dissabte, 3 de febrer del 2018

Dret a escollir, de Brian Clark

Dret a escollir

La colpidora història de voler un final per la nostra vida

 



Dret a escollir, la obra teatral de Brian Clark ha pujat a l’escenari del teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera, aquest diumenge 28 de gener de 2018, dins del 8è Certamen “Enric Gili i Bas” concurs de teatre, en mans del grup teatral NALTRUS de Santa Coloma de Queralt.

Dret a escollir, es, fent servir terminologia de caçadors, és sense cap mena de dubtes caça major. La temàtica, la ambientació, els temps que van succeint dalt l’escenari no deixen al públic indiferent. Un tema que no tots els grups de teatre poden afrontar amb èxit.

El personatge central es el Mateu Artigues, que resta després d’un accident tingut sis mesos abans sepultat en un llit de hospital. El diagnòstic no pot ser més terrible: restarà el seu cos de coll avall permanentment mort. Tanmateix el seu cap, la seva ment, les seves capacitats mentals resten intactes, restaran lúcides en tot moment. 

I en aquest ambient i tarannà de funcionament ordinari de qualsevol hospital, on trobarem sempre malalts greus i menys greus, en aquesta realitat que totes les famílies em viscut en algun moment de la nostra vida, es quan apareixeran les grans preguntes: Què significa viure?, Què defineix una persona com a ésser humà?; En què consisteix la dignitat?, Tenim Dreta a ficar punt final al nostre sofriment?. En definitiva, tenim sempre el Dret a escollir?

El segon aspecte es la col·lisió entre aquells que defensen aferrissadament el Dret a Viure -sigui la que sigui la qualitat de vida de que podem gaudir la resta dels nostres dies- vers aquells que davant de una vida de baixa qualitat plantejaran el Dret a l’acabament. Del punt final. Una col·lisió de interessos que sovint també és el reflexa de la realitat social que viu la nostra societat. Una sacsejada de consciències en el més profund del nostre cor i que ens planteja una inquietant pregunta: Que faríem nosaltres en un cas semblant...

Dret a escollir, teatre de alt voltatge no apte per a cors febles el que s’ha portat a l’escenari del Patronat Parroquial d’Esparreguera, amb la dignitat que el tema requeria. Donant una visió de conjunt. Oferint una psicologia molt definida en tots els seus personatges -i val a dir que seran molts- i amb un personatge central que, limitat a l’escena per els motius del seu paper, sap transmetre a l’espectador tot un ventall de sentiments, només amb els moviments del seu cap i la modulació de la seva veu.

La obra, baix la Direcció de la Rosa Almena i Miró, a comptat en la representació feta a Esparreguera amb un bon nombre d’actrius i actors.

A l’escenari hi participarien el Guillem Carreras, la Mercè Piqué, el Jordi Borràs, la Meeritxll Arnesto, l’Anna Botey, el Carles Roca, el Magí Balcells, el Josep Maria Farré, la Laia Mestres, el Julià Segura, la Judit Ester, la Silvia Carulla, el Bià Trull, la Thais Buntinduy, la Maria Contreras, l’Eva Miguel i la Duna Canals.

Contant aquest grup de teatre NALTRUS de Santa Coloma de Queralt com Ajudants de Direcció amb la Mercè Ballabriga, la Duna Canals, i l’Anna Monclus.

Val a dir també que la Il·luminació i el So anaren a càrrec del Jordi Custodi, la Marta Dalmau i el Joan Ramon Tomàs.


Aquet article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera



dimarts, 30 de gener del 2018

ISOP Adaptació de La Guineu i el Raïm

ISOP

L’enginy de l’esclau que vol ser lliure



 

Aquest diumenge 21 de gener de 2018 va tenir lloc la representació de la obra teatral que porta per a nom ISOP al teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera, dins del  8è Certamen “Premi Enric Gili i Bas” Concurs de Teatre. Una adaptació de la peça “la Guineu i el Raïm” de Guilherme Figueiredo, representada per la reconeguda companyia de la ciutat de Lleida anomenada Teatre del Talión.

