Filagarsa presenta a Esparreguera el musical Selfie

 

Presentació aquest diumenge 17 de febrer de 2018 al teatre del Patronat d’Esparreguera de la darrera obra a concurs, dins del 9è Certamen Josep Borràs i Farrés, amb el musical “Selfie”, A càrrec del Grup Filagarsa Teatre del Foment Cultural i Artístic de Molins de Rei, sota la direcció de Ermenegild Siñol.

El certament d’Esparreguera ens ha presentat aquesta edició tot un ventall, un còctel, una selecció d’obres i peces de teatre ben antagòniques. La setmana vinent gaudirem de la peça titulada “Trampa per a un home sol” de Robert Thomas a càrrec de la companyia local El Coverol, fora de concurs, i com a cloenda d’aquesta edició.

“Selfie” ha estat un musical ofert pel grup Filagarsa. Un grup teatral nascut l’any 1988 com un projecte pedagògic de foment del treball en equip sobre l’escenari. El grup, tanmateix, continua ben viu i amb empenta tot hi haver passat ja un recorregut de 31 anys. És doncs, un grup teatral amb molta experiència i tenacitat. Val a dir també que no es el seu primer musical portat a l’escenari. Molts recordareu el seu musical del títol d’Escac Doble

“Selfie” és una comèdia musical que ens presenta quatre joves de marcada personalitat que conviuen o comparteixen un pis. La comèdia, -que en alguns moments ho deixa d’esser- ens presenta dos noies i dos nois. Cadascú amb el seu tarannà i també amb les seves il·lusions i anhels. Quatre històries que ens poden recordar la constant lluita de molts joves d’avui dia per tal d’obrir-se un camí i un futur per el dia de demà. Però, com tots ja sabem, la vida es plena d’entrebancs i dificultats i no sempre les coses acabaran com un les voldria.

L’escenari ens presenta una publicista, un adicte als videojocs, una actriu i un coach. Els quatre aniran tenint les seves escenes i narracions de la seva historia personal, Encaixant-hi, com seria d’esperar, d’una part musical i les corresponents cançons.

La publicista que és sovint explotada, conviurà en aquell pis amb un gairebé desequilibrat videoadicte que acaba de gigoló per accident i també accidentat. Un aparent assenyat i madur company que, suposadament es un entrenador, i acabarà descobrint-se que es un entrenador amb serveis extres.

No ens deixem l’aspirant a actriu i el seu peregrinatge de proves sense el resultat esperat. Amb un incident traumàtic i no volgut.

       El paper de Raquel és a mans de la Cristina Bonilla, mentre que el d’Ivet es un personatge encarnat per la Gloria Rodrigo.

A la part masculina Elias Orri fa el paper de l’Àngel, i el Xavier Biel encarna al Dídac.

Selfie, tanmateix te un important desplegament darrera seu. Enganya doncs de veure nomes quatre actors i actrius sobre l’escenari. Té darrera seu un nodrit quadre de direcció. Així el Ricard Ruiz tindria al seu càrrec la direcció técnica, el Romà Ferruz la direcció coral, el Raúl Giménez la direcció musical, i l’ Ermenegild Siñol la direcció artística. Que a més a més esdevindrà el guionista de l’obra.

L’escenografia i les coreografies les devem al Xavier Biel. Tanmateix les cortinatges de l’escenari han estat fets per la Paqui Capellades.

A la part técnica tenim al Ricard Ruiz a càrrec del so, i al Miquel Ruiz a l’apartat de llums. Mentre que les veus en off han estat gravades per Marc Virgili comptant amb el recolzament del Romàn Ferruz, la Mercè Álvarez, l’Alexandre Ars, la Laura Miquel i la Montse López.

Selfie tanca el concurs d’Esparreguera. Però no tanca portes per el públic i continua rodant. Si el 13 de gener es presentava a Barcelona, el dia 20 a Sant Vicens dels Horts, el 27 a Malgrat de Mar 27, i el 10 de febrer; després d’Esparreguera pujarà a l’escenari de Castellterçol el 3 març, a Cornellà de Llobregat el dia 17 març i Sant Feliu de Llobregat el 07 d’abril…

No recordarem aquí la llarga lletania dels premis aconseguit per aquest grup teatral en tres dècades de treball. Nomes dir que ho tenen ben pelut aquells que fan de Jurat a Esparreguera…

 

[Aquest article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera]

Trampa per a un home sol. La cloenda d’or de El Coverol d’Esparreguera

 

Robert Thomas (Gap, Alts Alps, 28 de setembre de 1927 - París, 3 de gener de 1989) escriptor de teatre, actor, director teatral i de cinema, i gestor del Teatre Eduard VII de París, va ser el creador d’aquesta obra teatral anomenada “Trampa per a un home sol”, amb la que la companyia de teatre El Coverol del Patronat Parroquial d’Esparreguera, sota la direcció de la Mercè Vallverdú, ens presenta a mena de cloenda del 9è Certamen de teatre Josep Borràs i Farrés.

L’any 1960 Robert Thomas donaria a conèixer al públic aquesta singular i avui popular obra de “Trampa per a un home sol” escrita un any abans, que eclipsaria el seu anterior treball de nom “Vuit Dones” mereixedor del premi Quai des Orfèvres. I que tampoc igualarien posteriors treballs seus com serien Le Deuxième Coup de feu (1964), Assassins associés (1965), Le Marchand de soleil (1969) y La Poulette aux œufs d’or (1973).

El Coverol, un grup de teatre de la òrbita de la escriptora teatral i actriu Maribel Masip, que d’ençà el 2011 ha presentat als nostres escenaris nombroses obres amb un marcat estil propi, tant per el repertori de títols o obres presentades, com també per el seu tarannà interpretatiu, veurem la reestrena novament aquesta obra de Thomas guiats per la Mercè Vallverdú.

    L’any passat, pel novembre, com ajuda i patrocini de l’Associació Beques Lola Lizaran varem ja poder gaudir d’aquest bon treball. Ara amb el motiu de la cloenda retornen. I val a dir que amb èxit. Esperem retrobar-nos properament de nou. Perquè val la pena.

L’argument de la obra gira al voltant d’un intrigant i jove Daniel Corban que - acabat de casar i de viatge de noces- denuncia a la policia la desaparició de la seva Estimada desprès de una trifurca conjugal. Paper principal que interpreta l’actor Miquel Santiveri.

A aquesta primera escena dona peu a la incorporació d’altres personatges que, ben lligats dins la trama argumental, aconseguiran crear un clima i una tensió que ens recorda aquells ambients novel·lesques, on la intriga s’anirà aguantant fins deu segons abans d’abaixar-se el telo amb la fi de la obra. Al estil Agatha Christie.

Altre pes pesant d’aquesta obra esdevindrà el personatge a mans de l’actor Jaume Cassi. En el paper del Comissari encarregat de la investigació, els veurem amb alts i baixos, amb dubtes i esperances, moments de confiança i moments de desconcert. L’arribada del Mossèn del poble, paper que interpreta Narcís Selva donarà peu a l’entrada de la suposada desapareguda Isabel Corban, la muller. Tanmateix una impostora com també el mateix mossèn segons s’escarrassa desesperadament al comissari el Marit denunciant de la desaparició.

        Tanmateix el problema és que ningú del poble ha vist realment a la Esposa verdadera. I vet aquí que la que diu que es la Esposa i que segons el Marit no ho és, crea conflictes difícils de solucionar.

El públic va seguint aquesta intrigant obra. Intueix que algunes cosetes fallen i no quadren. La tensió es manté sense veure ni el desenllaç ni la veritat...

La Maria Martin interpreta el paperàs de la Isabel Corban. El personatge que manté que Ella és la veritable muller i que el seu marit pateix amnèsia. Dos personatges més dins d’aquesta obra, en algun moment precís, insinuaran la possibilitat de desmuntar la conxorxa creada per els impostors muller i mossèn. L’Alicia Barton, que és una infermera que ha vist la verdadera senyora Corban i que interpreta la Fàtima Tovar, i el simpàtic Merluche, una artista rodamón bona-persona, a mans del Lluc López, que resulta que havia estat de testimoni de la boda. Però aquesta història també arrossega la seva tragèdia tant típica en el mon del teatre. Aquest vital testimoni morirà abans de parlar amb el Comissari investigador d’aquest desaparició...

La història tal com la veiem davant fa dubtar al Comissari i també a tot el públic. Estarà boig el jove marit?. És una impostora la que diu esser la seva Muller?. Quins interessos porta darrera seu aquest estrany Mossèn?..

Voleu saber com acaba aquesta petiteta joia del suspens?. Ho sento. No es pot explicar. Que dolentot que sóc, oí?. Necessariament la teniu que veure-la la pròxima vegada que la tropa de El Coverol la fiqui a l’escenari...

Recordarem també la participació d’Olga Rius i l’Aitor Mora i Martínez, en els papers de Agents de Policia del comissari investigador.

El treball de “Trampa per a un home sol” ha comptat amb un nodrit equip al darrera, al costat, a la part de dalt, i també a la part de baix. Tots ben bona gent.

Intentarem deixar constància de tots i no deixar-nos a ningú. Aquí 150 anys algú escriurà algun llibre sobre el teatre fet a Esparreguera a principis del segle XXI i esperem pugui poar dades informatives d’aquest article per el seu treball.

A la presentació feta al teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera, aquest diumenge 24 de febrer de 2019, les llums i el so de l’escenari aniria a càrrec del Quim Marín i el Manel Miró. L’escenografia de la obra tindria a quatre primeres espases: el Francesc Ribera, el Josep Colomer, el Mario Daudé i el Florenci Sariñena.

Maria Barrantes actuaria com a Regidora, i la Rosina Domenjo faria d’apuntadora i també treballaria l’apartat del vestuari. Mentre que l’Aitor Mora tindria al seu càrrec el utillatge. El Marc Marín i la Rosa Maria Margalef tancarien la llista d’entusiastes col·laboradors que, amb els uns i els altres, farien possible de poder gaudir aquesta singular obra.

El proper dissabte 23 de març de 2019 tindrà lloc el sopar de gala i repartiment de premis del 9è Certament de teatre Josep Borràs i Farrés. Enguany al Hotel Bruc.

Gracies a tots, tots, tots, companyies participants, equip del Patronat, amics i col·laboradors d’aquest concurs, per la tasca que heu fet a favor del mon del teatre, del mon de l’escenari. Dels moments de il·lusions i de sentiments que ens heu ofert. Dels moments de cleques i rialles. Dels moments de reflexió que també ens heu ajudar a tots plegats tenir. Gracies pel treball tant ben fet. Per oferir-nos Cultura de qualitat a Esparreguera i a l’abast de tothom.

Fins l’any vinent, si Déu vol

[Aquet article també es va publicar a la plataforma aEsparreguera]

Illets d'Abrera presenta "Lorca calor alma y pasión" a Esparreguera

 

Nova presentació al 9è Certamen Josep Borràs i Farrés, concurs de teatre al Patronat Parroquial d’Esparreguera, aquest diumenge 10 de febrer de 2019, a càrrec del grup teatral Illets d’Abrera.

Lorca, escalf ànima i passió o “Lorca calor alma y pasión” es un treball biogràfic sobre la persona i la obra del poeta, dramaturg i prosista andalús en Federico García Lorca. Un home polifacètic de l’anomenada “Generació del 27” i que és considerat un dels pilars del teatre espanyol del segle XX.

Tanmateix , un geni amb una vida intensa però també tràgica. Ja que després d’una denúncia anònima esdevindria detingut un 16 d’agost de 1936 i assassinat. Sense que encara avui dia estiguin localitzades les seves restes mortals i descansi en pau.

“Lorca calor alma y pasión” és un interessant treball del grup escènic Illets que, baix el guió, adaptació i direcció de la Montserrat Martínez, ens mostra la vessant més humana i també intel·lectual de Lorca. Per mitjà d’una fluida narració biogràfica del personatge i les seves obres teatrals:  La Sabatera Prodigiosa [La Zapatera Prodigiosa], Noces de Sang [Bodas de Sangre], Ierma [Yerma] i  La Casa de Bernarda Alba. Uns treballs molt important i variats que també obliguen al quadre d’actors i actrius d’aquest grup a fer un desplegament de varis personatges adaptant-se a la idiosincràsia i tarannà propi de cada obra teatral.

El grup escènic Illets d’Abrera va néixer l’any 1999 gràcies a la iniciativa d’un grup de veïns de Les Carpes. A partir de l’any 2002 varen començarien la seva expansió teatral oferint actuacions fora del límits estrictament locals d’Abrera. Actualment el grup teatral el formen gairebé una trentena de persones de diferent edats. I vet aquí que els veiem en els escenaris d’Esparreguera amb aquesta obra de  Lorca calor alma y pasión

El personatge de Federico García Lorca el trobarem interpretat amb una gran convicció per l’actor Joan Melé. Qui a més a més, també tindrà altres papers, com el de Leandro o del sabater,  al llarg de la obra presentada.

La Sabatera Prodigiosa va esser estrenada a Madrid l’any 1930. El seu argument tot resumint-lo ens presenta a una sabatera. A mans de la Mercedes López en el seu paper, d’una dona casada per interès, i un marit bo però que la ha abandonada.

Tanmateix al poble arribarà un titellaire estranger que finalment resulta esser el seu marit disfressat. Redescobert el molt que l’estima a la seva esposa i colpit per el moment que ella viu, li demanarà perdó per haver-la abandonat. Al final tot tindrà l’espera’t final feliç. Ja que veurem a la parella declarar-se  novament el seu amor...

El següent tall teatral pertany a la obra Noces de Sang. Una peça estrenada l’any 1933 que ens presenta gelosies i tragèdies.

Joan Melé encarna el paper de l’apassionat i vigorós Leonardo,  en una trama argumental que te per rerefons les rivalitat i enemistats de dues famílies rivals i antagòniques.  La història comença amb l’esdevenidor casament de un noi i una noia. 

D’un nuvi poc coneixedor dels secrets de la seva estimada, un paper a mans de l’actor Daniel Aparici, i una núvia impulsiva que encarnarà la Mireia Tomàs. Les futures esposalles faran ressorgir uns antics enamoraments i, per tensar encara més la història, faran que el mateix dia de les solemnes noces,  la núvia i el Leonardo s’escapoleixin per tal de fer realitat el seu somni de viure junts. 

La parella, però, es perseguida per el humiliat Nuvi, que ja torbats, iniciaran una ferotge lluita que finalment acabarà en tragèdia. En morir els dos: el nuvi i el fugat.

La duresa de l’escena anirà creixent i creient. Quan la dolorida núvia anirà a veure a la seva sogra (Pilar Garcia) per demanar-li que la mati. Tanmateix, colpida per el dolor de haver perdut el seu fill, la mare del nuvi ja no tindrà forces per a res.

Altre de les escenes que podem gaudir ens presenta la obra  Ierma [Yerma], de l’any 1934. Una obra de teatre popular, de caire dramàtic, en la que una dona casada assassina al seu marit de nom Joan, per no haver tingut fills amb Ell.

El plat fort tanmateix és la peça La Casa de Bernarda Alba. Una obra escrita l’any 1936, poc abans de que Federico García Lorca fos assassinat, i estrenada a l’Argentina l’any 1945.

L’argument  ens presenta una rigorosa mare que imposa un dol rigorós a les seves cinc filles. Posteriorment la filla gran esdevindrà hereva d’una gran fortuna atraient automàticament un pretendent.

Els papers anirem veient son el de la negativa Bernarda, en mans de Rosa Lobato;  el de la filla gran que porta per a nom Angustias – Sílvia Escudero-  que és desitjosa de fotre el camp de la casa de la seva mare;  les submises i resignades germanes Magdalena, un paper encarnat per Gloria Gómez, i l’Amelia que interpreta la Carmen García;  el personatge de la Martirio en mans de Mercedes López, que ens presenta a una dona complicada i que arrossega la amargura d’un intent  matrimonial fet de jove i que va sortir fallit per culpa de la seva mare Bernarda. I per si no fos ja prou, ara sent una gran gelosia vers la seva germana petita. Que te possibilitats casadores.

Finalment els darrers dos personatges:  de la joveneta Adela, que interpreta la Mireia Tomàs. Destinada a la tragèdia de la obra, i la Poncia a mans de la Pilar García,  la minyona que gairebé es de la família.

Lorca calor alma y pasión a Esparreguera, es sense dubtes un bon treball d’equip. On els salts entre el personatge biografiat i les escenes tríades de cada una de les obres teatrals es fan amb una gran coherència i elegància.

El grup de teatre Illets d'Abrera ha comptat en la part més tècnica amb el treball d’escenografia de la Montserrat Martínez, el treball del Jordi Martínez com a tècnic de música, i el de la Eva Roca com a tècnica de llums. El disseny i creació de la lluna son obra del Karlos Kosas.

Sen dubtes una obra per tornar-la ha veure ja fora de concurs. Val a dir que ha estat la única obra en la que el públic ha aplaudit de peus la seva cloenda. I és que el treball de narració ofert, junt amb la música, i sumat la caracterització del Federico García Lorca dipositant una rosa al terra evoquen la seva tràgica mort creen un clímax d’allò més especial

La setmana vinent, la darrera obra a concurs. Tothom al teatre.

[Aquet article també va ser publicat al portal aEsparreguera]

“Deixeu-me un tenor” a l’escenari d’Esparreguera...

 

Quarta setmana del 9è certamen Josep Borràs i Ferrés concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera, amb la presentació aquest diumenge 03 de febrer de 2019 de la obra “Deixeu-me un tenor” del dramaturg i director de teatre dels EEUU en Ken Ludwig, a mans dels Amics de les Arts, de Terrassa, sota la direcció de Maria Miralda. Una companyia ja coneguda del públic esparreguerí de les que podem dir que tenen ja fet molt recorregut.

Els Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa és una entitat que va ser fundada l’any 1927, per tal de treballa a favor de la cultura i l'art en totes les seves formes. Val a dir que l’actual formació escènica hereva espiritual d’una primera formació estable que es va crear el 1963, tindran no obstant, partida de bateig com Amics de les Arts en un any 1978 que en tants aspectes marcaria la història de Catalunya. Es doncs, una formació tot terreny amb prop de 40 anys de historia darrera seu. I d’aquí que els seus prop de 50 muntatges que porten a les seves espatlles es fa notar a dalt de l’escenari.

“Deixeu-me un tenor” és una esclatant comèdia de dos actes escrita l’any 1989 per Ken Ludwig (York, Pennsilvània, Estats Units, 1950) que situa la seva trama en una suite hotelera de Cleveland, Ohio, un 8 de setembre de 1934. La petita companyia d’òpera local, la Cleveland Grand Opera, ha invertit tot el seus diners i esforç per tal de celebrar el seu desè aniversari amb la obra Otelho.

Per tal de salvar-se de la ruïna, el seu director general, Henry Saunders, -un paper que interpretar Toni Garrich d’un personatge de marcat caràcter i persona que sovint perd els nervis al menor contratemps- i que es el pare de la Maggie, contracten per el paper principal de Otelho al famós tenor Italià Tito Merelli, de renom “Il Stupendo” que interpreta Marc Novellon.

Les entrades ja estan venudes, l’escenari llest, l’orquestra a punt, però falta….. el protagonista principal. El tenor Tito Merelli

Tanmateix el tenor arriba tard...

Arriba tard i malat...

Arriba tard, malalt, i acompanyat de la seva muller Maria..., que interpreta l’actriu Mercè Coll, amb un "temperament italià".

Al final el tenor salva pàtries acaba immòbil al llit. Saunders i el seu neguitós e insegur assistent, de nom Max, que encarna l’actor Ernest Castañé, diagnostica’n que el gran tenor és mort i ben mort, un suïcidi fet perquè la seva dona l’ha deixat..

Davant de la tragèdia i la manca de temps per trobar-ne un substitut, davant la immediatesa de l’estrena, el gerent de la Gran Òpera, sedueix al Max, -que també es un aspirat a cantant d’òpera-, perquè faci el paper d'Otelho. Finalment accepta i contra del que el públic assistent pot pensar, a la vista del seu caràcter i personalitat sumis e insegur, la representació resulta tot un esclatant èxit. Tanmateix, Merelli revifa de la seva suposada mort, i això fa que a l’escenari tinguem dos Otelhos amb les situacions més divertides que hom poguéssim imaginar.

Esmentem també a les tres dones. La Maggie Saunders, encarnada per la Montse Martínez, la filla de Saunders i la núvia de Max. Que té una desmesurada admiració per al tenor Tito Merelli

El personatge de la Diana Divane a mans de la Marta Espachs, que ens presenta a una seductora soprano de l'òpera, que està "escalant el seu camí" vers la cima artística; i la mes madura Julia, la Presidenta del Cleveland Opera Guild, interpretada per l’Anna Clariana, en un personatge en que es considera una "gran dona".

Punta còmica també del grum o mosso d’equipatges , que interpreta el Vicens Lorenz, que intentarà de fer tot allò que sia possible per tal de conèixer “ Il Stupendo”.

La interpretació dels actors forma un treball en equip remarcable, i que fa passar la llarguera de temps d’aquesta comèdia sense que gairebé un s’adoni. Actors i actrius, a mans de la directora Maria Miralda, arrenquen las cleques i els aplaudiments del públic.

El grup de teatre d’Amics de les Arts de Terrassa ha comtat com ajudant de direcció amb la M. Mercè Monterde, la escenografia de l’Ernest Castañe, el vestuari a càrrec de la Carme Cuadrat, estris de Marc Novellon. Maquillatge de Teresa Rovira, i les llums a càrrec del Joel Carreras i la Maria Miralda.

Diumenge vinent, a Esparreguera, més teatre…

[Aquet article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera]