<!-- --><!-- --><style type="text/css">@import url(https://www.blogger.com/static/v1/v-css/navbar/3334278262-classic.css); div.b-mobile {display:none;} </style> </head><body><script type="text/javascript"> function setAttributeOnload(object, attribute, val) { if(window.addEventListener) { window.addEventListener('load', function(){ object[attribute] = val; }, false); } else { window.attachEvent('onload', function(){ object[attribute] = val; }); } } </script> <div id="navbar-iframe-container"></div> <script type="text/javascript" src="https://apis.google.com/js/plusone.js"></script> <script type="text/javascript"> gapi.load("gapi.iframes:gapi.iframes.style.bubble", function() { if (gapi.iframes && gapi.iframes.getContext) { gapi.iframes.getContext().openChild({ url: 'https://www.blogger.com/navbar.g?targetBlogID\07527699787\46blogName\75Esparreguera+Aimada\46publishMode\75PUBLISH_MODE_BLOGSPOT\46navbarType\75BLUE\46layoutType\75CLASSIC\46searchRoot\75http://historiaesparreguera.blogspot.com/search\46blogLocale\75ca\46v\0752\46homepageUrl\75http://historiaesparreguera.blogspot.com/\46vt\75-1251586790354979953', where: document.getElementById("navbar-iframe-container"), id: "navbar-iframe" }); } }); </script>
0 comments | dijous, 12 juliol de 2012






El CER 
ofereix l’exposició del Mil·lenni 
a Esparreguera 







Pot semblar un xic sortit de sòl, però tan mateix la exposició que varen inaugurar amb motiu de la Festa Major d’Esparreguera ha esdevingut l’esdeveniment potser del Mil·lenni dins de la dinàmica de les exposicions culturals dins de la nostra petita ciutat. 
Tant per la seva concepció com per la seva presentació al públic. 

Han estat sense dubtes el treball de mesos de tot un equip. I ara, ens toca de gaudir-la fins el proper diumenge 29 de juliol en que tancarà portes per passar a formar part de la nostra historia contemporània i memòria col·lectiva. 

L’exposició titulada “Quatre cents anys de la consagració de l’església de Santa Eulàlia (1612-2012)” recull una importat documentació gràfica de com ha estat la evolució històrica d’aquest significatiu monument local. Hom recorda com en Rafel Subirana l’anomenava “la catedral montserratina” amb aquell sentit peculiar d’aquell que estima el seu niu i les coses que l’envolten. Es a dir: Esparreguera. 

Reproducció de vell llibres que parles de “la nostra” església, antigues fotografies del seu anterior, recordant allò que la guerra del 1936 ens va arrencar per a sempre, junt amb textos selectament triats, fan de la visita d’aquest exposició la visita del Mil·lenni. 

Al llarg dels anys em vist moltes exposicions sobre l’art i la nostra historia. Més, cal dir, que aquesta marca un punt d’inflexió molt important sobre la tasca divulgadora del nostre patrimoni i passat històric vers les noves generacions. Recordar per no oblidar. 

Tanmateix l’església es la herència de moltes generacions d’esparreguerins i esparreguerines que ens han arribat fins els nostres dies. 

Plafons de fons negre molt ven presentat i amb fotografies ben suggeridores –la majoria de l’Arxiu Fotogràfic Puig, i Col·lecció Local de la Biblioteca Popular d’Esparreguera- ens endinsen en un viatge ver allò que havia esdevingut molt anys enrere. 

Al centre de la Sala, una reproducció a escala de Joan Montoriol ens presenta una delicada maqueta que reprodueix exactament la nau i campanar de l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera. 


 

El segon encert dels organitzadors ha esteta els actes paral·lels organitzats dins aquesta exposició. Son cinc conferencies les que l’acompanyen: 
 

Dissabte 07 de juliol: Inauguració de l’exposició 

Divendres 13 de juliol: Conferència “400 anys de la consagració de l’església de Sta. Eulàlia d’Esparreguera” a càrrec del Dr. Josep M. Martí Bonet, director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona 

Dissabte 14 de juliol: Conferència “Biografia dels rectors d’Esparreguera” a càrrec de Josep Puig i Jorba 

Dissabte 2 de juliol: Conferència “Notícies trobades de l’església nova” a càrrec de Josep Paulo i Sàbat 

Diumenge 29 de juliol: conferencia i visita guiada “Les campanes a més d’escoltar-les, les has de sentir” a càrrec de Josep Teruel, president dels Amics del Campanar i Delfí Dalmau i Argemir professor de geografia i història. 


Darrera de l’exposició trobem un bon equip humà. Per part dels organitzadors del Col·lectiu Esparreguerí de Recerques han estat: Eleuteri Navarro, Joan Llort, Josep Paulo, Josep Ràfols, Mercè García, Montserrat Llopart, i Oriol Achón. 

També han col·laborat entitats com l’Arxiu Històric d’Esparreguera, Amics del Campanar, Parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera, Ràdio Esparreguera, el Servei Local de Català d’Esparreguera, l’Arxiu Comarcal d’Igualada, i l’Arxiu Diocesà de Barcelona. 

Entre les col·laboracions personals trobem a l’Andreu Sitjà, Dolores Tió, Dr. Josep M. Martí i Bònet, Gerard Bidegain, Joan Montoriol, Jordi Sempere, Josep Puig i Jorba, i Marc Piera. 

Un park cultural tot plegat, que ha estat molt be planificat pensant en ajudar a fer sentir i estimar la nostre historia al públic visitant 


 

Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , ,

1 comments | divendres, 28 gener de 2011

.

Cultura popular:


Josep Masip
Obra recent 2009-2010

.



El conegut artista esparreguerí Josep Masip i Pérez ha inaugurat avui divendres 28 de gener del 2011 una nova exposició on ofereix al públic visitant de la nostra ciutat la seva darrera producció pictòrica.

Quadres de considerable tamany, alguns d’estil “collage” de dibuixo més petits colorejats i coberts de vernís al seu damunt, conformen la seva presentació artística.

El repertori no monotemàtic que aquesta vegada presenta inclou paisatges, rostres i dibuixos d’estil eròtic. Alternant les tècniques de tota la vida en una recerca de noves expressivitats.

Una espurna d’alegria amb colors plans que conformen el repertori de quadres penjats a l’esquerra de la sala d’exposicions, que contrasta amb l’estil de tenebrisme i de colors freds dels que exposa en les parets de la dreta.

Novament, un repulsiu que sacseja mirades i cors dels visitants de la seva exposició. Pot agradar o no. En tot cas ningú resta indiferent.

L’exposició romandrà oberta fins el diumenge 06 de febrer del 2011 a la Casa de Cultura del carrer dels Arbres 38 d’Esparreguera, amb els horaris habituals.



