Portada del llibre del Lluis Artigas Jorba “La Notaria del Joan Ferrer i Aguilera i els seus testaments d’Esparreguera (1771-1795)”. |
dimecres, 30 de desembre del 2020
Bibliografia Local
divendres, 25 de desembre del 2020
Bibliografia Local
Portada del llibre del Lluis Artigas Jorba “La Notaria del Joan Batista Farell i els seus testaments d’Esparreguera (1636-1651)”. |
dilluns, 13 d’abril del 2020
Bibliografia Local
La notaria de Joan Civil
i els seus testaments d’Esparreguera (1757-1766)
Portada del llibre del Lluis Artigas Jorba "La notaria de Joan Civil i els seus testaments de la notaria d'Esparreguera (1757-1766)" |
Síntesis:
Buidatge dels
testaments fets davant notari dels vilatans de la demarcació parroquial de
Santa Eulàlia d’Esparreguera
Dades tècniques:
Autor: Lluis Artigas Jorba
Idioma: Català
Pàgines: 44
Lloc: Esparreguera
2018
Contingut de la obra:
La notaria de Joan Civil i els seus testaments (1757-1766)
Presentació
Metodologia
Font d’aquest treball
Testaments 1757-1766
Annexes
Índex de
poblacions esmentades en aquest treball
Localitats
on tindrien lloc els testaments
Eclesiàstics
Monjos professos al Monestir de
Montserrat
Índex onomàstic. Testaments de Joan Civil (1757-1766)
dijous, 20 de febrer del 2020
“La Revolta” tanca el 10è Certamen Francesc Ribera i Cortadella del Patronat Parroquial
Fi de temporada de teatre a Esparreguera amb la pujada a l’escenari del
grup teatral esparreguerí Tramateatre amb la seva obra “La
Revolta” . Avui ens ha acabat el 10è Certament
Francesc Ribera i Cortadella concurs de teatre del Patronat
Parroquial d’Esparreguera. Avui, s’acaba el ritual d’anar cada
diumenge al teatre…
La
darrera proposta -ja fora de concurs- i com a cloenda del
cicle teatral aquest diumenge 23 de febrer de 2020 ha
estat “La Revolta”, un treball del conegut
autor i dramaturg Josep Maria Benet i Jornet –anomenat Papitu pels
seus amics– que avui per avui se'l considera un dels principals
renovadors del teatre català. De fet la Revolta de bruixes és
una de les obres més representatives del seu teatre. Diríem que, va
seguir in creixendo la maduresa de l’èxit aconseguit amb
altres obres antecessores. Com serien Una vella, coneguda olor (1964), Cançons
perdudes (1970), Berenàveu a les fosques (1972), Supertot (1973), La
desaparició de Wendy (1974), per arribar finalment a la Revolta
de bruixes (1976). De fet un llibret escrit entre els anys 1971 al
1975 i que ens presentaria una obra teatral organitzada en un sol acte i
amb una estructura d’espai temporal tancada.
Es una obra realista fins les darrers conseqüències i potser
per aquests motiu i després de veure desfilar per davant nostre altres
propostes presentades a concurs, potser que, alguna persona haguí
quedat un brim descol·locada.
L’autor fa la obra d’una tirada. Poant el recurs escènic de
muntar escenes i accions simultànies com ja havia fet en altres treballs
com Fantasia per a un auxiliar d'administratiu (1964), Berenàveu
a les fosques (1970-1971) o en altre obra inèdita de formació, Fiesta
en casa de los Serrat (1960).
“La
Revolta” presentat al Patronat Parroquial d’Esparreguera es
un muntatges de TramaTeatre dirigit per Carles
Reynés i el seu equip d'interpretació integrat per la Sandra
Chaparro, el Lluc López, l’Anna Mestre, la Maria
Mestres, la Paquita Mirabent, la Núria Sáez, i
la Laura Seró que ens presenta tot allò que viuen a sis dones
i un home al llarg d’una nit de lluna plena.
L’argument ens presenta una brigada encarregada de la
neteja diària d’uns grans locals. El personatge masculí anirà a càrrec
del Vigilant encarregat del control nocturn d’aquests mateixos
locals. Les dones tenen un problema comú. Estan, cansades. Cansades de
treballar a tota màquina dues hores i mitja per nomes
cobrar-ne dues. Per
això intentaran organitzar-se per tal de corregir aquest abús i
proposaran reivindicar els seus drets treballant les mateixes hores,
però, més lentament,…
El
grup que ens presenta el seu petit microcosmos en el que
aquest enfrontament amb el Vigilant és, pràcticament, la única cosa que
les mantindrà unides com a grup o col·lectiu. Tanmateix la
protesta farà figa.
A partir d’aquesta revolta o protesta la obra
teatral es va donant cabuda a les particularitats de cadascun
dels personatges que participen d’aquesta obra. Aniran apareixent les marcades
personalitats de cadascuna, les històries personals, i les diferències o
rivalitats entre Elles.
Aquí
cada actor i actriu aconsegueix dotar el seu personatge d'una
personalitat ben definida i personal. I en aquest rerefons,
possiblement, l’autor teatral qüestiona la idea de si cadascuna de
les participants a la revolta o protesta estan disposades a
cedir en les serves realitats i en les seves conviccions personals a
favor del projecte col·lectiu com a grup. Ideals. Somnis. Fantasies.
Aquí i cap tot i aquests “tot” també toparà
amb la realitat i la capacitat de compromís.
Dos
personatges amb clara rivalitat ens presenta aquesta obra:
la Sofía (paper encarnat per la actriu Sandra Chaparro),
qui és la veu que incita a les altres a plantar cara per les abusives
condicions laborals, i la Rita (que és interpretat pe l’Anna
Mestra), la seva cosina, que creu més en les forces esotèriques i del més
enllà que cap altra cosa.
Les
companyes de la Sofía i la Rita aniran tenint
cadascuna els seus moments per definir per mitjà dels seus monòlegs els seus
drames personals, aspiracions, anhels i fantasies. Així
veurem personatges com la Dolors (a càrrec de la actriu Maria
Mestres), afectada d’un càncer de pit que la mantindrà cansada i abatuda; o
el cas de la Paulina (en aquesta obra a mans de Núria
Sáez), la dona que ha estat víctima de maltractaments domèstics per part
del seu difunt marit; o el personatge de la Filomena, (en un paper
interpretat per la veterana Paquita Mirabent) que porta a
l’escenari a la dona abandonada pel seu home a qui estima encara bojament. I el
personatge de l'Aurora (aquí interpretada per la Laura Seró),
una exvedet vinguda a menys que té debilitat pels homes.
Cas
a part l’Amo del galliner. El Vigilant malcarat. Un home vidu
i solitari (paper que interpreta l’actor Lluc López), però que
també tindrà un costat humà. I que a la obra passarà del paper d'opressor al
paper de víctima, acabant morint. Vet aquí, mort d’una
suposada maledicció llençada per la Rita…
I
aquí acabem. L’any vinent, si tot va be, més teatre i del bo.
Ara
resta viure de renda. De la renda teatral que ens han deixat
les companyies i grups de teatre com Illets d’Abrera, Qollunaka de
Terrassa, Cloteatre de Barcelona, El Partiquí de
Barcelona, Triangle Teatre de Cornellà de Llobregat, l’ATC de
Calaf, i Tramateatre d’Esparreguera….
A
reveure…
[Aquet artícle també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]
dilluns, 17 de febrer del 2020
La obra “El Crèdit” de l’ATC tanca el concurs de teatre Francesc Ribera
Darrera
obra presentada al 10è Certamen Francesc Ribera i Cortadella concurs
de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera aquest diumenge 16 de
febrer de 2020, amb la obra que porta per a nom “El Crèdit”.
“El
Crèdit” es una coneguda obra
teatral del popular dramaturg i guionista barceloní Jordi Galceran i
Ferrer, publicada l’any 2014, desprès d’altres èxits de l’autor, com
serien Adéu Pujol! (2003), Valentina (2006), Carnaval (2006), El
mètode Grönholm (2008) i Sis comèdies (2010).
També molts de vosaltres el recordareu per obres tant emblemàtiques dels
nostres escenaris com Paraules encadenades (Premi Born de
Teatre, 1995) o Dakota (Premi Ignasi Iglesias, 1998).
