L’Associació Teatral El Partiquí de Barcelona participa en el 10è Certamen Francesc Ribera

 

La barcelonina Associació Teatral El Partiquí El Clot-Camp del’Arpa, es un grup de teatre amateur que te la seva seu al Centre Cultural La Farinera del Clot, ha participat aquest diumenge 02 de febrer de 2020 en el 10è Certamen Francesc Ribera i Cortadella Concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera, amb la obra teatral que porta per a nom “Una Jornada Particular”, baix la Direcció de l’Eva Aguirre i Castelltort.

“Una Jornada Particular”, en Italià Una giornata particolare es una peça teatral que donaria peu també a fer-ne una pel·lícula sota el mateix nom l’any 1977, protagonitzada per Sophia Loren i Marcello Mastroianni que potser molts de vosaltres recordareu. De fet va ser feta baix la Direcció de Ettore Scola amb guió de Maurizio Costanzo i Ruggero Maccari.

El fil argumental de la obra teatral i també la versió cinematogràfica ens situaria dins de l’ambient de la Itàlia feixista de la pre-guerra mundial. Itàlia viu el seu 16è any de règim totalitari i la ideologia feixista impregna i controla totes des capes d’aquella societat.

L’escenari ens situa a la ciutat de Roma d’aquells moments en que es prepara la visita i trobada -per un 6 de maig de 1938-  dels dos dictadors del moment: Hitler i el seu nazisme, i Mussolini amb el seu feixisme que fan aliança, lleis racistes, i faran també un front comú en el camí vers la guerra.

Recordeu que el context històric d’aquella visita vindria donada per la annexió alemanya d’Àustrica el 12 de març de 1938 i la compareixença de Mussolini davant la Cambra Feixista per tal de defensar la total inactivitat de Itàlia davant la annexió consumada, el 16 de marc de 1938.

Mentre que aquí Catalunya la afamada població pateix i plora sota les bombes de la aviació feixista italiana aquell 1938, la societat romana viu immersa del moment històric d’aquella trobada.

Una família, també immersa dins de l’ambient foll d’aquells moments on no ser feixista seria la causa del major menyspreu, i la població, adoctrinada en uns casos i arrastrada en altres, viurà la diferència, el ser demòcrata, o lliurepensador, com una ofensa o una traïció a la Pàtria, ens situa sobre l’escenari una família emmotllada a la doctrina mussuliniana del moment. Un marit ben masclista i sis fills.

Be, tothom deixa la casa per tal d’anar a veure el Duce. Tothom menys la mestressa de casa, l’Antonietta. Personatge encarnat per la Montse Poblet, i que resignada, resta en la seva feina familiar.

La fugida de l’ocell tancat en una gàbia dins de la casa i l’atzar farà que l’Antonietta contacti amb un altre veí que viu sol a l’altra banda del pati. El Gabriele –aquí interpretat per Marc Prat-  que es un intel·lectual homosexual que ha estat acomiadat de la ràdio per la seva actitud antifeixista i que resta pendent de la deportació. Viu la angoixa i la soledat de tantes persones que no encaixen dins dels nous valors totalitaris imposats per els manaires de torn.

Mentre que el marit de l’Antonietta que es diu Emanuele (en el seu paper Jaume García) i els seus fills Arnaldo (Adrià Laborda), Umberto (Jofre Sendrós), i Fabio (Marcel Costa)  i filla Romana (Mar Puigbert) resten a la desfilada militar, l’Antonietta i el Gabriele viuran una experiència evolutiva que aniria, del seu enfrontament ideològic, al reconeixement mutu d’allò que els hi és comú al dos: una profunda soledat.

Viuran intenses emocions. “Una Jornada Particular”, que és el nom d’aquesta obra, no resta indiferent de la mirada controladora de la Portera fica nassos en un paper interpretat per la Leo Campà.

Tanmateix en acabar la jornada cadascú li tocarà de viure la seva particular presó i soledat. Gabriele esdevindrà detingut per el policia (Ivan Radigales) i deportat com enemic del Règim. Mentre que l’Antonietta restarà sotmesa a les seves obligacions conjugals en retornar la seva família...

“Una Jornada Particular”, es la historia d’un home i una dona que estan sols per diferents circumstàncies, i que és necessiten i tanmateix no poden restar junts. Un drama psicològic, una història humana dins d’una història d’un mon que s’adreça amb grans passes a la destrucció provocada per una guerra mundial com mai abans s’havia conegut. Tanmateix, estant a les portes d’aquest mon a punt de petar, a punt de canviar, resten cec i arrossegats per la pressió i l’ambient dels esdeveniments històrics del moment.

La Directora Eva Aguirre i Castelltort a comptat per la realització d’aquest projecte amb el treball de la Leo Campà com ajudant de direcció, el treball del Josep Lluis Andrés i l’Octavi Dòria a l’apartat d’escenografia, so, i il·luminació; el vestuari fet per la Maria Àngels Giralt, la perruqueria de la Lola Vidal, i finalment a càrrec del Marcel Costa el disseny del programa. Val a dir que les gravacions d’àudios de que podem gaudir, -alguns de caire històric d’aquella visita en que se situa la trama argumental de la obra-  anirien a càrrec del Martí Lucas, l’Adrià Laborda i l’Alejandro Romero.

Diumenge vinent tindrem a l’escenari la obra Fum Fum Fum a mans del Triangle Teatre de Cornella de Llobregat, Ja sabeu que si no us agrada les cues de les taquilles, podeu adquirir les entrades anticipadament els dijous i el divendres de 5 a 7 de la tarda al Patronat.

Ens veiem diumenge Amics,...

[Aquest article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]

La obra teatral “La visita de l’inspector” s’estrena dins del 10è certament Francesc Ribera i Cortadella del Patronat Parroquial

 

Nova setmana teatral gracies a la celebració del concurs del Patronat Parroquial d’Esparreguera 10è certament Francesc Ribera i Cortadella, amb la presentació de la obra “La visita de l’inspector” aquests diumenge 26 de gener de 2010.

La visita de l’inspector, que poder trobar també en català amb el nom de “Ha vingut un inspector” o amb anglès “An inspector calls”, es una obra de suspens escrita per John Boynton Priestley l’any 1945, que seria estrenada el 1945 a Moscou, i el 1946 en el New Theatre de Londres. No seria fins el 1951 que s’estrenaria a la Península dins del teatre Español de Madrid.

            Avui ens arriba aquesta obra a Esparreguera sota l’equip d’actrius i actors que dirigeix el Manel Guallar i Borraz en el grup de teatre Cloteatre de l’Orfeo Martinenc de Barcelona.

El fil argumenta de la obra tindrà la seva molla donat que aparentment ningú dels personatges que obren el teló guarda relació alguna amb el suïcidi d’una noia de nom Eva Smith, i la historia de la seva vida, que esdevindrà el motiu de la investigació i de tota la obra teatral.

El títol d’aquesta peça te el seu origen en la serventa Edna, -a la obra encarnada per la Gemma Verdú- que, dirigint-se al cap de la casa li diu en el moment en que la adinerada família celebra el compromís de la seva filla amb el descendent d’altre família benestant: “Amb el seu permís senyor. Ha arribat un inspector”.

La arribada del inspector Goole, un home aplomat i misteriós que cerca la veritat sobre el suïcidi de l’Eva Smith, esdevindrà en tot moment el fil que mantindrà el suspens i la intuició de que ja sap molt més d’allò que pregunta. L’Albert Gómez encarna aquest investigador implacable a la recerca de la veritat.

Un a un, cadascú del presents, que suposadament de res coneixien aquella difunta aniran confessant el seu paper en algun moment de la seva vida.

Una història que començaria amb el seu acomiadament de la fabrica on treballava propietat del Arthur Birling (en el seu paper Xavi Colomer) el cap de la casa. Per uns motius d’una vaga demanat una minsa i escadussera pujada de sou. L’acomiadada, desprès de dos mesos de misèria, aconseguiria trobar un segon treball honrat en una botiga de roba. Tanmateix una clienta altiva, que finalment resultaria ser la Sheila Birling (paper a mans de la actriu Sabina Planas), la filla gran del seu anterior amo –que és una noia de 21 anys molt satisfeta de la seva vida-  aconseguiria que l’Eva Smith fos novament acomiadada.

Aquí la desventurada obrera canviaria el seu nom d’Eva Smith pel de Daisy Renton en un intent desesperat per adreçar la seva vida i començar de nou. El destí tanmateix faria que conegués a Gerald Croft, un personatge encarnat per l’actor Carlos Bueno, que és el promès de la Sheila Birling en aquesta festa familiar. L’home intel·ligent, honrat i seductor de la història, que però que també tindria un affer amb l’Eva Smith, la noia ja morta. Uns moments de felicitats a la seva vida abans d’esser novament abandonada a la seva sort, retornant a la duresa d’una vida de fam i misèria que la llençaria finalment a la prostitució.

En aquesta darrera etapa de la seva vida, coneixeria a l’Eric Birling, el fill menor de l’Arthur Birling. Un personatge encarnat per l’actor Oriol Birling, que ens presenta a un home no gaire desenvolupat i egoista que, a més, és es alcohòlic. I que la deixarà embarassada. Un home turmentat que fins i tot robaria  diners del despatx del seu pare per fer front a aquell problema. Una mala conducta que faria que l’Eva Smith s’allunyés no acceptant diner algun malgrat la situació desesperada que li tocaria de viure.

Sobre l’escenari resta nomes una persona encara pe interrogar per l’Inspector Google. La mare. La Sybil Birling (un paper a mans de la actriu Maite Martínez) que encarna un personatge d’uns cinquanta anys, freda i de classe alta, la mare de la Sheila i l’Eric, i que amés es membre de la Societat de Beneficència Femenina de Brumley.

I efectivament, Ella també va tenir un lligam amb la noia morta, per quan aquesta, en el moment de màxim desemparo i desesperació acudiria a l’entitat benèfica a la cerca d’un auxili que aquesta la hi va negar. És la darrera empenta que portaria a l’Eva Smith al tràgic suïcidi que la portaria a la seva mort.

Una obra que ens descriu una festa de família on cada un dels integrants o personatges havia tingut alguna mena de lligam o relació amb aquesta desafortunada noia morta. Un treball de teatre que també ens ofereix una profunda reflexió sobre la realitat dels nostres actes, que sempre, tenen la seva conseqüència amb aquells que ens envolten i que hauríem de assumir. Una reflexió també sobre la realitat i els problemes socials que pateixen i que esdevenen sovint a les capes mes vulnerables de cada societat.

El proper diumenge 02 de febrer de 2020 més teatre a Esparreguera. Ens visitarà el grup teatral “El Partiquí” de Barcelona, amb la obra “Una jornada particular”. Ja sabeu: reserveu seient i a gaudir de bons moments al Patronat Parroquial...

[Aquet article va ser publicat també a la plataforma aEsparreguera]

Qollunaka novament a l’escenari d’Esparreguera

 

Segona setmana de teatre a Esparreguera aquest diumenge 19 de gener de 2020 dins de la 10a edició del Certamen Francesc Ribera i Cortadella, Concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera, amb la presentació de la obra que porta per nom “L’últim joc de la nit”. Un treball presentat a concurs per la companyia Qollunaka de la ciutat de Terrassa, baix la coDirecció de l’Ester Batlló i l’Eduard García.

“L’últim joc de la nit” es una peça teatral que a molts de vosaltres us pot recordar aquella anomenada “Qui té por de Virginia Woolf?” escrita per el dramaturg Edward Albee l’any 1962, en una dècada que als EEUU aniria marcada per el seu paper de superpotència i líder mundial, però no exclosa de tensions internacionals. És la dècada del conflicte entre els Estats Units i la Unió Soviètica i Cuba que es donaria per raó del descobriment dels míssils soviètics de radi mitjà, on el mon viuria al fil de l’abisme amb una guerra nuclear a tocar de la pell.

Els Estats Units de la prosperitat i la modernitat no pot amagar també la realitat dels seus suburbis i la pobresa existent. El naixement de les organitzacions de Drets Civils on tots recordarem un dels seus caps més important, com és Martin Luther King, Jr, copsava la realitat d’una societat complexa americana d’aquells primers anys de la dècada dels 60. Un any desprès tindria lloc la famosa Marxa vers Washington per el Treball i la Llibertat, i també l’assassinat del president del país John Fitzgerald Kennedy (1963).

“L’últim joc de la nit” ens situa dins de la realitat de dues parelles en aquells dècada de prosperitat econòmica i tècnica de l’estil de vida americà i del seu model. Alguns ens podrien parlar de que és una àcida crítica de l’anomenada American Way of Life.

La obra “L’últim joc de la nit” presenta a l’escenari a dues parelles ben diferenciades. La dels convidats, jove i amb esperances vers el futur, i la parella amfitriona ja madura, i colpida per el desgast del seu matrimoni.

Ester Batlló i el Josep Manel Martínez encarnen els personatges de Marta i George que son la parella amfitriona. Uns personatges que ens presenten les restes d’un matrimoni on només resten els retrets i les ganivetades verbals constants ja no dissimulades. Unes actituds de maltractament verbal amb guants de seda i certa cortesia per anar tirant endavant allò que ja no té solució. Al darrera, la amargura, i una vida de frustració de la Esposa que mai ha vist aconseguides les seves aspiracions socials  i els retrets constants a la seva parella per la seva manca de ambició i esperit de lluita.

La parella convidada i més jove, que li tocarà de viure situacions incòmodes, amb els personatges de la Honey i el Nick, les interpreten la Marina Corbella, i la Iris Sánchez, -segons les dates i lloc, donat que porten una vintena de representacions d’aquesta obra-  i el Sergi Guillemot, en el paper masculí.

Sens dubtes un treball ben cosit donada la temàtica i el context. Una vegada més el grup de treatre Qollunaka de Tarrassa ens presenta un treball ben sòlid. Com, salvant els paral·lelismes, el públic esparreguerí recordarà d’anteriors participacions seves en aquest mateix escenari, amb obres com “Boira” (13.01.2013) i “Com Ombres” (31.01.2016).

La escenografia de la obra “L’últim joc de la nit” aniria a càrrec del Ramon Alcazar i la Susana Palet. Mentre que la il·luminació i el muntatge musical serien obra del mateix Ramon Alcazar i l’Eduard García.

El proper diumenge tindrem més teatre. Com cal. Amb la presentació de la obra La visita de l’inspector, amb la companyia Cloteatre de Barcelona. Hi faltareu?...

[Aquet article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]

“La Flama de l’Amor, Agència matrimonial SL”, obre el concurs de teatre Francesc Ribera, d’Esparreguera

 

La nostra localitat viu immers en el mon de teatre dos apassionats mesos amb la celebració del 10è Certamen Francesc Ribera i Cortadella, concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera. Dos mesos intensos per tots aquells i aquelles que estimen i gaudeixen dels escenaris, les companyies i grups teatrals, i de les ficades a escena de obres de tota mena.

Enguany el concurs s’obra aquest diumenge 12 de gener de 2020 amb la presentació de la obra “La Flama de l’Amor. Agència Matrimonial S.L.” a càrrec del grup de teatre Illets. El grup de teatre Illets o Grup Escènic Illets d'Abrera, que va ser creat l’any 1999, és ben conegut del públic esparreguerí. Ja que en la edició passada també hi va participar amb un treball sobre García Lorca. Aquest any ens presentaria a concurs amb aquesta obra escrita per l’Ana Belen Sánchez Lara, i Dirigida i adaptada per la Montserrat Martínez.

“La Flama de l’Amor. Agència Matrimonial S.L.” es una comèdia desenfadada que ens presenta les aventures i sorpreses que podem trobar-nos en fer ús d’aquest serveis que ens ofereixen la possibilitat de trobar el Amor de la nostra vida. Tanmateix, les cites amb una persona que no coneixem de res por edevenir complicada del tot.

A la Agencia matrimonial obrirem l’escena amb la noia de fer feines, simpàtica, amb xispa, que empatitza amb els clients i posibles clients d¡on Ella trballa. L’actriu secundària i impressindible que va introduint-nos a les diverses escenes de aquesta història.

La desfilada del clients i clientes es d’allò més diferente. La mestressa de casa que ja ha creuant les cinc dècades, la dona mistica i espiritual a la cacera de la cinquena essencia de la vida, el home indècis que tot li va bé, o el guaperes triunfador que en veure un llumí o foc s’ensorra, son un petit ventall dels personatges que han trepitjat escenàri. Tots Ells amb el seu moment de glòria i de penúries...

