Illets d'Abrera presenta "Lorca calor alma y pasión" a Esparreguera

 

Nova presentació al 9è Certamen Josep Borràs i Farrés, concurs de teatre al Patronat Parroquial d’Esparreguera, aquest diumenge 10 de febrer de 2019, a càrrec del grup teatral Illets d’Abrera.

Lorca, escalf ànima i passió o “Lorca calor alma y pasión” es un treball biogràfic sobre la persona i la obra del poeta, dramaturg i prosista andalús en Federico García Lorca. Un home polifacètic de l’anomenada “Generació del 27” i que és considerat un dels pilars del teatre espanyol del segle XX.

Tanmateix , un geni amb una vida intensa però també tràgica. Ja que després d’una denúncia anònima esdevindria detingut un 16 d’agost de 1936 i assassinat. Sense que encara avui dia estiguin localitzades les seves restes mortals i descansi en pau.

“Lorca calor alma y pasión” és un interessant treball del grup escènic Illets que, baix el guió, adaptació i direcció de la Montserrat Martínez, ens mostra la vessant més humana i també intel·lectual de Lorca. Per mitjà d’una fluida narració biogràfica del personatge i les seves obres teatrals:  La Sabatera Prodigiosa [La Zapatera Prodigiosa], Noces de Sang [Bodas de Sangre], Ierma [Yerma] i  La Casa de Bernarda Alba. Uns treballs molt important i variats que també obliguen al quadre d’actors i actrius d’aquest grup a fer un desplegament de varis personatges adaptant-se a la idiosincràsia i tarannà propi de cada obra teatral.

El grup escènic Illets d’Abrera va néixer l’any 1999 gràcies a la iniciativa d’un grup de veïns de Les Carpes. A partir de l’any 2002 varen començarien la seva expansió teatral oferint actuacions fora del límits estrictament locals d’Abrera. Actualment el grup teatral el formen gairebé una trentena de persones de diferent edats. I vet aquí que els veiem en els escenaris d’Esparreguera amb aquesta obra de  Lorca calor alma y pasión

El personatge de Federico García Lorca el trobarem interpretat amb una gran convicció per l’actor Joan Melé. Qui a més a més, també tindrà altres papers, com el de Leandro o del sabater,  al llarg de la obra presentada.

La Sabatera Prodigiosa va esser estrenada a Madrid l’any 1930. El seu argument tot resumint-lo ens presenta a una sabatera. A mans de la Mercedes López en el seu paper, d’una dona casada per interès, i un marit bo però que la ha abandonada.

Tanmateix al poble arribarà un titellaire estranger que finalment resulta esser el seu marit disfressat. Redescobert el molt que l’estima a la seva esposa i colpit per el moment que ella viu, li demanarà perdó per haver-la abandonat. Al final tot tindrà l’espera’t final feliç. Ja que veurem a la parella declarar-se  novament el seu amor...

El següent tall teatral pertany a la obra Noces de Sang. Una peça estrenada l’any 1933 que ens presenta gelosies i tragèdies.

Joan Melé encarna el paper de l’apassionat i vigorós Leonardo,  en una trama argumental que te per rerefons les rivalitat i enemistats de dues famílies rivals i antagòniques.  La història comença amb l’esdevenidor casament de un noi i una noia. 

D’un nuvi poc coneixedor dels secrets de la seva estimada, un paper a mans de l’actor Daniel Aparici, i una núvia impulsiva que encarnarà la Mireia Tomàs. Les futures esposalles faran ressorgir uns antics enamoraments i, per tensar encara més la història, faran que el mateix dia de les solemnes noces,  la núvia i el Leonardo s’escapoleixin per tal de fer realitat el seu somni de viure junts. 

La parella, però, es perseguida per el humiliat Nuvi, que ja torbats, iniciaran una ferotge lluita que finalment acabarà en tragèdia. En morir els dos: el nuvi i el fugat.

La duresa de l’escena anirà creixent i creient. Quan la dolorida núvia anirà a veure a la seva sogra (Pilar Garcia) per demanar-li que la mati. Tanmateix, colpida per el dolor de haver perdut el seu fill, la mare del nuvi ja no tindrà forces per a res.

Altre de les escenes que podem gaudir ens presenta la obra  Ierma [Yerma], de l’any 1934. Una obra de teatre popular, de caire dramàtic, en la que una dona casada assassina al seu marit de nom Joan, per no haver tingut fills amb Ell.

El plat fort tanmateix és la peça La Casa de Bernarda Alba. Una obra escrita l’any 1936, poc abans de que Federico García Lorca fos assassinat, i estrenada a l’Argentina l’any 1945.

L’argument  ens presenta una rigorosa mare que imposa un dol rigorós a les seves cinc filles. Posteriorment la filla gran esdevindrà hereva d’una gran fortuna atraient automàticament un pretendent.

Els papers anirem veient son el de la negativa Bernarda, en mans de Rosa Lobato;  el de la filla gran que porta per a nom Angustias – Sílvia Escudero-  que és desitjosa de fotre el camp de la casa de la seva mare;  les submises i resignades germanes Magdalena, un paper encarnat per Gloria Gómez, i l’Amelia que interpreta la Carmen García;  el personatge de la Martirio en mans de Mercedes López, que ens presenta a una dona complicada i que arrossega la amargura d’un intent  matrimonial fet de jove i que va sortir fallit per culpa de la seva mare Bernarda. I per si no fos ja prou, ara sent una gran gelosia vers la seva germana petita. Que te possibilitats casadores.

Finalment els darrers dos personatges:  de la joveneta Adela, que interpreta la Mireia Tomàs. Destinada a la tragèdia de la obra, i la Poncia a mans de la Pilar García,  la minyona que gairebé es de la família.

Lorca calor alma y pasión a Esparreguera, es sense dubtes un bon treball d’equip. On els salts entre el personatge biografiat i les escenes tríades de cada una de les obres teatrals es fan amb una gran coherència i elegància.

El grup de teatre Illets d'Abrera ha comptat en la part més tècnica amb el treball d’escenografia de la Montserrat Martínez, el treball del Jordi Martínez com a tècnic de música, i el de la Eva Roca com a tècnica de llums. El disseny i creació de la lluna son obra del Karlos Kosas.

Sen dubtes una obra per tornar-la ha veure ja fora de concurs. Val a dir que ha estat la única obra en la que el públic ha aplaudit de peus la seva cloenda. I és que el treball de narració ofert, junt amb la música, i sumat la caracterització del Federico García Lorca dipositant una rosa al terra evoquen la seva tràgica mort creen un clímax d’allò més especial

La setmana vinent, la darrera obra a concurs. Tothom al teatre.

[Aquet article també va ser publicat al portal aEsparreguera]

“Deixeu-me un tenor” a l’escenari d’Esparreguera...

 

Quarta setmana del 9è certamen Josep Borràs i Ferrés concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera, amb la presentació aquest diumenge 03 de febrer de 2019 de la obra “Deixeu-me un tenor” del dramaturg i director de teatre dels EEUU en Ken Ludwig, a mans dels Amics de les Arts, de Terrassa, sota la direcció de Maria Miralda. Una companyia ja coneguda del públic esparreguerí de les que podem dir que tenen ja fet molt recorregut.

Els Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa és una entitat que va ser fundada l’any 1927, per tal de treballa a favor de la cultura i l'art en totes les seves formes. Val a dir que l’actual formació escènica hereva espiritual d’una primera formació estable que es va crear el 1963, tindran no obstant, partida de bateig com Amics de les Arts en un any 1978 que en tants aspectes marcaria la història de Catalunya. Es doncs, una formació tot terreny amb prop de 40 anys de historia darrera seu. I d’aquí que els seus prop de 50 muntatges que porten a les seves espatlles es fa notar a dalt de l’escenari.

“Deixeu-me un tenor” és una esclatant comèdia de dos actes escrita l’any 1989 per Ken Ludwig (York, Pennsilvània, Estats Units, 1950) que situa la seva trama en una suite hotelera de Cleveland, Ohio, un 8 de setembre de 1934. La petita companyia d’òpera local, la Cleveland Grand Opera, ha invertit tot el seus diners i esforç per tal de celebrar el seu desè aniversari amb la obra Otelho.

Per tal de salvar-se de la ruïna, el seu director general, Henry Saunders, -un paper que interpretar Toni Garrich d’un personatge de marcat caràcter i persona que sovint perd els nervis al menor contratemps- i que es el pare de la Maggie, contracten per el paper principal de Otelho al famós tenor Italià Tito Merelli, de renom “Il Stupendo” que interpreta Marc Novellon.

Les entrades ja estan venudes, l’escenari llest, l’orquestra a punt, però falta….. el protagonista principal. El tenor Tito Merelli

Tanmateix el tenor arriba tard...

Arriba tard i malat...

Arriba tard, malalt, i acompanyat de la seva muller Maria..., que interpreta l’actriu Mercè Coll, amb un "temperament italià".

Al final el tenor salva pàtries acaba immòbil al llit. Saunders i el seu neguitós e insegur assistent, de nom Max, que encarna l’actor Ernest Castañé, diagnostica’n que el gran tenor és mort i ben mort, un suïcidi fet perquè la seva dona l’ha deixat..

Davant de la tragèdia i la manca de temps per trobar-ne un substitut, davant la immediatesa de l’estrena, el gerent de la Gran Òpera, sedueix al Max, -que també es un aspirat a cantant d’òpera-, perquè faci el paper d'Otelho. Finalment accepta i contra del que el públic assistent pot pensar, a la vista del seu caràcter i personalitat sumis e insegur, la representació resulta tot un esclatant èxit. Tanmateix, Merelli revifa de la seva suposada mort, i això fa que a l’escenari tinguem dos Otelhos amb les situacions més divertides que hom poguéssim imaginar.

Esmentem també a les tres dones. La Maggie Saunders, encarnada per la Montse Martínez, la filla de Saunders i la núvia de Max. Que té una desmesurada admiració per al tenor Tito Merelli

El personatge de la Diana Divane a mans de la Marta Espachs, que ens presenta a una seductora soprano de l'òpera, que està "escalant el seu camí" vers la cima artística; i la mes madura Julia, la Presidenta del Cleveland Opera Guild, interpretada per l’Anna Clariana, en un personatge en que es considera una "gran dona".

Punta còmica també del grum o mosso d’equipatges , que interpreta el Vicens Lorenz, que intentarà de fer tot allò que sia possible per tal de conèixer “ Il Stupendo”.

La interpretació dels actors forma un treball en equip remarcable, i que fa passar la llarguera de temps d’aquesta comèdia sense que gairebé un s’adoni. Actors i actrius, a mans de la directora Maria Miralda, arrenquen las cleques i els aplaudiments del públic.

El grup de teatre d’Amics de les Arts de Terrassa ha comtat com ajudant de direcció amb la M. Mercè Monterde, la escenografia de l’Ernest Castañe, el vestuari a càrrec de la Carme Cuadrat, estris de Marc Novellon. Maquillatge de Teresa Rovira, i les llums a càrrec del Joel Carreras i la Maria Miralda.

Diumenge vinent, a Esparreguera, més teatre…

[Aquet article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera]

Arsènic i puntes de coixí al Patronat Parroquial d’Esparreguera

 

Tercera obra teatral presentada al concurs del 9è Certamen Josep Borràs i Farrés, que te lloc al Patronat Parroquial d’Esparreguera aquest diumenge 27 de gener de 2019. Amb la presentació de la obra escrita per Joseph Kesselring i que porta per a nom “Arsènic i puntes de coixí”.

    No deixa d’esser ben curiós la coincidència de que va esser precisament aquesta mateixa obra teatral, amb la que va debutar com a directora teatral a Teatre Lliure la nostra Anna Lizarán.

Una obra clàssica de marcat humor negre, on veurem a dues dolcetes velletes, unes iaietes encantadores, que anirem mica en mica descobrint, tal com avança la obra, que tenen un peculiar concepte de la pietat i de com ajudar a les persones que es troben soles del tot, del tot, del tot, en el nostre mon …

El llibret “Arsènic i puntes de coixí” val a dir que també tindria molta popularitat gracies a una cinta de cinema. Efectivament, el director Frank Capra la portaria a la gran pantalla amb el títol de “Arsénico por compasión” i donant-le a conèixer a tot el món aquesta obra teatral i el seu autor. Una obra que com ja sabeu tots vosaltres, és de humor negre i ambientada al Brooklyn de Nova York a la dècada dels anys 40.

El grup de teatre AT El Partiquí, del Clot, de Barcelona, sota la direcció de la Lola Vidal, ha estat l’encarregada per portar-la al nostre escenari d’Esparreguera.

L’argument ens presenta tot aixecar el seu teló en una escena de tres persones, amb el Reverent Harper, encarnat per Francesc Vidal, i les germanes Abby i Martha Brewster que son les velletes adinerades que interpretaran Teresa Guillamon i Leó Campà, i que conviuen amb el sonat del seu nebot Teddy –paper interpretat per Pau Polo- qui esta convençut d’ésser el president dels Estats Units, en Theothore Rooselvelt.

A la trama apareix també el Mortimer Brewster –en mans de Marc Prat- que és altre dels nebots i germà del qui afirma ser el presidents dels EEUU. Tanmateix Ell es periodista especialitzat en la critica teatral i es troba promès i amb projectes matrimonials amb la Elaine Harper, paper que interpreta la Mar Puigbert.

La troca continua embolicant-se amb l’arribada del tercer nebot, que en mans de Jaume García, ens encarna la figura de Jonathan Breswter. Un home de passat fosc que apareix a escena desprès de molts anys d’absència a la casa familiar i que apareix acompanyat del cirurgià plàstics Doctor Eintein, que interpreta Adrià Varela. La seva aparició a la llar familiar desprès de tants anys no és casual. Cerca refugi escapant-se de la persecució policial, car es un assassí en sèrie que ha anat esquivant llur persecució a base de canviar la fisonomia de la seva cara.

Tanmateix, ja allí, sua també un antic odi perpetuo contra Mortimer. Heretat des de les primeres clarors de la infància dels dos. Una comèdia negra on ens presenta a tota una família de tarats mentals, ja que les venerables avies també es dediquen a assassinar persones que viuen soles, sembla esser per compassió. El fet és que tenen un veritable cementiri de les seves víctimes soterrades a casa mateix.

Al final però, la espurna de llum, apareixerà beneint a la única persona que sembla tenir la corda encara ben tocada. Realment, Mortimer, el nebot preferit de les dues ties velletes, no pertany a aquella família de sonats mentals. I podrà, per fi, casar-se amb la seva estimada Elaine.

       Altres papers dins la obra sons els de l’Agent O’Hara, un policia amb vocació de escriptor de teatre, en mans de Jofre Sendrós; el paper del Enric Compte que interpreta l’Agent Klein, el Tinent Rooney a mans del Jaume Mercadé, i la interpretació de Manel Bonmatí amb el paper de Senyor Gibbs. Acabem amb la Senyora White que interpreta Laura García.

A la part Técnica de la obra presentada: el Josep Lluís Andrés i l’Octavi Dòria que tindrien al seu càrrec l’escenografia. Tanmateix també aniria a càrrec del primer d’ells la il·luminació i del segon el so.

Coordinació d’Eva Aguirre, maquillatge de Jordi Miró, vestuari a càrrec de la Maria Àngels Giralt, i la perruqueria a mans de la Lola Vidal. Actuant com a ajudant de direcció la Laura García.

