Noves activitats de l'Associació de Jubilats i Pensionistes d'Esparreguera

Carnaval i Xocolatada

festes de la Gent Gran d’Esparreguera.

 

Febrer és tradicionalment un més de agenda ben escanyada per aquelles persones que acostumen de viure intensament les activitats culturals esparreguerines. Tot sortint de les festes tradicionals que organitzen l’Agrupació de Sant Antoni Abat d’Esparreguera amb els seus “Tres Tombs” durant el mes de Febrer tenim la Diada de Sant Valentí o dels Enamorats, el Carnaval, les Festes de Santa Eulàlia d’Esparreguera o Festa Major d’Hivern; i per acabar d’arrodonir, la Fira Modernista…. I ens deixem al calaix les activitats que fan cadascuna de les entitats i associacions locals.

Avui, tanmateix, esmentarem dues activitats organitzades per l’Associació de Jubilats i Pensionistes d’Espareguera, que porta la Teresa ROCA i la seva Junta Directiva. Perquè fan cosetes sempre, però potser, no sempre s’assabenten la totalitat del públic esparreguerí.

El passat diumenge 11 de febrer de 2018 ja coincidint amb les Festes de Santa Eulàlia varen tenir la celebració del seu Carnaval al emblemàtic Cafè de l’Ateneu d’Esparreguera.

Amb música, ball i també el seu Concurs de Disfresses amb tres premis que serien lliurats per la Maria VALLEJO, Regidora de Gent Gran de l’Ajuntament d’Esparreguera, la Teresa ROCA, com a Presidenta de l’Associació de Jubilats i Pensionistes d’Esparreguera, i l’Eduard RIVAS i MATEO, Alcalde d’Esparreguera.

La segona activitat va ser la celebració de la “Xocolatada de Santa Eulàlia” el dilluns 12 de febrer de 2018. Una activitat que tenia que tenir lloc al carrer dels Arbres però finalment es faria dins del Centre Dual, per la pluja que va caure.

Malgrat el clima atmosfèric advers i el poquíssim trànsit per els carrers d’Esparreguera, l’activitat va esdevenir tot un èxits de participació. Els acompanyarien l’Alcalde Eduard RIVAS, la Regidora de Gent Gran Maria VALLEJO, i la Regidora de Memòria Històrica Mariona MASFERRER amb les seves parelles.

Tothom s’ho va passar molt bé. En acabar la xocolatada un grup de participants visitaren l’exposició “Ramon CUELLO Escultor” que era oberta a la Sala Municipal d’Exposicions dels carrer dels Arbres 38. On compartirien amb el seu autor i les anècdotes i curiositats,de la seva vida com artista, i les particularitats d’aquesta important obra de pintures i escultures exposada, que generosament fa donació a l’Ajuntament d’Esparreguera. Un important llegat cultural que ens deixa per les noves generacions d’Esparreguera.

Aquet article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera

Actuació de la Colla Bastonera del Montserratí

 Passada Bastonera de Santa Eulàlia

 

Malgrat el temps inestable que estem vivint aquests dies i que han fet suspendre i traslladar de dates la Fira Modernista 2018 d’Esparreguera, aquest dissabte 17 de febrer de 2018 varem tenir a la nostra Vila la celebració de la “Passada Bastonera de Santa Eulàlia”.

Aquesta activitat que és organitzada per la Colla Bastonera del Montserratí va tenir el seu punt de concentració a la plaça de Sant Magí d’Esparreguera. Aquí, després de l’assaig general, la fotografia de germanor, i el petit refrigeri, tindria lloc la seva primera actuació. Amb dues ballades per cada parada.

La primera tindria lloc a la part alta de la plaça tocant la Casa de Santa Cecília i el carrer Bruc. Les tres següents actuacions tindrien lloc al carrer Montserrat.

La segona parada i parell de balls tindrien lloc a la alçada de la Ferreteria Masip. La tercera parada davant la placeta de la guarderia que era abans el lloc de l’ambulatori, i la quarta parada al mateix carrer a l’alçada de Cal Duran.

Ja un xic fosc arribarien a la plaça de Santa Eulàlia dita popularment plaça de l’Església on ens oferirien dos balls més. A partir d’aquí el itinerari és canvia vers el carrer Gran actuant davant l’entitat bancària de “La Caixa”. I aquí començarien a caure les primeres gotes de pluja...

La Colla Bastonera del Montserratí participa activament de les activitats culturals i lúdiques d’Esparreguera. De la Vila i altres indrets com l’Aplec de Santa Maria del Puig d’Esparreguera.

Actualment també es troben fent un treball de recerca històrica sobre la tradició bastonera a Esparreguera. Si algun dels nostres lector te fotografies o material si us plau contacteu amb Ells.

Aquet article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera

8è Certamen teatral "Premi Enric Gili i Bas"

Wiilliam Shakespeare

Ens visita am "El somni d’una nit d’estiu"

 

“Tàndem grup de teatre” ha presentat a l’escenari del teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera aquest diumenge 11 de febrer de 2018, dins de la seva participació al 8è Certamen teatral “Premi Enric Gili i Bas” la obra “El somni d’una nit d’estiu” del dramaturg angles William Shakespeare.

“El somni d’una nit d’estiu” és una comèdia romàntica d’estil barroc escrita per els voltants de l’any 1595. El seu argument tracta sobre l’Amor i el Matrimoni dins d’un ambient màgic on coses externes poden influir directament sobre la realitat de la parella.

La obra es viu dins d’un bosc on fugen els enamorats. Un bosc màgic on conviuen –no sempre harmoniosament, i quelcom vegades amb rivalitats- les Fades i la seva Reina, i els Follets i el seu Rei.

I amb aquesta enamorats que fugen, els elixirs d’amor conjurats amb poders màgics, les fades, els follets, i les equivocacions i malentesos, especialment del follet Puck, l’embolic el tenim ben servit...

Tanmateix, en aquesta aventura de màgies i boscos habitats per fades, follets, i ara de joves Enamorats, finalment tot torna a la seva normalitat i l’Amor acaba també triomfant. I és que l’Amor també quelcom té de màgic ... oí que sí?

La direcció de la obra “El somni d’una nit d’estiu” ha estat en mans del Vicenç Gurrea. Qui ha comptat amb un nodrit grup de actors i actrius que han encarnat els diferents personatges de la obra. Esmentarem la Gemma Abasolo, el Ferran Moliner, la Rosa Notó, l’Oriol Alonso, la Berta Humet, el Gerard Rodíguez, el Bernat Miró, la Roser Moliner, l’Ester Brullet, el Joan Natzari, l’Anna Hernandez, la Gloria Mozas, l’Alba Munuera, la Laia Sabata, la Maria Sala, el Josep Brullet, la Rita Moliner i el Joaquim Martí.

El “Tàndem grup de teatre” ha comptant també amb la Neus Cuixart com a Regidora i l’Oriol Alonso com Ajudant de Direcció. Darrera d’Ells el recolzament d’un important equip de treball i especialistes de caire tècnic.

L’Oriol Alonso també s’encarregaria del Disseny Gràfic; l’Àngels Llenas, la Maria Serra i la Sara Navarro portaries l’àrea de caracterització. El disseny del vestuari seria de la Maribel Serra i la seva confecció a mans de l’Encarnació Gurrea, la Rosa Parés, la Maria Carmen San Agustín, i la Maribel Serra.

A escena Xesco Ruiz faria el So i el Jordi Baleytó i el Jordi Riera tindrien a les seves mans la il·luminació de “El somni d’una nit d’estiu”.

Aquet article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera

Els Rústegues de Carlos Goldoni

Conservadors i puritans

en èpoques de canvis

 

La comèdia “Els Rústegues” de Carlos Goldoni ha estat la aposta teatral amb la que del grup Pierrot Teatre de Centelles ha participat aquest diumenge 04 de febrer de 2018 en el 8è Certamen “Enric Gili i Bas” Concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera.

Després de la duresa del drama “Dret a escollir” que varem poder gaudir la setmana passada, ara tocava un canvi dràstic, una baixada de teló, vitamines, és a dir ... una comèdia.

“Els Rústegues” es una peça escrita al segle XVIII. Estrenada al Teatre San Luca de Venecia l’any 1760 es publicaria el seu llibret l’any 1762.

“Els Rústegues” son quatre mercaders venecians de nom Pepito, Salvador, Tomeu i Arturo, que viuen en un món que ja ha passat als temps que viuen, i lluiten desesperadament per donar continuïtat als vells –molt vells- valors tradicionals.

Però els temps han canviat. Les dones respiren aires nous i les prohibicions de sortir de casa, al balcó, o anar de festes, que llurs marits consideren pràctiques de bones costums, no encaixen per a res amb la modernitat del moment. Es doncs, aquesta comèdia, la col·lisió de dues concepcions. D’un a època que ja esta morint enfront un despertar a la modernitat.

Ah! Entremig la vella i ancestral pràctica de fer acord matrimonials per als fills que ni es coneixen entre Ells. En aquesta comèdia amb els personatges de la Llucieta i el Quimet...

“Els Rústegues”  que varem veure al Patronat Parroquial d’Esparreguera ha estat presentada bai la Direcció del Joan Pagès.

Tanmateix el quadre d’actrius i actors de la Companyia Pierrot Teatre de Centelles en la seva actuació entre nosaltres aniria a càrrec de la Elisenda Viñolas, l’Àngels Sregall, el Toni Presseguer, l’Albert Prat, la Jusi Ruíz, el Nil Sobrevias, l’Albert Sobrevias, l’Ester Roca, el Joan Miquel Viñolas i el Josep Sobrevias.

A l’apartat tècnic l’escenografia aniria a càrrec de la Claudia Serra, la construcció dels decorats al Tallers Viñolas, i la il·luminació a mans del Joan Serra.

Aquet article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera

Dret a escollir, de Brian Clark

Dret a escollir

La colpidora història de voler un final per la nostra vida

 

Dret a escollir, la obra teatral de Brian Clark ha pujat a l’escenari del teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera, aquest diumenge 28 de gener de 2018, dins del 8è Certamen “Enric Gili i Bas” concurs de teatre, en mans del grup teatral NALTRUS de Santa Coloma de Queralt.

Dret a escollir, es, fent servir terminologia de caçadors, és sense cap mena de dubtes caça major. La temàtica, la ambientació, els temps que van succeint dalt l’escenari no deixen al públic indiferent. Un tema que no tots els grups de teatre poden afrontar amb èxit.

El personatge central es el Mateu Artigues, que resta després d’un accident tingut sis mesos abans sepultat en un llit de hospital. El diagnòstic no pot ser més terrible: restarà el seu cos de coll avall permanentment mort. Tanmateix el seu cap, la seva ment, les seves capacitats mentals resten intactes, restaran lúcides en tot moment. 

I en aquest ambient i tarannà de funcionament ordinari de qualsevol hospital, on trobarem sempre malalts greus i menys greus, en aquesta realitat que totes les famílies em viscut en algun moment de la nostra vida, es quan apareixeran les grans preguntes: Què significa viure?, Què defineix una persona com a ésser humà?; En què consisteix la dignitat?, Tenim Dreta a ficar punt final al nostre sofriment?. En definitiva, tenim sempre el Dret a escollir?

El segon aspecte es la col·lisió entre aquells que defensen aferrissadament el Dret a Viure -sigui la que sigui la qualitat de vida de que podem gaudir la resta dels nostres dies- vers aquells que davant de una vida de baixa qualitat plantejaran el Dret a l’acabament. Del punt final. Una col·lisió de interessos que sovint també és el reflexa de la realitat social que viu la nostra societat. Una sacsejada de consciències en el més profund del nostre cor i que ens planteja una inquietant pregunta: Que faríem nosaltres en un cas semblant...

Dret a escollir, teatre de alt voltatge no apte per a cors febles el que s’ha portat a l’escenari del Patronat Parroquial d’Esparreguera, amb la dignitat que el tema requeria. Donant una visió de conjunt. Oferint una psicologia molt definida en tots els seus personatges -i val a dir que seran molts- i amb un personatge central que, limitat a l’escena per els motius del seu paper, sap transmetre a l’espectador tot un ventall de sentiments, només amb els moviments del seu cap i la modulació de la seva veu.

La obra, baix la Direcció de la Rosa Almena i Miró, a comptat en la representació feta a Esparreguera amb un bon nombre d’actrius i actors.

A l’escenari hi participarien el Guillem Carreras, la Mercè Piqué, el Jordi Borràs, la Meeritxll Arnesto, l’Anna Botey, el Carles Roca, el Magí Balcells, el Josep Maria Farré, la Laia Mestres, el Julià Segura, la Judit Ester, la Silvia Carulla, el Bià Trull, la Thais Buntinduy, la Maria Contreras, l’Eva Miguel i la Duna Canals.

Contant aquest grup de teatre NALTRUS de Santa Coloma de Queralt com Ajudants de Direcció amb la Mercè Ballabriga, la Duna Canals, i l’Anna Monclus.

Val a dir també que la Il·luminació i el So anaren a càrrec del Jordi Custodi, la Marta Dalmau i el Joan Ramon Tomàs.

Aquet article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera

ISOP Adaptació de La Guineu i el Raïm

ISOP

L’enginy de l’esclau que vol ser lliure

 

Aquest diumenge 21 de gener de 2018 va tenir lloc la representació de la obra teatral que porta per a nom ISOP al teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera, dins del  8è Certamen “Premi Enric Gili i Bas” Concurs de Teatre. Una adaptació de la peça “la Guineu i el Raïm” de Guilherme Figueiredo, representada per la reconeguda companyia de la ciutat de Lleida anomenada Teatre del Talión.

La obra ens presentaria un personatge singular de nom Isop. Personatge de gran humanitat que entre les seves moltes virtuts es troba la de narrar faules protagonitzades per animals, amb un missatge que pretén sempre ajudar-nos a créixer dintre dels valors morals i humans. Isop ha nascut esclau doblement. Mancat de llibertat per la Llei dels homes i esclau d’una gepa física i una especial lletjor. Tanmateix, el seu personatge tot esser marcat per la desgràcia, irradia saviesa, tendresa, la visó positiva de la vida que l’envolta.

Com a esclau, es troba al servei d’un amo anomenat Xantos. Polític de moda. I de la seva muller de nom Cleia.

L’Isop, l’esclau al servei d’altres és un personatge just i lleial amb els seus amos i propietaris. Tanmateix desitja la seva llibertat. Una llibertat que vol aconseguir d’una manera noble i neta. Mai a qualsevol preu ni de qualsevol manera. I com esclau, geperut i lleig, només compta amb el seu enginy per aconseguir-lo...

Aquesta es la trama argumental de la obra. Molt aplaudida per els assistents al teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera.

La obra teatral ISOP ha estat dirigida per el Jorge Mostacero, amb un repartiment d’actors i actrius format per el Jorge Culleré, la Mayte Gil, la Cristina Cortés, Franses de Dios, i el Xavier Cuspinera.

El grup de Teatre del Talión de Lleida, que compta amb una llarga llista de premis darrera seu, va comptar també amb el suport del Miquel Àngel Alonso com a regidor, i el Josep Francesc Marí Cardona en la coordinació.

 

Aquet article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera

Concentració pacífica a Esparreguera

La Plaça Groga d’Esparreguera

Veïns s’aixequen amb una plaça vestida de color groc

 

        Esparreguera s’ha aixecat aquest divendres 12 de gener de 2018 amb el mobiliari urbà de la plaça de l’Ajuntament vestit de color groc.

El dia abans, el dijous 11 a les 8 del vespre la plaça de l’Ajuntament va acollir una nova concentració pacifica per tal de demanar una vegada més la Llibertat dels Presos Politics catalans. Els empresonats sense cap sentència per suposats delictes de intencionalitat política.

La presó preventiva també anomenada presó provisional pot arribar als quatre anys de presó sense fer cap judici ni cap sentència. Val a dir que es una mesura contraria al principi de presunció de innocència, donat que l’acusat abans de que es demostri la culpabilitat d’un suposat delicte ja es complint la pena, i que en determinats països del món en fan abús d’aquesta mesura provisional i la seva durada.

A Esparreguera, sovintegen les concentracions pacífiques per fer visible la petició de Llibertat dels presos polítics. Els Presidents d’entitats culturals en el moment de la seva detenció, de la ANC, en Jordi Sànchez, y de Òmnium Cultural, en Jordi Cuixart; i el  Vicepresident del Govern, l’Oriol Junqueras, i el Conseller en Joaquim Forn, polítics legítims i electes de la Generalitat de Catalunya.

La tònica d’aquestes concentracions on es fa visible la petició de Llibertat hi trobem com a practica habitual la lectura d’un o varis escrits. Acompanyats en alguna vegada de música o lectura d’algun poema. La Concentració d’aquest dijous a la plaça de l’Ajuntament convocada per la CDR Esparreguera varen tenir la lectura de dos escrits. Tanmateix en acabar la concentració algunes persones embolcallaren el mobiliari urbà de la plaça de color groc.

Val a dir que al matí del divendres els operaris de la Brigada Municipal de l’Ajuntament d’Esparreguera varen retornar el mobiliari al seu aspecte original.

Aquet article també es va publicar a la plataforma aEsparreguera

Araceli Conde. La poetessa d'Esparreguera publica un nou llibre

 

La coneguda poetessa resident a Esparreguera Araceli Conde Romero ha publicat recentment un nou llibre que s’ha presentat al públic baix el suggerent nom de “Cartas al amanecer”.

Aquest nou llibre que va sortir d’impremta el passat 11 d’agost del 2017 i que s’ha donat a conèixer per mitjà de la madrilenya Ediciones Torremozas, i apareix baix la sèrie editorial anomenada “El Almendro de Nata” es la seva darrera publicació d’aquesta poetessa resident a La Plana. 

“Cartas al amanecer” s’afegirà a una nodrida biografia de publicacions formada per obres com Así es Araceli Conde Romero (2013), Gaudí, un puzle maravilloso (2013), Paisajes en mi camino (2006), Nuestro pueblo, nuestras raíces (2001), Recuerdos de mi Alcaudete (2000), la sèrie de quatre volums Cuando la vida nos va dictando (2000), Sol de lluvia (1998), Destellos en las sombras (1997) o Flores entre rocas (1996).

Val a dir de l’Araceli Conde, a més de poetessa a fet incursions literàries en el mon del relat i la novel·la curta. Com nombroses col·laboracions en cercles literaris de revistes i altres publicacions. Les seves poesies les trobarem disperses en un variat ventalls de publicacions de fora d’Esparreguera. Com a “El Día” de Tenerife, “Aguamarina”, “Amics friends”, “Saudar” de Jaén, “Cuentolandia”, “Azahar”, “Omnia”, “Arena y Cal”, "Miscelánea literaria” i altres revistes i publicacions on ha participat i col·laborat. Que anirien des de la revista del Club CCC al butlletí de la parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera.

Persona emprenedora i treballadora sempre és a punt de començar nous projectes i treballs. Així la trobarem participant en tertúlies literàries i col·laborant en programes de ràdio on compartiria experiències personal si els seus poemes.

L’Araceli Conde també a participat d’alguns llibres o treballs de caire col·lectiu. Sense voler ser exhaustiu recordaré aquí la seva participació en els treballs “Cuentos que te cuento”, “Mujeres sobre el papel”, “Otoño de colores”, “Caramelos de todos los sabores”, “España nuestra”, “La granjita de Noé”, “Pensamientos pensados para hacer pensar”, “Aromas que perduran en el tiempo”, “Vuelta a la creación”, “Mujeres sobre el papel”, “La flor del cactus”, “Popurrí de flores”, “Mujeres... Once relatos... y 2 más”, “Con amor y por amor”, “Reminiscencias”, “Un puzzle nupcial”, “Nuestro pueblo, nuestras raíces” o “Homenajes desde el corazón”.

També ha participat en antologies poètiques com “Sembrando ilusiones I y II”, “Inquietudes del Alma” y “Semillas de Luz”. 

Ha rebut alguns premis literaris, com l’accèssit l’any 1999 i el primer premi de poesia l’any 2000, del concurs Fina Palma. Com altres premis i mencions honorifiques.

L’esparreguerina de cor Araceli Conde tanmateix es oriünda de la localitat d’Alcaudete. Una bufona població de la comarca Sierra Sur a l’extrem occidental de la província de Jaen. Famosa per el seu Castell-Palau d’Alcaudete, l’església de Santa Maria la Major, el convent de Santa Clara, o les esglésies de l’Encarnació, i de Sant Pere.

“Cartas al amanecer” ens ofereix una selecció de la correspondència rebuda per l’escriptora i poetessa local al llarg dels anys de realització dels seus treballs literaris. Una selecció cartes tríades rebudes i escrites sovint des del cor, comentant diversos aspectes. Una col·lecció on trobarem facetes desconegudes de la autora. I no nomes de la seva senzillesa i profunditat, sinó també dades biogràfiques poc conegudes, com son la seva pertinença a la Agrupació Literària d’Autors Nous “A.L.A.N.” on seria la Vicepresidenta i Vocal. Una dada biogràfica gairebé desconeguda, com també la seva pertinença al grup de poetes Fina Palma d’ Horta. 

“Cartas al amanecer” d’Araceli Conde. Una nova novetat lideraria dins l’actualitat cultural d’Esparreguera, i també, un nou treball per la bibliògrafa d’obres publicades per els escriptors d’Esparreguera…

Aquet article tamé el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera

Bibliografia Local

Ignasi Montoriol 

i els seus Capítols Matrimonials 

de la Notaria d’Esparreguera 1740-1759 

Portada del llibre del Lluis Artigas Jorba “Ignasi Montoriol i els seus
Capítols Matrimonials de la Notaria d’Esparreguera (1740-1759)”.

Síntesis: 

Capitulacions matrimonials d’Esparreguera davant el notari Ignasi Montoriol. 

Dades tècniques: 

Autor:    Lluis Artigas Jorba 

Idioma:  Català 

Pàgines: 133 

Lloc:      Esparreguera 2017 

Contingut de la obra: 

Els Capitols Matrimonials de la Notaria d’Esparreguera (1740-1759 

1.- Introducció

2.- L’Esparreguera d’aquells anys 

3.- De la postguerra als anys de la revifalla: apunts de la Catalunya i Esparreguera del segle XVIII 

4.- L’Espanya d’aquells anys 

Metodologia 

Fons treballat 

Capítols Matrimonials (1740-1759)

Índex de poblacions

Índex Onomàstic

Taula

 

Bibliografia Local

La Notaria d’Ignasi Montoriol 

i els seus testaments d’Esparreguera 

(1739-1755) 

(1756-1757) 

Portada del llibre del Lluis Artigas Jorba “La Notaria d’Ignasi Montoriol
 i els seus testaments d’Esparreguera (1739-1755) (1756-1757)”.

Síntesis: 

Testaments fets per el notari d’Esparreguera Ignasi Montoriol. 

Dades tècniques: 

Autor: Lluis Artigas Jorba 

Idioma: Català 

Pàgines: 127 

Lloc: Esparreguera 2016 

Contingut de la obra: 

La Notaria de l’Ignasi Montorio i els seus testaments 1739-1757 

Presentació 

Metodología 

Font d’aquest treball 

Testaments 1739-1757 

Annexes 

Índex de poblacions esmentades en aquest treball 

Localitats on tindrien lloc els testaments 

Eclesiàtics 

Monjos Professos en el monestir de Montserrat 1739-1757

Índex onomàstic. Testaments de l’Ignasi Montoriol (1739-1757) 

Taula 

La música del Mestre Josep Borràs omple de públic Can Pasqual

 

Aquest diumenge 22 de maig de 2016 ha tingut lloc la celebració d’un nou concert a la sala d’actes de Can Pasqual d’Esparreguera, on s’ha presentat “Dos Becaris interpreten música de Josep Borràs”. Un concert en el que participarien el Mestre esparreguerí en Josep Borràs al piano, i l’Enric Fernández i Calsina al violí, i l’Anna Niebla a veu de soprano.

            El Concert, que ha estat organitzat per l’Associació Beques Lola Lizaràn, destina el taquillatge a les beques que anualment atorguen a joves esparreguerins que volen fer estudis superiors de música o arts escèniques.

En aquesta ocasió, el concert ha fet homenatge al compositor esparreguerí i la seva obra, presentant un ventall de peces escrites al llarg de la seva vida. Així, durant la primera part, amb el Mestre Josep Borràs al piano i l’Enric Fernández al violí, recordaríem peces com “Preguntes” (1976),  “Nostàlgia” (1979), “Sant Jordi i Sant Valentí” (1981), “Joiós Nadal” (1981), “La Cuca de llum” (1981),  “Plany” (2006) i “Placidessa” (2006).

          La segona part del Concert amb el Mestre Josep Borràs al piano i l'Anna Niebla com a soprano, ens presentaria també un ventall de vuit obres musicals del Mestre Borràs. Unes obres creades a les dècades dels anys 1960, 1970 i 1980. Amb lletra de Pere Jorba. Jordi Sarsanedes, Lluís Serrahima, Joan Povill; el mateix Mestre Josep Borràs, i l’Enric Martínez.

     Fent una cronologia de les obres recordades esmentarem “Amor vora el mar” (1962), “Quan Israel” (1966), “Joia, Gaubança” (1975), “Estrella ben esperada” (1981), “Evocació” (1981), “L’orgue petrificat” (1982), i altres dues peces de la popular sarsuela “El Juí” (1985): “Les cosidores” i “Galant Esparreguera”.

            Tot plegat, un dels Concerts que millor s’ho ha passat el públic assistent. I que, sens dubtes, ha portat bon records a molta de la gent que ha gaudit d’aquests velada musical. Perquè, el Mestre en Josep Borràs, i la seva música, han acompanyat a varies generacions d’esparreguerins. Tots em anat creixent amb Ella i li devem una espurna d’allò que som avui dia...

Aquet article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera