la cacera de la cinquena essencia de la vida, el home indècis que tot li va bé, o el guaperes triunfador que en veure un llumí o foc s’ensorra, son un petit ventall dels personatges que han trepitjat escenàri. Tots Ells amb el seu moment de glòria i de penúries...

El quadre d’actrius i actors per aquesta representació aniria a càrrec del Asier Martínez en el paper de Paco, el Joan Melé interpretant a l’Adolfo, l’Antonio Balsalobre com a Ernesto Fidel; en Raul Gutiérrez en el paper de Hugo, el Daniel Aparicio com Lucas i finalment el Jordi Martínes encarnant el personatge de Jesús.

Als papers femenins recordarem que la Pilar García interpretava el paper de la Kira, la Olga Pardo era la Carolina, la Rosa Lobato interpretava la Edurne, la Bélen Méndez en el paper de Carla, la Mireia Tomàs encarnaria el paper de Àngela, i finalment, la Mercedes López donaria vida al personatge de la Lluna.

Diumenge 19 de gener de 2020 participa al concurs la companyia Qollunaka de Terrassa, que presenta a l’escenari esparreguerí la obra teatral que porta per a nom “L’últim joc de la nit”...

Recordeu també aquells que sou al·lèrgics a les cues i a les esperes, que podeu comprar les butlletes d’entrada al teatre els dijous i divendres de 5 a 7 de la tarda. Preus populars.

A Esparreguera bon teatre.

Ens veiem diumenge...

[Aquet article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]

Trampa per a un home sol. La cloenda d’or de El Coverol d’Esparreguera

 

Robert Thomas (Gap, Alts Alps, 28 de setembre de 1927 - París, 3 de gener de 1989) escriptor de teatre, actor, director teatral i de cinema, i gestor del Teatre Eduard VII de París, va ser el creador d’aquesta obra teatral anomenada “Trampa per a un home sol”, amb la que la companyia de teatre El Coverol del Patronat Parroquial d’Esparreguera, sota la direcció de la Mercè Vallverdú, ens presenta a mena de cloenda del 9è Certamen de teatre Josep Borràs i Farrés.

L’any 1960 Robert Thomas donaria a conèixer al públic aquesta singular i avui popular obra de “Trampa per a un home sol” escrita un any abans, que eclipsaria el seu anterior treball de nom “Vuit Dones” mereixedor del premi Quai des Orfèvres. I que tampoc igualarien posteriors treballs seus com serien Le Deuxième Coup de feu (1964), Assassins associés (1965), Le Marchand de soleil (1969) y La Poulette aux œufs d’or (1973).

El Coverol, un grup de teatre de la òrbita de la escriptora teatral i actriu Maribel Masip, que d’ençà el 2011 ha presentat als nostres escenaris nombroses obres amb un marcat estil propi, tant per el repertori de títols o obres presentades, com també per el seu tarannà interpretatiu, veurem la reestrena novament aquesta obra de Thomas guiats per la Mercè Vallverdú.

    L’any passat, pel novembre, com ajuda i patrocini de l’Associació Beques Lola Lizaran varem ja poder gaudir d’aquest bon treball. Ara amb el motiu de la cloenda retornen. I val a dir que amb èxit. Esperem retrobar-nos properament de nou. Perquè val la pena.

L’argument de la obra gira al voltant d’un intrigant i jove Daniel Corban que - acabat de casar i de viatge de noces- denuncia a la policia la desaparició de la seva Estimada desprès de una trifurca conjugal. Paper principal que interpreta l’actor Miquel Santiveri.

A aquesta primera escena dona peu a la incorporació d’altres personatges que, ben lligats dins la trama argumental, aconseguiran crear un clima i una tensió que ens recorda aquells ambients novel·lesques, on la intriga s’anirà aguantant fins deu segons abans d’abaixar-se el telo amb la fi de la obra. Al estil Agatha Christie.

Altre pes pesant d’aquesta obra esdevindrà el personatge a mans de l’actor Jaume Cassi. En el paper del Comissari encarregat de la investigació, els veurem amb alts i baixos, amb dubtes i esperances, moments de confiança i moments de desconcert. L’arribada del Mossèn del poble, paper que interpreta Narcís Selva donarà peu a l’entrada de la suposada desapareguda Isabel Corban, la muller. Tanmateix una impostora com també el mateix mossèn segons s’escarrassa desesperadament al comissari el Marit denunciant de la desaparició.

        Tanmateix el problema és que ningú del poble ha vist realment a la Esposa verdadera. I vet aquí que la que diu que es la Esposa i que segons el Marit no ho és, crea conflictes difícils de solucionar.

El públic va seguint aquesta intrigant obra. Intueix que algunes cosetes fallen i no quadren. La tensió es manté sense veure ni el desenllaç ni la veritat...

La Maria Martin interpreta el paperàs de la Isabel Corban. El personatge que manté que Ella és la veritable muller i que el seu marit pateix amnèsia. Dos personatges més dins d’aquesta obra, en algun moment precís, insinuaran la possibilitat de desmuntar la conxorxa creada per els impostors muller i mossèn. L’Alicia Barton, que és una infermera que ha vist la verdadera senyora Corban i que interpreta la Fàtima Tovar, i el simpàtic Merluche, una artista rodamón bona-persona, a mans del Lluc López, que resulta que havia estat de testimoni de la boda. Però aquesta història també arrossega la seva tragèdia tant típica en el mon del teatre. Aquest vital testimoni morirà abans de parlar amb el Comissari investigador d’aquest desaparició...

La història tal com la veiem davant fa dubtar al Comissari i també a tot el públic. Estarà boig el jove marit?. És una impostora la que diu esser la seva Muller?. Quins interessos porta darrera seu aquest estrany Mossèn?..

Voleu saber com acaba aquesta petiteta joia del suspens?. Ho sento. No es pot explicar. Que dolentot que sóc, oí?. Necessariament la teniu que veure-la la pròxima vegada que la tropa de El Coverol la fiqui a l’escenari...

Recordarem també la participació d’Olga Rius i l’Aitor Mora i Martínez, en els papers de Agents de Policia del comissari investigador.

El treball de “Trampa per a un home sol” ha comptat amb un nodrit equip al darrera, al costat, a la part de dalt, i també a la part de baix. Tots ben bona gent.

Intentarem deixar constància de tots i no deixar-nos a ningú. Aquí 150 anys algú escriurà algun llibre sobre el teatre fet a Esparreguera a principis del segle XXI i esperem pugui poar dades informatives d’aquest article per el seu treball.

A la presentació feta al teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera, aquest diumenge 24 de febrer de 2019, les llums i el so de l’escenari aniria a càrrec del Quim Marín i el Manel Miró. L’escenografia de la obra tindria a quatre primeres espases: el Francesc Ribera, el Josep Colomer, el Mario Daudé i el Florenci Sariñena.

Maria Barrantes actuaria com a Regidora, i la Rosina Domenjo faria d’apuntadora i també treballaria l’apartat del vestuari. Mentre que l’Aitor Mora tindria al seu càrrec el utillatge. El Marc Marín i la Rosa Maria Margalef tancarien la llista d’entusiastes col·laboradors que, amb els uns i els altres, farien possible de poder gaudir aquesta singular obra.

El proper dissabte 23 de març de 2019 tindrà lloc el sopar de gala i repartiment de premis del 9è Certament de teatre Josep Borràs i Farrés. Enguany al Hotel Bruc.

Gracies a tots, tots, tots, companyies participants, equip del Patronat, amics i col·laboradors d’aquest concurs, per la tasca que heu fet a favor del mon del teatre, del mon de l’escenari. Dels moments de il·lusions i de sentiments que ens heu ofert. Dels moments de cleques i rialles. Dels moments de reflexió que també ens heu ajudar a tots plegats tenir. Gracies pel treball tant ben fet. Per oferir-nos Cultura de qualitat a Esparreguera i a l’abast de tothom.

Fins l’any vinent, si Déu vol

[Aquet article també es va publicar a la plataforma aEsparreguera]

Illets d'Abrera presenta "Lorca calor alma y pasión" a Esparreguera

 

Nova presentació al 9è Certamen Josep Borràs i Farrés, concurs de teatre al Patronat Parroquial d’Esparreguera, aquest diumenge 10 de febrer de 2019, a càrrec del grup teatral Illets d’Abrera.

Lorca, escalf ànima i passió o “Lorca calor alma y pasión” es un treball biogràfic sobre la persona i la obra del poeta, dramaturg i prosista andalús en Federico García Lorca. Un home polifacètic de l’anomenada “Generació del 27” i que és considerat un dels pilars del teatre espanyol del segle XX.

Tanmateix , un geni amb una vida intensa però també tràgica. Ja que després d’una denúncia anònima esdevindria detingut un 16 d’agost de 1936 i assassinat. Sense que encara avui dia estiguin localitzades les seves restes mortals i descansi en pau.

“Lorca calor alma y pasión” és un interessant treball del grup escènic Illets que, baix el guió, adaptació i direcció de la Montserrat Martínez, ens mostra la vessant més humana i també intel·lectual de Lorca. Per mitjà d’una fluida narració biogràfica del personatge i les seves obres teatrals:  La Sabatera Prodigiosa [La Zapatera Prodigiosa], Noces de Sang [Bodas de Sangre], Ierma [Yerma] i  La Casa de Bernarda Alba. Uns treballs molt important i variats que també obliguen al quadre d’actors i actrius d’aquest grup a fer un desplegament de varis personatges adaptant-se a la idiosincràsia i tarannà propi de cada obra teatral.

El grup escènic Illets d’Abrera va néixer l’any 1999 gràcies a la iniciativa d’un grup de veïns de Les Carpes. A partir de l’any 2002 varen començarien la seva expansió teatral oferint actuacions fora del límits estrictament locals d’Abrera. Actualment el grup teatral el formen gairebé una trentena de persones de diferent edats. I vet aquí que els veiem en els escenaris d’Esparreguera amb aquesta obra de  Lorca calor alma y pasión

El personatge de Federico García Lorca el trobarem interpretat amb una gran convicció per l’actor Joan Melé. Qui a més a més, també tindrà altres papers, com el de Leandro o del sabater,  al llarg de la obra presentada.

La Sabatera Prodigiosa va esser estrenada a Madrid l’any 1930. El seu argument tot resumint-lo ens presenta a una sabatera. A mans de la Mercedes López en el seu paper, d’una dona casada per interès, i un marit bo però que la ha abandonada.

Tanmateix al poble arribarà un titellaire estranger que finalment resulta esser el seu marit disfressat. Redescobert el molt que l’estima a la seva esposa i colpit per el moment que ella viu, li demanarà perdó per haver-la abandonat. Al final tot tindrà l’espera’t final feliç. Ja que veurem a la parella declarar-se  novament el seu amor...

El següent tall teatral pertany a la obra Noces de Sang. Una peça estrenada l’any 1933 que ens presenta gelosies i tragèdies.

Joan Melé encarna el paper de l’apassionat i vigorós Leonardo,  en una trama argumental que te per rerefons les rivalitat i enemistats de dues famílies rivals i antagòniques.  La història comença amb l’esdevenidor casament de un noi i una noia. 

D’un nuvi poc coneixedor dels secrets de la seva estimada, un paper a mans de l’actor Daniel Aparici, i una núvia impulsiva que encarnarà la Mireia Tomàs. Les futures esposalles faran ressorgir uns antics enamoraments i, per tensar encara més la història, faran que el mateix dia de les solemnes noces,  la núvia i el Leonardo s’escapoleixin per tal de fer realitat el seu somni de viure junts. 

La parella, però, es perseguida per el humiliat Nuvi, que ja torbats, iniciaran una ferotge lluita que finalment acabarà en tragèdia. En morir els dos: el nuvi i el fugat.

La duresa de l’escena anirà creixent i creient. Quan la dolorida núvia anirà a veure a la seva sogra (Pilar Garcia) per demanar-li que la mati. Tanmateix, colpida per el dolor de haver perdut el seu fill, la mare del nuvi ja no tindrà forces per a res.

Altre de les escenes que podem gaudir ens presenta la obra  Ierma [Yerma], de l’any 1934. Una obra de teatre popular, de caire dramàtic, en la que una dona casada assassina al seu marit de nom Joan, per no haver tingut fills amb Ell.

El plat fort tanmateix és la peça La Casa de Bernarda Alba. Una obra escrita l’any 1936, poc abans de que Federico García Lorca fos assassinat, i estrenada a l’Argentina l’any 1945.

L’argument  ens presenta una rigorosa mare que imposa un dol rigorós a les seves cinc filles. Posteriorment la filla gran esdevindrà hereva d’una gran fortuna atraient automàticament un pretendent.

Els papers anirem veient son el de la negativa Bernarda, en mans de Rosa Lobato;  el de la filla gran que porta per a nom Angustias – Sílvia Escudero-  que és desitjosa de fotre el camp de la casa de la seva mare;  les submises i resignades germanes Magdalena, un paper encarnat per Gloria Gómez, i l’Amelia que interpreta la Carmen García;  el personatge de la Martirio en mans de Mercedes López, que ens presenta a una dona complicada i que arrossega la amargura d’un intent  matrimonial fet de jove i que va sortir fallit per culpa de la seva mare Bernarda. I per si no fos ja prou, ara sent una gran gelosia vers la seva germana petita. Que te possibilitats casadores.

