Esparreguera Aimada: Els somnis d’un mon més pacífic

diumenge, 30 de desembre del 2018

Els somnis d’un mon més pacífic

Araceli Conde:

La poetessa d’Esparreguera participa d’un nou projecte editorial 




Cada 31 de desembre a les dotze del migdia l’Amic Josep Teruel i la seva associació d’Amics del Campanar d’Esparreguera faran repicar les Campanes per la Pau al Món un any més aquí Esparreguera. Unint-se una vegada més a un gest que es duu a terme simultàniament a tot Catalunya, i en ciutats tan diferents com Reus, Guissona, Sant Feliu o les Borges Blanques...


Aquest any també acabarem amb un nou llibre en la que ha participat la poetessa d’Esparreguera, la Araceli Conde Romero, que és, un càntic a la Pau, arrencat des del mes fons del cor de tots  nosaltres. Des del més profund de la nostra vella i dolorida raça humana. Un desig, un anhel, una necessitat, des la sensibilitat d’aquelles persones amants de les lletres i que tenen encara la capacitat de veure aquest mon amb ull nets. Amb ulls d’infant, amb ulls de nen i amb ulls de nena.


Parlo del llibre “Els somnis d’un mon més pacífic”. Editat a la ciutat de Màlaga, Espanya, per l’Editorial Corona del Sur en llengua castellana amb el nom de “Los sueños de un mundo más pacífico”.


Val a dir també que si be tots els poemes son escrits en la llengua de Miguel de Cervantes, hi trobareu un de redactat en llengua catalana per gentilesa de la Isa Serramià


Aquest llibre monotemàtic es un interessant treball col·lectiu en el que hi participarien els escriptors i poetes Ignacio Alcántara Godino, Antonio Berral Cardeñosa, Araceli Conde RomeroJordi J. Conde, María Ángeles Gabernet, María Luisa Palarea Morales, Rosa Palomar Martínez, Conchita de Pedro-Juan Cuadrillero, Isa Serranía, Jacinto Solé, i Ramona Yanes.


Una edició austera, sense luxes innecessaris que ens podes allunyar de la seva temàtica original. Amb una fotografia de portada del Ignacio Alcántara, i que inclourà com il·lustracions la coneguda “Paloma de la Pau” dibuixada per els mateixos autors dels poemes i escrits.


El pròleg d’aquest llibre aniria a càrrec de la filòloga Anabel Saíz Ripoll, que ens desgrana una espurna de la personalitat dels autors d’aquesta obra literària, i que en conjunt valora aquest treball com <<...un llibre, ple de paraules i alguna imatge, amb la que el lector es sentirà, mai millor dit, en pau. Un llibre que se’ns ofereix com un regal per a l’ànima, ple de sensibilitat i esperança. Benvingut sigui.>>


“Els somnis d’un mon més pacífic” (Màlaga, 2018) és un nou treball editorial per incloure a la dilatada carrera literària de l’esparreguerina de cor l’Araceli Conde Romero.


Oriünda de la noble terra d’Alcaudete (Jaén) te darrera seu una importat col·lecció de llibres editats en solitari amb els seus poemes, cartes, i escrits literaris. Com també una nodrida llista de col·laboracions literàries en diferent revistes i diaris d’arreu.


Tanmateix, no em d’oblidar-nos pas de la seva empenta en els llibres publicats que acullen obres de diferents escriptors i poetes. Una bona colla de treballs amb la que trobarem reunides les diferents corrents i les diferents sensibilitats d’aquest món intel·lectual que es mou per mitjà de la poesia.


“Els somnis d’un mon més pacífic” un llibre de Pau. 


Ara que fa poc més o menys quaranta cinc anys d’aquella encíclica de Joan XXIII Pacem in TerrisPau a la Terra en català, en la que és feia una crida a la Pau bastida sobre la justícia, l’amor solidari i la llibertat i no pas en la força de les armes, l’Anabel Saíz ens presenta la idea de la capacitat que té la poesia per crear també la Pau.


Parlant de l’Araceli Conde ens diu Ella <<..cerca obrir nous camins en la foscor, ens parla de l’esperança i aborda altra tema relacionat molt a prop amb el que estem dient, Així, en el poema “A la meva mare que ja no hi es” demana per a la seva mara pau, demana amor i demana record. És un homenatge a les seves arrels, molt de pell, molt de veritat. També Araceli ens parla de la poesia i de la seva capacitat de crear pau en les ànimes de qui hi llegeix. Cerca, com dèiem, aquella llum que la acompanyi i li faci la vida més encertada, per així dir-lo, viva..>>.


Gràcies Anabel per filar tant prim dins l’ànima d’aquests poetes i poetesses veritables Profetes d’un demà millor per a tots.


Gracies Araceli Conde per el teu constant i tenaç treball per mantenir la flama de la sagrada poesia entre tots nosaltres.




[Aquet article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]