El
novè concurs de teatre d’Esparreguera aixeca el seu telo il·lusionat aquest
diumenge 13 de gener de 2019 dins l’escenari del teatre del Patrona Parroquial d’Esparreguera,
baix el nom enguany, de novè certament Josep Borràs i Farrés.
Emotiu
obertura del concurs i paraules del Patrici
esparreguerí homenatjat Josep Borràs, una persona molt coneguda i
sobretot molt volguda a la nostra petita ciutat, per el se especial tarannà, i
per el seu compromís i constant treball a favor de la Cultura i la Música, i
les seves inacabables col·laboracions amb els nous projectes, i les entitats
esparreguerines.
La primera
peça teatral presentada a concurs aquest diumenge es la obra teatral que porta
per a nom L’Adefesi.
Del creador Rafael
Alberti. Una peça presentada per la companyia de teatre
amateur Kòmix de
la localitat de La Garriga a la comarca del Vallès Oriental, que ha resultat
essent la primera presentació tot un reactiu per el públic esparreguerí.
La
companyia Kòmix,
es va formar com a tal l’any 1997, tenint les seves arrels en una primerenca
companyia formada en el Centre
Excursionista Garriguenc (CEG), i que més tard es
reconvertiria en l’anomena’t Quadre
Escènic del Centre Excursionista Garriguenc.
En aquest
moment de certa maduresa i emprenedoria de nous projectes baix el nom de Kòmix (1997) es
quan també la companyia entra a formar part de la Federació de Grups de Teatre de
Catalunya.
Desprès de
treballs com La Bona
Persona de Sezuan, Aijafadrim, No és tan fàcil, La Sang, o Confessions d’un Vampir,
la companyia Kòmic participa
a Esparreguera amb la obra L’Adefesi.
L’Adefesi és un títol
enganyós. Podria fer-nos pensar que és una comèdia a dues bandes. Res més lluny de
la realitat. Els noranta minuts de teatre que ens ofereixen de corregut amb un
únic escenari i una il·luminació enfosquida creen un ambient rònic i tenebrós,
pesat i altament
dramàtic, que portaran al públic assistent a viure una experiència,
un clímax,
angoixant i molt tens.
El personatge
principal és l’anomenada Gorgo,
la rígida i rocambolesca tieta que encarna l’actriu Mònica Gotanegra, i
que en el seu àrid
paper de dolentota és l’artífex del drama que és viu en la
família. El seu germà Dino és
mort deixant una filla de nom Altea,
que és enamorada d’un jove en
un amor impossible.
La pobre
neboda, la Altea, que
és encarnada per l’actriu Lourdes
Balcells, resta tancada, diríem, enterrada en vida, per la
seva excèntrica tieta que,
en una forma delirant vol fer present a la casa el seu difunt germà Dino. D’aquí que el
personatge adopta signes de masculinitat portant un bastó i una barba, amb
gestos de mal gust, com a formula artificial d’autoritat.
L’Adefesi, una obra àrida i pròpia de deserts,
no apta per dur a terme per qualsevol companyia teatral pel seu risc
interpretatiu. Aquesta obra teatral aglutina també altres personatges
secundaris que conviuen dins aquesta atmosfera de patiment i reclusió.
Dues comares anomenades Aulaga i Uva, que fan les
actrius Sandra
Esteve i Pilar
Martí, el paper de la serventa Ánimes en mans de l’Oriol Ambrós, i el
de Bión interpretat
per el Xavier
Gotanegra. Tot plegat uns personatges tant marcats per la seva
identitat que ajuden a crear aquest ambient
surrealista sobre l’escenari.
El públic no
té al llarg de tota la obra la claredat de l’argument que és possiblement allò que
l’escriptor del llibret volia que passes. No és té clar els motius de
tanta duresa del
personatge principal vers la
neboda i tampoc de cap manera podem entreveure el final de la
obra. Un final que ja comença aclarir-se amb una escena també discordant. La
d’un sopar d’un grup de
pidolaries a casa de la antipàtica Gorgo. Un sopar que
esdevindrà marcat per
la tragèdia en qual la enamorada i captiva Altea en un moment en
que creurà ja mort el seu
Estimat, decideix ficar fi a la seva vida suïcidant-se davant
tothom.
En aquest
punt final i punt culminant d’aquesta singular obra, per fi el públic
desembolica el farcell amagat al llarg de tot el fil argumental viscut. La
malaltissa rigidesa de Gorgo, la
aparentment despietada
tieta que intenta impedir la consumació de l’Amor del la seva
neboda, i que realment si que té dues raons de pes. La de impedir unes
esposalles entre germanastres i
mantenir la bona
memòria del seu germà difunt.
Tanmateix
davant el cos sense vida de la seva neboda, car és carn de la seva carn,
reconeixerà el seu total
fracàs i la seva total
desesperació. Tot exclamant avergonyida i embolcallada per un dolor de esquartera ànimes allò
de que “No soc més que
un monstre, una pobre fúria caiguda, un adefesi...”
Un treball de
la companyia Kòmix, baix
la direcció del Pasqual
Escosa, que arrencaria uns calorosos aplaudiments del públic
assistent a la presentació d’aquesta singular obra. D’un públic que, ja
alleugits d’aquella càrrega oculta al llarg de tota la obra, i entès el seu fil
argumental, respiraria per fi alleugerida. Tot valorant tota la seva obra en
tot el seu conjunt de la millor de les maneres.
Acabaré recordant
que la escenografia que em vist es deuen al treball conjunt del P.Escosa, X. Gotanegra,
i l’I. Navarro.
Amb una il·luminació escènica a mans del Damián.
El proper diumenge, més teatre a Esparreguera. Tothom convidat a anar-hi.
[Aquet article també es va publicar a laplataforma aEsparreguera]