El quadre d’actrius i actors per aquesta representació aniria a càrrec del Asier Martínez en el paper de Paco, el Joan Melé interpretant a l’Adolfo, l’Antonio Balsalobre com a Ernesto Fidel; en Raul Gutiérrez en el paper de Hugo, el Daniel Aparicio com Lucas i finalment el Jordi Martínes encarnant el personatge de Jesús.

Als papers femenins recordarem que la Pilar García interpretava el paper de la Kira, la Olga Pardo era la Carolina, la Rosa Lobato interpretava la Edurne, la Bélen Méndez en el paper de Carla, la Mireia Tomàs encarnaria el paper de Àngela, i finalment, la Mercedes López donaria vida al personatge de la Lluna.

Diumenge 19 de gener de 2020 participa al concurs la companyia Qollunaka de Terrassa, que presenta a l’escenari esparreguerí la obra teatral que porta per a nom “L’últim joc de la nit”...

Recordeu també aquells que sou al·lèrgics a les cues i a les esperes, que podeu comprar les butlletes d’entrada al teatre els dijous i divendres de 5 a 7 de la tarda. Preus populars.

A Esparreguera bon teatre.

Ens veiem diumenge...

[Aquet article també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]

El fons audiovisual de la parroquia d'Esparreguera a l’Arxiu Diocesà de Sant Feliu de Llobregat ja disposa d’un catàleg

 

Si be el fons documental i històric disponible a l’Arxiu Històric Diocesà de Sant Feliu de Llobregat sobre la nostra parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera es veritablement escàs i minso, val a dir que si que disposa d’un fons de material audiovisual provinent del fons històric del canal privat de vídeo informació local anomenat “Esparreguera Televisió”.

El fons que ha estat inventariat i buidat el formen actualment un total de  206 gravacions efectuades per Esparreguera Televisió, la plataforma privada que edita un noticiari sobre actualitat d’Esparreguera, dels anys que van del 2007 fins el 2018. I que son recollides i arxivades en un total de 14 unitats de discs, i ha estat elaborat per l’esparreguerí Lluís Artigas.

Aquest treball “Catàleg del fons audiovisual de la demarcació parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera a l’Arxiu Diocesà de Sant Feliu de Llobregat” és articulat en dos blocs temàtics. En un primer apartat es recull tot el material contingut en cada unitat documental,  incorporant-hi una numeració específica i única per cadascuna de les gravacions, corresponent al DVD on es troba localitzat el material. Una breu descripció del seu contingut s’acompanya tot esmentant el lloc concret on tindria lloc la seva gravació, i la seva datació temporal. 

En un segon bloc, es construeix un índex ordenat alfabèticament o buidatge del contingut d’aquest treball. Que sens dubtes estalviarà molt de temps en les recerques de informació a investigadors, documentalistes i també historiadors de la nostra estimada vila d’Esparreguera.

El treball ens permet de identificar les entitats esparreguerines  vinculades als diversos DVD dipositats. Així cal esmentar la Parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera, el Patronat Parroquial d’Esparreguera, el Consell Parroquial d’Esparreguera, el Grup de Revisió de Vida de la parròquia, el Col·lectiu 3E, Esplai La Lluna d’Esparreguera (Patronat Parroquial), Associació Amics del Campanar d’Esparreguera, Col·lectiu de Pessebristes d’Esparreguera, CER Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, Amics de Santa Maria del Puig, Coral de La Passió d’Esparreguera, Caramelles de La Passió d’Esparreguera, Secció Sardanista de La Passió d’Esparreguera, el Patronat de La Passió, l’Agrupació de Sant Antoni Abat d’Esparreguera, Colla de Castellers d’Esparreguera, AME Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltans, Geganters d’Esparreguera, Colla bastonera del Montserratí, Amics de Sant Salvador de les Espases (d’Olesa de Montserrat), Fòrum 21 d’Esparreguera, el Coro Rociero Santa Eulàlia, el Coro Rociero Nuevos Comienzos de la Colònia Sedó d’Esparreguera, l’Assemblea de Joves Independentistes d’Esparreguera, Amics de la Flama del Canigó d’Esparreguera o la Colla de Diables d’Esparreguera...

