“Deixeu-me un tenor” a l’escenari d’Esparreguera...

 

Quarta setmana del 9è certamen Josep Borràs i Ferrés concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera, amb la presentació aquest diumenge 03 de febrer de 2019 de la obra “Deixeu-me un tenor” del dramaturg i director de teatre dels EEUU en Ken Ludwig, a mans dels Amics de les Arts, de Terrassa, sota la direcció de Maria Miralda. Una companyia ja coneguda del públic esparreguerí de les que podem dir que tenen ja fet molt recorregut.

Els Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa és una entitat que va ser fundada l’any 1927, per tal de treballa a favor de la cultura i l'art en totes les seves formes. Val a dir que l’actual formació escènica hereva espiritual d’una primera formació estable que es va crear el 1963, tindran no obstant, partida de bateig com Amics de les Arts en un any 1978 que en tants aspectes marcaria la història de Catalunya. Es doncs, una formació tot terreny amb prop de 40 anys de historia darrera seu. I d’aquí que els seus prop de 50 muntatges que porten a les seves espatlles es fa notar a dalt de l’escenari.

“Deixeu-me un tenor” és una esclatant comèdia de dos actes escrita l’any 1989 per Ken Ludwig (York, Pennsilvània, Estats Units, 1950) que situa la seva trama en una suite hotelera de Cleveland, Ohio, un 8 de setembre de 1934. La petita companyia d’òpera local, la Cleveland Grand Opera, ha invertit tot el seus diners i esforç per tal de celebrar el seu desè aniversari amb la obra Otelho.

Per tal de salvar-se de la ruïna, el seu director general, Henry Saunders, -un paper que interpretar Toni Garrich d’un personatge de marcat caràcter i persona que sovint perd els nervis al menor contratemps- i que es el pare de la Maggie, contracten per el paper principal de Otelho al famós tenor Italià Tito Merelli, de renom “Il Stupendo” que interpreta Marc Novellon.

Les entrades ja estan venudes, l’escenari llest, l’orquestra a punt, però falta….. el protagonista principal. El tenor Tito Merelli

Tanmateix el tenor arriba tard...

Arriba tard i malat...

Arriba tard, malalt, i acompanyat de la seva muller Maria..., que interpreta l’actriu Mercè Coll, amb un "temperament italià".

Al final el tenor salva pàtries acaba immòbil al llit. Saunders i el seu neguitós e insegur assistent, de nom Max, que encarna l’actor Ernest Castañé, diagnostica’n que el gran tenor és mort i ben mort, un suïcidi fet perquè la seva dona l’ha deixat..

Davant de la tragèdia i la manca de temps per trobar-ne un substitut, davant la immediatesa de l’estrena, el gerent de la Gran Òpera, sedueix al Max, -que també es un aspirat a cantant d’òpera-, perquè faci el paper d'Otelho. Finalment accepta i contra del que el públic assistent pot pensar, a la vista del seu caràcter i personalitat sumis e insegur, la representació resulta tot un esclatant èxit. Tanmateix, Merelli revifa de la seva suposada mort, i això fa que a l’escenari tinguem dos Otelhos amb les situacions més divertides que hom poguéssim imaginar.

Esmentem també a les tres dones. La Maggie Saunders, encarnada per la Montse Martínez, la filla de Saunders i la núvia de Max. Que té una desmesurada admiració per al tenor Tito Merelli

El personatge de la Diana Divane a mans de la Marta Espachs, que ens presenta a una seductora soprano de l'òpera, que està "escalant el seu camí" vers la cima artística; i la mes madura Julia, la Presidenta del Cleveland Opera Guild, interpretada per l’Anna Clariana, en un personatge en que es considera una "gran dona".

Punta còmica també del grum o mosso d’equipatges , que interpreta el Vicens Lorenz, que intentarà de fer tot allò que sia possible per tal de conèixer “ Il Stupendo”.

La interpretació dels actors forma un treball en equip remarcable, i que fa passar la llarguera de temps d’aquesta comèdia sense que gairebé un s’adoni. Actors i actrius, a mans de la directora Maria Miralda, arrenquen las cleques i els aplaudiments del públic.

El grup de teatre d’Amics de les Arts de Terrassa ha comtat com ajudant de direcció amb la M. Mercè Monterde, la escenografia de l’Ernest Castañe, el vestuari a càrrec de la Carme Cuadrat, estris de Marc Novellon. Maquillatge de Teresa Rovira, i les llums a càrrec del Joel Carreras i la Maria Miralda.

Diumenge vinent, a Esparreguera, més teatre…

[Aquet article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera]

Arsènic i puntes de coixí al Patronat Parroquial d’Esparreguera

 

Tercera obra teatral presentada al concurs del 9è Certamen Josep Borràs i Farrés, que te lloc al Patronat Parroquial d’Esparreguera aquest diumenge 27 de gener de 2019. Amb la presentació de la obra escrita per Joseph Kesselring i que porta per a nom “Arsènic i puntes de coixí”.

    No deixa d’esser ben curiós la coincidència de que va esser precisament aquesta mateixa obra teatral, amb la que va debutar com a directora teatral a Teatre Lliure la nostra Anna Lizarán.

Una obra clàssica de marcat humor negre, on veurem a dues dolcetes velletes, unes iaietes encantadores, que anirem mica en mica descobrint, tal com avança la obra, que tenen un peculiar concepte de la pietat i de com ajudar a les persones que es troben soles del tot, del tot, del tot, en el nostre mon …

El llibret “Arsènic i puntes de coixí” val a dir que també tindria molta popularitat gracies a una cinta de cinema. Efectivament, el director Frank Capra la portaria a la gran pantalla amb el títol de “Arsénico por compasión” i donant-le a conèixer a tot el món aquesta obra teatral i el seu autor. Una obra que com ja sabeu tots vosaltres, és de humor negre i ambientada al Brooklyn de Nova York a la dècada dels anys 40.

El grup de teatre AT El Partiquí, del Clot, de Barcelona, sota la direcció de la Lola Vidal, ha estat l’encarregada per portar-la al nostre escenari d’Esparreguera.

L’argument ens presenta tot aixecar el seu teló en una escena de tres persones, amb el Reverent Harper, encarnat per Francesc Vidal, i les germanes Abby i Martha Brewster que son les velletes adinerades que interpretaran Teresa Guillamon i Leó Campà, i que conviuen amb el sonat del seu nebot Teddy –paper interpretat per Pau Polo- qui esta convençut d’ésser el president dels Estats Units, en Theothore Rooselvelt.

A la trama apareix també el Mortimer Brewster –en mans de Marc Prat- que és altre dels nebots i germà del qui afirma ser el presidents dels EEUU. Tanmateix Ell es periodista especialitzat en la critica teatral i es troba promès i amb projectes matrimonials amb la Elaine Harper, paper que interpreta la Mar Puigbert.

La troca continua embolicant-se amb l’arribada del tercer nebot, que en mans de Jaume García, ens encarna la figura de Jonathan Breswter. Un home de passat fosc que apareix a escena desprès de molts anys d’absència a la casa familiar i que apareix acompanyat del cirurgià plàstics Doctor Eintein, que interpreta Adrià Varela. La seva aparició a la llar familiar desprès de tants anys no és casual. Cerca refugi escapant-se de la persecució policial, car es un assassí en sèrie que ha anat esquivant llur persecució a base de canviar la fisonomia de la seva cara.

Tanmateix, ja allí, sua també un antic odi perpetuo contra Mortimer. Heretat des de les primeres clarors de la infància dels dos. Una comèdia negra on ens presenta a tota una família de tarats mentals, ja que les venerables avies també es dediquen a assassinar persones que viuen soles, sembla esser per compassió. El fet és que tenen un veritable cementiri de les seves víctimes soterrades a casa mateix.

Al final però, la espurna de llum, apareixerà beneint a la única persona que sembla tenir la corda encara ben tocada. Realment, Mortimer, el nebot preferit de les dues ties velletes, no pertany a aquella família de sonats mentals. I podrà, per fi, casar-se amb la seva estimada Elaine.

       Altres papers dins la obra sons els de l’Agent O’Hara, un policia amb vocació de escriptor de teatre, en mans de Jofre Sendrós; el paper del Enric Compte que interpreta l’Agent Klein, el Tinent Rooney a mans del Jaume Mercadé, i la interpretació de Manel Bonmatí amb el paper de Senyor Gibbs. Acabem amb la Senyora White que interpreta Laura García.

A la part Técnica de la obra presentada: el Josep Lluís Andrés i l’Octavi Dòria que tindrien al seu càrrec l’escenografia. Tanmateix també aniria a càrrec del primer d’ells la il·luminació i del segon el so.

Coordinació d’Eva Aguirre, maquillatge de Jordi Miró, vestuari a càrrec de la Maria Àngels Giralt, i la perruqueria a mans de la Lola Vidal. Actuant com a ajudant de direcció la Laura García.

Diumenge vinent, més teatre a Esparreguera…

[Aquet article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]

Rafel Pous visita Esparreguera per explicar el Consell per la República

 

Esparreguera va tenir aquest dijous 24 de gener de 2019 al Cafè de l’Ateneu, una xerrada a càrrec del Rafel Pous, sobre el tema del Consell per la República, dins de la campanya promoguda que s’anomena “Birres per la República”.

La campanya de difusió que ha fet l’acte d’Esparreguera, i que el proper dia 26 tindrà lloc a Espluga de Francolí, el 27 a Navarcles, i el 30 a Banyoles, té per finalitat la d’aclarir i donar respostes a les dubtes que genera la creació del Consell per la República que va esser fundat el passat 08 de març de 2018, i que sota la presidència de Carles Puigdemont, i com organització política privada, té per objectiu fer efectiva la independència de Catalunya, culminar el procés constituent de la República Catalana i internacionalitzar la causa republicana. La seva seu es la Casa de la República a Bèlgica.

Rafael Pous va explicar que és i com funciona i per què s’ha d’ésser ciutadà per el Consell per la República, així com fent historia comparada, situar el lloc exacte on es troba Catalunya i el seu Procés actualment.

Rafael Pous i Andrés, neix a Sant Vicenç de Castellet (Barcelona) en 1964.

El 1987 es becari de “La Caixa” a Estats Units, University of California-Berkeley, CA. El 1988 obté els títols d’enginyer superior de Telecomunicacions i de llicenciat en Informática per la U. Politècnica de Catalunya (UPC). El 1989 acabaria el seu Máster d’Enginyeria Eléctrica en el Department of Electrical and Computer Engineering de la University of Massachusetts at Amherst i l’any 1992 aconsegueix el doctorat en la mateixa especialitat en la University of California at Berkeley.

En 1993 entra com a professor titular en la Universitat Politècnica de Catalunya. L’any 2008 canvia a la Universitat Pompeu Fabra, on actualment és docent. En 1994 funda, amb altre soci, la empresa Information Highway Group, dedicada al desenvolupament de sistemes virtuals avançats, en la que actualment exerceix de director. L’any 2005 funda, amb un grup de socis, la empresa AIDA Centre, dedicada a la Identificació per Radiofreqüència (RFID). L’any 2008 funda, amb altre soci, la empresa Keonn Technologies, dedicada també a la tecnologia RFID. Es també fundador i president de la ONG Telecos Sense Fronteres.

Al llarg de la seva xerrada -eminentment pedagògica-, es recordaria moments històrics semblants al que hem viscut a Catalunya, en altres països, i per acabar l'acte tindria lloc també un petit debat en el que participaria el públic assistent.

[Aqut article també es publicaría al portal aEsparreguera]

"Aquí no paga ni Déu" al concurs de teatre d’Esparreguera

 

Aquest diumenge 20 de gener de 2019 va tenir lloc al teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera la segona presentació a concurs del Novè certamen Josep Borràs i Farrés, concurs de teatre, amb la comèdia titulada “Aquí no paga ni Déu”, de Dario Fo. A càrrec del grup de teatre Inestable Ceretana, de Puigcerdà.

El grup de teatre Inestable Ceretana va ser fundat l’any 2003, És una companyia teatral ja coneguda a Esparreguera, gràcies a les diverses participacions que han fet sobre el nostres escenaris. No és doncs, un grup novell. Al contrari, molt bregada per els anys de bona feia feta, havent treballat els més diversos gèneres i autors teatrals.

Ja l’any 2017 el diari Regió7 publicava que a Puigcerdà es vivia la seva era daurada del seu teatre amateur gràcies a la companyia Inestable Ceretana. Tot fer-nos recordar de que “la companyia acumula 200 premis des de que es va crear, fa 12 anys. En els últims mesos el ritme de premis s’ha multiplicat. La temporada passada en va guanyar 52. Les vitrines de la Inestable tenen trofeus dels concursos d’Olesa de Montserrat, Calella, Tàrrega o Esparreguera...”

    Un barri obrer de la ciutat italiana de Milà esdevindrà l’epicentre argumental d’aquesta obra. En la que sens presenta genèricament el patiment de moltes famílies per arribar a final de mes.

L’encariment dels aliments d’una manera abusiva i descontrolada esdevindrà el detonant del fil d’aquesta obra de Dario Fo. Una realitat que molt bé podríem situar en qualsevol barri de una gran ciutat i també en qualsevol època. Inclosa l’actual.

Que millor que es sempre interpretar la crua realitat en clau de comèdia.

         El tret de sortida d’aquesta obra teatral és doncs el patiment i les estretors que pateixen moltes famílies, D’ahir, d’avui i per desgràcia del demà en algun lloc [fiqueu aquí, si voleu, també la realitat de molts pensionistes] que malgrat i tot de treballar -i molt- o de tenir pensions de pobresa, tenen dificultats per arribar a final de mes. O be tenen la nevera buida o mig buida a mig mes.

Es dir, ens presenta la realitat del sobreviure o del malviure, mentre els preus van pujant més, més i més, i la sensació de que la classe obrera esdevé sempre els grans abandonats dels polítics, siguin o no, de dretes o esquerres.

L’any 1973, data del naixement de “Aquí no paga ni Déu” recordareu que anaven mal dades. La anomenada crisis del petroli va ficar a les cordes i en greus dificultats a moltes economies de les dites democràcies. Una clatellada, una crisis econòmica, que demostraria que molt dels països considerats fins llavors es consideraven Potencies del nostre mon tenien de fet uns peus de fang. Tanmateix, els de baix de tot, sempre els i toca de viure la pitjor part.

L’encariment de preus és també una realitat recorrent al llarg dels anys. I aquesta divertida comèdia ens situarà dins la dinàmica dels preus galàctics dels aliments de primera necessitat. Els abusos ha portat a la protesta i la protesta al fet de decidir emportar-se els aliments sense pagar. Una mena de resistència civil per la puja dels preus. I vet que aquí arranca la nostra història “Aquí no paga ni Déu”. 

Dues amigues es troben després de tant singular assalt en la que una d’elles, hi ha participat, emportant-se varies bosses de queviures..

Tanmateix, ara apareix el problema de com amagar les mercaderies aconseguides dels rigorosos amants de la llei, els marits, i dels escorcolls de la policia a la recerca dels queviures i llurs lladregots.

La imaginació de les mullers per salvar la situació no te límits: amagatalls dintre casa, al casalot del Pare sense que ho sàpiga Ell; embarassos miraculosos amb la barrigona grossa d’un dia per altre… tot val...

Tanmateix tenim en paral·lel als dos marits. De ideologia diferent, que els espectadors veuran com aniran vivint una mena d’evolució marcada per la mes dura realitat. Els obrers honrats no tenen ni per menjar ni per pagar les despeses bàsiques de la llar. Al final, moguts per les circumstàncies, esdevindran també Ells furtadors d’uns sacs de farina, d’un camió accidentats, i per tant, també perseguits per la llei…

El pres de la primera meitat de la obra recau en els papers de l’Antonia, interpretada per l’actriu Teresa Pérez de Rozas, i la Margherita, a càrrec de l’actriu Laura Rodríguez, que son les encarregades de situar el fil de la història al públic. Més endavant aniran incorporant-se altres simpàtics personatges.

El marit que desconeix el robati, de nom Giovanni, a càrrec del Xavier Piguillem, les forces de la autoritat a la cacera dels lladres i autors del robatori, amb dos personatges singulars, l’Inspector, encarnat per Julio Loscertales –val a dir que interpreta un segon paper dins d’aquesta obra, el del Pare-, i els Brigada de carabinieris, a mans del Mingo Rubio.

No ens deixem pas al obrer Luigi a càrrec del Joan Montiel, l’amic de confiança del Giovanni; i al Berni Nebreda en el seu paper d’empleat de la funerària. Perquè en aquesta divertida comèdia tindrem també un taüt amunt i avall, al menjador de la casa, i finalment dintre de l’armari…

           Tots els personatge tenen el seu moment de gloria. Com sempre hauria d’ésser.

El grup de teatre Inestable Ceretana baix la direcció del Xavier Piguillem i Sánchez va connectar i va aconseguir una vegada mes de fer la màgia de fer riure al nostre públic esparreguerí en nombroses vegades...

El proper diumenge més teatre a Esparreguera.

[Aquet article també es va publicar a la plataforma aEsparreguera]

"L’Adefesi" al concurs de teatre Josep Borràs d’Esparreguera

 

El novè concurs de teatre d’Esparreguera aixeca el seu telo il·lusionat aquest diumenge 13 de gener de 2019 dins l’escenari del teatre del Patrona Parroquial d’Esparreguera, baix el nom enguany, de novè certament Josep Borràs i Farrés.

Emotiu obertura del concurs i paraules del Patrici esparreguerí homenatjat Josep Borràs, una persona molt coneguda i sobretot molt volguda a la nostra petita ciutat, per el se especial tarannà, i per el seu compromís i constant treball a favor de la Cultura i la Música, i les seves inacabables col·laboracions amb els nous projectes, i les entitats esparreguerines.

La primera peça teatral presentada a concurs aquest diumenge es la obra teatral que porta per a nom L’Adefesi. Del creador Rafael Alberti. Una peça presentada per la companyia de teatre amateur Kòmix de la localitat de La Garriga a la comarca del Vallès Oriental, que ha resultat essent la primera presentació tot un reactiu per el públic esparreguerí.

La companyia Kòmix, es va formar com a tal l’any 1997, tenint les seves arrels en una primerenca companyia formada en el Centre Excursionista Garriguenc (CEG), i que més tard es reconvertiria en l’anomena’t Quadre Escènic del Centre Excursionista Garriguenc.

En aquest moment de certa maduresa i emprenedoria de nous projectes baix el nom de Kòmix (1997) es quan també la companyia entra a formar part de la Federació de Grups de Teatre de Catalunya.

Desprès de treballs com La Bona Persona de Sezuan, Aijafadrim, No és tan fàcil, La Sang, o Confessions d’un Vampir, la companyia Kòmic participa a Esparreguera amb la obra L’Adefesi.

L’Adefesi és un títol enganyós. Podria fer-nos pensar que és una comèdia a dues bandes. Res més lluny de la realitat. Els noranta minuts de teatre que ens ofereixen de corregut amb un únic escenari i una il·luminació enfosquida creen un ambient rònic i tenebrós, pesat i altament dramàtic, que portaran al públic assistent a viure una experiència, un clímax, angoixant i molt tens.

El personatge principal és l’anomenada Gorgo, la rígida i rocambolesca tieta que encarna l’actriu Mònica Gotanegra, i que en el seu àrid paper de dolentota és l’artífex del drama que és viu en la família. El seu germà Dino és mort deixant una filla de nom Altea, que és enamorada d’un jove en un amor impossible.

La pobre neboda, la Altea, que és encarnada per l’actriu Lourdes Balcells, resta tancada, diríem, enterrada en vida, per la seva excèntrica tieta que, en una forma delirant vol fer present a la casa el seu difunt germà Dino. D’aquí que el personatge adopta signes de masculinitat portant un bastó i una barba, amb gestos de mal gust, com a formula artificial d’autoritat. 

L’Adefesi, una obra àrida i pròpia de deserts, no apta per dur a terme per qualsevol companyia teatral pel seu risc interpretatiu. Aquesta obra teatral aglutina també altres personatges secundaris que conviuen dins aquesta atmosfera de patiment i reclusió. Dues comares anomenades Aulaga i Uva, que fan les actrius Sandra Esteve i Pilar Martí, el paper de la serventa Ánimes en mans de l’Oriol Ambrós, i el de Bión interpretat per el Xavier Gotanegra. Tot plegat uns personatges tant marcats per la seva identitat que ajuden a crear aquest ambient surrealista sobre l’escenari.

El públic no té al llarg de tota la obra la claredat de l’argument que és possiblement allò que l’escriptor del llibret volia que passes. No és té clar els motius de tanta duresa del personatge principal vers la neboda i tampoc de cap manera podem entreveure el final de la obra. Un final que ja comença aclarir-se amb una escena també discordant. La d’un sopar d’un grup de pidolaries a casa de la antipàtica Gorgo. Un sopar que esdevindrà marcat per la tragèdia en qual la enamorada i captiva Altea en un moment en que creurà ja mort el seu Estimat, decideix ficar fi a la seva vida suïcidant-se davant tothom.

En aquest punt final i punt culminant d’aquesta singular obra, per fi el públic desembolica el farcell amagat al llarg de tot el fil argumental viscut. La malaltissa rigidesa de Gorgo, la aparentment despietada tieta que intenta impedir la consumació de l’Amor del la seva neboda, i que realment si que té dues raons de pes. La de impedir unes esposalles entre germanastres i mantenir la bona memòria del seu germà difunt.

Tanmateix davant el cos sense vida de la seva neboda, car és carn de la seva carn, reconeixerà el seu total fracàs i la seva total desesperació. Tot exclamant avergonyida i embolcallada per un dolor de esquartera ànimes allò de que “No soc més que un monstre, una pobre fúria caiguda, un adefesi...”

Un treball de la companyia Kòmix, baix la direcció del Pasqual Escosa, que arrencaria uns calorosos aplaudiments del públic assistent a la presentació d’aquesta singular obra. D’un públic que, ja alleugits d’aquella càrrega oculta al llarg de tota la obra, i entès el seu fil argumental, respiraria per fi alleugerida. Tot valorant tota la seva obra en tot el seu conjunt de la millor de les maneres.

Acabaré recordant que la escenografia que em vist es deuen al treball conjunt del P.Escosa, X. Gotanegra, i l’I. Navarro. Amb una il·luminació escènica a mans del Damián.

    El proper diumenge, més teatre a Esparreguera. Tothom convidat a anar-hi.

[Aquet article també es va publicar a laplataforma aEsparreguera]

Els somnis d’un mon més pacífic

Araceli Conde:

La poetessa d’Esparreguera participa d’un nou projecte editorial 

Cada 31 de desembre a les dotze del migdia l’Amic Josep Teruel i la seva associació d’Amics del Campanar d’Esparreguera faran repicar les Campanes per la Pau al Món un any més aquí Esparreguera. Unint-se una vegada més a un gest que es duu a terme simultàniament a tot Catalunya, i en ciutats tan diferents com Reus, Guissona, Sant Feliu o les Borges Blanques...

Aquest any també acabarem amb un nou llibre en la que ha participat la poetessa d’Esparreguera, la Araceli Conde Romero, que és, un càntic a la Pau, arrencat des del mes fons del cor de tots  nosaltres. Des del més profund de la nostra vella i dolorida raça humana. Un desig, un anhel, una necessitat, des la sensibilitat d’aquelles persones amants de les lletres i que tenen encara la capacitat de veure aquest mon amb ull nets. Amb ulls d’infant, amb ulls de nen i amb ulls de nena.

Parlo del llibre “Els somnis d’un mon més pacífic”. Editat a la ciutat de Màlaga, Espanya, per l’Editorial Corona del Sur en llengua castellana amb el nom de “Los sueños de un mundo más pacífico”.

Val a dir també que si be tots els poemes son escrits en la llengua de Miguel de Cervantes, hi trobareu un de redactat en llengua catalana per gentilesa de la Isa Serramià

Aquest llibre monotemàtic es un interessant treball col·lectiu en el que hi participarien els escriptors i poetes Ignacio Alcántara Godino, Antonio Berral Cardeñosa, Araceli Conde Romero, Jordi J. Conde, María Ángeles Gabernet, María Luisa Palarea Morales, Rosa Palomar Martínez, Conchita de Pedro-Juan Cuadrillero, Isa Serranía, Jacinto Solé, i Ramona Yanes.

Una edició austera, sense luxes innecessaris que ens podes allunyar de la seva temàtica original. Amb una fotografia de portada del Ignacio Alcántara, i que inclourà com il·lustracions la coneguda “Paloma de la Pau” dibuixada per els mateixos autors dels poemes i escrits.

El pròleg d’aquest llibre aniria a càrrec de la filòloga Anabel Saíz Ripoll, que ens desgrana una espurna de la personalitat dels autors d’aquesta obra literària, i que en conjunt valora aquest treball com <<...un llibre, ple de paraules i alguna imatge, amb la que el lector es sentirà, mai millor dit, en pau. Un llibre que se’ns ofereix com un regal per a l’ànima, ple de sensibilitat i esperança. Benvingut sigui.>>

“Els somnis d’un mon més pacífic” (Màlaga, 2018) és un nou treball editorial per incloure a la dilatada carrera literària de l’esparreguerina de cor l’Araceli Conde Romero.

Oriünda de la noble terra d’Alcaudete (Jaén) te darrera seu una importat col·lecció de llibres editats en solitari amb els seus poemes, cartes, i escrits literaris. Com també una nodrida llista de col·laboracions literàries en diferent revistes i diaris d’arreu.

Tanmateix, no em d’oblidar-nos pas de la seva empenta en els llibres publicats que acullen obres de diferents escriptors i poetes. Una bona colla de treballs amb la que trobarem reunides les diferents corrents i les diferents sensibilitats d’aquest món intel·lectual que es mou per mitjà de la poesia.

“Els somnis d’un mon més pacífic” un llibre de Pau. 

Ara que fa poc més o menys quaranta cinc anys d’aquella encíclica de Joan XXIII Pacem in Terris, Pau a la Terra en català, en la que és feia una crida a la Pau bastida sobre la justícia, l’amor solidari i la llibertat i no pas en la força de les armes, l’Anabel Saíz ens presenta la idea de la capacitat que té la poesia per crear també la Pau.

Parlant de l’Araceli Conde ens diu Ella <<..cerca obrir nous camins en la foscor, ens parla de l’esperança i aborda altra tema relacionat molt a prop amb el que estem dient, Així, en el poema “A la meva mare que ja no hi es” demana per a la seva mara pau, demana amor i demana record. És un homenatge a les seves arrels, molt de pell, molt de veritat. També Araceli ens parla de la poesia i de la seva capacitat de crear pau en les ànimes de qui hi llegeix. Cerca, com dèiem, aquella llum que la acompanyi i li faci la vida més encertada, per així dir-lo, viva..>>.

Gràcies Anabel per filar tant prim dins l’ànima d’aquests poetes i poetesses veritables Profetes d’un demà millor per a tots.

Gracies Araceli Conde per el teu constant i tenaç treball per mantenir la flama de la sagrada poesia entre tots nosaltres.

[Aquet article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]