Índex del llibre "Els baptismes d'Esparreguera", de Lluis Artigas Jorba
Dades tècniques:
Autor: Lluís Artigas Jorba Lloc i data: Esparreguera 2006 Pàgines: 29
Síntesis:
Treball que complementa altra obra del mateix autor i període tractat, a Esparreguera durant el segle XVI.
Contingut de l’obra: . -Introducció. Els arxius eclesiàstics. -El naixement dels arxius parroquials -Els registres anteriors a Trento -Catalunya en aquest context europeista -Els arxius pretridentins conservats a la comarca del Baix Llobregat -Els baptismes d’Esparreguera pretridentins. -El document. -Taula.
La 10è Biennal de Pintors d'Esparreguera Tanca portes de puntetes.
Aquest diumenge va tancar portes la interessant exposició de dibuix i pintura celebrada a la Sala Municipal d'Exposicions de la carrer dels Arbres titulada "10 º Biennal de Pintors d'Esparreguera".
Un esdeveniment cultura amb solera dins del món artístic, però del qual els mitjans de comunicació no han donat potser el degut relleu.
La nota dominant d'aquest any sense dubte ha estat la qualitat de les obres. Al costat dels veterans com l'Espinach, Grau Pinyol o Monés, una nova generació segueix trepitjant fort a esparreguera amb la seva tècnica i la seva força.
Deixarem aquí constància dels artistes participants:
COBES, Joan COLS, Josep CUEVAS, Antonio DAUDÉ, Marius (2 obres) ESPINACH, Joan FONT, Margarida FONT, Pilar GAGO, Joaquin (2 obres) GRAU PINYOL, Josep HITA, Dniella (2 obres) HITA, David (2 obres) MAYO, Isi MOLINA, Manel MONÉS, Isidre MORATÓ, Jordi NAVARRO, Lunahe Mª Lluïsa NOVELL, Ramon (2 obres) SELVA, Teresa SIMÓ, Teresa PALACIOS, Josefina PUCHOL, Marta (2 obres) QUEVEDO, Pedro RAMOS, Magda (2 obres) RICO, Pedro RIDAO, Quim ROSAS, Ivan SANTOS ANTOLÍN, Mª TORRES, Mª Carme
Constructors de consciència i de canvi. Una aproximació als moviments socials del Baix Llobregat.
Dimecres 30 de setembre a les 19:00 va tenir lloc a Can Pasqual d’Esparreguera, la presentació del llibre “Constructors de consciència i de canvi. Una aproximació a l’estudi dels moviments socials des del Baix Llobregat”, una interessant obra fruit d’un equip format possiblement, per els millors estudiosos de la nostra comarca.
L’acte de presentació aniria a càrrec de la Francesca Fosalba, alcaldessa d’Esparreguera; i comptaria amb la presencia de la Mercè Renom, codirectora de la publicació i membre del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que s’encarregaria de presentar l’obra, la seva estructura, metodologia i temàtica; i la Gràcia Dorel, autora de l’estudi sobre els moviments socials a la colònia Sedó d’Esparreguera.
La presentació va esdevenir un acte acollidor. Un acte en que l’auditori allí reunit, seguia -amb clara complaença- les explicacions i comentaris de la Mercè Renom i la Gràcia Dorel. Sempre tan genuïnes i engrescadores a la hora de compartir els seus coneixements.
Direcció i coordinació de l’obra: Enric Prat, Mercè Renom, Esther Hachuel i Maria Luz Retuerta.
Els autors d’aquest treball de A-Z: Albert Alonso Quiñones, Josep Campmany, Montserrat Carmona, Gràcia Dorel-Ferré, José Fernández Segura, Alba Garcia, David Garcia, Javier García Galceran, Robert González, Valerià Paül, Enric Prat Carvajal, Mercè Renom, Elionor Sellés, Jordi Sempere, Gemma Tribó i Jesús A. Vila.
Edició: L’obra, és editada pel Centre d’Estudis Comarcals i l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.
Constructors de consciència i de canvi (1ªpart)
constructors de consciència (2ªpart)
Contingut del llibre: És un estudi sobre els diversos moviments socials al Baix Llobregat de caire multidisciplinar. El llibre comprèn una part introductòria, a càrrec de les persones responsables de la direcció i coordinació; una altra sobre les perspectives teòriques i metodològiques, amb els articles de Josep Fontana, Francisco Fernández Buey i Enric Tello, i el gruix del llibre: 15 recerques sobre el Baix Llobregat que signen 16 estudiosos del tema. Els períodes recollits i les temàtiques són molt diverses i s’estructuren en blocs:
-Articles sobre els moviments socials d’Antic Règim. [Per exemple els moviments dels barretines de finals del segle XVII, els antisenyorials i els moviments del segle XVIII contra la carestia dels preus].
-Estudis sobre el període comprès entre la Revolució Liberal i la Segona República. [Com l’inici del moviment obrer vinculat a la primera industrialització de la comarca, les reivindicacions pageses i el moviment llibertari durant els anys trenta del segle pasat].
-Investigacions sobre els moviments socials que s’inicien durant la dictadura franquista, com el moviment obrer, amb les vagues llegendàries de les fàbriques durant els anys seixanta i setanta, les lluites contra el desviament del Llobregat i les mobilitzacions contra l’abocador del Garraf, tots ells moviments que van contribuir a la creació del sentiment de pertinença a la comarca del Baix Llobregat.
-Treballs sobre els moviments organitzats a finals del franquisme i que perviuen fins al present. [Com el feminisme i l’ecologisme.]
-Treballs que analitzen els moviments socials més recents. [Com els okupes, els moviments per la pau i en defensa de la terra, entre altres.]
+Informació: Quaderns d'història. [Gràcia Dorel-Ferré] [clic aquí] Dialnet [Obra publicada de la Mercè Renom] [clic aquí] Web del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat [clic aquí]
Esparreguera reviu 70 anys després El Camí de l’exili
La Sala municipal d’exposicions al carrer dels Arbres 39, va obrir el dia 11 de setembre de 2009 –Diada Nacional de Catalunya- una exposició retrospectiva sobre allò que va ser la guerra civil de 1936-1939, el final de la guerra i el camí de l’exili, des d’una òptica local. Es a dir, de com es va viure aquest successos històrics aquí Esparreguera.
El material ensenyat esta format per unes cent fotografies, una vintena d’objectes d’època, degudament exposats en vitrines. Igualment es recullen algun text i manuscrit, adient a la temàtica tractada.
L’exposició s’ha estructurat com segueix:
1. Antecedents: juliol 1936
2. El bombardeig
3. L’evacuació de població civil
4. La retirada
5. L’entrada dels nacionals
6. L’exili
7. Nou ordre
8. Els que ens han deixat
L’exposició romandrà oberta al públic fins al diumenge 20 setembre de 2009, de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre i els caps de setmana d'11 a 2 del migdia i de 6 a 9 del vespre. L’exposició és oberta fins el 20 de setembre de 2009.
Organitzat per el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques va tenir lloc aquest dissabte la inauguració de la tradicional exposició de Festa Major, a la Sala d’Exposicions Municipal del carrer dels Arbres.
Enguany, presenten un interessant treball que tracta de “l’Arquitectura popular: Les construccions en pedra seca” existents en el nostre terme municipal.
Els autors de l’exposició ens presenten un treball minuciós d’estudi i catalogació d’aquest patrimoni popular que encara tenim la sort de conservar a Esparreguera, elaborat amb una autentica professionalitat.
Val a dir també que el proper dissabte 18 de juliol a les 7 de la tarda, en aquesta mateixa sala, tindrà lloc una xerrada divulgativa sobre aquest tema. Promet ser d’allò més interessant.
Portada del treball del Lluis Artigas Jorba "Esparreguera en Imatges"
Síntesis:
Llibre
que recull en un primer bloc un ventall de 37 articles de diversos autors sobre
la arqueologia e història d’Esparreguera i que ofereixen una cronologia sobre
la nostra Vila.
Selecció
de làmines, fotografies i material gràfic compilar en diverses fonts, que varen
servir per l’exposició de l’any 1995 a La Plana d’Esparreguera amb el nom “Esparreguera
una Vila per conèixer”.
Incorpora
uns índex sobre el contingut i un annexa amb la procedència del material
compilat.
Amb motiu de la celebració d’aquest esdeveniment local s’ha organitzat diversos actes recordatoris. Passaré a recordar all`que tindreu a l’abast:
Dia 6 de juny de 2009. Hora: 18:00 Lloc: Al Patronat Parroquial Viu la Història en primera persona; tornem al juny del “49”. Una xerrada amb alguns dels testimonis que van presenciar el bateig de les Campanes aquell 12 de juny de 1949 i la seva posterior col·locació. . Dia 13 de juny de 2009. Hora: matí de 10:00 a 13:00; tarda de 16:00 a 19:00. Lloc: Campanar d’Esparreguera. Visita les protagonistes; puja a veure i sentir les campanes. Accés per la porta lateral de la plaça. Degut els diversos actes que es duen a terme a l’església aquest dia, l’accés al campanar serà controlat amb grups. . Del dia 06 al 20 de juny de 2009. Horari habitual. Lloc: vidrieres de l’interior de l’església de Santa Eulalia d’Esparreguera. Exposició sobre les Campanes de Santa Eulalia d’Esparreguera. Podeu veure aquesta interessant i documentada exposició situada a l’entrada de l’església, tocant les vidrieres. El dissabte dia 13 aquesta estarà situada en les sales interiors del campanar.
Organitza: AAC Amics del Campanar d’Esparreguera. Col·laboren: Parròquia de Santa Eulalia d’Esparreguera i l’Ajuntament d’Esparreguera.
Exposició de llibres d’autors esparreguerins. La Biblioteca Popular Beat Domènec Castellet d’Esparreguera exposa part dels seus dipòsits.
Aquest dies podem gaudir d’una interessant exposició dins de la nostre estimada Biblioteca Popular. Es tracta d’una exposició de llibres d’autors esparreguerins. Es a dir, escrits i confeccionats per fills i filles de la nostra ciutat.
L’exposició ens mostra part dels fons dipositats en l’anomenada Col·lecció Local, veritable arxiu que esdevindrà la memòria col·lectiva de tot un poble.
El material exposat es repartit en tres grups, dos d'Ells protegits per vitrines al rebedor de la planta baixa de la biblioteca, i el tercer grup a la taula gran de la Sala de Lectura de la primera planta.
L’exposició es prou interessant -malgrat mancar-hi algun autor- doncs ens ofereix un bon ventall del treball realitzat duran els darrers 50 anys a Esparreguera.
Al grup de treballs mecanografiats i enquadernats, o be altres impresos ben modestament, com serien algunes de les obres del Rafel Subirana -veritables incunables locals- o aquells altres treballs que marcarien tota una època com serien els treballs del doctor Orenci Valls. Aquesta mostra ens permet de gaudir i valorar el treball de varies generacions.
No costa gens de fer una petita cronologia d’aquells pioners, que amb pocs mitjans, investigaven moguts per la flama del seu amor vers Esparreguera. Mancat de recursos, tal vegada a més, es convertien en improvisats editors. Els anys de sequera, per no dir les dècades estèrils. El ressorgiment del interès per les nostres arrels amb un despertar científic. Un despertar on veurem als investigadors locals com poden preparar-se més i millor. Veure com els arxius de tota mena s’organitzen seguint criteris moderns. Com entitats i organismes editen -si no més l’obra d’alguns- i la història esdevé un patrimoni recuperat de tots.
Aquesta exposició ens recorda tot això. Que alguns investigadors locals feren molt tenint les mans buides. Que el poble ha anat convertint-se en una ciutat. Que cada vegada gaudim de més treballs i de major qualitat. Que tots plegats, escrivim la història d’Esparreguera...
Pasejant per la blogosfera d'internet m'ha aparegut aquesta interessant web sobre la nostra ciutat.
Pel que sembla, aquesta creada per una persona nascuda en un altre país, a Mèxic, i que no obstant, integrada en el país, intenta elaborar aquesta web en català, sobre temes d'Esparreguera que és on actualment viu i Catalunya.
El seu nom és suggeridor: D'Esparreguera i una mica més...
El disseny de la capçalera és bonic. De moment, es recull en aquesta web dades historiques sobre la nostra ciutat, puades -com bé diu la autora de la web, la Martha Inés Sánchez Navarro- de material ja publicat, però que no sempre aquest material el trobem a l'abast o a la mà del gran públic.
Pel disseny i el contingut, aquesta web promet. I molt.
Esperem veure que noves alegrias veurem en Ella...
Portada del llibre del Lluis Artigas Jorba “Fichas para el perfecto catequistas. Periodo liturgico: A”
Síntesis:
Material compilat de varis autors i algun material inèdit, per formar part d’aquest manual intern a l’abats de catequistes i formadors, utilitzat a la parròquia de Nostra Senyora de Betlem, de Barcelona
Dades tècniques:
Autor: Lluis Artigas Jorba
Idioma: Castellà/Català
Pàgines: 141
Lloc: Esparreguera 1999
Contingut de la obra:
Introducción
Pregària
Bautismo del Señor. 10 enero. Ficha núm. 1
2º del tiempo ordinario. 17 enero. Ficha núm. 2
3º del tiempo ordinario. 24 enero. Ficha núm. 3
4º del tiempo ordinario. 31 enero. Ficha núm. 4
5º del tiempo ordinario. 7 febrero. Ficha núm. 5
6º del tiempo ordinario. 14 febrero. Ficha núm. 6
1º de Cuaresma. 21 febrero. Ficha núm. 7
2º de Cuaresma. 28 febrero. Ficha núm. 8
3º de Cuaresma. 7 marzo. Ficha núm. 9
4º de Cuaresma. 14 marzo. Ficha núm. 10
5º de Cuaresma. 21 marzo. Ficha núm. 11
Domingo de Ramos. 28 marzo. Ficha núm. 12
Domingo de Resurrección. 4 abril. Ficha núm. 13
2º de Pascua. 11 abril. Ficha núm. 14
3º de Pascua. 18 abril. Ficha núm. 15
4º de Pascua. 25 abril. Ficha núm. 16
5º de Pascua. 2 mayo. Ficha núm. 17
6º de Pascua. 9 mayo. Ficha núm. 18
Domingo de la Ascención del Señor. 16 mayo. Ficha núm. 19
Domingo de Pentecostés. 23 mayo. Ficha núm. 20
Solemnidad de la Santísima Trinidad. 30 mayo. Ficha núm. 21
Una biblioteca privada sobre el teatre popular a
Esparreguera.
Catàleg d’obres a l’any 1919.
Portada del treball del Lluis Artigas Jorba "Hermenegild Ventura i Reynés (1895-1979). Una biblioteca privada sobre el teatre popular a Esparreguera. Catàleg d'obres a l'any 1919"
Síntesis:
Dades
biogràfiques del Director de teatre d’Esparreguera Hermenegild Ventura i Reynés
i el catàleg d’obres de la seva biblioteca especialitzada en teatre.
Les
biblioteques privades familiars d’Esparreguera
Les
biblioteques privades eclesiàstiques
Les
biblioteques privades d’entitats
Biblioteca
del Patronat de la Joventut
Biblioteca
de l’Ateneu nacionalista més tard Ateneu Esparreguera
Biblioteca
del Club de Joves
Biblioteca
del Club d’Escacs La Plana-Esparreguera
Biblioteques
publiques
Biblioteca
Beat Domènec Castellet
Patronat
de La Passió
Biblioteca
Can Pasqual
Biblioteques-Sales de lectura pública
El catàleg de llibres. Com ha arribat fins els nostres
dies
Apunts biogràfics d’Hermenegild Ventura i Reynés
El catàleg de la seva biblioteca
Bibliografia
Notes
Taula
Pàgina 26 i 27 del treball del Lluis Artigas Jorba "Hermenegild Ventura i Reynés (1895-1979). Una biblioteca privada sobre el teatre popular a Esparreguera. Catàleg d'obres a l'any 1919"
Pàgina 34 i 35 del treball del Lluis Artigas Jorba "Hermenegild Ventura i Reynés (1895-1979). Una biblioteca privada sobre el teatre popular a Esparreguera. Catàleg d'obres a l'any 1919"
comercial y agrícola de Esparreguera: El año del nacimiento de la primera radio local.
Durante muchas décadas y coincidiendo con la celebración de la Fiesta Mayor de nuestra localidad, hemos podido ver como se organizaban todo tipo de eventos, con la intención de dar el mayor realce posible a esos días de alegría y participación.
Cada época, bien condicionado por el presupuesto disponible, el régimen político, el momento y la libertad de que se disponía en el país, el color político o sensibilidad de nuestro Ayuntamiento, han tenido unos actos más o menos originales.
Mireia Alert i Sorribas nos recuerda en su trabajo “L’Abans.Esparreguera.Recull Gràfic 1880-1965” como “Durant alguns anys de la década dels seixanta, al local del Frente de Juventudes, actualment Centre Dual, es portà a terme una Feria-Exposición Industrial,Comercial i Agrícola, durant els dies de Festa Major”.
[Castellano]: “Durante algunos años de la década de los sesenta, en el local del Frente de Juventudes, actualmente Centre Dual, se llevo a cabo una Feria-Exposición Industrial, Comercial y Agrícola, durante los días de Fiesta Mayor”.
Su detallado trabajo, lo acompaña con la portada del programa de actos de la Feria del año 1963, y cuatro fotografías sobre las casetas e instalaciones.
Estas Ferias Exposición a la que hoy nos referimos contaban con el patrocinio del Ayuntamiento de Esparreguera y la colaboración de las entidades de moda durante el Régimen de la Dictaduraespañola del General Franco. Así podemos ver en la correspondiente al año 1963 referirse a la Delegación Local de Juventudes, o en el año 1958 hacer referencia al Frente de Juventudes, y a laEducación y Descanso.
Capitulo a parte seria la colaboración de Manufacturas Sedó, SA, que tenia el protagonismo económico de ser la empresa más potente de nuestra localidad.
Sin embargo, señalemos la originalidad de que su primera edición, fue organizada por un Grupo Profesional de Contramaestres pertenecientes al Sindicato Textil.
Aquí cabe señalar que cuando hacemos referencia a los sindicatos, no debemos tomar a este en el concepto moderno o actual del termino. Nada que ver. En aquella época de la dictadura de Madrid, solo existían los mal llamados Sindicatos Verticales. Su origen e inspiración se encontraría en el modelo fascista italiano. Se crearía durante el mes de abril de 1937 con el nombre de Centrales Nacionales Sindicalistas (CNS). También el “Fuero de los Españoles” franquistas del 9 de marzo del 1939 defendía la idea de un sindicalismo vertical, en el cual se debían integrar empresarios y trabajadores, como herramienta para superar la lucha de clases. Nada que ver con la libertad y pluralidad de nuestros días. Añadir también que “Contramaestre” es una categoría profesional existente en el ramo de la industria textil. El que escribe estas líneas, -que de joven llegó a ser oficial especialista en una empresa de laminados textiles- les puede asegurar que a pesar de cierta coincidencia etimológica con la palabra marinera que designa en la marina de guerra a un suboficial, nada tiene que ver con mares y océanos. Es un Mando Intermedio, por debajo del de Jefe de Planta, y por encima de aprendices, oficiales de 1º, 2ª o 3ª, y oficiales especialistas.
Nuestro evento tendría lugar los días 13, 14, 15 y 16 de julio del 1958. Aglutinaría un total de 50 stands. La documentación conservada nos recuerda algunos productos presentes: Frigoríficos, plásticos, licores, maquinas de lavar, material fotográfico, objetos de regalo, motos, agricultura, floricultura, peluquería, artículos domésticos y de hogar, porcelanas, trabajos culturales, cerámicas, refrescos, maquinaria de fabricación local, trabajos de ebanistería y madera, carpintería, productos textiles de lana, seda, algodón, géneros de rizo, géneros de punto, alta costura.....
Sin duda fue un evento bien concurrido por aquel entonces.
Pero hay más. Si bien Esparreguera llegó a contar con tres emisoras de radio que emitían simultáneamente en décadas pasadas -Hoy en DIA solo queda una- aquel año 1958 marcaría una importante novedad. El nacimiento de la primera estación radiofónica de la localidad. Funcionaria como una emisora en carácter de pruebas durante nuestra Fiesta Mayor, y se la llamaría en aquella época “RADIO ESCUELA DEL FRENTE DE JUVENTUDES DE ESPARRAGUERA”.
Les transcribiré para la historia su programación, que se aglutinó en cuatro bloques:
1.- “Una voz y una melodía” [Música] 2.- “El gol fantasma” [Concurso sobre fútbol] 3.- “Melodías para Usted” [Discos solicitados] 4.- “Conjunto Maracaibo. Los reyes del ritmo” [Actuación en directo delante de los micrófonos de este conjunto musical]
Portada del llibre "La revista Cap-i-Cua", de Lluis Artigas Jorba
Síntesis:
Se trata de una monografía sobre una de las revistas locales de los años setenta en Esparreguera. El trabajo, con cierta profundidad, a la vez que claridad, hace un recorrido interno y externo por aquella alegre publicación que debemos situar en la “transición política” de nuestro país.
El autor, valora positivamente el esfuerzo que supuso para aquellos jóvenes de nuestra localidad -que Él llama de "la generación del boom"- su iniciativa por la recuperación de la perseguida lengua catalana por parte del Régimen español, en el ámbito de la cultura y la comunicación. Un hecho especialmente remarcable, situado por encima de la calidad de los artículos o la corrección lingüística, que eran fruto de los medios que en aquel momento se disponían.
Presentación El contenido general de la revista esparreguerense “Cap-i-Cua” Las portadas Núm. 1 Núm. 2 Núm. 3 Núm. 4 Núm. 5 Núm. 6 Núm. 7 Los temas preferidos La Sección de Poesía Las personas que redactaban la revista La revista número a número: -Cap-i-Cua número 1. -Cap-i-Cua número 2. -Cap-i-Cua número 3. -Cap-i-Cua número 4. -Cap-i-Cua número 5. -Cap-i-Cua número 6. -Cap-i-Cua número 7. La sección “Cartas del lector”. Las ilustraciones de la revista. Los sinónimos utilizados por autores, redactores y articulistas. Economía: Como se hizo la revista y se difundió. Participación creativa -participación de los miembros de la redacción -participación de los colaboradores. Listado de Ellos [por número publicado] -participación de los colaboradores. Listado de Ellos [índice onomástico] Índice bilingüe, alfabético, onomástico y de materias. El contenido publicado en la revista. El final de Cap-i-Cua Índice de la obra.