Esparreguera Aimada: 02.21.2019

dijous, 21 de febrer del 2019

Illets d'Abrera presenta "Lorca calor alma y pasión" a Esparreguera

 


Nova presentació al 9è Certamen Josep Borràs i Farrés, concurs de teatre al Patronat Parroquial d’Esparreguera, aquest diumenge 10 de febrer de 2019, a càrrec del grup teatral Illets d’Abrera.

Lorca, escalf ànima i passió o “Lorca calor alma y pasión” es un treball biogràfic sobre la persona i la obra del poeta, dramaturg i prosista andalús en Federico García Lorca. Un home polifacètic de l’anomenada “Generació del 27” i que és considerat un dels pilars del teatre espanyol del segle XX.

Tanmateix , un geni amb una vida intensa però també tràgica. Ja que després d’una denúncia anònima esdevindria detingut un 16 d’agost de 1936 i assassinat. Sense que encara avui dia estiguin localitzades les seves restes mortals i descansi en pau.

“Lorca calor alma y pasión” és un interessant treball del grup escènic Illets que, baix el guió, adaptació i direcció de la Montserrat Martínez, ens mostra la vessant més humana i també intel·lectual de Lorca. Per mitjà d’una fluida narració biogràfica del personatge i les seves obres teatrals:  La Sabatera Prodigiosa [La Zapatera Prodigiosa], Noces de Sang [Bodas de Sangre], Ierma [Yerma] i  La Casa de Bernarda Alba. Uns treballs molt important i variats que també obliguen al quadre d’actors i actrius d’aquest grup a fer un desplegament de varis personatges adaptant-se a la idiosincràsia i tarannà propi de cada obra teatral.

El grup escènic Illets d’Abrera va néixer l’any 1999 gràcies a la iniciativa d’un grup de veïns de Les Carpes. A partir de l’any 2002 varen començarien la seva expansió teatral oferint actuacions fora del límits estrictament locals d’Abrera. Actualment el grup teatral el formen gairebé una trentena de persones de diferent edats. I vet aquí que els veiem en els escenaris d’Esparreguera amb aquesta obra de  Lorca calor alma y pasión

El personatge de Federico García Lorca el trobarem interpretat amb una gran convicció per l’actor Joan Melé. Qui a més a més, també tindrà altres papers, com el de Leandro o del sabater,  al llarg de la obra presentada.

La Sabatera Prodigiosa va esser estrenada a Madrid l’any 1930. El seu argument tot resumint-lo ens presenta a una sabatera. A mans de la Mercedes López en el seu paper, d’una dona casada per interès, i un marit bo però que la ha abandonada.

Tanmateix al poble arribarà un titellaire estranger que finalment resulta esser el seu marit disfressat. Redescobert el molt que l’estima a la seva esposa i colpit per el moment que ella viu, li demanarà perdó per haver-la abandonat. Al final tot tindrà l’espera’t final feliç. Ja que veurem a la parella declarar-se  novament el seu amor...

El següent tall teatral pertany a la obra Noces de Sang. Una peça estrenada l’any 1933 que ens presenta gelosies i tragèdies.

Joan Melé encarna el paper de l’apassionat i vigorós Leonardo,  en una trama argumental que te per rerefons les rivalitat i enemistats de dues famílies rivals i antagòniques.  La història comença amb l’esdevenidor casament de un noi i una noia. 

D’un nuvi poc coneixedor dels secrets de la seva estimada, un paper a mans de l’actor Daniel Aparici, i una núvia impulsiva que encarnarà la Mireia Tomàs. Les futures esposalles faran ressorgir uns antics enamoraments i, per tensar encara més la història, faran que el mateix dia de les solemnes noces,  la núvia i el Leonardo s’escapoleixin per tal de fer realitat el seu somni de viure junts. 

La parella, però, es perseguida per el humiliat Nuvi, que ja torbats, iniciaran una ferotge lluita que finalment acabarà en tragèdia. En morir els dos: el nuvi i el fugat.

La duresa de l’escena anirà creixent i creient. Quan la dolorida núvia anirà a veure a la seva sogra (Pilar Garcia) per demanar-li que la mati. Tanmateix, colpida per el dolor de haver perdut el seu fill, la mare del nuvi ja no tindrà forces per a res.

Altre de les escenes que podem gaudir ens presenta la obra  Ierma [Yerma], de l’any 1934. Una obra de teatre popular, de caire dramàtic, en la que una dona casada assassina al seu marit de nom Joan, per no haver tingut fills amb Ell.

El plat fort tanmateix és la peça La Casa de Bernarda Alba. Una obra escrita l’any 1936, poc abans de que Federico García Lorca fos assassinat, i estrenada a l’Argentina l’any 1945.

L’argument  ens presenta una rigorosa mare que imposa un dol rigorós a les seves cinc filles. Posteriorment la filla gran esdevindrà hereva d’una gran fortuna atraient automàticament un pretendent.

Els papers anirem veient son el de la negativa Bernarda, en mans de Rosa Lobato;  el de la filla gran que porta per a nom Angustias – Sílvia Escudero-  que és desitjosa de fotre el camp de la casa de la seva mare;  les submises i resignades germanes Magdalena, un paper encarnat per Gloria Gómez, i l’Amelia que interpreta la Carmen García;  el personatge de la Martirio en mans de Mercedes López, que ens presenta a una dona complicada i que arrossega la amargura d’un intent  matrimonial fet de jove i que va sortir fallit per culpa de la seva mare Bernarda. I per si no fos ja prou, ara sent una gran gelosia vers la seva germana petita. Que te possibilitats casadores.

Finalment els darrers dos personatges:  de la joveneta Adela, que interpreta la Mireia Tomàs. Destinada a la tragèdia de la obra, i la Poncia a mans de la Pilar García,  la minyona que gairebé es de la família.

Lorca calor alma y pasión a Esparreguera, es sense dubtes un bon treball d’equip. On els salts entre el personatge biografiat i les escenes tríades de cada una de les obres teatrals es fan amb una gran coherència i elegància.

El grup de teatre Illets d'Abrera ha comptat en la part més tècnica amb el treball d’escenografia de la Montserrat Martínez, el treball del Jordi Martínez com a tècnic de música, i el de la Eva Roca com a tècnica de llums. El disseny i creació de la lluna son obra del Karlos Kosas.

Sen dubtes una obra per tornar-la ha veure ja fora de concurs. Val a dir que ha estat la única obra en la que el públic ha aplaudit de peus la seva cloenda. I és que el treball de narració ofert, junt amb la música, i sumat la caracterització del Federico García Lorca dipositant una rosa al terra evoquen la seva tràgica mort creen un clímax d’allò més especial

La setmana vinent, la darrera obra a concurs. Tothom al teatre.



[Aquet article també va ser publicat al portal aEsparreguera]