Diumenge vinent, més teatre a Esparreguera…

[Aquet article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]

"Aquí no paga ni Déu" al concurs de teatre d’Esparreguera

 

Aquest diumenge 20 de gener de 2019 va tenir lloc al teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera la segona presentació a concurs del Novè certamen Josep Borràs i Farrés, concurs de teatre, amb la comèdia titulada “Aquí no paga ni Déu”, de Dario Fo. A càrrec del grup de teatre Inestable Ceretana, de Puigcerdà.

El grup de teatre Inestable Ceretana va ser fundat l’any 2003, És una companyia teatral ja coneguda a Esparreguera, gràcies a les diverses participacions que han fet sobre el nostres escenaris. No és doncs, un grup novell. Al contrari, molt bregada per els anys de bona feia feta, havent treballat els més diversos gèneres i autors teatrals.

Ja l’any 2017 el diari Regió7 publicava que a Puigcerdà es vivia la seva era daurada del seu teatre amateur gràcies a la companyia Inestable Ceretana. Tot fer-nos recordar de que “la companyia acumula 200 premis des de que es va crear, fa 12 anys. En els últims mesos el ritme de premis s’ha multiplicat. La temporada passada en va guanyar 52. Les vitrines de la Inestable tenen trofeus dels concursos d’Olesa de Montserrat, Calella, Tàrrega o Esparreguera...”

    Un barri obrer de la ciutat italiana de Milà esdevindrà l’epicentre argumental d’aquesta obra. En la que sens presenta genèricament el patiment de moltes famílies per arribar a final de mes.

L’encariment dels aliments d’una manera abusiva i descontrolada esdevindrà el detonant del fil d’aquesta obra de Dario Fo. Una realitat que molt bé podríem situar en qualsevol barri de una gran ciutat i també en qualsevol època. Inclosa l’actual.

Que millor que es sempre interpretar la crua realitat en clau de comèdia.

         El tret de sortida d’aquesta obra teatral és doncs el patiment i les estretors que pateixen moltes famílies, D’ahir, d’avui i per desgràcia del demà en algun lloc [fiqueu aquí, si voleu, també la realitat de molts pensionistes] que malgrat i tot de treballar -i molt- o de tenir pensions de pobresa, tenen dificultats per arribar a final de mes. O be tenen la nevera buida o mig buida a mig mes.

Es dir, ens presenta la realitat del sobreviure o del malviure, mentre els preus van pujant més, més i més, i la sensació de que la classe obrera esdevé sempre els grans abandonats dels polítics, siguin o no, de dretes o esquerres.

L’any 1973, data del naixement de “Aquí no paga ni Déu” recordareu que anaven mal dades. La anomenada crisis del petroli va ficar a les cordes i en greus dificultats a moltes economies de les dites democràcies. Una clatellada, una crisis econòmica, que demostraria que molt dels països considerats fins llavors es consideraven Potencies del nostre mon tenien de fet uns peus de fang. Tanmateix, els de baix de tot, sempre els i toca de viure la pitjor part.

L’encariment de preus és també una realitat recorrent al llarg dels anys. I aquesta divertida comèdia ens situarà dins la dinàmica dels preus galàctics dels aliments de primera necessitat. Els abusos ha portat a la protesta i la protesta al fet de decidir emportar-se els aliments sense pagar. Una mena de resistència civil per la puja dels preus. I vet que aquí arranca la nostra història “Aquí no paga ni Déu”. 

Dues amigues es troben després de tant singular assalt en la que una d’elles, hi ha participat, emportant-se varies bosses de queviures..

Tanmateix, ara apareix el problema de com amagar les mercaderies aconseguides dels rigorosos amants de la llei, els marits, i dels escorcolls de la policia a la recerca dels queviures i llurs lladregots.

La imaginació de les mullers per salvar la situació no te límits: amagatalls dintre casa, al casalot del Pare sense que ho sàpiga Ell; embarassos miraculosos amb la barrigona grossa d’un dia per altre… tot val...

Tanmateix tenim en paral·lel als dos marits. De ideologia diferent, que els espectadors veuran com aniran vivint una mena d’evolució marcada per la mes dura realitat. Els obrers honrats no tenen ni per menjar ni per pagar les despeses bàsiques de la llar. Al final, moguts per les circumstàncies, esdevindran també Ells furtadors d’uns sacs de farina, d’un camió accidentats, i per tant, també perseguits per la llei…

El pres de la primera meitat de la obra recau en els papers de l’Antonia, interpretada per l’actriu Teresa Pérez de Rozas, i la Margherita, a càrrec de l’actriu Laura Rodríguez, que son les encarregades de situar el fil de la història al públic. Més endavant aniran incorporant-se altres simpàtics personatges.

El marit que desconeix el robati, de nom Giovanni, a càrrec del Xavier Piguillem, les forces de la autoritat a la cacera dels lladres i autors del robatori, amb dos personatges singulars, l’Inspector, encarnat per Julio Loscertales –val a dir que interpreta un segon paper dins d’aquesta obra, el del Pare-, i els Brigada de carabinieris, a mans del Mingo Rubio.

No ens deixem pas al obrer Luigi a càrrec del Joan Montiel, l’amic de confiança del Giovanni; i al Berni Nebreda en el seu paper d’empleat de la funerària. Perquè en aquesta divertida comèdia tindrem també un taüt amunt i avall, al menjador de la casa, i finalment dintre de l’armari…

           Tots els personatge tenen el seu moment de gloria. Com sempre hauria d’ésser.

El grup de teatre Inestable Ceretana baix la direcció del Xavier Piguillem i Sánchez va connectar i va aconseguir una vegada mes de fer la màgia de fer riure al nostre públic esparreguerí en nombroses vegades...

El proper diumenge més teatre a Esparreguera.

[Aquet article també es va publicar a la plataforma aEsparreguera]

"L’Adefesi" al concurs de teatre Josep Borràs d’Esparreguera

 

El novè concurs de teatre d’Esparreguera aixeca el seu telo il·lusionat aquest diumenge 13 de gener de 2019 dins l’escenari del teatre del Patrona Parroquial d’Esparreguera, baix el nom enguany, de novè certament Josep Borràs i Farrés.

Emotiu obertura del concurs i paraules del Patrici esparreguerí homenatjat Josep Borràs, una persona molt coneguda i sobretot molt volguda a la nostra petita ciutat, per el se especial tarannà, i per el seu compromís i constant treball a favor de la Cultura i la Música, i les seves inacabables col·laboracions amb els nous projectes, i les entitats esparreguerines.

La primera peça teatral presentada a concurs aquest diumenge es la obra teatral que porta per a nom L’Adefesi. Del creador Rafael Alberti. Una peça presentada per la companyia de teatre amateur Kòmix de la localitat de La Garriga a la comarca del Vallès Oriental, que ha resultat essent la primera presentació tot un reactiu per el públic esparreguerí.

La companyia Kòmix, es va formar com a tal l’any 1997, tenint les seves arrels en una primerenca companyia formada en el Centre Excursionista Garriguenc (CEG), i que més tard es reconvertiria en l’anomena’t Quadre Escènic del Centre Excursionista Garriguenc.

En aquest moment de certa maduresa i emprenedoria de nous projectes baix el nom de Kòmix (1997) es quan també la companyia entra a formar part de la Federació de Grups de Teatre de Catalunya.

Desprès de treballs com La Bona Persona de Sezuan, Aijafadrim, No és tan fàcil, La Sang, o Confessions d’un Vampir, la companyia Kòmic participa a Esparreguera amb la obra L’Adefesi.

L’Adefesi és un títol enganyós. Podria fer-nos pensar que és una comèdia a dues bandes. Res més lluny de la realitat. Els noranta minuts de teatre que ens ofereixen de corregut amb un únic escenari i una il·luminació enfosquida creen un ambient rònic i tenebrós, pesat i altament dramàtic, que portaran al públic assistent a viure una experiència, un clímax, angoixant i molt tens.

El personatge principal és l’anomenada Gorgo, la rígida i rocambolesca tieta que encarna l’actriu Mònica Gotanegra, i que en el seu àrid paper de dolentota és l’artífex del drama que és viu en la família. El seu germà Dino és mort deixant una filla de nom Altea, que és enamorada d’un jove en un amor impossible.

La pobre neboda, la Altea, que és encarnada per l’actriu Lourdes Balcells, resta tancada, diríem, enterrada en vida, per la seva excèntrica tieta que, en una forma delirant vol fer present a la casa el seu difunt germà Dino. D’aquí que el personatge adopta signes de masculinitat portant un bastó i una barba, amb gestos de mal gust, com a formula artificial d’autoritat. 

L’Adefesi, una obra àrida i pròpia de deserts, no apta per dur a terme per qualsevol companyia teatral pel seu risc interpretatiu. Aquesta obra teatral aglutina també altres personatges secundaris que conviuen dins aquesta atmosfera de patiment i reclusió. Dues comares anomenades Aulaga i Uva, que fan les actrius Sandra Esteve i Pilar Martí, el paper de la serventa Ánimes en mans de l’Oriol Ambrós, i el de Bión interpretat per el Xavier Gotanegra. Tot plegat uns personatges tant marcats per la seva identitat que ajuden a crear aquest ambient surrealista sobre l’escenari.

El públic no té al llarg de tota la obra la claredat de l’argument que és possiblement allò que l’escriptor del llibret volia que passes. No és té clar els motius de tanta duresa del personatge principal vers la neboda i tampoc de cap manera podem entreveure el final de la obra. Un final que ja comença aclarir-se amb una escena també discordant. La d’un sopar d’un grup de pidolaries a casa de la antipàtica Gorgo. Un sopar que esdevindrà marcat per la tragèdia en qual la enamorada i captiva Altea en un moment en que creurà ja mort el seu Estimat, decideix ficar fi a la seva vida suïcidant-se davant tothom.

En aquest punt final i punt culminant d’aquesta singular obra, per fi el públic desembolica el farcell amagat al llarg de tot el fil argumental viscut. La malaltissa rigidesa de Gorgo, la aparentment despietada tieta que intenta impedir la consumació de l’Amor del la seva neboda, i que realment si que té dues raons de pes. La de impedir unes esposalles entre germanastres i mantenir la bona memòria del seu germà difunt.

Tanmateix davant el cos sense vida de la seva neboda, car és carn de la seva carn, reconeixerà el seu total fracàs i la seva total desesperació. Tot exclamant avergonyida i embolcallada per un dolor de esquartera ànimes allò de que “No soc més que un monstre, una pobre fúria caiguda, un adefesi...”

Un treball de la companyia Kòmix, baix la direcció del Pasqual Escosa, que arrencaria uns calorosos aplaudiments del públic assistent a la presentació d’aquesta singular obra. D’un públic que, ja alleugits d’aquella càrrega oculta al llarg de tota la obra, i entès el seu fil argumental, respiraria per fi alleugerida. Tot valorant tota la seva obra en tot el seu conjunt de la millor de les maneres.

Acabaré recordant que la escenografia que em vist es deuen al treball conjunt del P.Escosa, X. Gotanegra, i l’I. Navarro. Amb una il·luminació escènica a mans del Damián.

    El proper diumenge, més teatre a Esparreguera. Tothom convidat a anar-hi.

[Aquet article també es va publicar a laplataforma aEsparreguera]

El Coverol presenta: Quin calvari de balneari!

8è Certamen "Premi Enric Gili i Bas"

Concurs de teatre Patronat Parroquial d'Esparreguera 2018

Amb la presentació de la obra "Quin calvari de balneari!" a càrrec de la companyia esparreguerina EL COVEROL baix la Direcció de la Maribel Masip, em tingut una molt bona cloenda artística i fora de concurs del 8è Certamen "Premi Enric Gili i Bas" Concurs de teatre del Patronat Parroquial d'Esparreguera. Amb dues representacions que tindrien lloc el dissabte 24 i diumenge 25 de febrer de 2018.

La obra "Quin calvari de balneari!" escrita i dirigida per l'esparreguerina Maribel Masip i Miravent ens presentaria una obra de marcat humor -i també embolics- que tindran lloc en un balneari imaginari en el que acolliran dos grups de clients marcadament diferenciats. Diferenciats en tot menys els els noms que s'assemblen, i s'assemblen massa...

Un grup de senyores d'alegre vida amb la seva “Madame” que gaudeixen d'un premi i estància gratuïta al balneari, i un altre petit grup de “puntaires tradicionals” que desitgen modernitzar-se ben depresa i situar-se d'una vegada per a totes, a la vida moderna. I ha la velocitat dels temps actuals...

La convivència dels clients al balneari davant l'arribada d'aquest dos nous grups de clientes, el personal de l'establiment de banys amb un marcat perfil i psicologia personal, junt amb les aspiracions i desitjos d'altres clients que fan servir aquest establiment per altres “afers”, ens faran passar una bona estona tot seguin el fil i la narrativa d'aquesta peculiar història. On els supòsits, els malentesos, i la narrativa tant verbal com escenogràfica juguen molt i donaran molt de jocs a tota la obra. Per tal d'ajudar al públic a endinsant-se dins dels personatges i la història que ens presenta El Coverol.

Tanmateix, el quadre d'actrius i actors que apareixen en aquesta obra de "Quin calvari de balneari!" es força nombrós. I val a dir que la companyia esparreguerina El Coverol ha mostrat mestria sobre l'escenari al llarg de tota la obra en marcar els temps i moure's per l'escenari.

Al teatre del Patronat Parroquial d'Esparreguera amb la obra de “Quin calvari de balneari!" varem poder gaudir dels personatges encarnats per els actors i les actrius Fàtima Tovar, la Sandra Chaparro, el Joan Sánchez, el Roger Vila, la Nani Guevara, la Susanna Guzmán, el Serafí Casanovas, la Joana Buïsan, el Ramon Paris, la Mercè Vallverdú, la Carme Tobella, la Maria Rosa Cusco, la Paquita Miravent, la Mireia Udina, l'Assutzena Fort, la Sònia Piñar, l'Ester Puig, la Maria Barrantes i l'Eduard Sarieña.

El Coverol ha tingut darrera seu per aquestes representacions amb un nodrit també grup de tècnics i especialistes. La Antònia Joanpera ha fet tasques de Regidora; mentre que els apuntadors han estat la M. Cruz Bermúdez, la Núria Bascuña, i la Maribel Muñoz.

El vestuari de tots els participants a "Quin calvari de balneari!" ha estat obra de la Magdalena Pons. I a l'apartat de l'escenografia han tingut a mestres de l'escenari de la talla del Francesc Ribera, el Josep Colomé, el Marius Daudé, l'Albert Campillo, la Maria Emeric i la Daniela Re.

L'èxit d'aquesta obra també te altres Padrins que no surten damunt l'escenari però que hi són ben presents. Els llums anirien a càrrec del Quim Marín i el só a mans del David Rebollo. Finalment esmentarem també a la Carme Boixet a l'apartat de fotografia e imatge i la Rosa Maria Margalef en les tasques de promoció.

"Quin calvari de balneari!" tanca el certamen teatral 2018 del Patronat Parroquial. Gràcies per el treball tan ben fet. I, amics i amigues, no us quedeu tristos perquè s'ha acabat la edició del 2018 d'aquest concurs. Quedem-nos amb una altre bona notícia: L'any vinent, més teatre, i del bo..... !

[Aquet article també es publicaría a la plataforma aEsparreguera]