.

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

0 comments | divendres, 8 octubre de 2010




Exposició:
Esparreguera 100 anys d'empresa (1865-1965)
Restarà oberta del 8 d’octubre al 24 d’octubre de 2010.


Aquesta exposició inaugurada a la Sala d’Exposicions Municipal, ubicada al carrer dels Arbres, 38 d’Esparreguera ens ofereix una introducció al teixit industrial i comercial de la nostra petita ciutat als darrers cent anys.


L’horari de visites és:


8 d’octubre de 6 de la tarda a 9 del vespre
9 i 10 d’octubre de 11 del matí a 2 del migdia i de 6 de la tarda a 9 del vespre
De l’11 al 15 d’octubre de 6 de la tarda a 9 del vespre
16 i 17 d’octubre de 11 del matí a 2 del migdia i de 6 de la tarda a 9 del vespre


.

Etiquetes de comentaris: , ,

0 comments | diumenge, 11 juliol de 2010


.

El patrimoni de l’aigua a Esparreguera
Una exposició per visitar






Tu.tv

La Sala d’Exposicions Municipal situada al carrer dels Arbres d’Esparreguera ens acull aquest juliol, durant Festa Major, l’interessant exposició sobre temàtica local que porta per nom “El Patrimoni de l’aigua a Esparreguera”, organitzada pel conegut Col·lectiu Esparreguerí de Recerques.

Les fonts, les basses, les recloses… tot allò gros i petit que tindrà quelcom cosa de relació amb l’aigua o el seu bon ús, ho trobarem en aquesta acurada exposició fotografia que portarà sens dubtes bons records d’infantessa a més d’una persona.

Una part de la nostra historia personal i col·lectiva de la Vila i terme d’Esparreguera. Avui oberta a aquelles persones que la vulguin visitar….

Etiquetes de comentaris: , , ,

0 comments | dissabte, 12 juny de 2010




La Mostra
Obre les seves portes a Esparreguera








No parlarem de la Mostra de Venècia ni tampoc de la de Cannes. La Mostra que ha obert les seves portes a la Sala Municipals d’Exposicions d’Esparreguera al carrer dels Arbres 38 es l’esperada exposició dels treballs realitzats per l’Escola Municipal d’Arts Plàstiques d’Esparreguera.
.
La temàtica es ben variada, i en concordança amb la varietat de tallers educatius que allí realitzen alumnes y professors. Aquesta riquesa la veiem avui a traves de les obres presentades per els seus alumnes. Es una joia visitar-la.
.
L’exposició es d’alguna manera bipolar. O de dues fases.
Els dies 4, 5 i 6 de juny exposen principalment els apartats de pintura i dibuix. Mentre que els dies 11, 12 i 13 de juny resten exposades les obres de restauració, joieria i fotografia.
.
L’Escola d’Arts Plàstiques d’Esparreguera ja te una petita/gran història o tradició a casa nostra. Vint-i-cinc anys formant joves i no tant joves donen per a molt. Per moltes històries boniques. Per molt creixement personal i artístic. Gracies per la vostra exposició un any més.
.
Mai ens acaba de sorprendre el vostre treball. Gracies per compartir les vostres il·lusions. Les vostres obres.



La Mostra Escola Arts Plastiques Esparreguera [2010]

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

0 comments | dissabte, 24 abril de 2010



Per Sant Jordi…
Finestres i balcons




Del 23 d’abril fins el 2 de maig de 2010 resta oberta l’exposició de la pintora d’Olesa de Montserrat Pepa Bessón a la Sala Municipal d’Exposicions d’Esparreguera, al cèntric carrer dels Arbres 38.
.
Malgrat els poc dies que romandrà oberta aquesta exposició, la qualitat de l’obra presentada, convida a fer-hi un tomb per la mateixa.
.
Pepa Bessón ens ofereix una temàtica relaxant i aleshores alegre. Finestres engalanades de flors i balcons que fan acollidora una casa. El niu.
.
Per aquells que poden veure amb ulls nous allò que pot ser quotidià a la nostra vida. Aquí os deixo dues fotografies que vaig fer de l’exposició..
.
Gracies Pepa, per haver compartit el fruit dels teus pinzells, amb els amants del bon art d’Esparreguera…

Etiquetes de comentaris: , , , ,

0 comments | diumenge, 18 abril de 2010

Ulls de poeta

Mans d’artista

Maria Lluïsa Parona tanca la seva darrera exposició...



Detall de la sala


Diumenge 18 d’abril va tancar portes la darrera exposició que ens oferia la pintora Maria Lluïsa Parona a la Sala d’exposicions municipal situada al cèntric carrer dels Arbres 38 d’Esparreguera.


L’exposició que recollia treballs de fotografia i pintura havia estat inaugurada el passat dia 9 d’abril. Fotografies de grans dimensions que oferien al visitant un espai relaxat, detallista, sorprenent.


Quadres de diverses tècniques –olis, ceres, aquarel·les amb ploma...- que recollien amb sensibilitat de poeta bonics paisatges amb regust de posta de Sol, o alegres roques costaneres, bategades per les suaus onades del nostra dols Mediterrani. Un conjunt d’obres amb les que l’autora a guanyat els cors i s’ha fet mereixedora de les millors critiques, del públic que visitava la sala.



L'autora M. Ll. Parona a la sala d'exposicions


Maria Lluïsa Parona com mol ja sabeu, té el seu estudi artístic a Mas d’en Gall. El seu esperit jove i de profunda mirada, ens ha portat aquesta vegada quadres d’extremada bellesa. Unes obres que només podíem gaudir plenament, si tenim cor d’infants, o bé, ulls de poeta.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

0 comments | divendres, 25 desembre de 2009

FELICITACIONS NADALENQUES...

Desitgem a tots els nostres amics, lectors, simpatitzants i internautes en general, que tingueu un Bon Nadal, unes felices Festes en família, i un pròsper Any Nou 2010…

Naixement instal•lat a l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera, aquest Nadal del 2009.
[Fotografia LL.A.J.]


0 comments | dijous, 26 novembre de 2009

En les tendes de premsa diaria d'Esparreguera.
Important manifest conjunt dels diaris catalans:



La dignitat de Catalunya

L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
Aquest editorial que publica
EL PERIÓDICO en defensa de Catalunya ha estat redactat conjuntament pels 12 diaris les capçaleres dels quals figuren al peu.

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.
L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort.

Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador.

El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). Els pactes obliguenL’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana.
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.


Publiquen també aquest text La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

0 comments | dimecres, 25 novembre de 2009

Títol:
Els baptismes d’Esparreguera 1540-1543


Dades tècniques:
.
Autor: Lluís Artigas Jorba
Lloc i data: Esparreguera 2006
Pàgines: 29

Síntesis:
.
Treball que complementa altra obra del mateix autor i període tractat, a Esparreguera durant el segle XVI.






Contingut de l’obra:
.
-Introducció. Els arxius eclesiàstics.
-El naixement dels arxius parroquials
-Els registres anteriors a Trento
-Catalunya en aquest context europeista
-Els arxius pretridentins conservats a la comarca del Baix Llobregat
-Els baptismes d’Esparreguera pretridentins.
-El document.
-Taula.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

0 comments | dilluns, 9 novembre de 2009

10è Biennal de Pintors d'Esparreguera
Tanca portes de puntetes.


Aquest diumenge va tancar portes la interessant exposició de dibuix i pintura celebrada a la Sala Municipal d'Exposicions de la carrer dels Arbres titulada "10 º Biennal de Pintors d'Esparreguera".
.
Un esdeveniment cultura amb solera dins del món artístic, però del qual els mitjans de comunicació no han donat potser el degut relleu.
.
La nota dominant d'aquest any sense dubte ha estat la qualitat de les obres. Al costat dels veterans com l'Espinach, Grau Pinyol o Monés, una nova generació segueix trepitjant fort a esparreguera amb la seva tècnica i la seva força.
.
Deixarem aquí constància dels artistes participants:

COBES, Joan
COLS, Josep
CUEVAS, Antonio
DAUDÉ, Marius (2 obres)
ESPINACH, Joan
FONT, Margarida
FONT, Pilar
GAGO, Joaquin (2 obres)
GRAU PINYOL, Josep
HITA, Dniella (2 obres)
HITA, David (2 obres)
MAYO, Isi
MOLINA, Manel
MONÉS, Isidre
MORATÓ, Jordi
NAVARRO, Lunahe Mª Lluïsa
NOVELL, Ramon (2 obres)
SELVA, Teresa
SIMÓ, Teresa
PALACIOS, Josefina
PUCHOL, Marta (2 obres)
QUEVEDO, Pedro
RAMOS, Magda (2 obres)
RICO, Pedro
RIDAO, Quim
ROSAS, Ivan
SANTOS ANTOLÍN, Mª
TORRES, Mª Carme

Etiquetes de comentaris: , , , ,

0 comments | dimecres, 30 setembre de 2009

Presentació del llibre:
Constructors de consciència i de canvi.
Una aproximació als moviments socials del Baix Llobregat.


Dimecres 30 de setembre a les 19:00 va tenir lloc a Can Pasqual d’Esparreguera, la presentació del llibre “Constructors de consciència i de canvi. Una aproximació a l’estudi dels moviments socials des del Baix Llobregat”, una interessant obra fruit d’un equip format possiblement, per els millors estudiosos de la nostra comarca.
L’acte de presentació aniria a càrrec de la Francesca Fosalba, alcaldessa d’Esparreguera; i comptaria amb la presencia de la Mercè Renom, codirectora de la publicació i membre del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que s’encarregaria de presentar l’obra, la seva estructura, metodologia i temàtica; i la Gràcia Dorel, autora de l’estudi sobre els moviments socials a la colònia Sedó d’Esparreguera.

La presentació va esdevenir un acte acollidor. Un acte en que l’auditori allí reunit, seguia -amb clara complaença- les explicacions i comentaris de la Mercè Renom i la Gràcia Dorel. Sempre tan genuïnes i engrescadores a la hora de compartir els seus coneixements.
Direcció i coordinació de l’obra:
Enric Prat,
Mercè Renom,
Esther Hachuel i
Maria Luz Retuerta.
Els autors d’aquest treball de A-Z:
Albert Alonso Quiñones,
Josep Campmany,
Montserrat Carmona,
Gràcia Dorel-Ferré,
José Fernández Segura,
Alba Garcia,
David Garcia,
Javier García Galceran,
Robert González,
Valerià Paül,
Enric Prat Carvajal,
Mercè Renom,
Elionor Sellés,
Jordi Sempere,
Gemma Tribó i
Jesús A. Vila.

Edició:
L’obra, és editada pel Centre d’Estudis Comarcals i l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.


Constructors de consciència i de canvi (1ªpart)



constructors de consciència (2ªpart)



Contingut del llibre:
És un estudi sobre els diversos moviments socials al Baix Llobregat de caire multidisciplinar.
El llibre comprèn una part introductòria, a càrrec de les persones responsables de la direcció i coordinació; una altra sobre les perspectives teòriques i metodològiques, amb els articles de Josep Fontana, Francisco Fernández Buey i Enric Tello, i el gruix del llibre: 15 recerques sobre el Baix Llobregat que signen 16 estudiosos del tema. Els períodes recollits i les temàtiques són molt diverses i s’estructuren en blocs:

-Articles sobre els moviments socials d’Antic Règim. [Per exemple els moviments dels barretines de finals del segle XVII, els antisenyorials i els moviments del segle XVIII contra la carestia dels preus].

-Estudis sobre el període comprès entre la Revolució Liberal i la Segona República. [Com l’inici del moviment obrer vinculat a la primera industrialització de la comarca, les reivindicacions pageses i el moviment llibertari durant els anys trenta del segle pasat].

-Investigacions sobre els moviments socials que s’inicien durant la dictadura franquista, com el moviment obrer, amb les vagues llegendàries de les fàbriques durant els anys seixanta i setanta, les lluites contra el desviament del Llobregat i les mobilitzacions contra l’abocador del Garraf, tots ells moviments que van contribuir a la creació del sentiment de pertinença a la comarca del Baix Llobregat.

-Treballs sobre els moviments organitzats a finals del franquisme i que perviuen fins al present. [Com el feminisme i l’ecologisme.]

-Treballs que analitzen els moviments socials més recents. [Com els okupes, els moviments per la pau i en defensa de la terra, entre altres.]

+Informació:
Quaderns d'història. [Gràcia Dorel-Ferré] [clic aquí]
Dialnet [Obra publicada de la Mercè Renom] [clic aquí]
Web del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat [clic aquí]

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

0 comments | dissabte, 12 setembre de 2009

Tot fent memòria...
Esparreguera reviu 70 anys després

El Camí de l’exili




La Sala municipal d’exposicions al carrer dels Arbres 39, va obrir el dia 11 de setembre de 2009 –Diada Nacional de Catalunya- una exposició retrospectiva sobre allò que va ser la guerra civil de 1936-1939, el final de la guerra i el camí de l’exili, des d’una òptica local. Es a dir, de com es va viure aquest successos històrics aquí Esparreguera.


El material ensenyat esta format per unes cent fotografies, una vintena d’objectes d’època, degudament exposats en vitrines. Igualment es recullen algun text i manuscrit, adient a la temàtica tractada.

L’exposició s’ha estructurat com segueix:

1. Antecedents: juliol 1936
2. El bombardeig
3. L’evacuació de població civil
4. La retirada
5. L’entrada dels nacionals
6. L’exili
7. Nou ordre
8. Els que ens han deixat

L’exposició romandrà oberta al públic fins al diumenge 20 setembre de 2009, de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre i els caps de setmana d'11 a 2 del migdia i de 6 a 9 del vespre. L’exposició és oberta fins el 20 de setembre de 2009.


+Informació:
Exili 39 [clic aquí]
Ajuntament d’Esparreguera [clic aquí]

Etiquetes de comentaris: , , , ,

0 comments | diumenge, 12 juliol de 2009

Dissabte 11 de juliol del 2009:

Nou esdeveniment cultural a la Sala d’Exposicions Municipal.

Organitzat per el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques va tenir lloc aquest dissabte la inauguració de la tradicional exposició de Festa Major, a la Sala d’Exposicions Municipal del carrer dels Arbres.

Enguany, presenten un interessant treball que tracta de “l’Arquitectura popular: Les construccions en pedra seca” existents en el nostre terme municipal.

Els autors de l’exposició ens presenten un treball minuciós d’estudi i catalogació d’aquest patrimoni popular que encara tenim la sort de conservar a Esparreguera, elaborat amb una autentica professionalitat.

Val a dir també que el proper dissabte 18 de juliol a les 7 de la tarda, en aquesta mateixa sala, tindrà lloc una xerrada divulgativa sobre aquest tema. Promet ser d’allò més interessant.




www.Tu.tv

Etiquetes de comentaris: , ,

0 comments | dissabte, 6 juny de 2009


Efemèrides local
60 Aniversari del Bateig de les Campanes de l’Església de Santa Eulalia d’Esparreguera.

.


Amb motiu de la celebració d’aquest esdeveniment local s’ha organitzat diversos actes recordatoris.
Passaré a recordar all`que tindreu a l’abast:

Dia 6 de juny de 2009.
Hora: 18:00
Lloc: Al Patronat Parroquial
Viu la Història en primera persona; tornem al juny del “49”.
Una xerrada amb alguns dels testimonis que van presenciar el bateig de les Campanes aquell 12 de juny de 1949 i la seva posterior col•locació.
.
Dia 13 de juny de 2009.
Hora: matí de 10:00 a 13:00; tarda de 16:00 a 19:00.
Lloc: Campanar d’Esparreguera.
Visita les protagonistes; puja a veure i sentir les campanes.
Accés per la porta lateral de la plaça. Degut els diversos actes que es duen a terme a l’església aquest dia, l’accés al campanar serà controlat amb grups.
.
Del dia 06 al 20 de juny de 2009.
Horari habitual.
Lloc: vidrieres de l’interior de l’església de Santa Eulalia d’Esparreguera.
Exposició sobre les Campanes de Santa Eulalia d’Esparreguera.
Podeu veure aquesta interessant i documentada exposició situada a l’entrada de l’església, tocant les vidrieres.
El dissabte dia 13 aquesta estarà situada en les sales interiors del campanar.



Organitza: AAC Amics del Campanar d’Esparreguera.
Col•laboren: Parròquia de Santa Eulalia d’Esparreguera i l’Ajuntament d’Esparreguera.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

0 comments | diumenge, 17 maig de 2009

Per als afeccionats a les curiositats:

Creació i producció literària a Esparreguera.
Exposició de llibres d’autors esparreguerins.
La Biblioteca Popular Beat Domènec Castellet d’Esparreguera exposa part dels seus dipòsits.


Aquest dies podem gaudir d’una interessant exposició dins de la nostre estimada Biblioteca Popular.
Es tracta d’una exposició de llibres d’autors esparreguerins. Es a dir, escrits i confeccionats per fills i filles de la nostra ciutat.
L’exposició ens mostra part dels fons dipositats en l’anomenada Col·lecció Local, veritable arxiu que esdevindrà la memòria col·lectiva de tot un poble.



El material exposat es repartit en tres grups, dos d'Ells protegits per vitrines al rebedor de la planta baixa de la biblioteca, i el tercer grup a la taula gran de la Sala de Lectura de la primera planta.

L’exposició es prou interessant -malgrat mancar-hi algun autor- doncs ens ofereix un bon ventall del treball realitzat duran els darrers 50 anys a Esparreguera.

Al grup de treballs mecanografiats i enquadernats, o be altres impresos ben modestament, com serien algunes de les obres del Rafel Subirana -veritables incunables locals- o aquells altres treballs que marcarien tota una època com serien els treballs del doctor Orenci Valls. Aquesta mostra ens permet de gaudir i valorar el treball de varies generacions.



No costa gens de fer una petita cronologia d’aquells pioners, que amb pocs mitjans, investigaven moguts per la flama del seu amor vers Esparreguera. Mancat de recursos, tal vegada a més, es convertien en improvisats editors. Els anys de sequera, per no dir les dècades estèrils. El ressorgiment del interès per les nostres arrels amb un despertar científic. Un despertar on veurem als investigadors locals com poden preparar-se més i millor. Veure com els arxius de tota mena s’organitzen seguint criteris moderns. Com entitats i organismes editen -si no més l’obra d’alguns- i la història esdevé un patrimoni recuperat de tots.



Aquesta exposició ens recorda tot això. Que alguns investigadors locals feren molt tenint les mans buides. Que el poble ha anat convertint-se en una ciutat. Que cada vegada gaudim de més treballs i de major qualitat. Que tots plegats, escrivim la història d’Esparreguera...

Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

0 comments | dissabte, 21 març de 2009

Una interessant web

Pasejant per la blogosfera d'internet m'ha aparegut aquesta interessant web sobre la nostra ciutat.

Pel que sembla, aquesta creada per una persona nascuda en un altre país, que no obstant, integrada en el país, intenta elaborar aquesta web en català, sobre temes d'Esparreguera i Catalunya.
El seu nom és suggeridor: D'Esparreguera i una mica més...

El disseny de la capçalera és bonic. De moment, es recull en aquesta web dades historiques sobre la nostra ciutat, puades -com bé diu l'autor o autora de la web- de material ja publicat, però que no sempre aquest material el trobem a l'abast o a la mà del gran públic.

Pel disseny i el contingut, aquesta web promet. I molt.
Esperem veure que noves alegrias veurem en El...

Etiquetes de comentaris: , , , ,

0 comments | dimecres, 24 desembre de 2008

Es desitja a tots els nostres lectors
unes bones festes de Nadal i de cap d'any,
i que l'Any Nou 2009
resulti ple d'Amor, Pau i Prosperitat.

0 comments | dijous, 5 juny de 2008

La primera feria industrial, comercial y agrícola de Esparreguera:
El año del nacimiento de la primera radio local.


Durante muchas décadas y coincidiendo con la celebración de la Fiesta Mayor de nuestra localidad, hemos podido ver como se organizaban todo tipo de eventos, con la intención de dar el mayor realce posible a esos días de alegría y participación.

Cada época, bien condicionado por el presupuesto disponible, el régimen político, el momento y la libertad de que se disponía en el país, el color político o sensibilidad de nuestro Ayuntamiento, han tenido unos actos más o menos originales.

Mireia Alert i Sorribas nos recuerda en su trabajo “L’Abans.Esparreguera.Recull Gràfic 1880-1965” como “Durant alguns anys de la década dels seixanta, al local del Frente de Juventudes, actualment Centre Dual, es portà a terme una Feria-Exposición Industrial,Comercial i Agrícola, durant els dies de Festa Major”.

[Castellano]: “Durante algunos años de la década de los sesenta, en el local del Frente de Juventudes, actualmente Centre Dual, se llevo a cabo una Feria-Exposición Industrial, Comercial y Agrícola, durante los días de Fiesta Mayor”.

Su detallado trabajo, lo acompaña con la portada del programa de actos de la Feria del año 1963, y cuatro fotografías sobre las casetas e instalaciones.

Estas Ferias Exposición a la que hoy nos referimos contaban con el patrocinio del Ayuntamiento de Esparreguera y la colaboración de las entidades de moda durante el Régimen de la Dictadura española del General Franco. Así podemos ver en la correspondiente al año 1963 referirse a la Delegación Local de Juventudes, o en el año 1958 hacer referencia al Frente de Juventudes, y a la Educación y Descanso.
Capitulo a parte seria la colaboración de Manufacturas Sedó, SA, que tenia el protagonismo económico de ser la empresa más potente de nuestra localidad.

Sin embargo, señalemos la originalidad de que su primera edición, fue organizada por un Grupo Profesional de Contramaestres pertenecientes al Sindicato Textil.

Aquí cabe señalar que cuando hacemos referencia a los sindicatos, no debemos tomar a este en el concepto moderno o actual del termino. Nada que ver. En aquella época de la dictadura de Madrid, solo existían los mal llamados Sindicatos Verticales. Su origen e inspiración se encontraría en el modelo fascista italiano. Se crearía durante el mes de abril de 1937 con el nombre de Centrales Nacionales Sindicalistas (CNS). También el “Fuero de los Españoles” franquistas del 9 de marzo del 1939 defendía la idea de un sindicalismo vertical, en el cual se debían integrar empresarios y trabajadores, como herramienta para superar la lucha de clases. Nada que ver con la libertad y pluralidad de nuestros días.
Añadir también que “Contramaestre” es una categoría profesional existente en el ramo de la industria textil. El que escribe estas líneas, -que de joven llegó a ser oficial especialista en una empresa de laminados textiles- les puede asegurar que a pesar de cierta coincidencia etimológica con la palabra marinera que designa en la marina de guerra a un suboficial, nada tiene que ver con mares y océanos.
Es un Mando Intermedio, por debajo del de Jefe de Planta, y por encima de aprendices, oficiales de 1º, 2ª o 3ª, y oficiales especialistas.

Nuestro evento tendría lugar los días 13, 14, 15 y 16 de julio del 1958. Aglutinaría un total de 50 stands. La documentación conservada nos recuerda algunos productos presentes: Frigoríficos, plásticos, licores, maquinas de lavar, material fotográfico, objetos de regalo, motos, agricultura, floricultura, peluquería, artículos domésticos y de hogar, porcelanas, trabajos culturales, cerámicas, refrescos, maquinaria de fabricación local, trabajos de ebanistería y madera, carpintería, productos textiles de lana, seda, algodón, géneros de rizo, géneros de punto, alta costura.....
Sin duda fue un evento bien concurrido por aquel entonces.
Pero hay más. Si bien Esparreguera llegó a contar con tres emisoras de radio que emitían simultáneamente en décadas pasadas -Hoy en DIA solo queda una- aquel año 1958 marcaría una importante novedad. El nacimiento de la primera estación radiofónica de la localidad. Funcionaria como una emisora en carácter de pruebas durante nuestra Fiesta Mayor, y se la llamaría en aquella época “RADIO ESCUELA DEL FRENTE DE JUVENTUDES DE ESPARREGUERA”.

Les transcribiré para la historia su programación, que se aglutinó en cuatro bloques:

1.- “Una voz y una melodía” [Música]
2.- “El gol fantasma” [Concurso sobre fútbol]
3.- “Melodías para Usted” [Discos solicitados]
4.- “Conjunto Maracaibo. Los reyes del ritmo” [Actuación en directo delante de los micrófonos de este conjunto musical]


Blogalaxia Tags:
Fuero+de+los+españoles.

Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , , , , ,

0 comments | dissabte, 14 juliol de 2007

FESTA MAJOR D'ESPARREGUERA 2007



0 comments | dimarts, 12 juny de 2007

ELECCIONS MUNICIPALS 2007 A ESPARREGUERA:

Cens electoral 16.018
Regidors 21


Nombre % Cens electoral
Votants 8.527 53,23
Abstenció 7.491 46,77


Nombre % Vots / Votants
Candidatures 8.244 97,00
Blancs 232 2,72
Nuls 51 0,60

Candidatures Vots % Vots/Vàlids Regidors
PSC-PM 2.842 33,53 8
EP-ICV-I-EPM 2.003 23,63 6
CIU 836 9,86 2
ESQUERRA-AM 797 9,40 2
AIESPA 590 6,96 1
PP 620 7,31 1
GD'E 504 5,95 1
PH 52 0,61 0

0 comments | dissabte, 24 març de 2007

Algunas referencias históricas sobre la antigua alfarería de Esparreguera.

De la prehistoria hasta el siglo XVIII.




“Oficio noble y bizarro,
entre todos el primero,
pues en la industria del barro,
Dios fue el primer alfarero
y el hombre,
su primer cacharro...”



La primera vez que oiría estos versos fue durante una conferencia dada por el desaparecido esparreguerense residente en Sabadell Rafel Subirana Ollé, durante la década de los felices años ochenta.

La conferencia, tenia por titulo el rimbombante nombre de “Un Museo en Esparreguera, una urgencia cultural”... De hecho, era la segunda conferencia sobre este tema que nos ofrecía. Si bien, aquella primera fue dada muchísimos años antes.
Unos versos que encontramos transcritos igualmente en uno de sus trabajos de investigación publicados en el año 1962.

En aquella conferencia -en la cual tuve la suerte de asistir- con la sencillez y calidad humana que siempre presidió la vida de este ilustre esparreguerense, se nos recordaría la necesidad de crear un museo local, para salvaguardar nuestro patrimonio histórico y cultural, para las nuevas generaciones. Dándonos unas orientaciones sobre su creación, y posibles temáticas para del mismo...

Como no, el autor, nos propondría la creación de unas secciones dedicadas a la historia de la alfarería y cerámica esparreguerense, como reconocimiento de esta tradición histórica en nuestra villa, como también otra sección destinada al teatro local.

Esta Fiesta Mayor de invierno, por las fiestas de nuestra Patrona Santa Eulalia, tendría lugar la inauguración de un conjunto escultórico destinado a testimoniar al publico local y forastero nuestras raíces artesanales.

Escultura inaugurada durante la Fiesta Mayor de invierno de Esparreguera, obra del conocido artista Ramon Cuello Riera

Efectivamente, el conjunto se emplazaría en la plaza de Santa Eulalia –popularmente llamada “plaça de l’Església”- esquina calle Balmes. En el sector ajardinado que existe delante de la puerta principal de nuestra iglesia parroquial. Un espacio habilitado donde se colocaría el conjunto escultórico que representa la figura de un alfarero trabajando con el torno -a medida real- obra del escultor local Ramón Cuello Riera.

Una buena noticia, que se puede acompañar de algunas noticias antiguas sobre las familias de alfareros, ceramistas, ladrilleros y otros profesionales de la industria del barro que han residido en nuestra localidad. Si bien, el espacio nos impone ser breves, pues sus orígenes se pierden en la noche de los tiempos...

Gracias a las investigaciones y trabajos arqueológicos de J. de C. Serra Ràfols, Rafel Subirana Ollé, Antoni Gastón y del Eleuteri Navarro, hoy día conocemos zonas que han estado habitadas desde la antigüedad en nuestro termino municipal. Principalmente el sector llamado de “Can Paloma”.
Interesante resulta el trabajo del director del Instituto de Prehistoria y Arqueología de la Diputación de Barcelona D. Jordi Rovira Port, que nos detallaría piezas halladas en aquel sector antiquísimas. De la época llamada neolítica antigua en nuestro país. Piezas de alfarería con una antigüedad datable que situaríamos entre los 5.000 a 2.300 años antes de la Era Cristiana.
Son estas piezas de Esparreguera restos de la cerámica llamada “cardical” o también llamada “impresa”, ya que en su superficie externa, -incluyéndose el labio de la pieza-, se acostumbraba decorar por medio de impresiones o incisiones hechas con la pechina o concha llamada “Cardium edule” y otros instrumentos como punzones, espátulas y madera. Se trata pues, de una cerámica hecha a mano.

Otras piezas halladas por los investigadores nos hablarían de pequeños vasos de la etapa Calcolítica o Encolítica. Esto es, del 2300-2200 hasta los 1900 años antes de nuestra Era.
De la época del Bronce tenemos también cerámica en todas sus divisiones arqueológicas. Se trata de una alfarería de recipientes grandes, hecha a mano. Si bien, ya se utiliza en estos casos el torno lento. Es decir, un torno girado a mano, a velocidad muy inconstante, para la elaboración de ollas y otros elementos más pequeños.

Detalle de pizas halladas en Esparreguera correspondientes
al Bronce Antiguo (1900/1800 hasta 1500 años).


De la cerámica llamada “Campaniforme” con elementos decorativos ya más diversificados, correspondientes al periodo del Bronce
Antiguo también tenemos en nuestra localidad. Su datación deberíamos situarla entre los años 1900-1800 al 1500 antes de la Era Cristiana.
Por su parte de la edad del Bronce Medio, esto es del 1500 hasta 1100 antes de nuestra Era, se han recuperado diversos elementos. Como también los restos de un curioso colador de líquidos. Así como otros restos cerámicos correspondientes al periodo, el Bronce Final (1100 hasta el 700)
De la época ibérica se conserva cerámica encontrada en Esparreguera a nivel superficial.

Piezas del Bronce Final de Esparreguera (1100 hasta el 700 ante de nuestra Era)


Curiosamente en dos yacimientos situados a las antípodas de su demarcación. Muy distantes la una de la otra: en los sectores llamados “El Castell” y el “Cul de la Portadora”.
Aquí se trata de restos de ánforas y grandes recipientes ya fabricadas con torno rápido.
Josep Paulo y Joaquim Creus nos pondrán énfasis recordándonos que son piezas exentas de decoración con la típica cocción bicolor, con una antigüedad aproximada que Ellos situaran sobre unos 2000-2500 años.

Los incansables esfuerzos de Rafael Subirana nos traerían las pruebas arqueológicas de la presencia ibérica y romana en nuestra demarcación municipal.
De la época ibérica recuperó fragmentos de ánforas y otros recipientes grandes ya elaborados con un torno rápido y de cocción bicolor. Con una antigüedad estimable que situaríamos entre los 2000-2500 años. Excepción de un jarrón negro encontrado por el mismo investigador en la zona llamada “de El Castell” dentro de unos silos excavados en piedra, que posiblemente los iberos destinaban a guardar grano.
Se trataría aquí, de un recipiente de cerámica barnizada de color gris oscuro, -igual a otras piezas halladas en la antigua colonia griega de Ampurias- que nos hace especular sobre un hipotético intercambio comercial en este caso concreto.

Otro material de arcilla encontrado de la época de dominación romana seria de tipo funerario. La necrópolis descubierta por el mismo Rafel Subirana en Esparreguera nos recuperaría varias tumbas elaboradas con el popular “tegulae” romano, que, por el análisis óseo de los restos humano todavía conservados en el interior de las tumbas deberíamos de situar su datación entre los siglos I y II después de Jesucristo.

Restos del castillo de Esparreguera, cercanos a la iglesia románica de Santa Maria del Puig.

De la época medieval encontraremos abundante cerámica entre los siglos XII al XV. El mismo Subirana nos recordaría como en el sector de “ la Vinya Vella y en el lugar donde existía el castillo del Señor Barón de Esparreguera situado en una punta del llano donde se encuentra la primitiva parroquia de Santa Maria del Esparreguera, conocido actualmente por Santa Maria del Puig, de construcción románica, son dos puntos del término donde los descubrimientos han estado más importantes por lo que hace referencia a la cerámica medieval..” [Traducido al castellano].

Otros autores nos recuerdan la cerámica medieval de la localidad situándola en los siglos XII-XIII. Los investigadores Paulo y Creus hacen referencia a fragmentos incrustados en la pared oeste de esta misma iglesia de Santa Maria del Puig.
Igualmente recordemos los investigadores Josep Puig Jorba, y Rafel Subirana Ollé, que recogieron y catalogaron una muy rica cerámica decorada correspondiente a los siglos XII al XVII hallada en nuestro termino municipal. Sin embargo, por el momento, nos falta la confirmación documental de su fabricación decorativa en nuestra localidad.


Colección de fragmentos de ceràmica medieval recuperada en Esparreguera por el investigador Josep Puig, publicado en su catalogo del año 1995.


Cabe señalar aquí la curiosidad de observar como el alfarero de nuestra localidad, como en otras, adoptaría como denominación de su oficio aquel producto que elaboraba.
Así, el artesano que se especializaba en hacer ollas, muy orgullosamente señalaba su nombre o apellido, apostillando acto seguido su oficio de ollero, o de botijero, o de ladrillero, o el de tejero, o escudillero...
Señalemos que estos artesanos siempre se acompañarían con su oficio especial y no genérico. Es decir, en aquello en que se habían especializado dentro del mundo de la alfarería y del barro.

Diversos documentos nos hablaran de antiquísimas familias de nuestra localidad dedicadas al mundo de la alfarería y a la industria del barro. Me permitirán no extenderme en este aspecto y omitir la información literal hallada en los “Capbreus” del siglo XV y XVI. Pero si deberemos nombrar algunos datos que afloran cruzando fuentes documentales, como los registros parroquiales recuperados por Lluis Artigas y las declaraciones notariales de Josep Paulo, con la bibliografía existente.

Por ejemplo, ya en el lejano año de 1538 nos aparece un tal Salvador Torrents, botijero establecido en la actual calle “de l’Hospital” [Calle Hospital]. Posteriormente, en un “Fogatge” del año 1553 encontraremos igualmente a un vecino de apellido Boada, especializado igualmente en botijos. De este siglo son también las referencias de varios ladrilleros como Joan d’Eixarc apodado “lo biscai” (1547), Joan Pagès (1572) y Janot TorresLluís Artigas nos transcribe la partida de bautizo de una de sus hijas de nombre Maria Ana. Apareciendo el padre como Joanot Torra:
“Maria anna filla del senyer en Janot torra ragoler y de eufrayna mullersua fonch batejada a XII de noembre any 1568 foren padrins lo barber y maria anna doncella filla den berth rovira tots de dita vila”.
Desinencias que son habituales en el trabajo de investigación local. Como el caso que hace referencia a los bautizos de tres hijos (05.02.1571; 06.03.1573 y 25.07.1574) del matrimonio del ladrillero local “... en joan fages rajoler ideas muller margarida...” que nos aparecerá manuscrito indistintamente el apellido Fages como Faijes.

Unos años después nos aparecen otras referencias de la familia Boada: Pere Boada (1581) y Vicenç Boada (1595). De la misma fecha que el ultimo, -que corresponde a una lista de oficios de la localidad de Esparreguera-, recuperamos a un tal Salvador Torrents botijero. Al parecer, ambos, los Boada y los Torrents poseían sus obradores en una misma calle. Un poco anterior seria el bautizo del pequeñín Joan, celebrado el 27 de diciembre del 1588 y que era hijo de Salvador Torrens botijero. Como nos refiere el documento con variaciones manuscritas, refiriéndose a un bautizo doble celebrado en nuestra parroquia: “Vuy a XX7 de desemb[re 1588 fonch?] batejat joan ÿ guilem lo joan [fou de?] salvador torens cantarer de dita vila y de joana muler sua foren padrins joan cusana ÿ fran[ina?] barbarana y de guilem lo pare se diu joan font y la mara catarina foren padrins guilem hubach y estafania py doncella ministre mauri[dcy?] (1586 y 1572). De este ultimo con variantes graficas según el documento de que se trate. En uno de los trabajos publicados sobre los registros parroquiales de Esparreguera, mo[rell?] ”.
Es una realidad local innegable la repetición de algunos apellidos familiares a esta noble y antigua profesión o oficio, como se podrá ver, en el transcurrir de los siglos.

Para el año de 1603 encontraremos un registro que nos habla de un tal Pere Boleda botijero. Los registros de permisos de matrimonio del año 1611 nos hablaran de un ladrillero [rajoler en lengua catalana] de origen francés llamado “Domingo Tisach regoler del regna de frança”.
En fecha posterior, encontraremos un el testamento datado con fecha del 19 de agosto del 1625 aflora otro Pere Boada botijero hijo de Pere BoadaTamariu.

Así en el año 1635 nos consta también el taller de Salvador Torrents y Onofre Torrents padre e hijo. Otro Joan Torrents, botijero, nos aparecerá casado con una chica llamada Elisabet, y con diversas propiedades en el “carrer Major” [Calle Mayor] de nuestra localidad. Con el referido nombre de Salvador Torrents botijero nos reaparece en documentos fechados en 1638.

Los protocolos notariales del año 1663 nos hablaran de un Vicenç Ortells de oficio botijero.

Onofre o Nofre Torrents –dependiendo de cómo se escribe en diversos los documentos- aparece repetidamente. Se trata de un esparreguerense especializado en la realización de ollas de barro, como reseña el manuscrito de la declaración de su viuda Marianna. Como aparece en el manuscrito del año 1667 en que nos dice “Marianna Torrents viuda deixada del quondam Onofra Torrents, oller de la vila d’Esparreguera, del bisbat de Barcelona, com a senyora y majora y usufructuaria y tenutaria dels bens que foren del quondam son marit....”, refiriéndose también a su obrador situado en la calle Hospital de Esparreguera. Donde se localizaba la desaparecida bodega Marin, y la actual sede del fotógrafo Joan Puig Font.
El mismo año también debemos recordar los de una propiedad situada en la calle que actualmente llamamos Balmes de nuestra localidad, de Pere Rosell, también botijero. Propiedad comprada a Miquel Rovira en el año 1617. Un lugar también conocido por el sobrenombre de “Cal gravat o Cal Pasqual”.
De este mismo período serán las referencias de otro alfarero de ollas llamado Jaume Santamaría (1667) y las referencias de su casa situada en el antigua camino que conducía a Montserrat. Curiosamente los mismos datos aparecerán más tarde de un Jaume Santamaría, ollero, dándonos noticias de su obrador y horno de cocción en el año 1703.
Posteriormente otro Pere Santamaría, también botijero, -fallecido el 25 de julio del 1758- nos aparecerá casado con una chica llamada Eulalia Torrents. Nuevamente, se cruzaran los apellidos de familias muy arraigadas en la industria del barro local.

Más adelante reaparecerá otra vez el curioso nombre de Onofre Torrents. Las tradiciones familiares, al parecer, son difíciles de cambiar y pasarán de generación en generación. Esta vez se repetirán los nombres con un siglo de diferencia. Posiblemente este Torrents alfarero moriría en el año 1756. El rastro de los alfareros de Esparreguera continua...

Reseñemos aquí la opinión del investigador local Josep Paulo que nos dice que después de la nombrada familia de alfareros de apellido Boada se instalarían en Esparreguera la familia de alfareros apellidada Gonzales, oriundos de la localidad de Calanda (Teruel). Según sus tesis el matrimonio González, formado por Sebastiàn González, alfarero, y su esposa Anna tenían un hijo llamado Antoni que se casó con Maria Badia el 28 de octubre del año 1681.
De hecho, todavía se conserva el permiso de matrimonio solicitado al Obispado de Barcelona para su celebración, fechado con posterioridad. Como refiere Lluis Artigas en uno de sus trabajos, nos transcribe la partida literal que dice en catalán antiguo: “Die 28 10bris 1681. t. Gonsales gerrer de Calandre Bisbat de Canys de Arago ab t. Badia Esparaguera......... 8 s."
Como podemos ver, efectivamente eran oriundos de Calanda, partido judicial y obispado de Alcañiz en Teruel. El documento no nos refiere el nombre propio de cada consorte utilizando la abreviatura “t” de “tal persona”... pero sí en cambio los apellidos.
pescador de

Cabe señalar también la noticia que da Paulo sobre un tal Joan Badia que en el año 1667 ya estaba casado con una Maria González, hija de Jaume González alfarero. Señalando la posibilidad de que este Badia ya fuese alfarero, por la costumbre de casarse las familias con gente de un mismo oficio.
Un mismo Salvador Badia nos aparece durante el siglo XVIII como ladrillero de la localidad de Esparreguera.
En esta línea de investigación señalemos la coincidencia del matrimonio de una chica de llamada Badia con un “ladrillero” de apellido francés: Raubert. Que tramitarían su licencia matrimonial para casarse en Esparreguera el 1 de marzo de 1683. Curiosamente el mismo año en que otro muchacho llamado Pallares, también ladrillero, tramitaría un 30 de agosto, su matrimonio con una chica de apellido Pujol.

Retomando el tema decir que sabemos también de uno de los hijos de este matrimonio llamado Antón González Badia que continuaría con el oficio familiar casándose con Jerónima Monner el 10 de diciembre del año 1713 y falleciendo el 12 de febrero del 1767. Otras licencias matrimoniales nos aportan datos de alfareros. La fechada a 1 de mayo de 1742 nos recordaría el enlace de “ Jaume Gonsales gerrer de la vila de Esparaguera...” con la pierense Francesca Alba. La fechada a 28 de mayo de 1790 nos habla de “Antón Gonsales jove gerrer” que se enlazaría en Esparreguera con una mucha llamada Cecilia Reynes.

Los rastros de nuestros artesanos afloran en el transcurrir de los años. En el año 1798 encontraríamos al esparreguerense Ramón Soler, tinajero... Otros linajes de alfareros serian los Mach. Una saga de artesanos como Pau Mach Solà (1773), Joan Mach Reinés (1807), Joan Mach Brugueras (1838), Joan Mach Barquet y más tarde los hermanos Joan y Aleix Mach Masdefiol.
Vemos otro Rafel Soler alfarero en el año 1821, Celdoni Riu seria propietario de una alfarería en el año 1827... la lista se nos hace interminable...

Detalle de la escultura de Ramón Cuello.


Sea este breve trabajo el homenaje escrito que complementa la belleza de la obra escultórica elaborada por el eminente artista Ramón Cuello.
Solo unas manos de artista como Él, podían hacer aflorar la fuerza y el amor que pone todo alfarero o ceramista en la creación de su obra. No se podía rendir mejor homenaje a las tradiciones de nuestra localidad.



Fuentes:

AHE censo del 1837.
ACA Fogatges de 1553. Volumen 2598, folio 87. Sección Real Patrimonio.
ACA Capbreu de 1581, año de 1667 folio 104; año de 1703 folio 55 y 179.
ACA Protocolos Llobregat, manual 203 (Año 1598)
ACA Manual Llobregat, manual 489, folio 175 (Año 1798)
ACA Libro testamentos, folio 175, (Año 1625)
ACA Manual 291, folio 250. (Año 1538)
ACA Manual 291, folio 250 (Año 1638)


Obras citadas:

Artigas Jorba, Lluís
·Esposoris Esparreguerins. Recopilació històrica de les llicències de matrimoni. Esparreguera de 1610 al 1633
(Esparreguera 1995)
·Esposoris Esparreguerins. Recopilació històrica de les llicències de matrimoni. Esparreguera de 1723 al 1755
(Esparreguera 1996)
·Esposoris Esparreguerins. Recopilació històrica de les llicències de matrimoni. Esparreguera de 1784 al 1791
(Esparreguera 1993)
·Esposoris Esparreguerins. Recopilació històrica de les llicències de matrimoni. Esparreguera de 1681 al 1723
(Esparreguera 1996)

·Esparreguera durant el segle XVI. (2) Recull històric de naixements. Anys 1562 al 1569. (Esparreguera 2000)
·Esparreguera durant el segle XVI. (3) Recull històric de naixements. Anys 1570 al 1574. (Esparreguera 2001)
·Esparreguera durant el segle XVI. (5) Recull històric de naixements. Anys 1587 al 1590. (Esparreguera 2002)
Gaston Antón; Navarro, Eleuteri
·La Cova de Can Paloma. Jaciments prehistòrics. (Esparreguera 1985).
Maluquer de Motes, Joan
·Prehistoria i Edat Antiga. (Barcelona 1987)

Puig i Jorba, Josep
·Mostra de cerámica decorada dels segles XIII al XVII descoberta a Esparreguera. (Esparreguera 1995)
Paulo i Sàbat Joseph; Creus i Mach, Joaquim
·Terrissers i terrisseries d’Esparreguera. (Esparreguera 1998).
Rovira i Port, Jordi
·“L’Esparreguera vàries vegades mil·lenària: la Cova de Can Paloma”. La Cova de Can Paloma. Jaciments prehistòrics (Esparreguera 1985).

Subirana i Olle, Rafel
·El Cementiri de la Gorgonsana. (Esparreguera 1948)
·El poblament d’Esparreguera abans de l’any 985. (Sabadell 1985) [Text de la conferencia donada el dia 16 de febrer del 1985].
·“Interpretació històrica de la cerámica montserratina de la Vinya Vella”. Estudis Esparreguerins. Quadern VI. (Sabadell 1962)
·“Notes per la història de la Industria de la terrissa a Esparreguera”. Estudis Esparreguerins. Quadern VII. (Sabadell 1962).
“Algunes consideracions referent a l’Esparreguera Romana”. Estudis esparreguerins. Quadern X. (Sabadell 1962)

Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , , , , , , ,