Esparreguera eterna
 |
Captura de pantalla de la web del Lluis Artigas Jorba "Vídeos sobre Esparreguera". |
Si algú sent moments de nostàlgia i melancolia podeu visitar la meva web de gravacions audiovisuals del nostre poble.
Dos camins:
1.- Al cercador que feu servir fiqueu “vídeos sobre Esparreguera” i feu clic.
2.- A la barra de direccions del cercador fiqueu: escritspublicats[punt]blogspot[punt]com i feu clic... escritspublicats.blogspot.com
Sigueu feliços...!!
Un recorregut comentat per en Joan Llort
posa en valor el ric Patrimoni Cultural d’Esparreguera
 |
| Parada a la part alta del carrer Cavallers d’Esparreguera durant el recorregut guiat per el Joan Llort sobre el patrimoni cultural local. |
Entre el centenars de pobles i entitats de tot Catalunya que se sumen a les
“Jornades Europees de Patrimoni”, que
vol esdevenir en una mena de festa major del nostre patrimoni cultural, el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques [CER]
a ofert aquí Esparreguera un “Recorregut
comentat pels carrers del centre de la vila” de caire totalment gratuït
i un ambient popular, per tal de veure, descobrir o redescobrir el nostre ric
patrimoni local, aquest diumenge 15 d’octubre de 2023.
Baix la direcció del conegut i polifacètic historiador local en Joan Llort i Riera una cinquantena
llarga de persones farien un interessant recorregut tenint per punt de sortida
la plaça anomenada Pitango. Des de la visita obligada del darrera de la Casa Pitango -que havia estat un dels hostals
d’Esparreguera més acreditats- i l’anomena’t
El Tancat, passant per Cal Ferran Tabasca, la comitiva enfilaria
vers la part alta del carrer Cavallers on es farien diverses parades
facultatives. En llocs veritablement emblemàtics del nostre paisatge urbà
d’Esparreguera. Com sempre acompanyant al guia i les seves interessants
explicacions, plenes de detalls i anècdotes, la primera part serien per –entre altres- gaudir de les primeres cases edificades al
segle XVI del carrer avui dit Cavallers. On es conserven encara diverses
portalades de pedra. Per anar baixant després en direcció a l’Ajuntament.
 |
Parada al carrer Cavallers d’Esparreguera davant l’entrada de cavalleries de l’antic hostal de cal Pitango, durant el recorregut guiat per el Joan Llort sobre el patrimoni cultural local. |
Deixant al darrera les cases esgrafiades, cases amb les seves cornises
decorades i detalls de decoració fetes amb rajoles decoratives que posseeix el dit
carrer, ens situaríem a la plaça de l’Ajuntament.
 |
| Els participants en el “Recorregut comentat pels carrers del centre de la vila” aquest diumenge 15 d’octubre de 2023. |
 |
| Altra parada al carrer Cavallers d’Esparreguera. Davant de l’antic hostal de Cal Noi Xic i la Casa Vinyals, durant el recorregut guiat per el Joan Llort sobre el patrimoni cultural local. |
Després tots els assistents s’endinsarien per el carrer Hospital amb
parades puntuals com a Cal Vidal, i Cal Terrisser, com també a l’actual pavelló de bàsquet d’Esparreguera. Lloc
que amb l’actual casa dita dels mestres antigament hi havia existit una de les
esglésies dedicades a Santa Eulàlia, amb el seu cementiri exterior i les seves
tombes a l’interior de l’església. Un lloc important en la historiografia local
que, amb el transcurs dels anys, acabaria també sent el lloc de les escoles
municipals. Fins que l’edifici s’enderrocaria per el seu mal estat. El
arqueòleg Oriol Achón i Casas
explicaria al grup participant alguns detalls històrics importants d’aquest
lloc. De fet, tindria lloc alguns altres moments, la seva intervenció puntual
al llarg d’aquella jornada per enriquir el coneixement dels assistents. Val a
dir que altres persones també col·laborarien puntualment. Com seria el cas del Castellví, o el historiador local Josep Ràfols i Esteve, entre altres.
 |
| Els participants en el “Recorregut comentat pels carrers del centre de la vila” a la plaça sense nom [sense cap placa informativa] d’Esparreguera... |
 |
| Parada al carrer Hospital d’Esparreguera davant la casa de Cal Vidal, durant el recorregut guiat per el Joan Llort sobre el patrimoni cultural local. |
Vet aquí, que per llurs mèrits, a la seva mort seria soterrat dins de
l’església parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera amb el seu uniforme
militar i el seu sable. I quan les tombes de la nostra església serien profanades
durant la guerra del 1936-39 apareixerien allí les seves despulles amb les
restes del seu uniforme i el seu sable.
Vet aquí que el sable seria ensenyat
com a una prova irrefutable de que
dins de les esglésies - i en aquest cas concret
la d’Esparreguera- s’amagaven armes....!!
Desprès entraríem al carrer dels Arbres. I qui més qui menys recordaria com
era l’antic accés, o més després en ser enderrocades les dues cases que feien
de coll d’ampolla, les casetes que es construirien a la seva ma esquerra mirant
a Montserrat. Les diverses botiguetes i també la xurreria i el petit bar. Records
plens d’aires nostàlgics. I més amunt aquell carreró avui dia inexistent que
donaria accés al mateix teatre de l’Ateneu
d’Esparreguera.
 |
Parada al carrer Gran d’Esparreguera davant la casa de Cal Carles barber, [i al darrera el lloc de l’antiga seu del Patronat Parroquial d’Esparreguera], durant el recorregut guiat per el Joan Llort sobre el patrimoni cultural local. |
L’animada rua creuaria la plaça de la Pagesia i tot enfilant el carrer de les Eixides faria una breu parada a l’entrada als Jardins de la Casa Marimón. Més tard, arribats al creuament del carrer Taquígraf Garriga amb carrer Gran, es faria record de la mort del militant llibertari en Dàmaso Hinojosa a la dècada dels anys trenta del segle passat i els motius de l’existència d’una placa commemorativa situada en aquell mateix indret. Ja de allí ens situaríem davant Cal Carles, barber; i al seu davant mateix Cal Llimona. Que molts recordarien com la segona seu del Patronat Parroquial d’Esparreguera. I d’aquí tots plegats fins la plaça de Santa Eulàlia. On tindria lloc una segona fotografia del grup participant en aquest interessant recorregut recordant el patrimoni d’Esparreguera.
En acabar-se la missa dominical que seria presidida per mossèn Ramon Maria Bosch i Vendrell Rector d’Esparreguera,
ens endinsaríem dins de l’església parroquial. On tindria lloc uns breus
parlaments del Oriol Achón i Casas del
Col·lectiu Esparreguerí de Recerques
[CER]; del Josep Teruel i Gómez com
a President de l’associació Amics del
Campanar d’Esparreguera, i de l’organista parroquial en David Llort. Aquest darrer, faria una
breu presentació de les obres musicals que es tocarien tot seguit. Ficant-les
en el context del temps i de la persona creadora de dita música.
 |
| Parada a la plaça de Santa Eulàlia moments abans de fer la segona fotografia de grup del “Recorregut comentat pels carrers del centre de la vila” guiats per el Joan Llort sobre el patrimoni cultural local. |
 |
| Interior de l’església parroquial d’Esparreguera. Petit concert homenatge del Josep Borràs i Farrés, a mans de l’organista parroquial David Llort. |
En David Llort ens va oferir tres peces tocades a l’orgue. Obres del desaparegut compositor esparreguerí el volgut mestre Josep Borràs i Farrés. Peces de caire religiós que va escriure exprofes per les representacions de La Passió d’Esparreguera i son nomes una petita part de la seva ingent obra creativa feta al llarg de tota la seva vida. Després de la audició -homenatge s’organitzarien dues tandes per visitar el Campanar de l’església parroquial.
La visita guiada per Esparreguera tanmateix acabaria amb una esperada i
anunciada pluja. Molt desitjada. Tanmateix, només el nostre previsor
historiador i guia, el Joan Llort i
Riera, aniria ben proveït d’un bon paraigües...
Home
previngut val per dos diu la dita.
Gracies per aquest recorregut compartit. Que ens ha ajudat a tots a veure
molts detalls. Que ens ha ajudat aprendre una
mica més de la història del nostre
niu; de la nostra volguda Esparreguera. I fins hi tot arrencar-nos alguns que altres somriures en compartir
aquelles velles anècdotes locals...
 |
| Cartell editat per el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques |
Obre portes la “16ª Biennal de Pintura d’Esparreguera”
 |
Inauguració dissabte 07 d’octubre de 2023 de la “16a Biennal de Pintors Esparreguera”.
Dissabte dia 07 d’octubre de 2023 es va inaugurar a la Sala Municipal d’Exposicions
del carrer dels Arbres 38-A d’Esparreguera, la “16ª Biennal de Pintura d’Esparreguera” amb un notable èxit de participació i públic
visitant.
La prestigiosa biennal Esparreguera acolliria en aquesta edició una nodrida
participació tant d’artistes com d’obres d’alt nivell, que oferiria al públic
visitant una variada selecció de temàtiques elaborades amb les més variades
tècniques artístiques.
L’exposició presentaria un total de 68
obres provinents de les mans creatives de 42 artistes.
Us compartiré el llistat d’artistes participants en l’actual edició que
recordarem restarà visitable fins el proper diumenge dia 22, en horari habitual
de obertura. Tot esmentant les obres presentades per cadascun dels pintors,
dibuixants, i creadors, segons la numeració de cada peça exposada dels
organitzadors d’aquesta biennal:
BARBARÀ, Aurora 56,
57,
BELLÉS, Emilia 39,
BELMONTE, Ana 13,
BERTRAN, Yolanda 33,
CASANOVAS, Ana María 03,
04,
CERA, Marta 26,
COSTAS, Joan 07,
CREUS, Joaquim 29,
CUELLO, Ramón 59,
60,
DÍEZ, Maria José 42,
43, 44,
ESTEBAN, Isabel 58,
GARCÍA, Carme 37, 38,
GOMÀ, Rosa Maria 41,
68 Pedres pintades
GRAU i PIÑOL, Josep 01,
FONT, Margarita 31, 32,
FONT, Pilar 12,
LÓPEZ, Alba 05, 06,
LÓPEZ, Maria Jesús 45,
MANZANARES, Elena 48,
MATAS, Leandre 61,
MIRAS, Cecilia 30,
MONÉS i PONS, Isidre 23,
24,
MORALES, Bienvenido 20,
21, 22,
MORATÓ, Jordi 63,
NOVELL, Ramon 34,
35, 36,
ORTEGA, Maite 50,
PLÁ, Enrica 02, 65,
PLEGUEZUELOS, Maria Angels 66,
67,
QUESADA, Carmen 64,
QUEVEDO, Pedro 54,
55,
RIDAO, Quim (Joaquim) 46, 47,
REBOLLAL, Fidel 16,
17, 18, 19,
RUIZ, Maria Angels 11,
RUIZ, José Luis 14, 15, 25,
SAEZ, Salvi 27, 28,
SANROMÀ, Ana Maria 62,
SELVA, Teresa 49,
SERRET, Federico 51,
52, 53,
TORRES, Maria Carme 10,
VIVES, Montse 08,
[ ], Adela 09,
[
], Senyora Pilar 40,
Tots ens felicitem per aquesta exposició. Tant per els treballs presentats al
públic esparreguerí com també per la gran quantitat d’artistes que hi
participarien.
 |
Inauguració dissabte 07 d’octubre de 2023 de la “16a Biennal de Pintors Esparreguera”. |
 |
Cartell de la 16a Biennal de Pintors
d’Esparreguera (2023), obra d’Isidre
Mones i Pons. |
Francesc Pau Castellet i Vinyals
L’esparreguerí del segle XVI que morí al Japó
 |
| Mossèn Ramon Maria Bosch i Vendrell oferiria aquesta xerrada organitzada per el Col•lectiu Esparreguerí de Recerques |
Aquest dissabte 09 de setembre del 2023 va tenir lloc l’esperada xerrada biogràfica
sobre la figura del Beat Domènec
Castellet, a mans de mossèn Ramon
Maria Bosch i Vendrell, rector d’Esparreguera.
La nau principal del temple parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera seria el lloc de la trobada. On un bon
nombre de persones interessades en conèixer una
mica més la figura i obra d’aquest esparreguerí del segle XVI, que moriria a
les llunyanes terres asiàtiques del Japó.
L’acte comptaria amb una presentació feta per el polifacètic
i conegut Joan Llort i Riera. Mentre
que la xerrada biogràfica aniria a càrrec del mossèn Ramon Maria Bosch, que ens presentaria la vida d’aquest esparreguerí
il•lustre tot presentant moments de la seva vida que sens dubtes el marcarien
per la seva importància.
Així ens presentaria l’origen i ambient familiar i
el despertar de la seva vocació
religiosa, d’aquell noi que es deia Francesc
Pau Castellet i Vinyals [que en religió passaria a dir-se fra Domènec Castellet]. Un noi d’uns trets de caràcter i capacitat intel·lectuals
molt marcats. Va causar també curiositat entre els assistents a la xerrada la descripció física del nostre Esparreguerí
extrets de la documentació antiga que encara tenim la sort que es conserva.
La seva capacitat
per l’estudi, junt amb un caràcter natural per treballar dur farien que el nostre esparreguerí passes del convent de Santa Caterina de Barcelona a
Santa Cruz la Real situat a la ciutat
de Segòvia. Un lloc on en aquella època servia de trampolí per seguir els
estudis vers França o Roma… Tanmateix es en aquest moment de la seva vida, l’any
1613, que el seu futur es decantaria vers la vocació missional. I de allí, cap el port de Sant Lucar de Barrameda per embarcar amb la Flota de la Nova Espanya.
Altre dels seus moments destacables esdevindrà durant
la seva estada a Mèxic, on desembarcaria a Sant
Juan de Ulloa i després d’un any i mig, embarcaria novament des de la
ciutat d’Acapulco vers la ruta de les
Índies amb el “Galeón Manila”. Allí a
les Filipines hi viurà sis anys. Essent ordenat prevere l’any 1616 treballant
al servei de tres parròquies: Santa
Magdalena de Patta (1616-17); Mare de
Déu del Rosari a Fotol (1617-19); i Sant
Ramon de Penyafort a Nalfitan (1619-21).
Aquí trobarem novament un punt àlgid de la seva vida. Davant la espectacular persecució
que viuen els cristians al Japó, el nostre esparreguerí embarcaria el 11 de
juliol d’aquell 1621 disfressat de comerciants, en un vaixell xinès ver el Japó
de les persecucions…
Aquesta es una època de grans sacrificis. El nostre esparreguerí políglota
sovint assistirà a altres religiosos i seglars que son capturats, torturats i
sacrificats amb les més horribles formes imaginables. Decapitats, cremats,
enterrats vius... En Castellet es un
sacerdot tot terreny que viurà una
època marcat per la persecució, de dolor, i els grans sacrificis. Veient caure
companys, amics i persones que sens dubtes Ell estimava. [“Consoleu, consoleu al meu poble, diu el vostre Déu” (Isaïes 40,
1...)]. El Japó per un període de 300 anys esdevindria un veritable escorxador
de cristians.
 |
| En Joan Llort i Riera fa la presentació d'aquesta xerrada biogràfica |
El dia 15 o 5 (segons les fonts) de juny de 1620
Fra Domènec Castellet es capturat
mentre predicava a un grup de cristians dins la casa de la venerable iaia de 80
anys i de nom Lucia de Freites.
Mossèn Ramon
Maria Bosch ens comparteix aquesta ja la darrera etapa de la vida terrenal
del nostre esparreguerí. Efectivament, Fra Domènec
Castellet faria cap a la presó d’Omura el 20 de juny de 1628. I posteriorment
es traslladat a la presó de Nagasaki. I de allí al seu martiri ocorregut un
divendres vuit de setembre de l’any
1628, lligat a un pal i cremat viu...
Ja com a tancament d’aquesta interessant xerrada, cal
fer esment del detall de que ja el 26 de febrer de 1656 es demanaria de
canonitzar a Fra Domènec Castellet
i tot el grup de màrtirs. No havent passat gaires anys des del seu martiri.
El 1867 el Sant Pare Innocenci XI el declararia oficialment Màrtir, fent-se un solemníssim Te
Deum al convent de Santa Caterina de Barcelona. Mentre que el Sant Pare Pius IX el 26 de febrer de 1866 el
declararia Venerable i el 07 de
juliol de 1867 el Beatificaria. Val a
dir que aquell mateix any 1867 seria l’any de les darreres persecucions de cristians al Japó...
Acabaré aquest article agraint aquesta xerrada
divulgativa que ha ofert el Col•lectiu
Esparreguerí de Recerques, i destacaria també la importància de la edició d’un
llibret que recull aquest treball. Titulat amb el mateix nom que la
conferencia: Beat Domènec Castellet.
Notes biogràfiques.
Un treball important i que nodrirà una mica més la
bibliografia històrica d’Esparreguera disponible de cara les generacions venidores.
 |
| Cartell editat per el Col•lectiu Esparreguerí de Recerques |
 |
| "Finestres al món" a la sala d'exposicions... |
 |
| Pelai Serra i Soler. Un dels artistes present a "Finestres del món" |
 |
| Acta fundacional de la nova Associació de la Residència Municipal de Can Comelles el divendre 28/07/2023 a l'Ateneu d'Esparreguera. |
Divendres 28 de juliol de 2023 varen ser aprovats els estatuts i signada l’acte fundacional de la nova associació esparreguerina creada sota el nom de l’Associació de la Residència Municipal de Can Comelles en un acte que tindria lloc al Cafè de l’Ateneu d’Esparreguera.
Aquest acte ha vingut precedit d’un treball d’un grup de comvilatans que d’ençà una reunió prèvia celebrada el passat dijous dia 6 de juliol, han estat treballant en la preparació dels seus estatuts i del acte fundacional.
Les persones presents a la reunió del divendres per majoria absoluta varen aprovar els Estatuts i elaborarien la corresponent Acta Fundacional de l’Associació de la Residència Municipal de Can Comelles. I també escollirien la seva primera Junta Directiva. Essent elegit com a president Antonio Cañizares i Martínez; com a secretaria Elena Manzanares i Rocamora; de tresorer Juan Marcos i Fernández; i dos vocals que recaurien a les mans de l’Asumpció Jorba i Marro i Manuel Sánchez i Gago.
El següent pas de la nova junta serà portat els Estatuts i l’Acta Fundacional al registre de Associacions de la Generalitat de Catalunya.
Aquelles persones que vulgueu recolzar aquesta iniciativa i participar d’aquest projecte -que va més enllà de les persones actualment residents a Can Comelles- poden contactar amb la nova associació en els seus correus electrònics irscanizares@gmail.com; Collbató@hotmail.com i els telèfons 616161562 i 659012673.
Lluis Artigas Jorba
 |
| Nou altar beneït a l'església parroquial d'Esparreguera, dedicat a la Mare de Déu del Puig. |
El diumenge 09 de juliol del 2023 va tenir lloc
enmig de la celebració del Ofici solemne
de Festa Major dins de l’església parroquial de Santa Eulàlia
d’Esparreguera, la esperada benedicció de l’altar dedicat a la Mare de Déu del Puig d’Esparreguera, a mans
de mossèn Ramon Maria Bosch i Vendrell,
Rector d’Esparreguera.
La missa de la Festa
Major d’estiu d’Esparreguera dedicada a Santa Eulàlia -la santa de 13 anys filla de Sarrià que moriria
l’any 304 martiritzada per odre del Prefecte romà Dacià, i que es Patrona de la
vila d’Esparreguera- ens recorda el trasllat de les seves despulles a la Cripta de la Catedral
de Barcelona l’any 1339.
A estat per aquesta solemnitat de la Festa Major d’estiu i desprès de molts
mesos de treballs que s’ha bastir aquest nou altar dins la tercera capella lateral
de la dreta de cara al absis del nostre temple. Lloc on antigament hi teníem
les imatges de La Miraculosa, Santa
Llúcia i la Mare de Déu de Fàtima.
Aquesta capella lateral ha estat dividia en dos
espais. La part interior que ha estat habilitada per guardar algunes imatges
utilitzades en determinats moments forts
del calendari litúrgic. Mentre que la part exterior del nou altar ja de cara
als feligresos, ens ofereix en el bell mig del centre la imatge restaurada de
la Mare de Déu del Puig que
presideix aquest altar. A l’esquerra
hi veurem una maqueta trimensional de l’església del Puig. I a la seva dreta la
reproducció d’una fotografia antiga de la imatge original que teníem de la Mare de Déu del Puig dins del altar
d’estil barroc que havia existit abans del 1936 a dins de l’església avui considerada
ermita. Tot plegat constitueix un nou altar auster, funcional i també elegant. En
sintonia amb la sobrietat de tot el temple parroquial.
L’actual església de Santa Maria del Puig d’Esparreguera de creu llatina, on s’alça al
centre del creuer el cimbori de base vuitavada i tanca el presbiteri un absis
circular, és d’estil romànic. Encara conserva l’església romànica a sota de
l’actual edifici vestigis de construccions més antigues que els
experts cataloguen com a preromàniques. Les darreres excavacions arqueològiques
efectuades ja fa uns anys confirmarien aquesta existència de restes de altres edificacions
anteriors a la construcció de l’edifici actual.
Si les darreres intervencions varen permetre de
conèixer com era l’església preromànica de finals del segle X, no ha estat
possible de datar la o les construccions anteriors. Ara per ara no ha estat possible de datar la
primera edificació, ja que parlarien d’una forquilla cronològica que aniria del
segle V al segle X.
L’església de Santa
Maria del Puig va ser l’església parroquial d’Esparreguera durant molts
segles fins que el nou temple de Santa Eulàlia d’Esparreguera finalment li
prendria el seu relleu, esdevenint com fins ara l’església titular del
municipi.
Santa
Maria del Puig és molt antiga. Ja apareix en un document datat a 09 de
setembre de l’any 985 en una donació que es faria dels dos castells del nostre
terme municipal, el castells d’Esparreguera i el castell de les Espases a les
autoritats eclesiàstiques de la ciutat de Vic. Al llarg dels segles Xi i XII també
trobarem diverses donacions i llegats. Apareix altre cop i més explícitament Santa Maria del Puig com a <<parròquia del
castell d’Esparreguera>> en un document del 1196.
Darrerament s’han publicat diverses monografies sobre Santa Maria del Puig que han ficat a l’abast de tot el públic esparreguerí
interessants aspectes de la història de la nostra primitiva església
parroquial. Gracies al treball incansable del versàtil historiador local Xavier Riera i Camps -que enguany ha publicat <<La Marededéu romànica de Santa Maria del
Puig d’Esparreguera>>- hi trobarem altres treballs també prou
interessants, com <<El Cantoral de
Santa Maria del Puig Esparreguera: Biblioteca de Montserrat, Ms 755 (Esparreguera
2022)>> o <<Les pintures
murals romàniques de Santa Maria del Puig (Esparreguera): nova proposta d’interpretació
(Esparreguera 2012)>> sense deixar de banda <<El cantoral de Santa Maria del Puig de 1593: manuscrit 755 de la
Biblioteca del Monestir de Montserrat (Esparreguera 2001)>>; tots de
la seva llarga llista d’obres de investigació publicades.
És fa palès doncs la devoció dels esparreguerins i
esparreguerines durant segles a la Mare
de Déu del Puig. Una realitat que ara es farà més visible amb un altar propi
dins de la nostra església parroquial.
 |
| La sala d'exposicions municipal acull els 26 quadres del 51è Concurs de Pintura Ràpida d'Esparreguera. |
El dissabte 06 de juliol de 2023 a
les sis de la tarda va tenir lloc la inauguració de l’exposició de les obres
participants en el 51è Concurs de Pintura
Ràpida d’Esparreguera a la sala d’exposicions municipal del carrer dels
Arbres. En un acte cultural que comptaria amb la presencia de les autoritats
del nou consistori esparreguerí.
L’exposició oferia al públic
visitant un total de 26 obres artístiques elaborades en diferents tècniques
pictòriques essent també presents les obres guanyadores de la present edició.
El primer premi de la categoria adult seria per l’artista Julio García Iglesias pel seu quadre a
l’oli sobre el carrer dels Arbres. Per la seva part Abelardo Florido Gaudullo aconseguiria el segon premi de la categoria
d’adult amb la seva aquarel·la també dedicada al carrer dels Arbres.
El tercer premi de dita categoria seria
per l’artista Ana González Barros
amb la seva obra a la tinta dedicada a un dels edificis emblemàtic de la nostra
localitat. A “Cal Bacallaner” del
carrer Barcelona cantonada amb el carrer Sant Joan.
A la categoria jove el primer premi seria per l’artista Adriana Cebriana Martínez, amb la seva
obra dedicada a l’Escola de la Vila. El segon premi de la categoria Jove aniria a les mans de l’Àlex Cueva amb la seva obra d’aquarel·la i llapis que batejaria amb
el nom de “Back To 1915”.
Mentre que el tercer premiat de la categoria jove seria per la obra de la Julia Velarde Garcia sobre el carrer
Balmes d’Esparreguera.
L’exposició restarà oberta i
visitable al públic del dijous 06 al dilluns 10 i del divendres 14 al diumenge
dia 16 de juliol de 2023, en horari de les sis de la tarda a les vuit del
vespre.
 |
| En Joan Llort i Riera durant la seva xerrada "Persones i coses" a Can Pasqual. Homenatge a l'Andreu Sitjà i Navarro. |
Aquest diumenge 18 de juny de 2023 tindria lloc a la sala d’actes de Can
Pasqual d’Esparreguera l’acte de
homenatge a la trajectòria cultural i humanística del conegut esparreguerí Andreu Sitjar i Navarro. Un acte
en el que participarien diverses persones amb el lliurament d’una
plaça commemorativa, i la xerrada que ens va oferir el popular investigador
local i divulgador històric Joan Llort i
Riera.
Organitzat per el Col·lectiu
Esparreguerí de Recerques, va comptar amb dues absències imprevistes i
significatives per motius de salut: la del Pere
Cuscó i la del homenatjat Andreu Sitjà i Navarro.
Desprès d’unes paraules de benvinguda i presentació adreçades al públic
assistent, a mans de l’arqueòleg Oriol
Achón i Casas -i abans de la xerrada
prevista dins del homenatge- gaudiríem d’una interessant tanda de parlaments.
 |
| A costal de l'Oriol Achón, la Maria Rosa Cuscó que ens parlaria de la part més humana de l'Andreu Sitjà en el primer parlament de la jornada. |
El primer d’ells aniria a càrrec de la Rosa
Maria Cuscó. Que participaria en representació del Pere Cuscó. La seva intervenció ens desgranaria la part més humana de la personalitat de l'Andreu Sitjà. Les seves serien paraules
que dibuixarien les seves nombroses qualitats
<<… una persona cultivada,
fidel, madura, responsable…>> amb la que també es compatiria
anècdotes biogràfiques d’una persona amb la qual s’han compartit moltes
vivències i anys aquí Esparreguera. Fins i tot es recordarien aquells moments
primerencs del cinema esparreguerí d’una colla entusiasta de joves, en la que l'Andreu Sitjà també hi seria allí present...
En una segona intervenció, que aquesta vegada aniria a càrrec de Josep Ràfols i Esteve, es compartirien
records de la seva etapa dins de l’àmbit públic i municipal. Experiències
compartides ja que els dos varen ser regidors del nostre ajuntament.
 |
| En la segona intervenció en Josep Ràfol compartiria experiències i anècdotes viscudes amm l'Andreu Sitjà durant l'època política de regidors a l'Ajuntament d'Esparreguera. |
 |
| L'Oriol Achón lliura a la Montserrat Sitjà la placa record del homenatge a l'Andreu Sitjà i Navarro. |
Entre les anècdotes que ens compartiria en Ràfols recordaria aquella vegada que durant una ballada de sardanes
a la plaça de l’església el dia 27 d’abril de 1974, l'Andreu Sitjà va aparèixer repartint clavells... Un acte simbòlic. Però
que no agradar gens ni mica -ja que coincidiria amb l’anomenada Revolució dels Clavells a Portugal [25.04.1974]
amb la caiguda de la Dictadura després de 48 anys- i se’l varen emportar a que dones explicacions…
En Josep Ràfols assenyalaria com
a tret important la gran aportació a la Cultura d’Esparreguera i a la protecció
del Patrimoni local. Recordant les seves importants iniciatives <<… els primers llibres de fotografies
de la historia d’Esparreguera …/.... La edició del calendari de Nadal de l’Ajuntament
…/... les primeres excavacions arqueològiques al carrer Barcelona i el Puig…>>
A continuació es donaria pas al lliurament d’una plaça - homenatge que
seria recollida enmig dels aplaudiments dels assistents -i clarament emocionada- la seva filla la Montserrat Sitjà, en nom del seu Pare l'Andreu Sitjà. La placa o rajola deia: “A l’Andreu Sitjà i Navarro. En reconeixement
a la teva tasca de difusió del patrimoni històric d’Esparreguera. 2023”.
 |
| En Juan Jurado i Bracero, regidor de l'Ajuntament d'Esparreguera compartint els seus records sobre e l'Andreu Sitjà... |
Reprenent els parlaments tindria la paraula el regidor de l’Ajuntament d’Esparreguera Juan Jurado i Bracero –que durant l’acte estaria assegut a les darreres files de la sala- i tot pujant a l’escenari ens parlaria de la vessant més cultural del nostre homenatjat. Valorant molt el seu treball com un home de “idees per defensar el Patrimoni”. En Juan Jurado el coneixeria més recentment, amb motiu d’una altre iniciativa seva. Les beques Lola Lizaran per a músics i artistes locals.
Esmentant també i de passada també el seu compromís en altres projectes com
serien la creació de la plaça del Centre o la recuperació de l’edifici històric
de Can Pasqual, lloc on celebraria el seu homenatge, entre altres interessants iniciatives.
 |
| En Joan Llort i Riera oferint la xerrada homenatge a l'Andreu Sitjà i Navarro, a la sala d'e conferències de Can Pasqual. |
En acabar ja sí, el parlament del nostra Regidor, s’entraria de ple en la xerrada que oferiria el carismàtic investigar local en Joan Llort i Riera. La seva conferència ens portaria a resseguir les rajoletes distribuïdes per tot Esparreguera sobre els noms i renoms d’algunes cases del poble. Unes rajoles incorporades al mobiliari urbà i cultural en temps de l'Andreu Sitjà regidor de l’Ajuntament d’Esparreguera.
En Joan Llort ens aniria esmicolant
el significat e història d’alguns noms d’aquelles rajoletes urbanes. Compartint
amb tots nosaltres un recorregut ple d’anècdotes i tradicions lligades amb els
noms i persones d’algunes cases. Sempre amb el tacte i elegància que el
caracteritza.
Val a dir que també en Joan Llort vindria equipat convenientment d’un
repertori de útils i robes, que anirien apareixent i reforçant didàcticament
alguns punts al llarg de la xerrada presentada al públic. Una escenificació que
fins i tot el portaria a caracteritzant-se com algun personatge d’època en algun moment…
Cal agrair-li al Joan Llort la seva xerrada divulgativa del nostre passat històric i de la memòria del dia a dia que s’ha viscut a la
nostra Vila. I també al Col·lectiu de
Recerques d’Esparreguera la organització d’aquest acte i homenatge a l'Andreu Sitjà i Navarro. Personatge que
durant tota una vida ha treballat per la conservació del nostre Patrimoni local,
per lliurar-lo amb el cor a les noves
generacions d’esparreguerins i esparreguerines.
Lluis Artigas Jorba