Finalment els darrers dos personatges:  de la joveneta Adela, que interpreta la Mireia Tomàs. Destinada a la tragèdia de la obra, i la Poncia a mans de la Pilar García,  la minyona que gairebé es de la família.

Lorca calor alma y pasión a Esparreguera, es sense dubtes un bon treball d’equip. On els salts entre el personatge biografiat i les escenes tríades de cada una de les obres teatrals es fan amb una gran coherència i elegància.

El grup de teatre Illets d'Abrera ha comptat en la part més tècnica amb el treball d’escenografia de la Montserrat Martínez, el treball del Jordi Martínez com a tècnic de música, i el de la Eva Roca com a tècnica de llums. El disseny i creació de la lluna son obra del Karlos Kosas.

Sen dubtes una obra per tornar-la ha veure ja fora de concurs. Val a dir que ha estat la única obra en la que el públic ha aplaudit de peus la seva cloenda. I és que el treball de narració ofert, junt amb la música, i sumat la caracterització del Federico García Lorca dipositant una rosa al terra evoquen la seva tràgica mort creen un clímax d’allò més especial

La setmana vinent, la darrera obra a concurs. Tothom al teatre.

[Aquet article també va ser publicat al portal aEsparreguera]

Arsènic i puntes de coixí al Patronat Parroquial d’Esparreguera

 

Tercera obra teatral presentada al concurs del 9è Certamen Josep Borràs i Farrés, que te lloc al Patronat Parroquial d’Esparreguera aquest diumenge 27 de gener de 2019. Amb la presentació de la obra escrita per Joseph Kesselring i que porta per a nom “Arsènic i puntes de coixí”.

    No deixa d’esser ben curiós la coincidència de que va esser precisament aquesta mateixa obra teatral, amb la que va debutar com a directora teatral a Teatre Lliure la nostra Anna Lizarán.

Una obra clàssica de marcat humor negre, on veurem a dues dolcetes velletes, unes iaietes encantadores, que anirem mica en mica descobrint, tal com avança la obra, que tenen un peculiar concepte de la pietat i de com ajudar a les persones que es troben soles del tot, del tot, del tot, en el nostre mon …

El llibret “Arsènic i puntes de coixí” val a dir que també tindria molta popularitat gracies a una cinta de cinema. Efectivament, el director Frank Capra la portaria a la gran pantalla amb el títol de “Arsénico por compasión” i donant-le a conèixer a tot el món aquesta obra teatral i el seu autor. Una obra que com ja sabeu tots vosaltres, és de humor negre i ambientada al Brooklyn de Nova York a la dècada dels anys 40.

El grup de teatre AT El Partiquí, del Clot, de Barcelona, sota la direcció de la Lola Vidal, ha estat l’encarregada per portar-la al nostre escenari d’Esparreguera.

L’argument ens presenta tot aixecar el seu teló en una escena de tres persones, amb el Reverent Harper, encarnat per Francesc Vidal, i les germanes Abby i Martha Brewster que son les velletes adinerades que interpretaran Teresa Guillamon i Leó Campà, i que conviuen amb el sonat del seu nebot Teddy –paper interpretat per Pau Polo- qui esta convençut d’ésser el president dels Estats Units, en Theothore Rooselvelt.

A la trama apareix també el Mortimer Brewster –en mans de Marc Prat- que és altre dels nebots i germà del qui afirma ser el presidents dels EEUU. Tanmateix Ell es periodista especialitzat en la critica teatral i es troba promès i amb projectes matrimonials amb la Elaine Harper, paper que interpreta la Mar Puigbert.

La troca continua embolicant-se amb l’arribada del tercer nebot, que en mans de Jaume García, ens encarna la figura de Jonathan Breswter. Un home de passat fosc que apareix a escena desprès de molts anys d’absència a la casa familiar i que apareix acompanyat del cirurgià plàstics Doctor Eintein, que interpreta Adrià Varela. La seva aparició a la llar familiar desprès de tants anys no és casual. Cerca refugi escapant-se de la persecució policial, car es un assassí en sèrie que ha anat esquivant llur persecució a base de canviar la fisonomia de la seva cara.

Tanmateix, ja allí, sua també un antic odi perpetuo contra Mortimer. Heretat des de les primeres clarors de la infància dels dos. Una comèdia negra on ens presenta a tota una família de tarats mentals, ja que les venerables avies també es dediquen a assassinar persones que viuen soles, sembla esser per compassió. El fet és que tenen un veritable cementiri de les seves víctimes soterrades a casa mateix.

Al final però, la espurna de llum, apareixerà beneint a la única persona que sembla tenir la corda encara ben tocada. Realment, Mortimer, el nebot preferit de les dues ties velletes, no pertany a aquella família de sonats mentals. I podrà, per fi, casar-se amb la seva estimada Elaine.

       Altres papers dins la obra sons els de l’Agent O’Hara, un policia amb vocació de escriptor de teatre, en mans de Jofre Sendrós; el paper del Enric Compte que interpreta l’Agent Klein, el Tinent Rooney a mans del Jaume Mercadé, i la interpretació de Manel Bonmatí amb el paper de Senyor Gibbs. Acabem amb la Senyora White que interpreta Laura García.

A la part Técnica de la obra presentada: el Josep Lluís Andrés i l’Octavi Dòria que tindrien al seu càrrec l’escenografia. Tanmateix també aniria a càrrec del primer d’ells la il·luminació i del segon el so.

Coordinació d’Eva Aguirre, maquillatge de Jordi Miró, vestuari a càrrec de la Maria Àngels Giralt, i la perruqueria a mans de la Lola Vidal. Actuant com a ajudant de direcció la Laura García.

Diumenge vinent, més teatre a Esparreguera…

[Aquet article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]

Premi Enric Gili i Bas

Fullmonti de Simon Beaufoy

Aterra al Concurs de teatre d'Esparreguera

 

Darrera peça teatral a concurs dins de la 8è Certamen “Premi Enric Gili i Bas” del Patronat Parroquial d'Esparreguera amb la presentació de la obra “Fulmonti” de Simon de Beaufoy, a mans de l'Associació Artística KAKAIBA TEATRE de Sabadell i sota la Direcció del Vicenç Peig i Olivé.

“Fulmonti” en pot sonar dins de la nostra orella i molt. No només perque l'argument d'aquesta comèdia valenta la situaríem en un context de crisis econòmica i atur, com el que estem vivint nosaltres actualment, sinó per l'existència d'una pel·lícula de l'any 1997 de nom “Full Monty”, Dirigida per l'anglès Peter Cattaneo amb el valuós guió de Simon de Beaufoy. Amb un pressupost més aviat modest va esser nominada a quatre Oscars, enduguen-se el de la millor banda sonora...

Ens sonaria de quelcom cosa la fil·lotaxi de l'atur?. Sí? Doncs es el preludi de que davant situacions desesperades cales mesures desesperades.

I ja entrem a l'argument de la comèdia. El tancament de la fàbrica de ferro de la localitat de Yorkshire deixa sense treball la totalitat de la població. Gaz, un dels obrers que pateixen aquesta tragèdia de manca de diners i de treball, es troba de que si no aporta la pensió de manteniment del seu fill a la seva exmuller, perdrà el dret de veure els seus fills. Desesperat, tindrà la disbauxa d'organitzar un espectacle de striptease per recaptar ràpidament diners.           

La aparent bogeria de projecte s'anirà compartint amb altres companys de infortuni i desgràcia. I d'aquí la part més còmica. Un càsting de reclutament. Classes de ball. Coreografia.... i endavant.

Aquesta peça que ens presentaria l'Associació Artística Kakaiba Teatre de Sabadell, ha comptat amb un quadre d'actors i actrius format per el Quim Ribalta, l'Albert Ibars, l'Oriol Coll, l'esparreguerí Albert Paulo, el Lluís Muchart, el Pere Campoy, el Jordi Coll, la Laia Oliveras, la Mireia Valls, i el Josep Fontan. Val a dir també que la coreografies han estat obra de la Gloria Iniesta.

Ha estat una bona comèdia. El públic s'ho va passar molt bé. Ha estat “Fulmonti” la darrera obra a Concurs. La propera setmana i a mena de tancament, la companyia esparreguerina El Coverol baix la Direcció de la Maribel Masip ens presentara “Quin calvari de balneari!”. Només resta agrair a les companyies participants d'aquesta edició el seu entusiasme i presencia; i al Patronat Parroquial d'Esparreguera la seva organització i treball ben fet a favor del mon del teatre, del mon de la Cultura a Esparreguera.

Aquet article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera