dilluns, 27 de març del 2023

Adela Herraíz presenta la seva obra aquí Esparreguera




La sala d’exposicions de l’Ajuntament d’Esparreguera aculli fins el diumenge dia   02 d’abril de 2023 l’exposició pictòrica de l’artista esparreguerina Adela Herraíz, que va ser inaugurada amb molt d’èxit a les vuit del vespre d’aquest divendres 24 de març.

L’exposició presenta al públic esparreguerí un total de vint-i-vuit quadres policromats  amb tècnica mixta en la que l’autora incorpora sensibles afegits al estil “papier collé” amb el que li dona un acabat molt personal dins d’aquest quadres de cromàtica molt equilibrada i entenedora.

                Els quadres de l’Adela que ens ofereix en aquesta ocasió ens regalen unes imatges d’una gran pau, amb l’afegir de regalar-nos simultàniament un bocinet de la història de la nostra vila. Efectivament, les obres presentades per l’Adela Herraíz també esdevenen una crònica històrica d’aquella Esparreguera de les tres primeres dècades del segle passat avui per avui del tot desapareguda. Son quadres o imatges que esdevenen unes veritables capsules del temps. On la artista immortalitza unes velles imatges que  -si bé pel cas d’Esparreguera algunes son originalment extretes de postals antigues-   son de nou processades amb les mans i ulls de l’artista. Que amb una nova mirada sap actualitzar aquella realitat de les revelles i avorrides imatges locals, transportant-les amb la màgia del creador artístic en obres gustoses i atractives per als homes i dones del nostre temps.

                Son quadres plens de detalls. Obres elegants i que desprès del procés creatiu de la pintora Adela Heraíz es converteixen en unes imatges plenes d’espurnes o xàldigues de llum. Escenes de èpoques passades sí,  imatges d’un món desaparegut sí, però refetes i amarades de l’esperit de l’artista aconsegueixen fer-se atractiu per tot el públic d’avui en dia.

                La major part de la obra presentada en aquesta exposició es dedicada a recordar els carrers, les places i la gent d’Esparreguera, amb aquell marcat flaire de poble montserratí. Tanmateix no és la única temàtica presentada enguany. El cor, els ulls i la ànima d’un artista es sempre inabastable. Tot hi te cabuda i el seu lloc. I vet aquí que l’Adela també presenta altres treballs en aquesta col·lecció de obres. Com els acurats paisatges de la veïna localitat de Collbató o altres obres que seguint la dinàmica i estil presentat, també inclouran un autoretrat al fons de la sala, i altres obres que recullen moments simpàtics. Com el record de quelcom persona o alguna mascota canina.

                La inauguració va estar molt concorreguda,   -i l’autora una vegada més-   va rebre nombroses felicitacions i elogis per la obra pictòrica presentada. Com també mostres d’afecte i estimació del nombrós públic assistent.

                Aquesta exposició restarà oberta al públic per visita-la fins el diumenge 02 d’abril de 2023. Tots hi sou convidats de visitar-la.

Lluis Artigas Jorba


dissabte, 31 de desembre del 2022

Bibliografia Local

Josep Ferrer i Civil 
i els seus Capítols Matrimonials 
de la Notaria d’Esparreguera 1795-1806 





Portada del llibre del 
Lluis Artigas Jorba "Josep Ferrer i Civil
i els seus Capítols Matrimonials de la Notaria d’Esparreguera 1795-1806".





Síntesis: 

Dades de les parelles i els seus familiars de les capitulacions matrimonials davant el notari d’Esparreguera. 


Dades tècniques: 

Autor:        Lluis Artigas Jorba 
Idioma:     Català 
Pàgines:    80 
Lloc:         Esparreguera 2021 


Contingut de la obra: 

Els Capítols Matrimonials de la Notaria d’Esparreguera (1795-1806) 
Metodologia Fons treballat 
Els Capítols Matrimonials (1795-1806) 
Índex de poblacions 
Índex Onomàstic 
Taula 





divendres, 30 de desembre del 2022

Bibliografia Local

Dispenses Apostòliques 
de Santa Maria del Puig i Santa Eulàlia d’Esparreguera 
a l’Arxiu Diocesà de Barcelona (1622-1828)







Portada del llibre del Lluis Artigas Jorba "Dispenses Apostòliquesde Santa Maria del Puig
 i Santa Eulàlia d’Esparreguera a l’Arxiu Diocesà de Barcelona (1622-1828)
".





Síntesis: 

Índex de dades dels contraents de la demarcació parroquial de Santa Maria del Puig i Santa Eulàlia d’Esparreguera dels expedients tramitats com a Dispenses Apostòliques, demanant autorització per casar-se, malgrat les causes canòniques que ho impedeixen. 


Dades tècniques: 

Autor:        Lluis Artigas Jorba 
Idioma:      Català 
Pàgines:    39 
Lloc:          Esparreguera 2021 


Contingut de la obra: 

Presentació 
Estructura del present treball 
Material de referència 
Normativa vigent actualment en l’Arquebisbat de Barcelona 
Les Dispenses Apostòliques de Santa Maria del Puig i Santa Eulàlia d’Esparreguera a l’Arxiu Diocesà de Barcelona (1622-1828) 
Dispenses Apostòliques peticions 
Dispenses Apostòliques, feina dels marits 
Dispenses Apostòliques llistat de poblacions i parròquies 
Llista alfabètica de persones 
Taula 






dilluns, 27 de desembre del 2021

Bibliografia Local

Òbits a la parròquia 
de Santa Eulàlia d’Esparreguera (1975-2021) 







 Portada del llibre del 
Lluis Artigas Jorba 
“Òbits a la parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera (1975-2021)”
.




Síntesis:

Catàleg índex d’esqueles 
Catàleg índex de recordatoris d’exèquies 
Llistat índex de viudetat 


Dades tècniques:

Autor:          Lluis Artigas Jorba
Idioma:        Català 
Pàgines:      18
Lloc:           Esparreguera 2021 


Contingut de la obra: 

A mena de presentació 
Guia onomàstica de la col·lecció d’Esqueles d’Esparreguera (1975-2021) 
Guia onomàstica de la col·lecció de Recordatoris (1975-2021) 
Guia onomàstica de viudos i vídues a les col·leccions d’Esqueles i Recordatoris d’Esparreguera (1975-2021) 
Índex 





divendres, 26 de novembre del 2021

Bibliografia Local

Catàleg del fons audiovisual 
de la demarcació parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera 
a l’Arxiu Històric Diocesà de Sant Feliu de Llobregat (2019-2021) 







Portada del llibre del 
Lluis Artigas Jorba "Catàleg del fons audiovisual de la demarcació
parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera a l’Arxiu Històric Diocesà
de Sant Feliu de Llobregat (2019-2021)”.



Síntesis: 

Catàleg de les 292 gravacions audiovisuals fetes del 2019 al 2021 sobre la demarcació parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera. 

Material gravat per el canal de informació privat “Esparreguera TV” i duplicat en format DVD MPEG4 i DVD AVI, que es guarda a l’arxiu. 

[Nota: Existeix un primer catàleg que recull el període dels anys de 2007 al 2018].


Dades tècniques: 

Autor:        Lluis Artigas Jorba 
Idioma:      Català 
Pàgines:     47 
Lloc:          Esparreguera 2021 

Contingut de la obra: 

Presentació 
Catàleg audiovisual 
Índex alfabètic 
Taula d’aquesta obra 


dijous, 25 de novembre del 2021

Bibliografia Local

La Notaria del Josep Ferrer i Civil 
i els seus testaments d’Esparreguera (1795-1806) 






Portada del llibre del
 Lluis Artigas Jorba “La Notaria del Josep Ferrer i Civil
 i els seus testaments d’Esparreguera (1795-1806)”.






Síntesis: 

Testaments fets per el notari d’Esparreguera Joan Ferrer Civil. 


Dades tècniques: 

Autor: Lluis Artigas Jorba 
Idioma: Català 
Pàgines: 80 
Lloc: Esparreguera 2021 


Contingut de la obra: 

La notaria del Josep Ferrer i Civil i els seus testaments d’Esparreguera 
Presentació 
Metodologia 
Fons treballat 
Els testaments de Josep Ferrer i Civil (1795-1806) 
Annexes 
Índex de poblacions esmentades en aquet treball 
Localitats on tenen lloc els testaments 
Eclesiàstics 
Monjos professos al monestir de Montserrat 
Índex onomàstic dels testaments del Josep Ferrer i Civil (1795-1806) 
Taula 


 

dimarts, 7 de setembre del 2021

Obertes dues exposicions de l'artista Josep Grau a Esparreguera

 

L'artista esparreguerí Josep Grau al seu taller del carrer Ferran Puig d'Esparreguera
[Fotografía: Lluís Artigas Jorba]

    Aquest mes de setembre l’obrim amb la curiositat de la inauguració simultània de dues exposicions d’un mateix artista en la nostra localitat. En Josep Grau i Piñol, conegut i reconegut artista esparreguerí de dilatada trajectòria ens ofereix en exclusiva dues exposicions amb una selecció de les seves darreres obres.

    Dos llocs diferents esdevindran l’epicentre on podreu gaudir d’aquesta interessant iniciativa cultural. Si ha la ciutat de Barcelona tothom coneix als anomenats Encants o Mercat dels Encants on trobar antiguitats i obres de col·leccionista, també aquí Esparreguera tenim la joia de poder comptar amb un establiment especialitzat  destinat a la restauració i venda d’antiguitats decoratives. Que sota la direcció d’en Carles Sagarra i Mas, coneixem amb el nom de La Cadireta.

 L’establiment de La Cadireta, amb certa trajectòria enmig de nosaltres ja que molts  recordareu situat en una anterior època al carrer Gran, ara actualment, podeu trobar-la situada en un cèntric local en el carrer Hospital 19 d’Esparreguera, molt a prop de la plaça de l’Ajuntament.

    Gràcies a la complicitat del Carles i el seu compromís per la Cultura local i del País, aquest a estat el lloc triat per la primera exposició del pintor i artista Josep Grau. En una exposició que ens ofereix un total de 19 quadres de diverses mides i tècniques dins de la fidelitat al estil propi d’aquest conegut artista. No pot faltar el nostre estimat Campanar d’Esparreguera que donen la benvinguda als visitants i ens convida a veure i gaudir  una gran varietat de temes. Paisatges, interiors, nuvolades i cels, reflexes del hivern, fins i tot uns quadres de la sèrie italiana que aquest autor va pintar i anomena sèrie Venècia. Tot plegat seguin diverses tècniques com l’oli, l’acrílic, la aquarel·la, tècniques mixtes i una sanguina. Una obra artística que podeu anar degustant tot fent un veritable safari per el temps, donat que aquest quadres els trobareu repartits per tot l’establiment de La Cadireta i un munt de antiguitats i estris d’altres temps llunyans i no tant llunyans.

    Aquesta exposició -amb entrada lliure-  que ens ofereix la obra recent del artista esparreguerí feta als anys 2020 i 2021, es va inaugurar aquest dissabte 04 de setembre de 2021, i restarà oberta al públic fins el dissabte 02 d’octubre de 2021. El horari de visita es de dilluns a divendres de les 10 del mati a la una i mitja i de 5 a les 8 i mitja de la tarda.

    Com si això fos el Dos d’Oros, tenim també una segona exposició viva a Esparreguera d’aquest veterà artista esparreguerí. Aquesta vegada al seu estudi que s’anomena Taller d’Art El Llapis. És situat al carrer Ferran Puig 134 d’Esparreguera.

    La exposició, que també recull obra recent dels anys 2020 i 2021, va esser inaugurat el mateix dissabte que la exposició oberta al públic a La Cadireta, essent possible de visitar-la també fins el dissabte 02 d’octubre de 2021. Val a dir però que aquí al Taller d’Art El Llapis el horari de obertura al públic es de tots els dies de 6 a 8 de la tarda.

    Val a dir també que la exposició del Josep Grau i Piñol al carrer Ferran Puig ens ofereix un ventall més gran, Ja que acull un total de 44 obres de les quals 36 figuren al catàleg a la venda. Hi trobarem temes ben variats. Un quadre sobre Martorell  -d’Esparreguera aquí no en trobareu  cap aquesta vegada-    interiors, paisatges, boscos, marines, una sèrie dedicada a Venècia, un retrat, i un autoretrat del mateix artista de dimensions grans. Tots a la mà de tècniques com sanguina, oli, mixta, acrílic, i aquarel·la. Obres amb un marcat nervi i color que tant mateix ens convides a moments d’equilibri i de pau amb nosaltres mateixos i allò que ens envolta.

    D’aquella primera exposició il·lusionada a la Galeria Art 77 d’Esparreguera - ja fa moltes dècades d’això-   on veiem els seus quadres sobre comarca de La Ribera d’un jove Josep Grau i Piñol, moltes coses han passat i viscut. A cada any passat, a cada exposició aquí Esparreguera i altres indrets del País, a cada biennal en que participava, els veiem anant creixent com artista. Nous temes. Nous reptes. Nous camins per explorar i recórrer...  Avui dia es un artista esparreguerí de reconegut prestigi i vàlua que tot portant l’art i Esparreguera al seu cor, les seves mans i el seu treball minuciós  -i també aleshores espontani-   en ajuda a tots plegats a veure aquells detalls i a sentir aquelles coses que nomes persones dotades d’una especial sensibilitat i una marcada capacitat de docència plàstica poden transmetre en cada obra creativa.

    Els seus quadres em porten a la meva memòria aquella dita que va fer Rembrandt (1606-1669), un del millors pintors del barroc als Països Baixos:  El pintor persegueix la ratlla i el color, però la seva finalitat es la Poesia.


[Aquest article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]



divendres, 8 de gener del 2021

Bibliografia Local

Joan Ferrer i Aguilera i els seus Capítols Matrimonials 

de la notaria d’Esparreguera (1771-1795)

 


Portada del llibre del Lluis Artigas Jorba "Joan Ferrer i Aguilera i els seus
Capítols Matrimonials de la notaria d'Esparreguera (1771-1795)"


Síntesis:

Buidatge de dades dels contraents de la demarcació  parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera que feren capitulacions matrimonials davant notari.

 

Dades tècniques:

Autor:             Lluis Artigas Jorba
Idioma:           Català
Pàgines:          215
Lloc:               Esparreguera 2020

 

Contingut de la obra:

Els Capítols Matrimonials de la notaria d’Esparreguera (1771-1795)

Metodologia

Fons treballat

Els Capítols Matrimonials (1771-1795)

Índex de poblacions

Índex Onomàstic

Taula


Pàgines 26 i 27 del llibre del Lluis Artigas Jorba "Joan Ferrer i Aguilera i els seus
Capítols Matrimonials de la notaria d'Esparreguera (1771-1795)"


P'agines 152 i 153 del llibre del Lluis Artigas Jorba "Joan Ferrer i Aguilera i els seus
Capítols Matrimonials de la notaria d'Esparreguera (1771-1795)"







dimecres, 30 de desembre del 2020

Bibliografia Local

La Notaria del Joan Ferrer i Aguilera 
i els seus testaments d’Esparreguera (1771-1795) 







Portada del llibre del 
Lluis Artigas Jorba “La Notaria del Joan Ferrer i Aguilera
 i els seus testaments d’Esparreguera (1771-1795)”.






Síntesis: 

Testaments fets per el notari d’Esparreguera Joan Ferrer i Aguilera. 


Dades tècniques: 

Autor: Lluis Artigas Jorba 
Idioma: Català 
Pàgines: 159 
Lloc: Esparreguera 2020 


Contingut de la obra: 

La Notaria del Joan Ferrer i Aguilera i els seus testaments d’Esparreguera (1771-1795) 
Presentació 
Metodologia 
Fons treballat 
Testaments del Joan Ferrer i Aguilera (1771-1795) 
Annexes 
1.- Índex de poblacions esmentades en aquest treball 
2.- Localitats on tindrien lloc els testaments 
3.- Eclesiastics 
4.- Monjos professos al monestir de Montserrat (1771-1795) 
Índex Onomàstic dels Testaments del Joan Ferrer i Aguilera (1771-1795) 
Taula 



 

divendres, 25 de desembre del 2020

Bibliografia Local

La Notaria del Joan Batista Farell 
i els seus testaments d’Esparreguera (1636-1651) 







Portada del llibre del 
Lluis Artigas Jorba La Notaria del Joan Batista Farell
i els seus testaments d’Esparreguera (1636-1651)”
.




Síntesis: 

Testaments fets per el notari d’Esparreguera Joan Batista Farell. 


Dades tècniques: 

Autor:        Lluis Artigas Jorba 
Idioma:      Català 
Pàgines:     26 
Lloc:          Esparreguera 2020 


Contingut de la obra: 

Presentació 
Metodologia 
Fons treballat 
Testaments del notari Joan Batista Farell (1636-1651) 
Annexes 
1.- Índex de poblacions i llocs esmentats en aquest treball 
2.- Localitats on tindrien lloc els testaments 
3.- Eclesiàstics 
4.- Monjos professos al monestir Montserrat (1636-1651) 
Índex Onomàstic dels testaments del Joan Batista Farell (1636-1651) 
Taula 


 

dilluns, 13 d’abril del 2020

Bibliografia Local

 La notaria de Joan Civil 

i els seus testaments d’Esparreguera (1757-1766)

 


 

Portada del llibre del Lluis Artigas Jorba "La notaria de Joan Civil i els seus testaments
de la notaria d'Esparreguera (1757-1766)"

Síntesis:

Buidatge dels testaments fets davant notari dels vilatans de la demarcació parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera

 

Dades tècniques:

Autor:             Lluis Artigas Jorba
Idioma:           Català
Pàgines:          44
Lloc:               Esparreguera 2018

 

Contingut de la obra:

La notaria de Joan Civil i els seus testaments (1757-1766)

Presentació

Metodologia

Font d’aquest treball

Testaments 1757-1766

Annexes

            Índex de poblacions esmentades en aquest treball

            Localitats on tindrien lloc els testaments

Eclesiàstics

Monjos professos al Monestir de Montserrat

Índex onomàstic. Testaments de Joan Civil (1757-1766)

Taula



Detall pàgina 4 i 5 del llibre del Lluis Artigas Jorba "La notaria de Joan Civil i els seus testaments
de la notaria d'Esparreguera (1757-1766)"




Detall interior del llibre del Lluis Artigas Jorba "La notaria de Joan Civil i els seus testaments
de la notaria d'Esparreguera (1757-1766)"






dijous, 20 de febrer del 2020

“La Revolta” tanca el 10è Certamen Francesc Ribera i Cortadella del Patronat Parroquial

 


    Fi de temporada de teatre a Esparreguera amb la pujada a l’escenari del grup teatral esparreguerí Tramateatre amb la seva obra “La Revolta” . Avui ens ha acabat el 10è Certament Francesc Ribera i Cortadella concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera.  Avui, s’acaba el ritual d’anar cada diumenge al teatre…

     La darrera proposta -ja fora de concurs-  i com a cloenda del cicle teatral aquest diumenge 23 de febrer de 2020  ha estat  “La Revolta”, un treball del conegut autor i dramaturg Josep Maria Benet i Jornet  –anomenat Papitu pels seus amics–  que avui per avui se'l considera un dels principals renovadors del teatre català. De fet la Revolta de bruixes és una de les obres més representatives del seu teatre. Diríem que, va seguir in creixendo la maduresa de l’èxit aconseguit amb altres obres antecessores. Com serien Una vella, coneguda olor (1964), Cançons perdudes (1970), Berenàveu a les fosques (1972), Supertot (1973), La desaparició de Wendy (1974), per arribar finalment a la Revolta de bruixes (1976). De fet un llibret escrit entre els anys 1971 al 1975 i que ens presentaria una obra teatral organitzada en un sol acte i amb una estructura d’espai temporal tancada.

      Es una obra realista fins les darrers conseqüències i potser per aquests motiu i després de veure desfilar per davant nostre altres propostes presentades a concurs, potser que, alguna persona haguí quedat un brim descol·locada.

    L’autor fa la obra d’una tirada. Poant el recurs escènic de muntar escenes i accions simultànies com ja havia fet en altres treballs com  Fantasia per a un auxiliar d'administratiu (1964),  Berenàveu a les fosques (1970-1971) o en altre obra inèdita de formació, Fiesta en casa de los Serrat (1960).

  “La Revolta” presentat al Patronat Parroquial d’Esparreguera es un muntatges de TramaTeatre  dirigit per Carles Reynés i el seu equip d'interpretació integrat per la Sandra Chaparro, el Lluc López, l’Anna Mestre, la Maria Mestres, la Paquita Mirabent, la Núria Sáez, i la Laura Seró que ens presenta tot allò que viuen a sis dones i un home al llarg d’una nit de lluna plena.

      L’argument ens presenta una  brigada encarregada de la neteja diària d’uns grans locals. El personatge masculí anirà a càrrec del  Vigilant encarregat del control nocturn d’aquests mateixos locals. Les dones tenen un problema comú. Estan, cansades. Cansades de treballar a tota màquina dues hores i mitja per nomes cobrar-ne dues.              Per això intentaran organitzar-se per tal de corregir aquest abús i proposaran reivindicar els seus drets treballant les mateixes hores, però, més lentament,…

       El grup que ens presenta el seu petit microcosmos en el que aquest enfrontament amb el Vigilant és, pràcticament, la única cosa que les mantindrà unides com a grup o col·lectiu. Tanmateix la protesta farà figa.

      A partir d’aquesta revolta o protesta la obra teatral es va donant cabuda a les particularitats de cadascun dels personatges que participen d’aquesta obra. Aniran apareixent les marcades personalitats de cadascuna, les històries personals, i les diferències o rivalitats entre Elles.

     Aquí cada actor i actriu aconsegueix dotar el seu personatge d'una personalitat ben definida i personal. I en aquest rerefons, possiblement,  l’autor teatral qüestiona la idea de si cadascuna de les participants a la revolta o protesta estan disposades a cedir en les serves realitats i en les seves conviccions personals a favor del projecte col·lectiu com a grup. Ideals. Somnis. Fantasies. Aquí i cap tot i aquests “tot” també toparà amb la realitat i la capacitat de compromís.

      Dos personatges amb clara rivalitat ens presenta aquesta obra: la Sofía (paper encarnat per la actriu Sandra Chaparro), qui és la veu que incita a les altres a plantar cara per les abusives condicions laborals, i la Rita (que és interpretat pe l’Anna Mestra), la seva cosina, que creu més en les forces esotèriques i del més enllà que cap altra cosa.

       Les companyes de la Sofía i la Rita aniran tenint cadascuna els seus moments per definir per mitjà dels seus monòlegs els seus drames personals, aspiracions, anhels i  fantasies.  Així veurem personatges com la Dolors (a càrrec de la actriu Maria Mestres), afectada d’un càncer de pit que la mantindrà cansada i abatuda; o el cas de la Paulina (en aquesta obra a mans de Núria Sáez), la dona que ha estat víctima de maltractaments domèstics per part del seu difunt marit; o el personatge de la Filomena, (en un paper interpretat per la veterana Paquita Mirabent) que porta a l’escenari a la dona abandonada pel seu home a qui estima encara bojament. I el personatge de l'Aurora (aquí interpretada per la Laura Seró), una exvedet vinguda a menys que té debilitat pels homes.

     Cas a part l’Amo del galliner. El Vigilant malcarat. Un home vidu i solitari (paper que interpreta l’actor Lluc López), però que també tindrà un costat humà. I que a la obra passarà del paper d'opressor al paper de víctima, acabant morint. Vet aquí, mort d’una suposada maledicció llençada per la Rita

         I aquí acabem. L’any vinent, si tot va be, més teatre i del bo.

         Ara resta viure de renda. De la renda teatral que ens han deixat les companyies i grups de teatre com  Illets d’Abrera,  Qollunaka de Terrassa, Cloteatre de Barcelona, El Partiquí de Barcelona, Triangle Teatre de Cornellà de Llobregat, l’ATC de Calaf, i Tramateatre d’Esparreguera….

           A reveure…


[Aquet artícle també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]


dilluns, 17 de febrer del 2020

La obra “El Crèdit” de l’ATC tanca el concurs de teatre Francesc Ribera

 


Darrera obra presentada al 10è Certamen Francesc Ribera i Cortadella concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera aquest diumenge 16 de febrer de 2020, amb la obra que porta per a nom “El Crèdit”.

“El Crèdit” es una coneguda obra teatral del popular dramaturg i guionista barceloní Jordi Galceran i Ferrer, publicada l’any 2014, desprès d’altres èxits de l’autor, com serien   Adéu Pujol! (2003), Valentina (2006), Carnaval  (2006), El mètode Grönholm (2008) i  Sis comèdies (2010). També molts de vosaltres el recordareu per obres tant emblemàtiques dels nostres escenaris com Paraules encadenades (Premi Born de Teatre, 1995) o Dakota (Premi Ignasi Iglesias, 1998).

“El Crèdit” ens ha arribat de la mà de l’ATC Agrupació Teatral de Calaf, que te la seva seu al Casal d’aquella localitat catalana, sota la Direcció de la Neus Quer i Pujol.

La aposta i realització d’aquesta obra te la seva punta. Més després d’uns anys de inestabilitats financeres i crisis social en que centenars de milers de famílies han perdut la seva llar i propietats a mans del implacable sector bancari. “El Crèdit” sí, es una comèdia. Sí, però una comèdia punyent i criticona no absenta d’un cert gir ben mordaç.

Val a dir que tot i que ens trobem amb una obra relativament llarga, nomes tindrà com a protagonistes a dos persones sobre l’escenari. Tot un repte. Tant per actors com per companyies teatrals. Tot un repta cal repetir que, malgrat la recurrent temàtica, aixeca un núvol de lluïment interpretatiu en les mans adeqüades.

L’argument de la obra gira entorn de un home de nom Antoni (interpretat aquí per l’actor Albert Latorre) que va a demanar un crèdit al banc. Tanmateix, el Director bancari (un paper encarnat per el Jordi Closa) li denega per manca de solvència i garanties o vals. Fins aquí tot allò que podríem considerar normal. Però l’Antoni, en lloc de marxar a casa seva amb el coll capbaix tot pensant que les coses estan molt, molt, molt malament, reacciona en sentit contrari.  De forma inesperada. D’una manera combativa i tossudament tenaç. Ficant al perplexa Director bancari en una situació incomoda i que mai abans havia viscut dant un potencial client.

L’Antoni amb els seus gairebé inesgotables recursos dialèctics e inventiva xocarà davant del necessari rigor, prudència i serietat del Director bancari. Una taula, dos cadires, i dos contrincants donant i rebent com si fossin dos aficionats a la boxa durant un cap de setmana...

“El Crèdit” certament requereix d’un esforç important d’interpretació i certament que en cap moment esdevé una història monòtona. Per què, el nostra públic esparreguerí, enseguida ha emfatitzat  - i molt amb-   amb el paper de cadascun d’aquells dos personatges que tenen dalt de l’escenari.

L’ATC ha comptat també amb els tècnic de il·luminació i so Manel Molera, Josep Ribalta i Roger Rotés. Anant a càrrec del Xavier Pérez la fotografia, i del Lluís Selvas l’enregistrament de vídeo.

El proper diumenge, i a mena de cloenda, ja fora de concurs, l’elenc esparreguerí Trama Teatre ens oferirà la obra La Revolta, una versió de La revolta de bruixes a partir de l’obra de Josep Maria Benet i Jornet. Així que diumenge tothom al teatre, que això s’acaba...


[Aquet article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]