La obra ens presentaria un personatge singular de nom Isop. Personatge de gran humanitat que entre les seves moltes virtuts es troba la de narrar faules protagonitzades per animals, amb un missatge que pretén sempre ajudar-nos a créixer dintre dels valors morals i humans. Isop ha nascut esclau doblement. Mancat de llibertat per la Llei dels homes i esclau d’una gepa física i una especial lletjor. Tanmateix, el seu personatge tot esser marcat per la desgràcia, irradia saviesa, tendresa, la visó positiva de la vida que l’envolta.

Com a esclau, es troba al servei d’un amo anomenat Xantos. Polític de moda. I de la seva muller de nom Cleia.

L’Isop, l’esclau al servei d’altres és un personatge just i lleial amb els seus amos i propietaris. Tanmateix desitja la seva llibertat. Una llibertat que vol aconseguir d’una manera noble i neta. Mai a qualsevol preu ni de qualsevol manera. I com esclau, geperut i lleig, només compta amb el seu enginy per aconseguir-lo...

Aquesta es la trama argumental de la obra. Molt aplaudida per els assistents al teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera.

La obra teatral ISOP ha estat dirigida per el Jorge Mostacero, amb un repartiment d’actors i actrius format per el Jorge Culleré, la Mayte Gil, la Cristina Cortés, Franses de Dios, i el Xavier Cuspinera.

El grup de Teatre del Talión de Lleida, que compta amb una llarga llista de premis darrera seu, va comptar també amb el suport del Miquel Àngel Alonso com a regidor, i el Josep Francesc Marí Cardona en la coordinació.

 


Aquet article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera



diumenge, 14 de gener del 2018

Concentració pacífica a Esparreguera

La Plaça Groga d’Esparreguera

Veïns s’aixequen amb una plaça vestida de color groc

 

        Esparreguera s’ha aixecat aquest divendres 12 de gener de 2018 amb el mobiliari urbà de la plaça de l’Ajuntament vestit de color groc.

El dia abans, el dijous 11 a les 8 del vespre la plaça de l’Ajuntament va acollir una nova concentració pacifica per tal de demanar una vegada més la Llibertat dels Presos Politics catalans. Els empresonats sense cap sentència per suposats delictes de intencionalitat política.

La presó preventiva també anomenada presó provisional pot arribar als quatre anys de presó sense fer cap judici ni cap sentència. Val a dir que es una mesura contraria al principi de presunció de innocència, donat que l’acusat abans de que es demostri la culpabilitat d’un suposat delicte ja es complint la pena, i que en determinats països del món en fan abús d’aquesta mesura provisional i la seva durada.

A Esparreguera, sovintegen les concentracions pacífiques per fer visible la petició de Llibertat dels presos polítics. Els Presidents d’entitats culturals en el moment de la seva detenció, de la ANC, en Jordi Sànchez, y de Òmnium Cultural, en Jordi Cuixart; i el  Vicepresident del Govern, l’Oriol Junqueras, el Conseller en Joaquim Forn, polítics legítims i electes de la Generalitat de Catalunya.

La tònica d’aquestes concentracions on es fa visible la petició de Llibertat hi trobem com a practica habitual la lectura d’un o varis escrits. Acompanyats en alguna vegada de música o lectura d’algun poema. La Concentració d’aquest dijous a la plaça de l’Ajuntament convocada per la CDR Esparreguera varen tenir la lectura de dos escrits. Tanmateix en acabar la concentració algunes persones embolcallaren el mobiliari urbà de la plaça de color groc.

Val a dir que al matí del divendres els operaris de la Brigada Municipal de l’Ajuntament d’Esparreguera varen retornar el mobiliari al seu aspecte original.


Aquet article també es va publicar a la plataforma aEsparreguera



Araceli Conde. La poetessa d'Esparreguera publica un nou llibre

 


La coneguda poetessa resident a Esparreguera Araceli Conde Romero ha publicat recentment un nou llibre que s’ha presentat al públic baix el suggerent nom de “Cartas al amanecer”.


Aquest nou llibre que va sortir d’impremta el passat 11 d’agost del 2017 i que s’ha donat a conèixer per mitjà de la madrilenya Ediciones Torremozas, i apareix baix la sèrie editorial anomenada “El Almendro de Nata” es la seva darrera publicació d’aquesta poetessa resident a La Plana. 


Cartas al amanecer” s’afegirà a una nodrida biografia de publicacions formada per obres com Así es Araceli Conde Romero (2013), Gaudí, un puzle maravilloso (2013), Paisajes en mi camino (2006), Nuestro pueblo, nuestras raíces (2001), Recuerdos de mi Alcaudete (2000), la sèrie de quatre volums Cuando la vida nos va dictando (2000), Sol de lluvia (1998), Destellos en las sombras (1997) o Flores entre rocas (1996).


Val a dir de l’Araceli Conde, a més de poetessa a fet incursions literàries en el mon del relat i la novel·la curta. Com nombroses col·laboracions en cercles literaris de revistes i altres publicacions. Les seves poesies les trobarem disperses en un variat ventalls de publicacions de fora d’Esparreguera. Com a “El Día” de Tenerife, “Aguamarina”, “Amics friends”, “Saudar” de Jaén, “Cuentolandia”, “Azahar”, “Omnia”, “Arena y Cal”, "Miscelánea literaria” i altres revistes i publicacions on ha participat i col·laborat. Que anirien des de la revista del Club CCC al butlletí de la parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera.


Persona emprenedora i treballadora sempre és a punt de començar nous projectes i treballs. Així la trobarem participant en tertúlies literàries i col·laborant en programes de ràdio on compartiria experiències personal si els seus poemes.


L’Araceli Conde també a participat d’alguns llibres o treballs de caire col·lectiu. Sense voler ser exhaustiu recordaré aquí la seva participació en els treballs “Cuentos que te cuento”, “Mujeres sobre el papel”, “Otoño de colores”, “Caramelos de todos los sabores”, “España nuestra”, “La granjita de Noé”, “Pensamientos pensados para hacer pensar”, “Aromas que perduran en el tiempo”, “Vuelta a la creación”, “Mujeres sobre el papel”, “La flor del cactus”, “Popurrí de flores”, “Mujeres... Once relatos... y 2 más”, “Con amor y por amor”, “Reminiscencias”, “Un puzzle nupcial”, “Nuestro pueblo, nuestras raíces” “Homenajes desde el corazón”.


També ha participat en antologies poètiques com “Sembrando ilusiones I y II”, “Inquietudes del Alma” y “Semillas de Luz”. 


Ha rebut alguns premis literaris, com l’accèssit l’any 1999 i el primer premi de poesia l’any 2000, del concurs Fina Palma. Com altres premis i mencions honorifiques.


L’esparreguerina de cor Araceli Conde tanmateix es oriünda de la localitat d’Alcaudete. Una bufona població de la comarca Sierra Sur a l’extrem occidental de la província de Jaen. Famosa per el seu Castell-Palau d’Alcaudete, l’església de Santa Maria la Major, el convent de Santa Clara, o les esglésies de l’Encarnació, i de Sant Pere.


Cartas al amanecer” ens ofereix una selecció de la correspondència rebuda per l’escriptora i poetessa local al llarg dels anys de realització dels seus treballs literaris. Una selecció cartes tríades rebudes i escrites sovint des del cor, comentant diversos aspectes. Una col·lecció on trobarem facetes desconegudes de la autora. I no nomes de la seva senzillesa i profunditat, sinó també dades biogràfiques poc conegudes, com son la seva pertinença a la Agrupació Literària d’Autors Nous “A.L.A.N.” on seria la Vicepresidenta i Vocal. Una dada biogràfica gairebé desconeguda, com també la seva pertinença al grup de poetes Fina Palma d’ Horta. 


Cartas al amanecer” d’Araceli Conde. Una nova novetat lideraria dins l’actualitat cultural d’Esparreguera, i també, un nou treball per la bibliògrafa d’obres publicades per els escriptors d’Esparreguera…




Aquet article tamé el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera



divendres, 29 de desembre del 2017

Bibliografia Local

Ignasi Montoriol 
i els seus Capítols Matrimonials 
de la Notaria d’Esparreguera 1740-1759 





Portada del llibre del 
Lluis Artigas Jorba “Ignasi Montoriol i els seus
Capítols Matrimonials de la Notaria d’Esparreguera (1740-1759)”
.




Síntesis: 

Capitulacions matrimonials d’Esparreguera davant el notari Ignasi Montoriol. 


Dades tècniques: 

Autor:    Lluis Artigas Jorba 
Idioma:  Català 
Pàgines: 133 
Lloc:      Esparreguera 2017 


Contingut de la obra: 

Els Capitols Matrimonials de la Notaria d’Esparreguera (1740-1759 
1.- Introducció
2.- L’Esparreguera d’aquells anys 
3.- De la postguerra als anys de la revifalla: apunts de la Catalunya i Esparreguera del segle XVIII 
4.- L’Espanya d’aquells anys 
Metodologia 
Fons treballat 
Capítols Matrimonials (1740-1759)
Índex de poblacions
Índex Onomàstic
Taula

 


divendres, 30 de desembre del 2016

Bibliografia Local

La Notaria d’Ignasi Montoriol 
i els seus testaments d’Esparreguera 
(1739-1755) 
(1756-1757) 







Portada del llibre del 
Lluis Artigas Jorba “La Notaria d’Ignasi Montoriol
 i els seus testaments d’Esparreguera (1739-1755) (1756-1757)
”.



Síntesis: 

Testaments fets per el notari d’Esparreguera Ignasi Montoriol. 


Dades tècniques: 

Autor: Lluis Artigas Jorba 
Idioma: Català 
Pàgines: 127 
Lloc: Esparreguera 2016 


Contingut de la obra: 

La Notaria de l’Ignasi Montorio i els seus testaments 1739-1757 
Presentació 
Metodología 
Font d’aquest treball 
Testaments 1739-1757 
Annexes 
Índex de poblacions esmentades en aquest treball 
Localitats on tindrien lloc els testaments 
Eclesiàtics 
Monjos Professos en el monestir de Montserrat 1739-1757
Índex onomàstic. Testaments de l’Ignasi Montoriol (1739-1757) 
Taula 




diumenge, 22 de maig del 2016

La música del Mestre Josep Borràs omple de públic Can Pasqual

 



Aquest diumenge 22 de maig de 2016 ha tingut lloc la celebració d’un nou concert a la sala d’actes de Can Pasqual d’Esparreguera, on s’ha presentat “Dos Becaris interpreten música de Josep Borràs”. Un concert en el que participarien el Mestre esparreguerí en Josep Borràs al piano, i l’Enric Fernández i Calsina al violí, i l’Anna Niebla a veu de soprano.

            El Concert, que ha estat organitzat per l’Associació Beques Lola Lizaràn, destina el taquillatge a les beques que anualment atorguen a joves esparreguerins que volen fer estudis superiors de música o arts escèniques.

En aquesta ocasió, el concert ha fet homenatge al compositor esparreguerí i la seva obra, presentant un ventall de peces escrites al llarg de la seva vida. Així, durant la primera part, amb el Mestre Josep Borràs al piano i l’Enric Fernández al violí, recordaríem peces com “Preguntes” (1976),  “Nostàlgia” (1979), “Sant Jordi i Sant Valentí” (1981), “Joiós Nadal” (1981), “La Cuca de llum” (1981),  “Plany” (2006) i “Placidessa” (2006).

          La segona part del Concert amb el Mestre Josep Borràs al piano i l'Anna Niebla com a soprano, ens presentaria també un ventall de vuit obres musicals del Mestre Borràs. Unes obres creades a les dècades dels anys 1960, 1970 i 1980. Amb lletra de Pere Jorba. Jordi Sarsanedes, Lluís Serrahima, Joan Povill; el mateix Mestre Josep Borràs, i l’Enric Martínez.

     Fent una cronologia de les obres recordades esmentarem “Amor vora el mar” (1962), “Quan Israel” (1966), “Joia, Gaubança” (1975), “Estrella ben esperada” (1981), “Evocació” (1981), “L’orgue petrificat” (1982), i altres dues peces de la popular sarsuela “El Juí” (1985): “Les cosidores” i “Galant Esparreguera”.

            Tot plegat, un dels Concerts que millor s’ho ha passat el públic assistent. I que, sens dubtes, ha portat bon records a molta de la gent que ha gaudit d’aquests velada musical. Perquè, el Mestre en Josep Borràs, i la seva música, han acompanyat a varies generacions d’esparreguerins. Tots em anat creixent amb Ella i li devem una espurna d’allò que som avui dia...


Aquet article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera


Peça de Museu: el carruatge Fúnebre d'Esparreguera i la seva restauració objecte d'un llibre

 



        El dissabte 21 de maig de 2016 va tenir lloc la presentació a la plaça de Santa Eulàlia de l’antic Carruatge Fúnebre d’Esparreguera  -ara restaurat-  amb un seguit d’actes, de caràcter lúdic i cultural, amb el que es revivia aquesta peça de museu. Una peça que enriqueix dignament el migrat patrimoni arqueològic, històric, i museístic local de que disposem a l’abast del públic en general.

La diada de presentació ens va oferir varis al·licients al públic assistent. Des d’una exposició fotogràfica on el visitant podia veure “pas a pas” l’esforç que ha suposar la recuperació d’una manera artesanal, d’aquesta singular peça esparreguerina, com també els autors i col·laboradors que han fet possible aquesta resurrecció. També gaudiríem d’activitats com les passejades de ponis a els infants, dins el perímetre de la plaça; i d’una tarda musical.

Tanmateix hi havien planificades més coses. Un punt de informació i venda del llibre editat, una exposició de campanes,... i el plat fort de la diada: La presentació del llibre “La restauració del Carruatge Fúnebre d’Esparreguera” de l’escriptor local en Manel Ruiz i Luis.

A la presentació del llibre sobre aquest antic “Carro de Difunts”, ara restaurat, el seu autor ens recordaria que hi trobarem allí “tot el procés explicat pla novel·la, com si fos un gran diàleg, es divertit fins i tot” de la seva restauració.

L’acompanyarien a la presentació del llibre el Josep Teruel i Gómez. President de l’Associació d’Amics del Campanar d’Esparreguera. Qui a més de tractar el tema del carruatge i el seu llibre, ens oferiria un petit taller sobre els tocs de campana tradicionals, que es feien a Esparreguera, per tal d’anunciar als veïns la mort d’un home, una dona, o un infant. Val a dir també, que com ens recordaria, existien a Esparreguera altres tocs per donar avisos concrets a la població.

Una Diada cultural que ha estat organitzada per l’Associació d’Amics del Campanar d’Esparreguera, l’Agrupació Sant Antoni Abat d’EsparregueraFins al Final! 1714, i l’Ajuntament d’Esparreguera.


Aquet aricle també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera



diumenge, 8 de maig del 2016

El Món de la Fotografía a Esparreguera

 


Del dilluns 02 fins el dimarts 31 de maig de 2016 es oberta i visitable la exposició dedicada a “Els fotògraf” dins de la sèrie d’exposicions de caire mensual que la Biblioteca Municipal L’Ateneu d’Esparreguera dedica als antics oficis d’Esparreguera.

L’exposició que es situada a la planta baixa de la Biblioteca acull un bon nombre de càmeres de diversos models i diverses èpoques històriques,fetes servir aquí Esparreguera. Tanmateix presenta també material imprès que ens recorda a fotògrafs que varen marcar a moltes generacions d’esparreguins, com es el cas del fotògraf Puig del carrer Gran, o el fotògraf Puigfont del carrer de l’Hospital d’Esparreguera.

Hi podreu veure també, programes i material imprès de l’AFE l’Agrupació de Fotografia d’Esparreguera, on podreu recordar els seus prestigiosos concursos que organitzaven o tallers tècnics i exposicions.

La mostra, inclou un important ventall de llibres exposats sobre tema fotogràfics, Tant de vessant Técnica i aspectes que hi incideixen, com biògrafes de fotògrafs de reconegut prestigi.

Val a dir que Esparreguera TV ha contribuït amb quatre peces a aquesta interessant exposició, que recomanem a tothom de visitar.


Aquet article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera


dijous, 5 de maig del 2016

Un taller d'occità aranès dona a conèixer la realitat d'aquest idioma oficial de Catalunya

 


El passat dilluns 02 de maig de 2016 la sala d’actes de la Biblioteca Municipal L’Ateneu d’Esparreguera va acollir amb bona assistència de públic, un taller d’occità aranès de caire gratuït, organitzat dintre dels actes de la Setmana de la Llengua a Esparreguera.

Paraules de benvinguda i presentació en occità aranès, del Marc Piera i Pallàs. Cap del Servei Local de Català d’Esparreguera, i tot seguit el taller amb l’Elisa Salomon, professora d’aranès. Un taller amb molta joventut entre els assistents i sobretot molta bona harmonia.

Una llengua per alguns desconeguda, que tant mateix es va viure amb simpatia i ganes de saber-ne més en aquests primer contacte on es varen fer valer l’experiència i la didàctica de la professora.

L’acte, el tancaria la Mireia Boya i  Busquet, Diputada al Parlament de Catalunya, oriünda d’aquelles meravelloses terres de la Vall d’Aràn, essent també la seva llengua materna l’occità aranès.

La Mireia ens presentaria d’una manera clara la realitat que viu actualment aquesta mil·lenària llengua a Catalunya, i les dificultats que pateix per mantenir-se viva. Tanmateix, també ens parlaria dels anhels per ampliar la seva presencia en tots els nivells.

Un acte on tothom s’ho va passar d’allò més bé.

Aquests taller va ser organitzat per la Plataforma per la Llengua, contant amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Esparreguera, el Conselh Generau d’Aràn, La CUP Esparreguera, i la Biblioteca Municipal L’Ateneu d’Esparreguera.

 

Aquet article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera


dissabte, 30 d’abril del 2016

A benefici de les Beques Lola Lizaràn: Es presenta a Esparreguera "El Segon Primera"

 


Demà diumenge 01 de maig de 2016 tindrà lloc a Esparreguera la primera de les tres úniques representacions de l’estrena de la obra de teatre que porta per a nom “EL SEGON PRIMERA” de l’autor i director esparreguerí Enric Martínez, que es presenten a benefici de les Beques Lola Lizaràn de teatre, música i dansa per joves esparreguerins.

L’escenari del teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera acollirà aquests singular obra, en representació que tindran lloc el diumenge 01 de maig a les 7 de la tarda, el dissabte 07 de maig a les 10 de la nit, i el diumenge 08 de maig a les 7 de la tarda.

EL SEGON PRIMERA es una creació teatral inspirada en els bon records i la qualitat humana del ja traspassat actor esparreguerí  en Quimet Puig.  

El dramaturg esparreguerí ens recorda com tot escrivint aquesta obra  i en especial la figura de “l’avi”  li portava a la memòria “la figura inesborrable d’un actor [el Quimet Puigamb el que havia compartit repartiment vegades i vegades…”.

“Aquesta representació ha nascut per aquest sentiment i no pas per cap altra idea o pretensió” ens dirà l’Enric Martínez comentant “El Segon Primera”. Val adir que aquest es un dels motius de la presentació d’aquesta obra a Esparreguera.

El segon motiu que haurem de sumar-hi a d’aquests treball in memoriam al Quimet Puig, es el compromís de la gent de teatre, homes i dones, joves i no tant joves, vers les noves generacions d’artistes i actors d’Esparreguera. Un mecenatge, un apadrinament, fet des el mes fons del cor i les conviccions, que fan que aquest singular obra teatral de homenatge a un company, també esdevingui un homenatge d’esperança i continuïtat. De futur.

Perquè, amics meus, actors i actrius, com una sola família, s’ajunten per oferir-vos el seu art. El seu treball desinteressat. Amb tres representacions a benefici de les Beques Lola Lizaràn d’Esparreguera. Un recolzament directe als joves esparreguerins que volen obrir-se un camí  dins de la Cultura i estudien teatre, música i dansa. Vet ací com la generositat apadrina el futur.

Baix la experta direcció de l’Enric Martínez hi trobarem en el repartiment de “El Segon Primera”, al Jaume Torruella, la Maria Mestres, el Josep Puig, la Rosa Maria Margalef, la Maria Carmen Andrés, la Mar Sánchez, l’Eduard Sarieña i el Gerard Sancho. Recolzats a l’escenari per l’aparell tècnic d’escenografia, de llums i so, format per en Francesc Ribera, el Joan Colomer, M. Daudé i F. Sariñena.

Una proposta cultural digne d’aprofitar-se.

       Aquells que vulgueu adquirir localitats anticipades ja les podeu comprar al Patronat Parroquial els dijous i divendres de 5 a 7 de la tarda. I també abans de cadascuna de les tres úniques representacions.


Aquet article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera