dilluns, 31 de desembre del 2012

Bibliografia Local

Índex de naixements civils 
a la demarcació parroquial de l’església 
de Santa Eulàlia d’Esparreguera (2000-2007) 









Portada del llibre del 
Lluis Artigas Jorba “Índex de naixements civils a la demarcació
parroquial de l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera (2000-2007)”
.




Síntesis: 

Índex de naixements a Esparreguera durant els anys 2000 al 2007. 
Treball destinat al personal d’arxiu. 
No consultable per el públic fins l'any 2112, passats cents anys. 


Dades tècniques:

Autor:          Lluis Artigas Jorba 
Idioma:        Català 
Pàgines:      48 
Lloc:            Esparreguera 2012 


Contingut de la obra:

A mena de pròleg 
Índex alfabètic de persones
Taula  





Bibliografia Local

Esposoris Esparreguerins. 
Recopilació històrica de les llicències de matrimoni. 
Esparreguera de 1755 al 1777. 










Portada del llibre del
 Lluis Artigas Jorba “Esposoris Esparreguerins.
Recopilació històrica de les llicències de matrimoni. Esparreguera de 1755 al 1777”
.





Síntesis: 

Compilació de dades recollides del tràmit i pagament de taxes de la Llicència d’Esposalles. Pas previ a la celebració del matrimoni canònic. 


Dades tècniques: 

Autor: Lluis Artigas Jorba 
Idioma: Català 
Pàgines: 124 
Lloc: Esparreguera 1995 


Contingut de la obra: 

1.- Introducció 
2.- Llicències d’Esposalles 1755-1777 per ordre cronològic 
3.- Taxes eclesiàstiques vigents d’esposalles 
4.- Llicències de matrimoni 1755-1777 Literals 
5.- Dades Estadístiques 
5.0.- Nombre llicències recollides 
5.1.- Detall casaments recollits per anys 
5.2.- Anys de creixement nombre de llicències 
5.3.- Casaments recollits. Estat Civil. Quantitats totals 
5.4.- Escala de població segons l’estat civil 
5.5.- Casaments on els dos esposos son d’Esparreguera 
5.6.- Casament mixt. D’Esparreguera amb fills d’altres llocs 
5.7.- Ofici o professió dels marits fills d’Esparreguera 
5.8.- Ofici dels marits fills d’altres llocs 
5.9.- Visió social-econòmica dels casaments 
5.10.- Recull casaments. Visió social-econòmica per branques de producció 
6.- Procedència dels esposos, classificats per totals i sexe 
Guía alfabètica 
Índex d’aquest treball 


 


dissabte, 29 de desembre del 2012

Bibliografia Local

Els Nuvis d’Esparreguera. 
Llicències de matrimoni (1613-1615) 






Portada del llibre del 
Lluis Artigas Jorba 
"
Els Nuvis d’Esparreguera. Llicències de matrimoni (1613-1615)".





Síntesis: 

Dades dels nuvis d’Esparreguera en el seu tràmit de treure’s la seva llicència matrimonial. 


Dades tècniques:

Autor:        Lluis Artigas Jorba 
Idioma:      Català 
Pàgines:     16 
Lloc:          Esparreguera 2012 

Contingut de la obra: 

Pròleg 
Llistat esposalles 
Esposalles nuvis d’Esparreguera (1613-1615) 
Llistat de poblacions que apareixen 
Llistat de famílies franceses 
Guia onomàstica 
Taula. 




divendres, 28 de desembre del 2012

Bibliografia Local

Esposoris Esparreguerins. 
Recopilació històrica de les llicències de matrimoni. 
Esparreguera de 1610 al 1633. 










Portada del llibre del 
Lluis Artigas Jorba “Esposoris Esparreguerins.
Recopilació històrica de les llicències de matrimoni. Esparreguera de 1610 al 1633
”.




Síntesis:

Compilació de dades recollides del tràmit i pagament de taxes de la Llicència d’Esposalles. Pas previ a la celebració del matrimoni canònic. 


Dades tècniques:

Autor: Lluis Artigas Jorba 
Idioma: Català 
Pàgines: 104 
Lloc: Esparreguera 1995


Contingut de la obra:

Introducció 
Esposoris esparreguerins per anys 
Llicències de matrimoni 1610-1633 per ordre cronològica 
Referències i notes 
Dades estadístiques 
- Nombre de llicències recollides 
- Estat civil segons les esposalles 
- Emparellament dels esposos 
- Distribució humana 
- Ofici o professió dels marits 
- Visió socioeconòmica d’Esparreguera per branques de producció 1 
- Visió socioeconòmica d’Esparreguera per branques de producció 2 
- Procedència dels marits d’origen forani Francesos casats a Esparreguera 1610-1633 
Índex onomàstic 
Taula 


 

dijous, 12 de juliol del 2012

Actualitat

El CER 
ofereix l’exposició del Mil·lenni 
a Esparreguera 





        Pot semblar un xic sortit de sòl, però tan mateix la exposició que varen inaugurar amb motiu de la Festa Major d’Esparreguera ha esdevingut l’esdeveniment potser del Mil·lenni dins de la dinàmica de les exposicions culturals dins de la nostra petita ciutat. 
Tant per la seva concepció com per la seva presentació al públic. 

        Han estat sense dubtes el treball de mesos de tot un equip. I ara, ens toca de gaudir-la fins el proper diumenge 29 de juliol en que tancarà portes per passar a formar part de la nostra historia contemporània i memòria col·lectiva. 

        L’exposició titulada “Quatre cents anys de la consagració de l’església de Santa Eulàlia (1612-2012)” recull una importat documentació gràfica de com ha estat la evolució històrica d’aquest significatiu monument local. Hom recorda com en Rafel Subirana l’anomenava “la catedral montserratina” amb aquell sentit peculiar d’aquell que estima el seu niu i les coses que l’envolten. Es a dir: Esparreguera. 

        Reproducció de vell llibres que parles de “la nostra” església, antigues fotografies del seu anterior, recordant allò que la guerra del 1936 ens va arrencar per a sempre, junt amb textos selectament triats, fan de la visita d’aquest exposició la visita del Mil·lenni. 

        Al llarg dels anys em vist moltes exposicions sobre l’art i la nostra historia. Més, cal dir, que aquesta marca un punt d’inflexió molt important sobre la tasca divulgadora del nostre patrimoni i passat històric vers les noves generacions. Recordar per no oblidar. 

        Tanmateix l’església es la herència de moltes generacions d’esparreguerins i esparreguerines que ens han arribat fins els nostres dies. 

        Plafons de fons negre molt ven presentat i amb fotografies ben suggeridores –la majoria de l’Arxiu Fotogràfic Puig, i Col·lecció Local de la Biblioteca Popular d’Esparreguera- ens endinsen en un viatge ver allò que havia esdevingut molt anys enrere. 

        Al centre de la Sala, una reproducció a escala de Joan Montoriol ens presenta una delicada maqueta que reprodueix exactament la nau i campanar de l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera. 


 

        El segon encert dels organitzadors ha esteta els actes paral·lels organitzats dins aquesta exposició. Son cinc conferencies les que l’acompanyen: 
 

Dissabte 07 de juliol: Inauguració de l’exposició 

Divendres 13 de juliol: Conferència “400 anys de la consagració de l’església de Sta. Eulàlia    d’Esparreguera” a càrrec del Dr. Josep M. Martí Bonet, director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona 

Dissabte 14 de juliol: Conferència “Biografia dels rectors d’Esparreguera” a càrrec de Josep Puig i Jorba 

Dissabte 2 de juliol: Conferència “Notícies trobades de l’església nova” a càrrec de Josep Paulo i Sàbat 

Diumenge 29 de juliol: conferencia i visita guiada “Les campanes a més d’escoltar-les, les has de sentir” a càrrec de Josep Teruel, president dels Amics del Campanar i Delfí Dalmau i Argemir professor de geografia i història. 


        Darrera de l’exposició trobem un bon equip humà. Per part dels organitzadors del Col·lectiu Esparreguerí de Recerques han estat: Eleuteri Navarro, Joan Llort, Josep Paulo, Josep Ràfols, Mercè García, Montserrat Llopart, i Oriol Achón. 

        També han col·laborat entitats com l’Arxiu Històric d’Esparreguera, Amics del Campanar, Parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera, Ràdio Esparreguera, el Servei Local de Català d’Esparreguera, l’Arxiu Comarcal d’Igualada, i l’Arxiu Diocesà de Barcelona. 

        Entre les col·laboracions personals trobem a l’Andreu Sitjà, Dolores Tió, Dr. Josep M. Martí i Bònet, Gerard Bidegain, Joan Montoriol, Jordi Sempere, Josep Puig i Jorba, i Marc Piera. 

        Un park cultural tot plegat, que ha estat molt be planificat pensant en ajudar a fer sentir i estimar la nostre historia al públic visitant 


 

dilluns, 26 de desembre del 2011

Bibliografia Local

Esposoris Esparreguerins. 
Recopilació històrica de les llicències de matrimoni. 
Esparreguera de 1815 al 1831. 









Portada del llibre del
 Lluis Artigas Jorba “Esposoris Esparreguerins.
Recopilació històrica de les llicències de matrimoni. Esparreguera de 1815 al 1831”.



Síntesis: 

Compilació de dades recollides del tràmit i pagament de taxes de la Llicència d’Esposalles. Pas previ a la celebració del matrimoni canònic. 


Dades tècniques: 

Autor:          Lluis Artigas Jorba 
Idioma:        Català 
Pàgines:       149 
Lloc:            Esparreguera 1996 


Contingut de la obra: 

Introducció 
Esposalles per ordre cronològic 
Llicències matrimonials 1815-1831 
Notes i referències 
Estadística humana i econòmica 
- Quantitat de llicències i percentatge 
- Percentatge d’increment i disminució de llicències 
- Llicències donades per matrimoni a Esparreguera 
- Llicències donades matrimoni al Deganat de Piera 
- Tipologia de les parelles per estat civil dels nuvis 
- Escalinata de població segons l’estat civil 
- Compilació humana casaments efectuat a Esparreguera 
- Detall per sexe 
- Percentatge absolut origen contraents 
- Ofici o professió dels marits casats a Esparreguera 
- ¨Visió social econòmica. Dades generals segons treball marit
- Procedència dels esposos forans casats a Esparreguera 
- Orígens dels marits forans 
- Casaments fills d’Esparreguera casats dins del Deganat Piera 
- Casaments fills Esparreguera en el Deganat Piera. 
Detall per concepte i sexe 
Llistat de viudos i vídues casats a Esparreguera 1815-1831 
Els noms posats als esparreguerins 
- Al Deganat de Piera 
- A Esparreguera 
Guía alfabètica 
Taula 

 




diumenge, 24 d’abril del 2011

Bibliografia local

 La correspondència d’Ofici de Pere Joan Abellà i Navarro referent a la parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera (1813-1830)

 

Portada del treball de Lluis Artigas Jorba "La Correspondència d'Ofici de
Pere Joan Abeyà i Navarro referent a la parròquia de Santa Eulàlia d'Esparreguera
"


Síntesis:

    Dades biogràfiques del qui seria Vicari General de l’Arquebisbat de Barcelona en Pere Joan Abellà i Navarro, i transcripció de correspondència en llengua castellana referent a la parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera.

 

Dades tècniques:

Autor:             Lluis Artigas Jorba
Idioma:           Català-castellà
Pàgines:        36
Lloc:               Esparreguera 2010

 

Contingut de la obra:


1             Presentació

2             Abreviatures castellanes

3             Documents

4             Bibliografia

5             Índex onomàstic i de matèria

6             Taula




Pàgina 6 i 7 del treball de Lluis Artigas Jorba "La Correspondència d'Ofici de
Pere Joan Abeyà i Navarro referent a la parròquia de Santa Eulàlia d'Esparreguera
"







 

dissabte, 29 de gener del 2011

Cultura Popular

Josep Masip
Obra recent 2009-2010



        El conegut artista esparreguerí Josep Masip i Pérez ha inaugurat avui divendres 28 de gener del 2011 una nova exposició on ofereix al públic visitant de la nostra ciutat la seva darrera producció pictòrica.

        Quadres de considerable tamany, alguns d’estil “collage” de dibuixo més petits colorejats i coberts de vernís al seu damunt, conformen la seva presentació artística.

        El repertori no monotemàtic que aquesta vegada presenta inclou paisatges, rostres i dibuixos d’estil eròtic. Alternant les tècniques de tota la vida en una recerca de noves expressivitats.

        Una espurna d’alegria amb colors plans que conformen el repertori de quadres penjats a l’esquerra de la sala d’exposicions, que contrasta amb l’estil de tenebrisme i de colors freds dels que exposa en les parets de la dreta.

        Novament, un repulsiu que sacseja mirades i cors dels visitants de la seva exposició. Pot agradar o no. En tot cas ningú resta indiferent.

        L’exposició romandrà oberta fins el diumenge 06 de febrer del 2011 a la Casa de Cultura del carrer dels Arbres 38 d’Esparreguera, amb els horaris habituals.



.

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Exposició sobre l'empresa a Esparreguera 1865-1965

Esparreguera 100 anys d'empresa (1865-1965)
Restarà oberta del 8 d’octubre al 24 d’octubre de 2010.



        Aquesta exposició inaugurada a la Sala d’Exposicions Municipal, ubicada al carrer dels Arbres, 38 d’Esparreguera ens ofereix una introducció al teixit industrial i comercial de la nostra petita ciutat als darrers cent anys.


L’horari de visites és:


8 d’octubre de 6 de la tarda a 9 del vespre
9 i 10 d’octubre de 11 del matí a 2 del migdia i de 6 de la tarda a 9 del vespre
De l’11 al 15 d’octubre de 6 de la tarda a 9 del vespre
16 i 17 d’octubre de 11 del matí a 2 del migdia i de 6 de la tarda a 9 del vespre


.

diumenge, 11 de juliol del 2010

Història d'Esparreguera

El patrimoni de l’aigua a Esparreguera
Una exposició per visitar





        La Sala d’Exposicions Municipal situada al carrer dels Arbres d’Esparreguera ens acull aquest juliol, durant Festa Major, l’interessant exposició sobre temàtica local que porta per nom “El Patrimoni de l’aigua a Esparreguera”, organitzada pel conegut Col·lectiu Esparreguerí de Recerques.

        Les fonts, les basses, les recloses… tot allò gros i petit que tindrà quelcom cosa de relació amb l’aigua o el seu bon ús, ho trobarem en aquesta acurada exposició fotografia que portarà sens dubtes bons records d’infantessa a més d’una persona.

        Una part de la nostra historia personal i col·lectiva de la Vila i terme d’Esparreguera. Avui oberta a aquelles persones que la vulguin visitar….




dissabte, 12 de juny del 2010

La Mostra un any més...

La Mostra
Obre les seves portes a Esparreguera






        No parlarem de la Mostra de Venècia ni tampoc de la de Cannes. La Mostra que ha obert les seves portes a la Sala Municipals d’Exposicions d’Esparreguera al carrer dels Arbres 38 es l’esperada exposició dels treballs realitzats per l’Escola Municipal d’Arts Plàstiques d’Esparreguera.

        La temàtica es ben variada, i en concordança amb la varietat de tallers educatius que allí realitzen alumnes y professors. Aquesta riquesa la veiem avui a traves de les obres presentades per els seus alumnes. Es una joia visitar-la.
.
L’exposició es d’alguna manera bipolar. O de dues fases.
Els dies 4, 5 i 6 de juny exposen principalment els apartats de pintura i dibuix. Mentre que els dies 11, 12 i 13 de juny resten exposades les obres de restauració, joieria i fotografia.
.
L’Escola d’Arts Plàstiques d’Esparreguera ja te una petita/gran història o tradició a casa nostra. Vint-i-cinc anys formant joves i no tant joves donen per a molt. Per moltes històries boniques. Per molt creixement personal i artístic. Gracies per la vostra exposició un any més.
.
Mai ens acaba de sorprendre el vostre treball. Gracies per compartir les vostres il·lusions. Les vostres obres.


La Mostra Escola Arts Plastiques Esparreguera [2010]

dissabte, 24 d’abril del 2010

Nova exposició a Esparreguera

Per Sant Jordi…
Finestres i balcons





        Del 23 d’abril fins el 2 de maig de 2010 resta oberta l’exposició de la pintora d’Olesa de Montserrat Pepa Bessón a la Sala Municipal d’Exposicions d’Esparreguera, al cèntric carrer dels Arbres 38.

        Malgrat els poc dies que romandrà oberta aquesta exposició, la qualitat de l’obra presentada, convida a fer-hi un tomb per la mateixa.

            Pepa Bessón ens ofereix una temàtica relaxant i aleshores alegre. Finestres engalanades de flors i balcons que fan acollidora una casa. El niu.

            Per aquells que poden veure amb ulls nous allò que pot ser quotidià a la nostra vida. Aquí os deixo dues fotografies que vaig fer de l’exposició..

        Gracies Pepa, per haver compartit el fruit dels teus pinzells, amb els amants del bon art d’Esparreguera…



diumenge, 18 d’abril del 2010

A la sala d'exposicions municipal

Ulls de poeta

Mans d’artista

Maria Lluïsa Parona tanca la seva darrera exposició...



Detall de la sala

    Diumenge 18 d’abril va tancar portes la darrera exposició que ens oferia la pintora Maria Lluïsa Parona a la Sala d’exposicions municipal situada al cèntric carrer dels Arbres 38 d’Esparreguera.

    L’exposició que recollia treballs de fotografia i pintura havia estat inaugurada el passat dia 9 d’abril. Fotografies de grans dimensions que oferien al visitant un espai relaxat, detallista, sorprenent.

    Quadres de diverses tècniques –olis, ceres, aquarel·les amb ploma...- que recollien amb sensibilitat de poeta bonics paisatges amb regust de posta de Sol, o alegres roques costaneres, bategades per les suaus onades del nostra dols Mediterrani. Un conjunt d’obres amb les que l’autora a guanyat els cors i s’ha fet mereixedora de les millors critiques, del públic que visitava la sala.


L'autora M. Ll. Parona a la sala d'exposicions

    Maria Lluïsa Parona com mol ja sabeu, té el seu estudi artístic a Mas d’en Gall. El seu esperit jove i de profunda mirada, ens ha portat aquesta vegada quadres d’extremada bellesa. Unes obres que només podíem gaudir plenament, si tenim cor d’infants, o bé, ulls de poeta.




dimecres, 30 de desembre del 2009

Bibliografia Local

Diccionari 
Català- Purèpecha, Purèpecha-Català 









Portada del llibre del 
Lluis Artigas Jorba 
Diccionari Català- Purèpecha, Purèpecha-Català
.




Síntesis: 

Treball sobre la vessant històrica de l’Imperi Purèpecha [Tarasc, Purepetxa, P’urhepecha...] de Mèxic, i diccionari de correspondència d’aquest idioma amb el idioma català. 


Dades tècniques: 

Autor:          Lluis Artigas Jorba 
Idioma:        Català 
Pàgines:      153 
Lloc:           Esparreguera 2009 


Contingut de la obra: 

Pròleg: La petita història d’una nació Quatre ratlles per saber-ne un bocí d’Ells. A mena de pròleg d’aquest treball Com s’organitzaven en el regne o l’Imperi De què vivien. L’economia Religiositat. Deus i deeses Construccions úniques, d’una nació única Artesans, escultors, ceramistes, treballadors del metall Les etiquetes: De purèpeches a tarascos Els Purèpeches, el segon Estat més gran d’allò que és actualment Mèxic Per les pàgines d’una història. Un petit intent d’explicar allò que varen ser Els espanyols avancen vers el regne Purèpecha: El principi de la fí La fi del darrer rei-emperador Purèoecha: Tangaxoan II Erendida, una noia símbol de la resistència contra la injustícia estrangera L’Estat lliure i sobirà de Michoacàn entra a formar part de la Federació d’Estats Mexicans Metodologia i criteris d’aquest modest treball 
Quadre de Reis Purèpeches 
Diccionari: 
Català-Purèpecha 
Purèpecha-Català 
Annexes: 
1.- Unes breus nocions de l’idioma purèpecha Exemple verbs purèpecha 
2.- L’alfabet purèpecha 
3.- Abecedari purèpecha [P'urhepecha jimbo kararakuecha] Llistat de verbs purèpeches 
4.- La Senyera Purèpecha 
5.- Les Festes purèpeches 
6.- Ciutats, poblacions, localitats on es parla l’idioma purèpecha 
7.- Alguns documents antics escrits en purèpecha 
8.- Textos moderns en purèpecha, amb traducció al català 
Bibliografia 
Taula 

 


dijous, 26 de novembre del 2009

Notícia del dia...

En les tendes de premsa diaria d'Esparreguera.
Important manifest conjunt dels diaris catalans:



La dignitat de Catalunya

L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
Aquest editorial que publica
EL PERIÓDICO en defensa de Catalunya ha estat redactat conjuntament pels 12 diaris les capçaleres dels quals figuren al peu.

        Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.

L’expectació és alta.
        L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort.

         Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés
        La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

        No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador.

        El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). Els pactes obliguenL’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

        Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

        Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana.
        Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.


Publiquen també aquest text La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.



dimecres, 25 de novembre del 2009

Bibliografía local

Els baptismes d’Esparreguera 
1540-1543




Índex del llibre "Els baptismes d'Esparreguera", de Lluis Artigas Jorba





Dades tècniques:

Autor: Lluís Artigas Jorba
Lloc i data: Esparreguera 2006
Pàgines: 29

Síntesis:

Treball que complementa altra obra del mateix autor i període tractat, a Esparreguera durant el segle XVI.






Contingut de l’obra:
.
-Introducció. Els arxius eclesiàstics.
-El naixement dels arxius parroquials
-Els registres anteriors a Trento
-Catalunya en aquest context europeista
-Els arxius pretridentins conservats a la comarca del Baix Llobregat
-Els baptismes d’Esparreguera pretridentins.
-El document.
-Taula.



dilluns, 9 de novembre del 2009

Dibuixants i pintors d'Esparreguera

La 10è Biennal de Pintors d'Esparreguera
Tanca portes de puntetes.




    Aquest diumenge va tancar portes la interessant exposició de dibuix i pintura celebrada a la Sala Municipal d'Exposicions de la carrer dels Arbres titulada "10 º Biennal de Pintors d'Esparreguera".

    Un esdeveniment cultura amb solera dins del món artístic, però del qual els mitjans de comunicació no han donat potser el degut relleu.

    La nota dominant d'aquest any sense dubte ha estat la qualitat de les obres. Al costat dels veterans com l'Espinach, Grau Pinyol o Monés, una nova generació segueix trepitjant fort a esparreguera amb la seva tècnica i la seva força.

    Deixarem aquí constància dels artistes participants:

COBES, Joan
COLS, Josep
CUEVAS, Antonio
DAUDÉ, Marius (2 obres)
ESPINACH, Joan
FONT, Margarida
FONT, Pilar
GAGO, Joaquin (2 obres)
GRAU PINYOL, Josep
HITA, Dniella (2 obres)
HITA, David (2 obres)
MAYO, Isi
MOLINA, Manel
MONÉS, Isidre
MORATÓ, Jordi
NAVARRO, Lunahe Mª Lluïsa
NOVELL, Ramon (2 obres)
SELVA, Teresa
SIMÓ, Teresa
PALACIOS, Josefina
PUCHOL, Marta (2 obres)
QUEVEDO, Pedro
RAMOS, Magda (2 obres)
RICO, Pedro
RIDAO, Quim
ROSAS, Ivan
SANTOS ANTOLÍN, Mª
TORRES, Mª Carme



dimecres, 30 de setembre del 2009

Presentació del llibre:

Constructors de consciència i de canvi.
Una aproximació als moviments socials del Baix Llobregat.



    Dimecres 30 de setembre a les 19:00 va tenir lloc a Can Pasqual d’Esparreguera, la presentació del llibre “Constructors de consciència i de canvi. Una aproximació a l’estudi dels moviments socials des del Baix Llobregat”, una interessant obra fruit d’un equip format possiblement, per els millors estudiosos de la nostra comarca.

    L’acte de presentació aniria a càrrec de la Francesca Fosalba, alcaldessa d’Esparreguera; i comptaria amb la presencia de la Mercè Renom, codirectora de la publicació i membre del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que s’encarregaria de presentar l’obra, la seva estructura, metodologia i temàtica; i la Gràcia Dorel, autora de l’estudi sobre els moviments socials a la colònia Sedó d’Esparreguera.

    La presentació va esdevenir un acte acollidor. Un acte en que l’auditori allí reunit, seguia -amb clara complaença- les explicacions i comentaris de la Mercè Renom i la Gràcia Dorel. Sempre tan genuïnes i engrescadores a la hora de compartir els seus coneixements.


Direcció i coordinació de l’obra:
Enric Prat,
Mercè Renom,
Esther Hachuel i
Maria Luz Retuerta.


Els autors d’aquest treball de A-Z:
Albert Alonso Quiñones,
Josep Campmany,
Montserrat Carmona,
Gràcia Dorel-Ferré,
José Fernández Segura,
Alba Garcia,
David Garcia,
Javier García Galceran,
Robert González,
Valerià Paül,

Enric Prat Carvajal,
Mercè Renom,
Elionor Sellés,
Jordi Sempere,
Gemma Tribó i
Jesús A. Vila.

Edició:
L’obra, és editada pel Centre d’Estudis Comarcals i l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.


Constructors de consciència i de canvi (1ªpart)



constructors de consciència (2ªpart)



Contingut del llibre:
És un estudi sobre els diversos moviments socials al Baix Llobregat de caire multidisciplinar.
El llibre comprèn una part introductòria, a càrrec de les persones responsables de la direcció i coordinació; una altra sobre les perspectives teòriques i metodològiques, amb els articles de Josep Fontana, Francisco Fernández Buey i Enric Tello, i el gruix del llibre: 15 recerques sobre el Baix Llobregat que signen 16 estudiosos del tema. Els períodes recollits i les temàtiques són molt diverses i s’estructuren en blocs:

-Articles sobre els moviments socials d’Antic Règim. [Per exemple els moviments dels barretines de finals del segle XVII, els antisenyorials i els moviments del segle XVIII contra la carestia dels preus].

-Estudis sobre el període comprès entre la Revolució Liberal i la Segona República. [Com l’inici del moviment obrer vinculat a la primera industrialització de la comarca, les reivindicacions pageses i el moviment llibertari durant els anys trenta del segle pasat].

-Investigacions sobre els moviments socials que s’inicien durant la dictadura franquista, com el moviment obrer, amb les vagues llegendàries de les fàbriques durant els anys seixanta i setanta, les lluites contra el desviament del Llobregat i les mobilitzacions contra l’abocador del Garraf, tots ells moviments que van contribuir a la creació del sentiment de pertinença a la comarca del Baix Llobregat.

-Treballs sobre els moviments organitzats a finals del franquisme i que perviuen fins al present. [Com el feminisme i l’ecologisme.]

-Treballs que analitzen els moviments socials més recents. [Com els okupes, els moviments per la pau i en defensa de la terra, entre altres.]




+Informació:
Quaderns d'història. [Gràcia Dorel-Ferré] [clic aquí]
Dialnet [Obra publicada de la Mercè Renom] [clic aquí]
Web del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat [clic aquí]

dissabte, 12 de setembre del 2009

Tot fent memòria...

Esparreguera reviu 70 anys després
El Camí de l’exili




        La Sala municipal d’exposicions al carrer dels Arbres 39, va obrir el dia 11 de setembre de 2009 –Diada Nacional de Catalunya- una exposició retrospectiva sobre allò que va ser la guerra civil de 1936-1939, el final de la guerra i el camí de l’exili, des d’una òptica local. Es a dir, de com es va viure aquest successos històrics aquí Esparreguera.


        El material ensenyat esta format per unes cent fotografies, una vintena d’objectes d’època, degudament exposats en vitrines. Igualment es recullen algun text i manuscrit, adient a la temàtica tractada.

        L’exposició s’ha estructurat com segueix:

1. Antecedents: juliol 1936
2. El bombardeig
3. L’evacuació de població civil
4. La retirada
5. L’entrada dels nacionals
6. L’exili
7. Nou ordre
8. Els que ens han deixat

        L’exposició romandrà oberta al públic fins al diumenge 20 setembre de 2009, de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre i els caps de setmana d'11 a 2 del migdia i de 6 a 9 del vespre. L’exposició és oberta fins el 20 de setembre de 2009.


+Informació:
Exili 39 [clic aquí]
Ajuntament d’Esparreguera [clic aquí]



diumenge, 12 de juliol del 2009

Dissabte 11 de juliol del 2009:

Nou esdeveniment cultural 
a la Sala d’Exposicions Municipal.



    Organitzat per el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques va tenir lloc aquest dissabte la inauguració de la tradicional exposició de Festa Major, a la Sala d’Exposicions Municipal del carrer dels Arbres.

    Enguany, presenten un interessant treball que tracta de “l’Arquitectura popular: Les construccions en pedra seca” existents en el nostre terme municipal.

    Els autors de l’exposició ens presenten un treball minuciós d’estudi i catalogació d’aquest patrimoni popular que encara tenim la sort de conservar a Esparreguera, elaborat amb una autentica professionalitat.

    Val a dir també que el proper dissabte 18 de juliol a les 7 de la tarda, en aquesta mateixa sala, tindrà lloc una xerrada divulgativa sobre aquest tema. Promet ser d’allò més interessant.