Esparreguera Aimada: ISOP Adaptació de La Guineu i el Raïm

dimarts, 30 de gener del 2018

ISOP Adaptació de La Guineu i el Raïm

ISOP

L’enginy de l’esclau que vol ser lliure



 

Aquest diumenge 21 de gener de 2018 va tenir lloc la representació de la obra teatral que porta per a nom ISOP al teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera, dins del  8è Certamen “Premi Enric Gili i Bas” Concurs de Teatre. Una adaptació de la peça “la Guineu i el Raïm” de Guilherme Figueiredo, representada per la reconeguda companyia de la ciutat de Lleida anomenada Teatre del Talión.

La obra ens presentaria un personatge singular de nom Isop. Personatge de gran humanitat que entre les seves moltes virtuts es troba la de narrar faules protagonitzades per animals, amb un missatge que pretén sempre ajudar-nos a créixer dintre dels valors morals i humans. Isop ha nascut esclau doblement. Mancat de llibertat per la Llei dels homes i esclau d’una gepa física i una especial lletjor. Tanmateix, el seu personatge tot esser marcat per la desgràcia, irradia saviesa, tendresa, la visó positiva de la vida que l’envolta.

Com a esclau, es troba al servei d’un amo anomenat Xantos. Polític de moda. I de la seva muller de nom Cleia.

L’Isop, l’esclau al servei d’altres és un personatge just i lleial amb els seus amos i propietaris. Tanmateix desitja la seva llibertat. Una llibertat que vol aconseguir d’una manera noble i neta. Mai a qualsevol preu ni de qualsevol manera. I com esclau, geperut i lleig, només compta amb el seu enginy per aconseguir-lo...

Aquesta es la trama argumental de la obra. Molt aplaudida per els assistents al teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera.

La obra teatral ISOP ha estat dirigida per el Jorge Mostacero, amb un repartiment d’actors i actrius format per el Jorge Culleré, la Mayte Gil, la Cristina Cortés, Franses de Dios, i el Xavier Cuspinera.

El grup de Teatre del Talión de Lleida, que compta amb una llarga llista de premis darrera seu, va comptar també amb el suport del Miquel Àngel Alonso com a regidor, i el Josep Francesc Marí Cardona en la coordinació.

 


Aquet article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera