Esparreguera Aimada: 02.07.2019

dijous, 7 de febrer del 2019

“Deixeu-me un tenor” a l’escenari d’Esparreguera...

 



Quarta setmana del 9è certamen Josep Borràs i Ferrés concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera, amb la presentació aquest diumenge 03 de febrer de 2019 de la obra “Deixeu-me un tenor” del dramaturg i director de teatre dels EEUU en Ken Ludwig, a mans dels Amics de les Arts, de Terrassa, sota la direcció de Maria Miralda. Una companyia ja coneguda del públic esparreguerí de les que podem dir que tenen ja fet molt recorregut.


Els Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa és una entitat que va ser fundada l’any 1927, per tal de treballa a favor de la cultura i l'art en totes les seves formes. Val a dir que l’actual formació escènica hereva espiritual d’una primera formació estable que es va crear el 1963, tindran no obstant, partida de bateig com Amics de les Arts en un any 1978 que en tants aspectes marcaria la història de Catalunya. Es doncs, una formació tot terreny amb prop de 40 anys de historia darrera seu. I d’aquí que els seus prop de 50 muntatges que porten a les seves espatlles es fa notar a dalt de l’escenari.


“Deixeu-me un tenor” és una esclatant comèdia de dos actes escrita l’any 1989 per Ken Ludwig (York, Pennsilvània, Estats Units, 1950) que situa la seva trama en una suite hotelera de Cleveland, Ohio, un 8 de setembre de 1934. La petita companyia d’òpera local, la Cleveland Grand Opera, ha invertit tot el seus diners i esforç per tal de celebrar el seu desè aniversari amb la obra Otelho.


Per tal de salvar-se de la ruïna, el seu director general, Henry Saunders, -un paper que interpretar Toni Garrich d’un personatge de marcat caràcter i persona que sovint perd els nervis al menor contratemps- i que es el pare de la Maggie, contracten per el paper principal de Otelho al famós tenor Italià Tito Merelli, de renom “Il Stupendo” que interpreta Marc Novellon.


Les entrades ja estan venudes, l’escenari llest, l’orquestra a punt, però falta….. el protagonista principal. El tenor Tito Merelli


Tanmateix el tenor arriba tard...

Arriba tard i malat...

Arriba tard, malalt, i acompanyat de la seva muller Maria..., que interpreta l’actriu Mercè Coll, amb un "temperament italià".


Al final el tenor salva pàtries acaba immòbil al llit. Saunders i el seu neguitós e insegur assistent, de nom Max, que encarna l’actor Ernest Castañé, diagnostica’n que el gran tenor és mort i ben mort, un suïcidi fet perquè la seva dona l’ha deixat..


Davant de la tragèdia i la manca de temps per trobar-ne un substitut, davant la immediatesa de l’estrena, el gerent de la Gran Òpera, sedueix al Max, -que també es un aspirat a cantant d’òpera-, perquè faci el paper d'Otelho. Finalment accepta i contra del que el públic assistent pot pensar, a la vista del seu caràcter i personalitat sumis e insegur, la representació resulta tot un esclatant èxit. Tanmateix, Merelli revifa de la seva suposada mort, i això fa que a l’escenari tinguem dos Otelhos amb les situacions més divertides que hom poguéssim imaginar.


Esmentem també a les tres dones. La Maggie Saunders, encarnada per la Montse Martínez, la filla de Saunders i la núvia de Max. Que té una desmesurada admiració per al tenor Tito Merelli


El personatge de la Diana Divane a mans de la Marta Espachs, que ens presenta a una seductora soprano de l'òpera, que està "escalant el seu camí" vers la cima artística; i la mes madura Julia, la Presidenta del Cleveland Opera Guild, interpretada per l’Anna Clariana, en un personatge en que es considera una "gran dona".


Punta còmica també del grum o mosso d’equipatges , que interpreta el Vicens Lorenz, que intentarà de fer tot allò que sia possible per tal de conèixer “ Il Stupendo”.


La interpretació dels actors forma un treball en equip remarcable, i que fa passar la llarguera de temps d’aquesta comèdia sense que gairebé un s’adoni. Actors i actrius, a mans de la directora Maria Miralda, arrenquen las cleques i els aplaudiments del públic.


El grup de teatre d’Amics de les Arts de Terrassa ha comtat com ajudant de direcció amb la M. Mercè Monterde, la escenografia de l’Ernest Castañe, el vestuari a càrrec de la Carme Cuadrat, estris de Marc Novellon. Maquillatge de Teresa Rovira, i les llums a càrrec del Joel Carreras i la Maria Miralda.


Diumenge vinent, a Esparreguera, més teatre…




[Aquet article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera]