dijous, 30 de gener del 2020

La obra teatral “La visita de l’inspector” s’estrena dins del 10è certament Francesc Ribera i Cortadella del Patronat Parroquial

 


Nova setmana teatral gracies a la celebració del concurs del Patronat Parroquial d’Esparreguera 10è certament Francesc Ribera i Cortadella, amb la presentació de la obra “La visita de l’inspector” aquests diumenge 26 de gener de 2010.

La visita de l’inspector, que poder trobar també en català amb el nom de “Ha vingut un inspector” o amb anglès “An inspector calls”, es una obra de suspens escrita per John Boynton Priestley l’any 1945, que seria estrenada el 1945 a Moscou, i el 1946 en el New Theatre de Londres. No seria fins el 1951 que s’estrenaria a la Península dins del teatre Español de Madrid.

            Avui ens arriba aquesta obra a Esparreguera sota l’equip d’actrius i actors que dirigeix el Manel Guallar i Borraz en el grup de teatre Cloteatre de l’Orfeo Martinenc de Barcelona.

El fil argumenta de la obra tindrà la seva molla donat que aparentment ningú dels personatges que obren el teló guarda relació alguna amb el suïcidi d’una noia de nom Eva Smith, i la historia de la seva vida, que esdevindrà el motiu de la investigació i de tota la obra teatral.

El títol d’aquesta peça te el seu origen en la serventa Edna, -a la obra encarnada per la Gemma Verdú- que, dirigint-se al cap de la casa li diu en el moment en que la adinerada família celebra el compromís de la seva filla amb el descendent d’altre família benestant: “Amb el seu permís senyor. Ha arribat un inspector”.

La arribada del inspector Goole, un home aplomat i misteriós que cerca la veritat sobre el suïcidi de l’Eva Smith, esdevindrà en tot moment el fil que mantindrà el suspens i la intuició de que ja sap molt més d’allò que pregunta. L’Albert Gómez encarna aquest investigador implacable a la recerca de la veritat.

Un a un, cadascú del presents, que suposadament de res coneixien aquella difunta aniran confessant el seu paper en algun moment de la seva vida.

Una història que començaria amb el seu acomiadament de la fabrica on treballava propietat del Arthur Birling (en el seu paper Xavi Colomer) el cap de la casa. Per uns motius d’una vaga demanat una minsa i escadussera pujada de sou. L’acomiadada, desprès de dos mesos de misèria, aconseguiria trobar un segon treball honrat en una botiga de roba. Tanmateix una clienta altiva, que finalment resultaria ser la Sheila Birling (paper a mans de la actriu Sabina Planas), la filla gran del seu anterior amo –que és una noia de 21 anys molt satisfeta de la seva vida-  aconseguiria que l’Eva Smith fos novament acomiadada.

Aquí la desventurada obrera canviaria el seu nom d’Eva Smith pel de Daisy Renton en un intent desesperat per adreçar la seva vida i començar de nou. El destí tanmateix faria que conegués a Gerald Croft, un personatge encarnat per l’actor Carlos Bueno, que és el promès de la Sheila Birling en aquesta festa familiar. L’home intel·ligent, honrat i seductor de la història, que però que també tindria un affer amb l’Eva Smith, la noia ja morta. Uns moments de felicitats a la seva vida abans d’esser novament abandonada a la seva sort, retornant a la duresa d’una vida de fam i misèria que la llençaria finalment a la prostitució.

En aquesta darrera etapa de la seva vida, coneixeria a l’Eric Birling, el fill menor de l’Arthur Birling. Un personatge encarnat per l’actor Oriol Birling, que ens presenta a un home no gaire desenvolupat i egoista que, a més, és es alcohòlic. I que la deixarà embarassada. Un home turmentat que fins i tot robaria  diners del despatx del seu pare per fer front a aquell problema. Una mala conducta que faria que l’Eva Smith s’allunyés no acceptant diner algun malgrat la situació desesperada que li tocaria de viure.

Sobre l’escenari resta nomes una persona encara pe interrogar per l’Inspector Google. La mare. La Sybil Birling (un paper a mans de la actriu Maite Martínez) que encarna un personatge d’uns cinquanta anys, freda i de classe alta, la mare de la Sheila i l’Eric, i que amés es membre de la Societat de Beneficència Femenina de Brumley.

I efectivament, Ella també va tenir un lligam amb la noia morta, per quan aquesta, en el moment de màxim desemparo i desesperació acudiria a l’entitat benèfica a la cerca d’un auxili que aquesta la hi va negar. És la darrera empenta que portaria a l’Eva Smith al tràgic suïcidi que la portaria a la seva mort.

Una obra que ens descriu una festa de família on cada un dels integrants o personatges havia tingut alguna mena de lligam o relació amb aquesta desafortunada noia morta. Un treball de teatre que també ens ofereix una profunda reflexió sobre la realitat dels nostres actes, que sempre, tenen la seva conseqüència amb aquells que ens envolten i que hauríem de assumir. Una reflexió també sobre la realitat i els problemes socials que pateixen i que esdevenen sovint a les capes mes vulnerables de cada societat.

El proper diumenge 02 de febrer de 2020 més teatre a Esparreguera. Ens visitarà el grup teatral “El Partiquí” de Barcelona, amb la obra “Una jornada particular”. Ja sabeu: reserveu seient i a gaudir de bons moments al Patronat Parroquial...



[Aquet article va ser publicat també a la plataforma aEsparreguera]


dimecres, 22 de gener del 2020

Qollunaka novament a l’escenari d’Esparreguera

 


Segona setmana de teatre a Esparreguera aquest diumenge 19 de gener de 2020 dins de la 10a edició del Certamen Francesc Ribera i Cortadella, Concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera, amb la presentació de la obra que porta per nom “L’últim joc de la nit”. Un treball presentat a concurs per la companyia Qollunaka de la ciutat de Terrassa, baix la coDirecció de l’Ester Batlló i l’Eduard García.

“L’últim joc de la nit” es una peça teatral que a molts de vosaltres us pot recordar aquella anomenada “Qui té por de Virginia Woolf?” escrita per el dramaturg Edward Albee l’any 1962, en una dècada que als EEUU aniria marcada per el seu paper de superpotència i líder mundial, però no exclosa de tensions internacionals. És la dècada del conflicte entre els Estats Units i la Unió Soviètica i Cuba que es donaria per raó del descobriment dels míssils soviètics de radi mitjà, on el mon viuria al fil de l’abisme amb una guerra nuclear a tocar de la pell.

Els Estats Units de la prosperitat i la modernitat no pot amagar també la realitat dels seus suburbis i la pobresa existent. El naixement de les organitzacions de Drets Civils on tots recordarem un dels seus caps més important, com és Martin Luther King, Jr, copsava la realitat d’una societat complexa americana d’aquells primers anys de la dècada dels 60. Un any desprès tindria lloc la famosa Marxa vers Washington per el Treball i la Llibertat, i també l’assassinat del president del país John Fitzgerald Kennedy (1963).

“L’últim joc de la nit” ens situa dins de la realitat de dues parelles en aquells dècada de prosperitat econòmica i tècnica de l’estil de vida americà i del seu model. Alguns ens podrien parlar de que és una àcida crítica de l’anomenada American Way of Life.

La obra “L’últim joc de la nit” presenta a l’escenari a dues parelles ben diferenciades. La dels convidats, jove i amb esperances vers el futur, i la parella amfitriona ja madura, i colpida per el desgast del seu matrimoni.

Ester Batlló i el Josep Manel Martínez encarnen els personatges de Marta i George que son la parella amfitriona. Uns personatges que ens presenten les restes d’un matrimoni on només resten els retrets i les ganivetades verbals constants ja no dissimulades. Unes actituds de maltractament verbal amb guants de seda i certa cortesia per anar tirant endavant allò que ja no té solució. Al darrera, la amargura, i una vida de frustració de la Esposa que mai ha vist aconseguides les seves aspiracions socials  i els retrets constants a la seva parella per la seva manca de ambició i esperit de lluita.

La parella convidada i més jove, que li tocarà de viure situacions incòmodes, amb els personatges de la Honey i el Nick, les interpreten la Marina Corbella, i la Iris Sánchez, -segons les dates i lloc, donat que porten una vintena de representacions d’aquesta obra-  i el Sergi Guillemot, en el paper masculí.

Sens dubtes un treball ben cosit donada la temàtica i el context. Una vegada més el grup de treatre Qollunaka de Tarrassa ens presenta un treball ben sòlid. Com, salvant els paral·lelismes, el públic esparreguerí recordarà d’anteriors participacions seves en aquest mateix escenari, amb obres com “Boira” (13.01.2013) i “Com Ombres” (31.01.2016).

La escenografia de la obra “L’últim joc de la nit” aniria a càrrec del Ramon Alcazar i la Susana Palet. Mentre que la il·luminació i el muntatge musical serien obra del mateix Ramon Alcazar i l’Eduard García.

El proper diumenge tindrem més teatre. Com cal. Amb la presentació de la obra La visita de l’inspector, amb la companyia Cloteatre de Barcelona. Hi faltareu?...


[Aquet article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]


dissabte, 18 de gener del 2020

“La Flama de l’Amor, Agència matrimonial SL”, obre el concurs de teatre Francesc Ribera, d’Esparreguera

 


La nostra localitat viu immers en el mon de teatre dos apassionats mesos amb la celebració del 10è Certamen Francesc Ribera i Cortadella, concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera. Dos mesos intensos per tots aquells i aquelles que estimen i gaudeixen dels escenaris, les companyies i grups teatrals, i de les ficades a escena de obres de tota mena.

Enguany el concurs s’obra aquest diumenge 12 de gener de 2020 amb la presentació de la obra La Flama de l’Amor. Agència Matrimonial S.L.” a càrrec del grup de teatre Illets. El grup de teatre Illets o Grup Escènic Illets d'Abrera, que va ser creat l’any 1999, és ben conegut del públic esparreguerí. Ja que en la edició passada també hi va participar amb un treball sobre García Lorca. Aquest any ens presentaria a concurs amb aquesta obra escrita per l’Ana Belen Sánchez Lara, i Dirigida i adaptada per la Montserrat Martínez.

“La Flama de l’Amor. Agència Matrimonial S.L.” es una comèdia desenfadada que ens presenta les aventures i sorpreses que podem trobar-nos en fer ús d’aquest serveis que ens ofereixen la possibilitat de trobar el Amor de la nostra vida. Tanmateix, les cites amb una persona que no coneixem de res por edevenir complicada del tot.

A la Agencia matrimonial obrirem l’escena amb la noia de fer feines, simpàtica, amb xispa, que empatitza amb els clients i posibles clients d¡on Ella trballa. L’actriu secundària i impressindible que va introduint-nos a les diverses escenes de aquesta història.

La desfilada del clients i clientes es d’allò més diferente. La mestressa de casa que ja ha creuant les cinc dècades, la dona mistica i espiritual a la cacera de la cinquena essencia de la vida, el home indècis que tot li va bé, o el guaperes triunfador que en veure un llumí o foc s’ensorra, son un petit ventall dels personatges que han trepitjat escenàri. Tots Ells amb el seu moment de glòria i de penúries...

El quadre d’actrius i actors per aquesta representació aniria a càrrec del Asier Martínez en el paper de Paco, el Joan Melé interpretant a l’Adolfo, l’Antonio Balsalobre com a Ernesto Fidel; en Raul Gutiérrez en el paper de Hugo, el Daniel Aparicio com Lucas i finalment el Jordi Martínes encarnant el personatge de Jesús.

Als papers femenins recordarem que la Pilar García interpretava el paper de la Kira, la Olga Pardo era la Carolina, la Rosa Lobato interpretava la Edurne, la Bélen Méndez en el paper de Carla, la Mireia Tomàs encarnaria el paper de Àngela, i finalment, la Mercedes López donaria vida al personatge de la Lluna.

Diumenge 19 de gener de 2020 participa al concurs la companyia Qollunaka de Terrassa, que presenta a l’escenari esparreguerí la obra teatral que porta per a nom “L’últim joc de la nit”...

Recordeu també aquells que sou al·lèrgics a les cues i a les esperes, que podeu comprar les butlletes d’entrada al teatre els dijous i divendres de 5 a 7 de la tarda. Preus populars.

A Esparreguera bon teatre.

Ens veiem diumenge...



[Aquet article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]



El fons audiovisual de la parroquia d'Esparreguera a l’Arxiu Diocesà de Sant Feliu de Llobregat ja disposa d’un catàleg

 


Si be el fons documental i històric disponible a l’Arxiu Històric Diocesà de Sant Feliu de Llobregat sobre la nostra parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera es veritablement escàs minso, val a dir que si que disposa d’un fons de material audiovisual provinent del fons històric del canal privat de vídeo informació local anomenat “Esparreguera Televisió”.

El fons que ha estat inventariat i buidat el formen actualment un total de  206 gravacions efectuades per Esparreguera Televisió, la plataforma privada que edita un noticiari sobre actualitat d’Esparreguera, dels anys que van del 2007 fins el 2018. I que son recollides i arxivades en un total de 14 unitats de discs, i ha estat elaborat per l’esparreguerí Lluís Artigas.

Aquest treball “Catàleg del fons audiovisual de la demarcació parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera a l’Arxiu Diocesà de Sant Feliu de Llobregat” és articulat en dos blocs temàtics. En un primer apartat es recull tot el material contingut en cada unitat documental,  incorporant-hi una numeració específica i única per cadascuna de les gravacions, corresponent al DVD on es troba localitzat el material. Una breu descripció del seu contingut s’acompanya tot esmentant el lloc concret on tindria lloc la seva gravació, i la seva datació temporal. 

En un segon bloc, es construeix un índex ordenat alfabèticament o buidatge del contingut d’aquest treball. Que sens dubtes estalviarà molt de temps en les recerques de informació a investigadors, documentalistes i també historiadors de la nostra estimada vila d’Esparreguera.

El treball ens permet de identificar les entitats esparreguerines  vinculades als diversos DVD dipositats. Així cal esmentar la Parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera, el Patronat Parroquial d’Esparreguera, el Consell Parroquial d’Esparreguera, el Grup de Revisió de Vida de la parròquia, el Col·lectiu 3E, Esplai La Lluna d’Esparreguera (Patronat Parroquial), Associació Amics del Campanar d’Esparreguera, Col·lectiu de Pessebristes d’Esparreguera, CER Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, Amics de Santa Maria del Puig, Coral de La Passió d’Esparreguera, Caramelles de La Passió d’Esparreguera, Secció Sardanista de La Passió d’Esparreguera, el Patronat de La Passió, l’Agrupació de Sant Antoni Abat d’Esparreguera, Colla de Castellers d’Esparreguera, AME Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltans, Geganters d’Esparreguera, Colla bastonera del Montserratí, Amics de Sant Salvador de les Espases (d’Olesa de Montserrat), Fòrum 21 d’Esparreguera, el Coro Rociero Santa Eulàlia, el Coro Rociero Nuevos Comienzos de la Colònia Sedó d’Esparreguera, l’Assemblea de Joves Independentistes d’Esparreguera, Amics de la Flama del Canigó d’Esparreguera o la Colla de Diables d’Esparreguera...

Val a dir que com a noticiari audiovisual hi podem gaudir de reportatges  sobre diverses activitats litúrgiques de la parròquia, visites del Senyor Bisbe de Sant Feliu de Llobregat; benediccions de campanes, imatges, i similars; festes populars com la celebració de la benedicció dels Tres Tombs, l’Adoració dels Reis, Aplec a Santa Maria del Puig, trobades a la capella de Santa Margarida del Cairat, o activitats diverses fetes al Campanar d’Esparreguera.

Els darrers mesos de l’any 2019 han estat certament prolífics i molt positius si parléssim de les  aportacions bibliogràfica a la historia d’Esparreguera.  El treball “Ramon Torruella Satorra, poeta de La Passió d’Esparreguera” del Gerard Bidegain Figuerola, i “La història sobre el Molí Fariner de Can Broquetas” de l’esparreguerí Jordi Gobern i Simó, -obra que va quedar finalista en la categoria adults de la tercera edició dels Premis de Recerca Vila d’Esparreguera, celebrada el 2018-  junt amb el “Catàleg del fons audiovisual de la demarcació parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera a l’Arxiu Diocesà de Sant Feliu de Llobregat” del historiador local Lluis Artigas Jorba, tanquen un any veritablement extraordinari a nivell de investigació, catalogació, i publicació de obres de referència bibliogràfica local.



[Aqut article també es va publicar a la plataforma aEsparreguera]