Il viaggio. Josep Grau exposa novament a Esparreguera

L'artista esparreguerí Josep Grau i Piñol en acabar de preparar la seva exposició
a la Biblioteca Municipal d'Esparreguera.

El dilluns 29 de maig el polifacètic artista esparreguerí Josep Grau i Piñol inaugurava la seva darrera exposició pública a la Biblioteca Municipal L’Ateneu d’Esparreguera, que restarà oberta al públic fins el dijous 22 de juny de 2023.

L’artista ens presenta un total de quinze obres que dedica a la ciutat italiana de Venècia. D’aquí la capçalera d’aquest article recordant la pel·lícula romàntica de Vittorio De Sica “El Viatge” (Il Viaggio 1974) interpretada entre altres per Sophia Loren i Richard Burton. Una de la quarantena llarga de films que ens recomanen de veure abans d’anar a Venècia. Una ciutat molt visitada per turistes i també artistes.

Per a molts, una ciutat que anomenen “La Sereníssima” per el seu encant i nombrosos edificis històrics i artístics. Que no obstant, viu lentament la condemna d’esser engolida per l’aigua amb el pas dels anys...

Pels seus carrers em vist caminar personatges il·lustres com James Bond e Indiana Jones. I també va ser l’escenari de importants pel·lícules, Com El Turista (2010) amb Angelina Jolie i Johnny Depp; 007 Casino Royale (2006) amb Daniel Craig i Eva Green; o la desenfadada La gran Nit de Casanova (1954) amb Bop Hope i Joan Fontaine, i tantes altres...

Efectivament, Venècia i els seus encants han estat recollit per poetes, escriptors, músics, cineastes i també nombrosos artistes. Que cadascun amb el seu estil, la seva tècnica i seva visió, ens han deixat un gran patrimoni, que podríem qualificar d’Etern.

Aquí tenim el contacte d’Esparreguera amb la impressionant ciutat de Venècia. Els ulls de l’artista que com un notari sap aixecar acta de tot allò que els seus ulls veuen. Tornant a interpretant aquella realitat, tot enriquint-la amb el seu pensament i la seva magistral tècnica...

Si per els amant del setè art recomanen un llistat de pel·lícules per a visionar abans de visitar aquella ciutat, potser ens caldria també recomanar de visitar les exposicions que els artistes en ofereixen sobre Venècia. Especialment la del popular i reconegut pintor Josep Grau que tenim aquest dies a casa nostra. A la Biblioteca Municipal de l’Ateneu d’Esparreguera.

L’exposició presentada per Grau consisteix de set quadres de paisatges dibuixats de forma monocromàtica i d’uns llocs molt concrets d’aquella ciutat, Que potser, podríem perdre de vista en el nostre viatge a la esmentada ciutat. Els altres set son aquarel·les a tot color i que ens resultarà molt més fàcil de identificar dins del ambient turístic venecià. Tanmateix l’exposició també compta amb un acrílic d’ornamentació que tancaran el llistat de quinze obres presentades.

L’artista en Josep Grau es mantindrà una vegada més arrelat en el Art figuratiu aventurer que constantment es a la recerca d’allò que els demés potser no saben veure i que és necessari de immortalitzar amb els pinzells.

Aquesta exposició potser va d’això. De fer veure algunes coses i compartir-les. No entrarem en el Corpus espiritual de l’artista esparreguerí ni en el valor de les tècniques artístiques que ha empleat. En Josep Grau ja és molt conegut. I el llistat d’exposicions i premis rebuts també. Només recordarem la seva visió de vegades també monogràfica en la que el artista i les seves mans trauran la millor essència d’allò que els seus ulls veuen. Amb la alegria del miner que sap extreure l’or de dins de la més profunda mina. En anteriors exposicions  -de ja fa molts anys però que tots guardem fresca dins de la memòria- algunes de les seves exposicions monogràfiques: sobre les teulades d’Esparreguera, o aquella altra dedicada a les portes velles, molt velles, molt velletes... que va saber de transmetre amb tanta força la seva esència. Tanmateix avui, aquesta exposició amb una obra més madura que aquella primera exposició dedicada a “La Ribera”, que va oferir-nos a la Galeria Art 77 d’Esparreguera  -ja en el segle passat-  ens certifica que en Josep Grau i Piñol continua essent un valor en constant creixement artístic.

Venècia, si, la ciutat sereníssima de les aigües visita Esparreguera de la mà del Josep i el seu Il viaggio dins del Cosmos de l’Art…

Adela Herraíz presenta la seva obra aquí Esparreguera

La sala d’exposicions de l’Ajuntament d’Esparreguera aculli fins el diumenge dia   02 d’abril de 2023 l’exposició pictòrica de l’artista esparreguerina Adela Herraíz, que va ser inaugurada amb molt d’èxit a les vuit del vespre d’aquest divendres 24 de març.

L’exposició presenta al públic esparreguerí un total de vint-i-vuit quadres policromats  amb tècnica mixta en la que l’autora incorpora sensibles afegits al estil “papier collé” amb el que li dona un acabat molt personal dins d’aquest quadres de cromàtica molt equilibrada i entenedora.

                Els quadres de l’Adela que ens ofereix en aquesta ocasió ens regalen unes imatges d’una gran pau, amb l’afegir de regalar-nos simultàniament un bocinet de la història de la nostra vila. Efectivament, les obres presentades per l’Adela Herraíz també esdevenen una crònica històrica d’aquella Esparreguera de les tres primeres dècades del segle passat avui per avui del tot desapareguda. Son quadres o imatges que esdevenen unes veritables capsules del temps. On la artista immortalitza unes velles imatges que  -si bé pel cas d’Esparreguera algunes son originalment extretes de postals antigues-   son de nou processades amb les mans i ulls de l’artista. Que amb una nova mirada sap actualitzar aquella realitat de les revelles i avorrides imatges locals, transportant-les amb la màgia del creador artístic en obres gustoses i atractives per als homes i dones del nostre temps.

                Son quadres plens de detalls. Obres elegants i que desprès del procés creatiu de la pintora Adela Heraíz es converteixen en unes imatges plenes d’espurnes o xàldigues de llum. Escenes de èpoques passades sí,  imatges d’un món desaparegut sí, però refetes i amarades de l’esperit de l’artista aconsegueixen fer-se atractiu per tot el públic d’avui en dia.

                La major part de la obra presentada en aquesta exposició es dedicada a recordar els carrers, les places i la gent d’Esparreguera, amb aquell marcat flaire de poble montserratí. Tanmateix no és la única temàtica presentada enguany. El cor, els ulls i la ànima d’un artista es sempre inabastable. Tot hi te cabuda i el seu lloc. I vet aquí que l’Adela també presenta altres treballs en aquesta col·lecció de obres. Com els acurats paisatges de la veïna localitat de Collbató o altres obres que seguint la dinàmica i estil presentat, també inclouran un autoretrat al fons de la sala, i altres obres que recullen moments simpàtics. Com el record de quelcom persona o alguna mascota canina.

                La inauguració va estar molt concorreguda,   -i l’autora una vegada més-   va rebre nombroses felicitacions i elogis per la obra pictòrica presentada. Com també mostres d’afecte i estimació del nombrós públic assistent.

                Aquesta exposició restarà oberta al públic per visita-la fins el diumenge 02 d’abril de 2023. Tots hi sou convidats de visitar-la.

Lluis Artigas Jorba

Obertes dues exposicions de l'artista Josep Grau a Esparreguera

 

L'artista esparreguerí Josep Grau al seu taller del carrer Ferran Puig d'Esparreguera
[Fotografía: Lluís Artigas Jorba]

    Aquest mes de setembre l’obrim amb la curiositat de la inauguració simultània de dues exposicions d’un mateix artista en la nostra localitat. En Josep Grau i Piñol, conegut i reconegut artista esparreguerí de dilatada trajectòria ens ofereix en exclusiva dues exposicions amb una selecció de les seves darreres obres.

    Dos llocs diferents esdevindran l’epicentre on podreu gaudir d’aquesta interessant iniciativa cultural. Si ha la ciutat de Barcelona tothom coneix als anomenats Encants o Mercat dels Encants on trobar antiguitats i obres de col·leccionista, també aquí Esparreguera tenim la joia de poder comptar amb un establiment especialitzat  destinat a la restauració i venda d’antiguitats decoratives. Que sota la direcció d’en Carles Sagarra i Mas, coneixem amb el nom de La Cadireta.

 L’establiment de La Cadireta, amb certa trajectòria enmig de nosaltres ja que molts  recordareu situat en una anterior època al carrer Gran, ara actualment, podeu trobar-la situada en un cèntric local en el carrer Hospital 19 d’Esparreguera, molt a prop de la plaça de l’Ajuntament.

    Gràcies a la complicitat del Carles i el seu compromís per la Cultura local i del País, aquest a estat el lloc triat per la primera exposició del pintor i artista Josep Grau. En una exposició que ens ofereix un total de 19 quadres de diverses mides i tècniques dins de la fidelitat al estil propi d’aquest conegut artista. No pot faltar el nostre estimat Campanar d’Esparreguera que donen la benvinguda als visitants i ens convida a veure i gaudir  una gran varietat de temes. Paisatges, interiors, nuvolades i cels, reflexes del hivern, fins i tot uns quadres de la sèrie italiana que aquest autor va pintar i anomena sèrie Venècia. Tot plegat seguin diverses tècniques com l’oli, l’acrílic, la aquarel·la, tècniques mixtes i una sanguina. Una obra artística que podeu anar degustant tot fent un veritable safari per el temps, donat que aquest quadres els trobareu repartits per tot l’establiment de La Cadireta i un munt de antiguitats i estris d’altres temps llunyans i no tant llunyans.

    Aquesta exposició -amb entrada lliure-  que ens ofereix la obra recent del artista esparreguerí feta als anys 2020 i 2021, es va inaugurar aquest dissabte 04 de setembre de 2021, i restarà oberta al públic fins el dissabte 02 d’octubre de 2021. El horari de visita es de dilluns a divendres de les 10 del mati a la una i mitja i de 5 a les 8 i mitja de la tarda.

    Com si això fos el Dos d’Oros, tenim també una segona exposició viva a Esparreguera d’aquest veterà artista esparreguerí. Aquesta vegada al seu estudi que s’anomena Taller d’Art El Llapis. És situat al carrer Ferran Puig 134 d’Esparreguera.

    La exposició, que també recull obra recent dels anys 2020 i 2021, va esser inaugurat el mateix dissabte que la exposició oberta al públic a La Cadireta, essent possible de visitar-la també fins el dissabte 02 d’octubre de 2021. Val a dir però que aquí al Taller d’Art El Llapis el horari de obertura al públic es de tots els dies de 6 a 8 de la tarda.

    Val a dir també que la exposició del Josep Grau i Piñol al carrer Ferran Puig ens ofereix un ventall més gran, Ja que acull un total de 44 obres de les quals 36 figuren al catàleg a la venda. Hi trobarem temes ben variats. Un quadre sobre Martorell  -d’Esparreguera aquí no en trobareu  cap aquesta vegada-    interiors, paisatges, boscos, marines, una sèrie dedicada a Venècia, un retrat, i un autoretrat del mateix artista de dimensions grans. Tots a la mà de tècniques com sanguina, oli, mixta, acrílic, i aquarel·la. Obres amb un marcat nervi i color que tant mateix ens convides a moments d’equilibri i de pau amb nosaltres mateixos i allò que ens envolta.

    D’aquella primera exposició il·lusionada a la Galeria Art 77 d’Esparreguera - ja fa moltes dècades d’això-   on veiem els seus quadres sobre comarca de La Ribera d’un jove Josep Grau i Piñol, moltes coses han passat i viscut. A cada any passat, a cada exposició aquí Esparreguera i altres indrets del País, a cada biennal en que participava, els veiem anant creixent com artista. Nous temes. Nous reptes. Nous camins per explorar i recórrer...  Avui dia es un artista esparreguerí de reconegut prestigi i vàlua que tot portant l’art i Esparreguera al seu cor, les seves mans i el seu treball minuciós  -i també aleshores espontani-   en ajuda a tots plegats a veure aquells detalls i a sentir aquelles coses que nomes persones dotades d’una especial sensibilitat i una marcada capacitat de docència plàstica poden transmetre en cada obra creativa.

    Els seus quadres em porten a la meva memòria aquella dita que va fer Rembrandt (1606-1669), un del millors pintors del barroc als Països Baixos:  El pintor persegueix la ratlla i el color, però la seva finalitat es la Poesia.

[Aquest article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]

Bibliografia Local

Joan Ferrer i Aguilera i els seus Capítols Matrimonials 

de la notaria d’Esparreguera (1771-1795)

 

Portada del llibre del Lluis Artigas Jorba "Joan Ferrer i Aguilera i els seus
Capítols Matrimonials de la notaria d'Esparreguera (1771-1795)"

Síntesis:

Buidatge de dades dels contraents de la demarcació  parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera que feren capitulacions matrimonials davant notari.

 

Dades tècniques:

Autor:             Lluis Artigas Jorba
Idioma:           Català
Pàgines:          215
Lloc:               Esparreguera 2020

 

Contingut de la obra:

Els Capítols Matrimonials de la notaria d’Esparreguera (1771-1795)

Metodologia

Fons treballat

Els Capítols Matrimonials (1771-1795)

Índex de poblacions

Índex Onomàstic

Taula

Pàgines 26 i 27 del llibre del Lluis Artigas Jorba "Joan Ferrer i Aguilera i els seus
Capítols Matrimonials de la notaria d'Esparreguera (1771-1795)"

P'agines 152 i 153 del llibre del Lluis Artigas Jorba "Joan Ferrer i Aguilera i els seus
Capítols Matrimonials de la notaria d'Esparreguera (1771-1795)"

Bibliografia Local

 La notaria de Joan Civil i els seus testaments d’Esparreguera (1757-1766)

 

 

Portada del llibre del Lluis Artigas Jorba "La notaria de Joan Civil i els seus testaments
de la notaria d'Esparreguera (1757-1766)"

Síntesis:

Buidatge dels testaments fets davant notari dels vilatans de la demarcació parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera

 

Dades tècniques:

Autor:             Lluis Artigas Jorba
Idioma:           Català
Pàgines:          44
Lloc:               Esparreguera 2018

 

Contingut de la obra:

La notaria de Joan Civil i els seus testaments (1757-1766)

Presentació

Metodologia

Font d’aquest treball

Testaments 1757-1766

Annexes

            Índex de poblacions esmentades en aquest treball

            Localitats on tindrien lloc els testaments

Eclesiàstics

Monjos professos al Monestir de Montserrat

Índex onomàstic. Testaments de Joan Civil (1757-1766)

Taula

Detall pàgina 4 i 5 del llibre del Lluis Artigas Jorba "La notaria de Joan Civil i els seus testaments
de la notaria d'Esparreguera (1757-1766)"

Detall interior del llibre del Lluis Artigas Jorba "La notaria de Joan Civil i els seus testaments
de la notaria d'Esparreguera (1757-1766)"

La obra “El Crèdit” de l’ATC tanca el concurs de teatre Francesc Ribera

 

Darrera obra presentada al 10è Certamen Francesc Ribera i Cortadella concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera aquest diumenge 16 de febrer de 2020, amb la obra que porta per a nom “El Crèdit”.

“El Crèdit” es una coneguda obra teatral del popular dramaturg i guionista barceloní Jordi Galceran i Ferrer, publicada l’any 2014, desprès d’altres èxits de l’autor, com serien   Adéu Pujol! (2003), Valentina (2006), Carnaval  (2006), El mètode Grönholm (2008) i  Sis comèdies (2010). També molts de vosaltres el recordareu per obres tant emblemàtiques dels nostres escenaris com Paraules encadenades (Premi Born de Teatre, 1995) o Dakota (Premi Ignasi Iglesias, 1998).

“El Crèdit” ens ha arribat de la mà de l’ATC Agrupació Teatral de Calaf, que te la seva seu al Casal d’aquella localitat catalana, sota la Direcció de la Neus Quer i Pujol.

La aposta i realització d’aquesta obra te la seva punta. Més després d’uns anys de inestabilitats financeres i crisis social en que centenars de milers de famílies han perdut la seva llar i propietats a mans del implacable sector bancari. “El Crèdit” sí, es una comèdia. Sí, però una comèdia punyent i criticona no absenta d’un cert gir ben mordaç.

Val a dir que tot i que ens trobem amb una obra relativament llarga, nomes tindrà com a protagonistes a dos persones sobre l’escenari. Tot un repte. Tant per actors com per companyies teatrals. Tot un repta cal repetir que, malgrat la recurrent temàtica, aixeca un núvol de lluïment interpretatiu en les mans adeqüades.

L’argument de la obra gira entorn de un home de nom Antoni (interpretat aquí per l’actor Albert Latorre) que va a demanar un crèdit al banc. Tanmateix, el Director bancari (un paper encarnat per el Jordi Closa) li denega per manca de solvència i garanties o vals. Fins aquí tot allò que podríem considerar normal. Però l’Antoni, en lloc de marxar a casa seva amb el coll capbaix tot pensant que les coses estan molt, molt, molt malament, reacciona en sentit contrari.  De forma inesperada. D’una manera combativa i tossudament tenaç. Ficant al perplexa Director bancari en una situació incomoda i que mai abans havia viscut dant un potencial client.

L’Antoni amb els seus gairebé inesgotables recursos dialèctics e inventiva xocarà davant del necessari rigor, prudència i serietat del Director bancari. Una taula, dos cadires, i dos contrincants donant i rebent com si fossin dos aficionats a la boxa durant un cap de setmana...

“El Crèdit” certament requereix d’un esforç important d’interpretació i certament que en cap moment esdevé una història monòtona. Per què, el nostra públic esparreguerí, enseguida ha emfatitzat  - i molt amb-   amb el paper de cadascun d’aquells dos personatges que tenen dalt de l’escenari.

L’ATC ha comptat també amb els tècnic de il·luminació i so Manel Molera, Josep Ribalta i Roger Rotés. Anant a càrrec del Xavier Pérez la fotografia, i del Lluís Selvas l’enregistrament de vídeo.

El proper diumenge, i a mena de cloenda, ja fora de concurs, l’elenc esparreguerí Trama Teatre ens oferirà la obra La Revolta, una versió de La revolta de bruixes a partir de l’obra de Josep Maria Benet i Jornet. Així que diumenge tothom al teatre, que això s’acaba...

[Aquet article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]

“La Revolta” tanca el 10è Certamen Francesc Ribera i Cortadella del Patronat Parroquial

 

    Fi de temporada de teatre a Esparreguera amb la pujada a l’escenari del grup teatral esparreguerí Tramateatre amb la seva obra “La Revolta” . Avui ens ha acabat el 10è Certament Francesc Ribera i Cortadella concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera.  Avui, s’acaba el ritual d’anar cada diumenge al teatre…

     La darrera proposta -ja fora de concurs-  i com a cloenda del cicle teatral aquest diumenge 23 de febrer de 2020  ha estat  “La Revolta”, un treball del conegut autor i dramaturg Josep Maria Benet i Jornet  –anomenat Papitu pels seus amics–  que avui per avui se'l considera un dels principals renovadors del teatre català. De fet la Revolta de bruixes és una de les obres més representatives del seu teatre. Diríem que, va seguir in creixendo la maduresa de l’èxit aconseguit amb altres obres antecessores. Com serien Una vella, coneguda olor (1964), Cançons perdudes (1970), Berenàveu a les fosques (1972), Supertot (1973), La desaparició de Wendy (1974), per arribar finalment a la Revolta de bruixes (1976). De fet un llibret escrit entre els anys 1971 al 1975 i que ens presentaria una obra teatral organitzada en un sol acte i amb una estructura d’espai temporal tancada.

      Es una obra realista fins les darrers conseqüències i potser per aquests motiu i després de veure desfilar per davant nostre altres propostes presentades a concurs, potser que, alguna persona haguí quedat un brim descol·locada.

    L’autor fa la obra d’una tirada. Poant el recurs escènic de muntar escenes i accions simultànies com ja havia fet en altres treballs com  Fantasia per a un auxiliar d'administratiu (1964),  Berenàveu a les fosques (1970-1971) o en altre obra inèdita de formació, Fiesta en casa de los Serrat (1960).

  “La Revolta” presentat al Patronat Parroquial d’Esparreguera es un muntatges de TramaTeatre  dirigit per Carles Reynés i el seu equip d'interpretació integrat per la Sandra Chaparro, el Lluc López, l’Anna Mestre, la Maria Mestres, la Paquita Mirabent, la Núria Sáez, i la Laura Seró que ens presenta tot allò que viuen a sis dones i un home al llarg d’una nit de lluna plena.

      L’argument ens presenta una  brigada encarregada de la neteja diària d’uns grans locals. El personatge masculí anirà a càrrec del  Vigilant encarregat del control nocturn d’aquests mateixos locals. Les dones tenen un problema comú. Estan, cansades. Cansades de treballar a tota màquina dues hores i mitja per nomes cobrar-ne dues.              Per això intentaran organitzar-se per tal de corregir aquest abús i proposaran reivindicar els seus drets treballant les mateixes hores, però, més lentament,…

       El grup que ens presenta el seu petit microcosmos en el que aquest enfrontament amb el Vigilant és, pràcticament, la única cosa que les mantindrà unides com a grup o col·lectiu. Tanmateix la protesta farà figa.

      A partir d’aquesta revolta o protesta la obra teatral es va donant cabuda a les particularitats de cadascun dels personatges que participen d’aquesta obra. Aniran apareixent les marcades personalitats de cadascuna, les històries personals, i les diferències o rivalitats entre Elles.

     Aquí cada actor i actriu aconsegueix dotar el seu personatge d'una personalitat ben definida i personal. I en aquest rerefons, possiblement,  l’autor teatral qüestiona la idea de si cadascuna de les participants a la revolta o protesta estan disposades a cedir en les serves realitats i en les seves conviccions personals a favor del projecte col·lectiu com a grup. Ideals. Somnis. Fantasies. Aquí i cap tot i aquests “tot” també toparà amb la realitat i la capacitat de compromís.

      Dos personatges amb clara rivalitat ens presenta aquesta obra: la Sofía (paper encarnat per la actriu Sandra Chaparro), qui és la veu que incita a les altres a plantar cara per les abusives condicions laborals, i la Rita (que és interpretat pe l’Anna Mestra), la seva cosina, que creu més en les forces esotèriques i del més enllà que cap altra cosa.

       Les companyes de la Sofía i la Rita aniran tenint cadascuna els seus moments per definir per mitjà dels seus monòlegs els seus drames personals, aspiracions, anhels i  fantasies.  Així veurem personatges com la Dolors (a càrrec de la actriu Maria Mestres), afectada d’un càncer de pit que la mantindrà cansada i abatuda; o el cas de la Paulina (en aquesta obra a mans de Núria Sáez), la dona que ha estat víctima de maltractaments domèstics per part del seu difunt marit; o el personatge de la Filomena, (en un paper interpretat per la veterana Paquita Mirabent) que porta a l’escenari a la dona abandonada pel seu home a qui estima encara bojament. I el personatge de l'Aurora (aquí interpretada per la Laura Seró), una exvedet vinguda a menys que té debilitat pels homes.

     Cas a part l’Amo del galliner. El Vigilant malcarat. Un home vidu i solitari (paper que interpreta l’actor Lluc López), però que també tindrà un costat humà. I que a la obra passarà del paper d'opressor al paper de víctima, acabant morint. Vet aquí, mort d’una suposada maledicció llençada per la Rita…

         I aquí acabem. L’any vinent, si tot va be, més teatre i del bo.

         Ara resta viure de renda. De la renda teatral que ens han deixat les companyies i grups de teatre com  Illets d’Abrera,  Qollunaka de Terrassa, Cloteatre de Barcelona, El Partiquí de Barcelona, Triangle Teatre de Cornellà de Llobregat, l’ATC de Calaf, i Tramateatre d’Esparreguera….

           A reveure…

[Aquet artícle també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]

Fum fum fum al concurs de teatre d’Esparreguera Francesc Ribera

 

Jordi Sánchez i Zaragoza es un conegut actor que va aconseguir la fama especialment pel seu paper de "Lopes" a la mítica sèrie de TV3 “Plats Bruts” o  "d’Antonio Recio" a la sèrie “La que se avecina”. Val a dir també que és també guionista i l'autor d'èxit de obres de teatre i sitcoms per a televisió.

La seva vessant d’escriptor ens ha deixat obres com Sóc lletja (1997), Plats bruts (2000), Fum fum fum (2001). Mamaaaa!!! (2006), Humans que m'he trobat (2011), Mitad y mitad (2013) entre moltes altres. I no faré aquí esment dels seus treballs de teatre, televisió o cinema, per el molt respecte que mereixen els lectors que segueixen aquests articles.

Aquest, es l’autor triat per la companyia Triangle Teatre per la seva participació en el nostre 10è Certament Francesc Ribera i Cortadella concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera.

Triangle Teatre, sense abreujat: Triangle Teatre del Patronat Cultural i Recreatiu, és un grup escènic de teatre de la ciutat de Cornellà de Llobregat. Fundat l'any 1984 esdevindrà hereu de la millor tradició del Quadre Escènic del Patronat. El seu primer espectacle baix el nom de Triangle Teatre esdevindria a la Mostra de Teatre Jove de Catalunya amb la peça"El Casament dels Petits Burgesos" de Bertold Brecht, dirigida per Ricard Bellés.

Son anys doncs els que avalen el treball del grup que aquest diumenge trepitja l’escenari del teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera.

I o fa precisament concursant amb la peça teatral del Jordi Sánchez i Zaragoza  "Fum, fum, fum" sota la Direcció de la Teresa Cortina i García.

"Fum, fum, fum" ens situa en un espai temporal que coincideix amb la celebració de les festes de Nadal. La tradicional cançó nadalenca aquí encarna un segon significat. En aplicar-se a les relacions familiars i de parella. Que, en alguns casos, es troben juntes per inèrcia o per interès. Sense estimació ni Amor. On les relacions familiars o be de parella es fonamenten en fum fum i res més que fum…

"Fum, fum, fum"  es una peça teatral que podríem catalogar de comèdia, de peça de humor. Tanmateix aquesta mena de vodevil nadalenc obra la porta a una reflexió en veu alta de les nostres relacions personals.

Com cada any el Mateu (personatge encarnat pel Joan Moliné) i la Raquel (paper a mans de la Irene Flotats) reuneixen la família per celebrar un Nadal segons els canons de la tradició. En aquest nucli dur de la obra, d’un pare que nomes cerca la pau i la tranquil·litat  sense cap altre aspiració dins de la seva vida; i una mare avesada al biberó alcohòlic i sovint nomes fa que cridar i donar-li la culpa de tot als altres dels seus fracassos; donarà peu a la entrada de altres personatges familiars units per l’esdeveniment de la festa.

Així, l’actor Miquel Andrés encarna el personatge de l’Arnau, un fill que confon l’èxit professional amb la popularitat i les hipoteques amb el matrimoni, i que es presenta a la festa familiar amb la seva parella de nom Beth (que interpreta l’actriu Esther Romagosa). Una noia que encara no coneixien de res els pares.

La tercera parella que veurem a l’escenari es formada per la extravertida Juani (paper interpretat de l’Ana Pérez) i la seva parella l’Ignasi (encarnat per el Miquel Galban). Tots plegats, qüestionen el utòpic d’aquelles festes en que suposadament tot es la joia, la pau i l'amor. Perquè afloraran també infelicitats i frustracions.

Una festa familiar embolcallada de tradició que fins i tot amaga rere seu el pànic als canvis que potser no es poder comprendre a simple vista.

Una comèdia sobre relacions humanes. Molt humanes.

El proper diumenge ens visita el grup de teatre ATC de Calaf, que presenta a concurs la obra teatral El Crèdit. És la darrera obra a concursar. La següent setmana tindrem teatre de tancament de temporada i fora de concurs amb la peça La Revolta, a mans del grup esparregerí Tramateatre.

Resten doncs, Amics meus, nomes dos representacions. I Exactam eam. O so ho preferiu en italià d’anar per casa: finito.

Ens veiem al teatre!

[Article també publicat a la plataforma aEsparreguera]

Concert de Leipzig Ensemble a la Firapassió 2020 d’Esparreguera

 

          L’església parroquial de santa Eulàlia d’Esparreguera va ser el lloc triat per oferir aquest dissabte 08 de febrer de 2020 el concert de música litúrgica de la formació musical Leipzig Ensemble, amb motiu de la celebració de la Firapassió d’Esparreguera. 

Recordem que la formació Leipzig Ensemble és formada per la soprano Carme Miró i Sánchez, cantant especialitzada en oratòria, àries antigues, cançó catalana i lied alemanya. La seva formació musical feta a Viena marca i molt el seu repertori musical. 

Montserrat Sitjà i Lizaran, violoncel, docent especialitzada a la pedagogia musical, ha format part activa de diverses formacions musicals que han fet concert arreu del continent Europeu. 

L’esparreguerina Mercè Sanchís i Bros, que actualment és l’organista de l’Escolania del monestir de Montserrat, i que molts dels nostres lectors la recordaran com a organista de la parròquia d’Esparreguera, és titulada superior d¡orgue, piano, clave i música de cambra. Com a solista i com acompanyant de diverses formacions musicals ha ofert nombrosos concerts per tot Europa.

Aquestes tres virtuoses de la màgica de la musica ens varen oferir un ventall prou interessant amb motiu d’aquest concert. Peces del Llibre vermell de Montserrat (s.XIV), G.B. Pergolesi (1719-1736), G.F. Händel (1685-1759), A. Vivaldi (1678-1741), W.A. Mozart (1756-1791), L. van Beethoven (1770-1827), C. Franck (1822-1890), P. Casals (1876-1973), A. Nicolau (1858-1933) i P.À. Rodamilans (1874-1936). 

[Aquet article també es va publicar a la plataforma aEsparreguera]