"Aquí no paga ni Déu" al concurs de teatre d’Esparreguera

 

Aquest diumenge 20 de gener de 2019 va tenir lloc al teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera la segona presentació a concurs del Novè certamen Josep Borràs i Farrés, concurs de teatre, amb la comèdia titulada “Aquí no paga ni Déu”, de Dario Fo. A càrrec del grup de teatre Inestable Ceretana, de Puigcerdà.

El grup de teatre Inestable Ceretana va ser fundat l’any 2003, És una companyia teatral ja coneguda a Esparreguera, gràcies a les diverses participacions que han fet sobre el nostres escenaris. No és doncs, un grup novell. Al contrari, molt bregada per els anys de bona feia feta, havent treballat els més diversos gèneres i autors teatrals.

Ja l’any 2017 el diari Regió7 publicava que a Puigcerdà es vivia la seva era daurada del seu teatre amateur gràcies a la companyia Inestable Ceretana. Tot fer-nos recordar de que “la companyia acumula 200 premis des de que es va crear, fa 12 anys. En els últims mesos el ritme de premis s’ha multiplicat. La temporada passada en va guanyar 52. Les vitrines de la Inestable tenen trofeus dels concursos d’Olesa de Montserrat, Calella, Tàrrega o Esparreguera...”

    Un barri obrer de la ciutat italiana de Milà esdevindrà l’epicentre argumental d’aquesta obra. En la que sens presenta genèricament el patiment de moltes famílies per arribar a final de mes.

L’encariment dels aliments d’una manera abusiva i descontrolada esdevindrà el detonant del fil d’aquesta obra de Dario Fo. Una realitat que molt bé podríem situar en qualsevol barri de una gran ciutat i també en qualsevol època. Inclosa l’actual.

Que millor que es sempre interpretar la crua realitat en clau de comèdia.

         El tret de sortida d’aquesta obra teatral és doncs el patiment i les estretors que pateixen moltes famílies, D’ahir, d’avui i per desgràcia del demà en algun lloc [fiqueu aquí, si voleu, també la realitat de molts pensionistes] que malgrat i tot de treballar -i molt- o de tenir pensions de pobresa, tenen dificultats per arribar a final de mes. O be tenen la nevera buida o mig buida a mig mes.

Es dir, ens presenta la realitat del sobreviure o del malviure, mentre els preus van pujant més, més i més, i la sensació de que la classe obrera esdevé sempre els grans abandonats dels polítics, siguin o no, de dretes o esquerres.

L’any 1973, data del naixement de “Aquí no paga ni Déu” recordareu que anaven mal dades. La anomenada crisis del petroli va ficar a les cordes i en greus dificultats a moltes economies de les dites democràcies. Una clatellada, una crisis econòmica, que demostraria que molt dels països considerats fins llavors es consideraven Potencies del nostre mon tenien de fet uns peus de fang. Tanmateix, els de baix de tot, sempre els i toca de viure la pitjor part.

L’encariment de preus és també una realitat recorrent al llarg dels anys. I aquesta divertida comèdia ens situarà dins la dinàmica dels preus galàctics dels aliments de primera necessitat. Els abusos ha portat a la protesta i la protesta al fet de decidir emportar-se els aliments sense pagar. Una mena de resistència civil per la puja dels preus. I vet que aquí arranca la nostra història “Aquí no paga ni Déu”. 

Dues amigues es troben després de tant singular assalt en la que una d’elles, hi ha participat, emportant-se varies bosses de queviures..

Tanmateix, ara apareix el problema de com amagar les mercaderies aconseguides dels rigorosos amants de la llei, els marits, i dels escorcolls de la policia a la recerca dels queviures i llurs lladregots.

La imaginació de les mullers per salvar la situació no te límits: amagatalls dintre casa, al casalot del Pare sense que ho sàpiga Ell; embarassos miraculosos amb la barrigona grossa d’un dia per altre… tot val...

Tanmateix tenim en paral·lel als dos marits. De ideologia diferent, que els espectadors veuran com aniran vivint una mena d’evolució marcada per la mes dura realitat. Els obrers honrats no tenen ni per menjar ni per pagar les despeses bàsiques de la llar. Al final, moguts per les circumstàncies, esdevindran també Ells furtadors d’uns sacs de farina, d’un camió accidentats, i per tant, també perseguits per la llei…

El pres de la primera meitat de la obra recau en els papers de l’Antonia, interpretada per l’actriu Teresa Pérez de Rozas, i la Margherita, a càrrec de l’actriu Laura Rodríguez, que son les encarregades de situar el fil de la història al públic. Més endavant aniran incorporant-se altres simpàtics personatges.

El marit que desconeix el robati, de nom Giovanni, a càrrec del Xavier Piguillem, les forces de la autoritat a la cacera dels lladres i autors del robatori, amb dos personatges singulars, l’Inspector, encarnat per Julio Loscertales –val a dir que interpreta un segon paper dins d’aquesta obra, el del Pare-, i els Brigada de carabinieris, a mans del Mingo Rubio.

No ens deixem pas al obrer Luigi a càrrec del Joan Montiel, l’amic de confiança del Giovanni; i al Berni Nebreda en el seu paper d’empleat de la funerària. Perquè en aquesta divertida comèdia tindrem també un taüt amunt i avall, al menjador de la casa, i finalment dintre de l’armari…

           Tots els personatge tenen el seu moment de gloria. Com sempre hauria d’ésser.

El grup de teatre Inestable Ceretana baix la direcció del Xavier Piguillem i Sánchez va connectar i va aconseguir una vegada mes de fer la màgia de fer riure al nostre públic esparreguerí en nombroses vegades...

El proper diumenge més teatre a Esparreguera.

[Aquet article també es va publicar a la plataforma aEsparreguera]

"L’Adefesi" al concurs de teatre Josep Borràs d’Esparreguera

 

El novè concurs de teatre d’Esparreguera aixeca el seu telo il·lusionat aquest diumenge 13 de gener de 2019 dins l’escenari del teatre del Patrona Parroquial d’Esparreguera, baix el nom enguany, de novè certament Josep Borràs i Farrés.

Emotiu obertura del concurs i paraules del Patrici esparreguerí homenatjat Josep Borràs, una persona molt coneguda i sobretot molt volguda a la nostra petita ciutat, per el se especial tarannà, i per el seu compromís i constant treball a favor de la Cultura i la Música, i les seves inacabables col·laboracions amb els nous projectes, i les entitats esparreguerines.

La primera peça teatral presentada a concurs aquest diumenge es la obra teatral que porta per a nom L’Adefesi. Del creador Rafael Alberti. Una peça presentada per la companyia de teatre amateur Kòmix de la localitat de La Garriga a la comarca del Vallès Oriental, que ha resultat essent la primera presentació tot un reactiu per el públic esparreguerí.

La companyia Kòmix, es va formar com a tal l’any 1997, tenint les seves arrels en una primerenca companyia formada en el Centre Excursionista Garriguenc (CEG), i que més tard es reconvertiria en l’anomena’t Quadre Escènic del Centre Excursionista Garriguenc.

En aquest moment de certa maduresa i emprenedoria de nous projectes baix el nom de Kòmix (1997) es quan també la companyia entra a formar part de la Federació de Grups de Teatre de Catalunya.

Desprès de treballs com La Bona Persona de Sezuan, Aijafadrim, No és tan fàcil, La Sang, o Confessions d’un Vampir, la companyia Kòmic participa a Esparreguera amb la obra L’Adefesi.

L’Adefesi és un títol enganyós. Podria fer-nos pensar que és una comèdia a dues bandes. Res més lluny de la realitat. Els noranta minuts de teatre que ens ofereixen de corregut amb un únic escenari i una il·luminació enfosquida creen un ambient rònic i tenebrós, pesat i altament dramàtic, que portaran al públic assistent a viure una experiència, un clímax, angoixant i molt tens.

El personatge principal és l’anomenada Gorgo, la rígida i rocambolesca tieta que encarna l’actriu Mònica Gotanegra, i que en el seu àrid paper de dolentota és l’artífex del drama que és viu en la família. El seu germà Dino és mort deixant una filla de nom Altea, que és enamorada d’un jove en un amor impossible.

La pobre neboda, la Altea, que és encarnada per l’actriu Lourdes Balcells, resta tancada, diríem, enterrada en vida, per la seva excèntrica tieta que, en una forma delirant vol fer present a la casa el seu difunt germà Dino. D’aquí que el personatge adopta signes de masculinitat portant un bastó i una barba, amb gestos de mal gust, com a formula artificial d’autoritat. 

L’Adefesi, una obra àrida i pròpia de deserts, no apta per dur a terme per qualsevol companyia teatral pel seu risc interpretatiu. Aquesta obra teatral aglutina també altres personatges secundaris que conviuen dins aquesta atmosfera de patiment i reclusió. Dues comares anomenades Aulaga i Uva, que fan les actrius Sandra Esteve i Pilar Martí, el paper de la serventa Ánimes en mans de l’Oriol Ambrós, i el de Bión interpretat per el Xavier Gotanegra. Tot plegat uns personatges tant marcats per la seva identitat que ajuden a crear aquest ambient surrealista sobre l’escenari.

El públic no té al llarg de tota la obra la claredat de l’argument que és possiblement allò que l’escriptor del llibret volia que passes. No és té clar els motius de tanta duresa del personatge principal vers la neboda i tampoc de cap manera podem entreveure el final de la obra. Un final que ja comença aclarir-se amb una escena també discordant. La d’un sopar d’un grup de pidolaries a casa de la antipàtica Gorgo. Un sopar que esdevindrà marcat per la tragèdia en qual la enamorada i captiva Altea en un moment en que creurà ja mort el seu Estimat, decideix ficar fi a la seva vida suïcidant-se davant tothom.

En aquest punt final i punt culminant d’aquesta singular obra, per fi el públic desembolica el farcell amagat al llarg de tot el fil argumental viscut. La malaltissa rigidesa de Gorgo, la aparentment despietada tieta que intenta impedir la consumació de l’Amor del la seva neboda, i que realment si que té dues raons de pes. La de impedir unes esposalles entre germanastres i mantenir la bona memòria del seu germà difunt.

Tanmateix davant el cos sense vida de la seva neboda, car és carn de la seva carn, reconeixerà el seu total fracàs i la seva total desesperació. Tot exclamant avergonyida i embolcallada per un dolor de esquartera ànimes allò de que “No soc més que un monstre, una pobre fúria caiguda, un adefesi...”

Un treball de la companyia Kòmix, baix la direcció del Pasqual Escosa, que arrencaria uns calorosos aplaudiments del públic assistent a la presentació d’aquesta singular obra. D’un públic que, ja alleugits d’aquella càrrega oculta al llarg de tota la obra, i entès el seu fil argumental, respiraria per fi alleugerida. Tot valorant tota la seva obra en tot el seu conjunt de la millor de les maneres.

Acabaré recordant que la escenografia que em vist es deuen al treball conjunt del P.Escosa, X. Gotanegra, i l’I. Navarro. Amb una il·luminació escènica a mans del Damián.

    El proper diumenge, més teatre a Esparreguera. Tothom convidat a anar-hi.

[Aquet article també es va publicar a laplataforma aEsparreguera]