“El
Crèdit” ens ha arribat de la mà de
l’ATC Agrupació Teatral de Calaf, que te la seva seu al Casal d’aquella
localitat catalana, sota la Direcció de la Neus Quer i Pujol.
La
aposta i realització d’aquesta obra te la seva punta. Més després
d’uns anys de inestabilitats financeres i crisis social en que
centenars de milers de famílies han perdut la seva llar i propietats a mans
del implacable sector bancari. “El Crèdit” sí,
es una comèdia. Sí, però una comèdia punyent i criticona no
absenta d’un cert gir ben mordaç.
Val
a dir que tot i que ens trobem amb una obra relativament llarga,
nomes tindrà com a protagonistes a dos persones sobre
l’escenari. Tot un repte. Tant per actors com per companyies teatrals. Tot un
repta cal repetir que, malgrat la recurrent temàtica, aixeca un núvol de lluïment
interpretatiu en les mans adeqüades.
L’argument
de la obra gira entorn de un home de nom Antoni (interpretat
aquí per l’actor Albert Latorre) que va a demanar un crèdit al
banc. Tanmateix, el Director bancari (un paper encarnat per
el Jordi Closa) li denega per manca de solvència i garanties o
vals. Fins aquí tot allò que podríem considerar normal. Però l’Antoni,
en lloc de marxar a casa seva amb el coll capbaix tot pensant
que les coses estan molt, molt, molt malament,
reacciona en sentit contrari. De forma inesperada. D’una manera
combativa i tossudament tenaç. Ficant al perplexa Director
bancari en una situació incomoda i que mai abans
havia viscut dant un potencial client.
L’Antoni amb
els seus gairebé inesgotables recursos dialèctics e inventiva xocarà davant del
necessari rigor, prudència i serietat del Director bancari. Una
taula, dos cadires, i dos contrincants donant i rebent com si
fossin dos aficionats a la boxa durant un cap de setmana...
“El
Crèdit” certament requereix d’un
esforç important d’interpretació i certament que en cap moment esdevé una
història monòtona. Per què, el nostra públic esparreguerí, enseguida ha
emfatitzat - i molt amb- amb el paper de cadascun
d’aquells dos personatges que tenen dalt de l’escenari.
L’ATC ha
comptat també amb els tècnic de il·luminació i so Manel
Molera, Josep Ribalta i Roger Rotés. Anant a càrrec
del Xavier Pérez la fotografia, i del Lluís
Selvas l’enregistrament de vídeo.
El
proper diumenge, i a mena de cloenda, ja fora de concurs, l’elenc
esparreguerí Trama Teatre ens oferirà la obra La
Revolta, una versió de La revolta de bruixes a partir
de l’obra de Josep Maria Benet i Jornet. Així que diumenge tothom
al teatre, que això s’acaba...
[Aquet article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]
divendres, 14 de febrer del 2020
Fum fum fum al concurs de teatre d’Esparreguera Francesc Ribera
Jordi
Sánchez i Zaragoza es un conegut actor que va
aconseguir la fama especialment pel seu paper de "Lopes" a la
mítica sèrie de TV3 “Plats Bruts” o "d’Antonio
Recio" a la sèrie “La que se avecina”. Val a dir també
que és també guionista i l'autor d'èxit de obres de teatre i
sitcoms per a televisió.
La
seva vessant d’escriptor ens ha deixat obres com Sóc lletja (1997), Plats
bruts (2000), Fum fum fum (2001). Mamaaaa!!! (2006), Humans
que m'he trobat (2011), Mitad y mitad (2013) entre
moltes altres. I no faré aquí esment dels seus treballs de teatre, televisió o
cinema, per el molt respecte que mereixen els lectors que segueixen aquests
articles.
Aquest,
es l’autor triat per la companyia Triangle Teatre per
la seva participació en el nostre 10è Certament Francesc Ribera i
Cortadella concurs de teatre del Patronat Parroquial
d’Esparreguera.
Triangle
Teatre, sense abreujat: Triangle Teatre del Patronat
Cultural i Recreatiu, és un grup escènic de teatre de la ciutat de Cornellà
de Llobregat. Fundat l'any 1984 esdevindrà hereu de la millor tradició
del Quadre Escènic del Patronat. El seu primer espectacle baix el
nom de Triangle Teatre esdevindria a la Mostra de
Teatre Jove de Catalunya amb la peça"El Casament dels Petits Burgesos"
de Bertold Brecht, dirigida per Ricard Bellés.
Son
anys doncs els que avalen el treball del grup que aquest
diumenge trepitja l’escenari del teatre del Patronat Parroquial
d’Esparreguera.
I
o fa precisament concursant amb la peça teatral del Jordi Sánchez i
Zaragoza "Fum, fum, fum" sota
la Direcció de la Teresa Cortina i García.
"Fum,
fum, fum" ens
situa en un espai temporal que coincideix amb la celebració de les festes de
Nadal. La tradicional cançó nadalenca aquí encarna un segon significat.
En aplicar-se a les relacions familiars i de parella. Que, en alguns casos, es
troben juntes per inèrcia o per interès. Sense estimació ni Amor. On les
relacions familiars o be de parella es fonamenten en fum fum i
res més que fum…
"Fum,
fum, fum" es
una peça teatral que podríem catalogar de comèdia, de peça de humor. Tanmateix
aquesta mena de vodevil nadalenc obra la porta a una reflexió
en veu alta de les nostres relacions personals.
Com
cada any el Mateu (personatge encarnat pel Joan Moliné)
i la Raquel (paper a mans de la Irene Flotats)
reuneixen la família per celebrar un Nadal segons els canons de la tradició. En
aquest nucli dur de la obra, d’un pare que nomes cerca la pau i la
tranquil·litat sense cap altre aspiració dins de la seva vida; i una
mare avesada al biberó alcohòlic i sovint nomes fa que
cridar i donar-li la culpa de tot als altres dels seus fracassos;
donarà peu a la entrada de altres personatges familiars units
per l’esdeveniment de la festa.
Així,
l’actor Miquel Andrés encarna el personatge de l’Arnau,
un fill que confon l’èxit professional amb la popularitat i les hipoteques amb
el matrimoni, i que es presenta a la festa familiar amb la seva
parella de nom Beth (que interpreta l’actriu Esther
Romagosa). Una noia que encara no coneixien de res els
pares.
La
tercera parella que veurem a l’escenari es formada per la extravertida Juani (paper
interpretat de l’Ana Pérez) i la seva parella l’Ignasi (encarnat
per el Miquel Galban). Tots plegats, qüestionen el utòpic
d’aquelles festes en que suposadament tot es la joia, la pau i l'amor. Perquè
afloraran també infelicitats i frustracions.
Una
festa familiar embolcallada de tradició que fins i tot amaga rere seu el
pànic als canvis que potser no es poder comprendre a simple vista.
Una
comèdia sobre relacions humanes. Molt humanes.
El
proper diumenge ens visita el grup de teatre ATC de Calaf, que presenta a
concurs la obra teatral El Crèdit. És la darrera obra a concursar.
La següent setmana tindrem teatre de tancament de temporada i fora de concurs
amb la peça La Revolta, a mans del grup esparregerí Tramateatre.
Resten
doncs, Amics meus, nomes dos representacions. I Exactam eam. O
so ho preferiu en italià d’anar per casa: finito.
Ens
veiem al teatre!
[Article també publicat a la plataforma aEsparreguera]
Concert de Leipzig Ensemble a la Firapassió 2020 d’Esparreguera
L’església parroquial de santa Eulàlia d’Esparreguera va ser el lloc triat per oferir aquest dissabte 08 de febrer de 2020 el concert de música litúrgica de la formació musical Leipzig Ensemble, amb motiu de la celebració de la Firapassió d’Esparreguera.
Recordem que la formació Leipzig Ensemble és formada per la soprano Carme Miró i Sánchez, cantant especialitzada en oratòria, àries antigues, cançó catalana i lied alemanya. La seva formació musical feta a Viena marca i molt el seu repertori musical.
Montserrat Sitjà i Lizaran, violoncel, docent especialitzada a la pedagogia musical, ha format part activa de diverses formacions musicals que han fet concert arreu del continent Europeu.
L’esparreguerina Mercè Sanchís i Bros, que actualment és l’organista de l’Escolania del monestir de Montserrat, i que molts dels nostres lectors la recordaran com a organista de la parròquia d’Esparreguera, és titulada superior d¡orgue, piano, clave i música de cambra. Com a solista i com acompanyant de diverses formacions musicals ha ofert nombrosos concerts per tot Europa.
Aquestes tres virtuoses de la màgica de la musica ens varen oferir un ventall prou interessant amb motiu d’aquest concert. Peces del Llibre vermell de Montserrat (s.XIV), G.B. Pergolesi (1719-1736), G.F. Händel (1685-1759), A. Vivaldi (1678-1741), W.A. Mozart (1756-1791), L. van Beethoven (1770-1827), C. Franck (1822-1890), P. Casals (1876-1973), A. Nicolau (1858-1933) i P.À. Rodamilans (1874-1936).
[Aquet article també es va publicar a la plataforma aEsparreguera]
dimarts, 4 de febrer del 2020
L’Associació Teatral El Partiquí de Barcelona participa en el 10è Certamen Francesc Ribera
La
barcelonina Associació Teatral El Partiquí El
Clot-Camp del’Arpa, es un grup de teatre amateur que te la seva seu al Centre
Cultural La Farinera del Clot, ha participat aquest diumenge 02 de febrer de
2020 en el 10è Certamen Francesc Ribera i Cortadella Concurs
de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera, amb la obra
teatral que porta per a nom “Una Jornada Particular”,
baix la Direcció de l’Eva Aguirre i Castelltort.
“Una
Jornada Particular”, en
Italià Una giornata particolare es una peça teatral que
donaria peu també a fer-ne una pel·lícula sota el mateix nom l’any 1977,
protagonitzada per Sophia Loren i Marcello
Mastroianni que potser molts de vosaltres recordareu. De fet va ser
feta baix la Direcció de Ettore Scola amb guió de Maurizio
Costanzo i Ruggero Maccari.
El
fil argumental de la obra teatral i també la versió cinematogràfica ens
situaria dins de l’ambient de la Itàlia feixista de la
pre-guerra mundial. Itàlia viu el seu 16è any de règim totalitari i la
ideologia feixista impregna i controla totes des capes d’aquella societat.
L’escenari
ens situa a la ciutat de Roma d’aquells moments en que es prepara la visita i
trobada -per un 6 de maig de 1938- dels dos dictadors del moment:
Hitler i el seu nazisme, i Mussolini amb el seu feixisme que
fan aliança, lleis racistes, i faran també un front comú en el
camí vers la guerra.
Recordeu
que el context històric d’aquella visita vindria donada per la annexió alemanya
d’Àustrica el 12 de març de 1938 i la compareixença de Mussolini davant
la Cambra Feixista per tal de defensar la total
inactivitat de Itàlia davant la annexió consumada, el 16 de marc de
1938.
Mentre
que aquí Catalunya la afamada població pateix i plora sota les bombes de
la aviació feixista italiana aquell 1938, la societat romana viu
immersa del moment històric d’aquella trobada.
Una
família, també immersa dins de l’ambient foll d’aquells moments
on no ser feixista seria la causa del major menyspreu, i la
població, adoctrinada en uns casos i arrastrada en altres, viurà la diferència, el
ser demòcrata, o lliurepensador, com una ofensa o
una traïció a la Pàtria, ens situa sobre l’escenari una família emmotllada
a la doctrina mussuliniana del moment. Un marit ben masclista i sis
fills.
Be,
tothom deixa la casa per tal d’anar a veure el Duce. Tothom menys
la mestressa de casa, l’Antonietta. Personatge encarnat per la Montse
Poblet, i que resignada, resta en la seva feina familiar.
La
fugida de l’ocell tancat en una gàbia dins de la casa i l’atzar farà que l’Antonietta contacti
amb un altre veí que viu sol a l’altra banda del pati.
El Gabriele –aquí interpretat per Marc Prat- que
es un intel·lectual homosexual que ha estat acomiadat de la ràdio per la seva
actitud antifeixista i que resta pendent de la deportació. Viu la angoixa i la
soledat de tantes persones que no encaixen dins dels nous valors
totalitaris imposats per els manaires de torn.
Mentre
que el marit de l’Antonietta que es diu Emanuele (en
el seu paper Jaume García) i els seus fills Arnaldo (Adrià
Laborda), Umberto (Jofre Sendrós), i Fabio (Marcel
Costa) i filla Romana (Mar Puigbert)
resten a la desfilada militar, l’Antonietta i el Gabriele viuran
una experiència evolutiva que aniria, del seu enfrontament ideològic, al reconeixement
mutu d’allò que els hi és comú al dos: una profunda soledat.
Viuran
intenses emocions. “Una Jornada Particular”, que
és el nom d’aquesta obra, no resta indiferent de la mirada controladora
de la Portera fica nassos en un paper interpretat
per la Leo Campà.
Tanmateix
en acabar la jornada cadascú li tocarà de viure la seva particular presó i
soledat. Gabriele esdevindrà detingut per el policia (Ivan
Radigales) i deportat com enemic del Règim. Mentre que l’Antonietta restarà
sotmesa a les seves obligacions conjugals en retornar la seva família...
“Una
Jornada Particular”, es la
historia d’un home i una dona que estan sols per diferents circumstàncies, i
que és necessiten i tanmateix no poden restar junts. Un drama
psicològic, una història humana dins d’una història d’un mon que
s’adreça amb grans passes a la destrucció provocada per una guerra mundial com
mai abans s’havia conegut. Tanmateix, estant a les portes d’aquest mon a punt
de petar, a punt de canviar, resten cec i arrossegats per la pressió i
l’ambient dels esdeveniments històrics del moment.
La
Directora Eva Aguirre i Castelltort a comptat per la
realització d’aquest projecte amb el treball de la Leo Campà com ajudant
de direcció, el treball del Josep Lluis Andrés i l’Octavi
Dòria a l’apartat d’escenografia, so, i il·luminació; el vestuari fet
per la Maria Àngels Giralt, la perruqueria de
la Lola Vidal, i finalment a càrrec del Marcel Costa el disseny
del programa. Val a dir que les gravacions d’àudios de que
podem gaudir, -alguns de caire històric d’aquella visita en que se situa la
trama argumental de la obra- anirien a càrrec del Martí
Lucas, l’Adrià Laborda i l’Alejandro Romero.
Diumenge
vinent tindrem a l’escenari la obra Fum Fum Fum a mans del
Triangle Teatre de Cornella de Llobregat, Ja sabeu que si no us agrada les cues
de les taquilles, podeu adquirir les entrades anticipadament els dijous i el
divendres de 5 a 7 de la tarda al Patronat.
Ens
veiem diumenge Amics,...
[Aquest article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]
dijous, 30 de gener del 2020
La obra teatral “La visita de l’inspector” s’estrena dins del 10è certament Francesc Ribera i Cortadella del Patronat Parroquial
Nova
setmana teatral gracies a la celebració del concurs del Patronat Parroquial
d’Esparreguera 10è certament Francesc Ribera i Cortadella, amb la
presentació de la obra “La visita de l’inspector” aquests
diumenge 26 de gener de 2010.
La
visita de l’inspector, que poder trobar
també en català amb el nom de “Ha vingut un inspector” o amb anglès “An
inspector calls”, es una obra de suspens escrita per John
Boynton Priestley l’any 1945, que seria estrenada el 1945 a Moscou, i
el 1946 en el New Theatre de Londres. No seria fins el 1951
que s’estrenaria a la Península dins del teatre Español de
Madrid.
Avui ens arriba aquesta obra a
Esparreguera sota l’equip d’actrius i actors que dirigeix el Manel Guallar
i Borraz en el grup de teatre Cloteatre de l’Orfeo
Martinenc de Barcelona.
El
fil argumenta de la obra tindrà la seva molla donat que
aparentment ningú dels personatges que obren el teló guarda relació alguna amb
el suïcidi d’una noia de nom Eva Smith, i la historia de la
seva vida, que esdevindrà el motiu de la investigació i de
tota la obra teatral.
El
títol d’aquesta peça te el seu origen en la serventa Edna, -a la
obra encarnada per la Gemma Verdú- que, dirigint-se al cap de la
casa li diu en el moment en que la adinerada família celebra el compromís de la
seva filla amb el descendent d’altre família benestant: “Amb el seu permís
senyor. Ha arribat un inspector”.
La
arribada del inspector Goole, un home aplomat i misteriós que
cerca la veritat sobre el suïcidi de l’Eva Smith, esdevindrà en tot
moment el fil que mantindrà el suspens i la intuició de
que ja sap molt més d’allò que pregunta. L’Albert Gómez encarna
aquest investigador implacable a la recerca de la veritat.
Un
a un, cadascú del presents, que suposadament de res coneixien
aquella difunta aniran confessant el seu paper en algun moment
de la seva vida.
Una
història que començaria amb el seu acomiadament de la fabrica on treballava
propietat del Arthur Birling (en el seu paper Xavi
Colomer) el cap de la casa. Per uns motius d’una vaga demanat una
minsa i escadussera pujada de sou. L’acomiadada,
desprès de dos mesos de misèria, aconseguiria trobar un segon
treball honrat en una botiga de roba. Tanmateix una clienta altiva,
que finalment resultaria ser la Sheila Birling (paper a mans
de la actriu Sabina Planas), la filla gran del seu anterior amo
–que és una noia de 21 anys molt satisfeta de la seva
vida- aconseguiria que l’Eva Smith fos novament
acomiadada.
Aquí
la desventurada obrera canviaria el seu nom d’Eva Smith pel
de Daisy Renton en un intent desesperat per adreçar la seva
vida i començar de nou. El destí tanmateix faria que conegués a Gerald
Croft, un personatge encarnat per l’actor Carlos Bueno, que és
el promès de la Sheila Birling en aquesta festa familiar.
L’home intel·ligent, honrat i seductor de la història, que però que també
tindria un affer amb l’Eva Smith, la noia ja morta. Uns
moments de felicitats a la seva vida abans d’esser novament abandonada
a la seva sort, retornant a la duresa d’una vida de fam i
misèria que la llençaria finalment a la prostitució.
En
aquesta darrera etapa de la seva vida, coneixeria a l’Eric Birling, el
fill menor de l’Arthur Birling. Un personatge encarnat per l’actor Oriol
Birling, que ens presenta a un home no gaire desenvolupat i egoista que, a
més, és es alcohòlic. I que la deixarà embarassada. Un home turmentat que fins
i tot robaria diners del despatx del seu pare per fer front a aquell
problema. Una mala conducta que faria que l’Eva Smith s’allunyés no
acceptant diner algun malgrat la situació desesperada que li tocaria de viure.
Sobre
l’escenari resta nomes una persona encara pe interrogar per l’Inspector Google.
La mare. La Sybil Birling (un paper a mans de la actriu Maite
Martínez) que encarna un personatge d’uns cinquanta anys, freda i de classe
alta, la mare de la Sheila i l’Eric, i que amés es
membre de la Societat de Beneficència Femenina de Brumley.
I
efectivament, Ella també va tenir un lligam amb la noia morta, per
quan aquesta, en el moment de màxim desemparo i desesperació acudiria
a l’entitat benèfica a la cerca d’un auxili que aquesta la hi va negar. És
la darrera empenta que portaria a l’Eva Smith al
tràgic suïcidi que la portaria a la seva mort.
Una
obra que ens descriu una festa de família on cada un dels integrants o
personatges havia tingut alguna mena de lligam o relació amb
aquesta desafortunada noia morta. Un treball de teatre que també ens ofereix
una profunda reflexió sobre la realitat dels nostres actes, que
sempre, tenen la seva conseqüència amb aquells que ens envolten i
que hauríem de assumir. Una reflexió també sobre la realitat i els problemes
socials que pateixen i que esdevenen sovint a les capes mes
vulnerables de cada societat.
El
proper diumenge 02 de febrer de 2020 més teatre a Esparreguera. Ens visitarà el
grup teatral “El Partiquí” de Barcelona, amb la obra “Una jornada
particular”. Ja sabeu: reserveu seient i a gaudir de bons moments al
Patronat Parroquial...
[Aquet article va ser publicat també a la plataforma aEsparreguera]