Val a dir que com a noticiari audiovisual hi podem gaudir de reportatges  sobre diverses activitats litúrgiques de la parròquia, visites del Senyor Bisbe de Sant Feliu de Llobregat; benediccions de campanes, imatges, i similars; festes populars com la celebració de la benedicció dels Tres Tombs, l’Adoració dels Reis, Aplec a Santa Maria del Puig, trobades a la capella de Santa Margarida del Cairat, o activitats diverses fetes al Campanar d’Esparreguera.

Els darrers mesos de l’any 2019 han estat certament prolífics i molt positius si parléssim de les  aportacions bibliogràfica a la historia d’Esparreguera.  El treball “Ramon Torruella Satorra, poeta de La Passió d’Esparreguera” del Gerard Bidegain Figuerola, i “La història sobre el Molí Fariner de Can Broquetas” de l’esparreguerí Jordi Gobern i Simó, -obra que va quedar finalista en la categoria adults de la tercera edició dels Premis de Recerca Vila d’Esparreguera, celebrada el 2018-  junt amb el “Catàleg del fons audiovisual de la demarcació parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera a l’Arxiu Diocesà de Sant Feliu de Llobregat” del historiador local Lluis Artigas Jorba, tanquen un any veritablement extraordinari a nivell de investigació, catalogació, i publicació de obres de referència bibliogràfica local.

[Aqut article també es va publicar a la plataforma aEsparreguera]

Bibliografia Local

Catàleg del fons audiovisual 

de la demarcació parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera 

a l’Arxiu Històric Diocesà de Sant Feliu de Llobregat 

Portada del llibre del Lluis Artigas Jorba "Catàleg del fons audiovisual de la demarcació
parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera a l’Arxiu Històric Diocesà
de Sant Feliu de Llobregat”.

Síntesis:

Catàleg de les 206 gravacions audiovisuals fetes del 2007 al 2018 sobre la demarcació parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera. Material gravat per el canal de informació privat “Esparreguera TV”, que es guarda a l’arxiu. 

[Nota: Existeix un segon catàleg que recull el període dels anys de 2019 al 2021]. 

Dades tècniques: 

Autor:        Lluis Artigas Jorba 

Idioma:      Català 

Pàgines:     64 

Lloc:          Esparreguera 2019 

Contingut de la obra: 

Presentació

Catàleg audiovisual

Índex alfabètic

Taula d’aquesta obra

Primer concurs de cuina amb olles ferroviàries de Catalunya

 

Durant la sisena edició de la “Fira del Vi i Gastronomia d’Esparreguera” celebrat aquest dissabte 19 d’octubre de 2019 a la plaça del Centre d’Esparreguera, tindria lloc per primera vegada la celebració d’un concurs de cuina amb olles ferroviàries de Catalunya, dedicat enguany a la cuina catalana.

A partir de les deu del matí els concursant varen iniciar la elaboració de les seves recepta o plats oferts a concurs. Les olles ferroviàries, també anomenades “Putxera” al nord de la Península, es un plat gastronòmic inicialment vinculat al “Ferrocarril de La Robla”. Val a dir que també li donen el mateix nom a l’aparell de cuinar que hem vist aquest dia a Esparreguera. El seu origen històric en qual la seva creació la situen durant la primera dècada del segle XX.

Els seus origen els trobem doncs en els llargs i molt freds trajectes del trens que portaven el carbó des de les mines de Lleó a les factories del País Basc, tot travessant en llur recorregut les províncies de Lleó, Palència, Cantabrià, Burgos, i finalment Biscaia. El llarg recorregut feia adien de poder servir un plat calent de tant en tant als maquinistes, guardafrens, i personal ferroviari. D’aquí el seu nom que ha sobreviscut fins avui dia.

A Esparreguera tenim la sort o la inventiva de que des de l’any 1980 aquestes olles ferroviàries es fabriquen artesanalment, pel José Maria Martínez Alcalá. Baix la denominació comercial de “Olla ferroviària Alcalá” i també “Artesanía Martínez Alcalá e hijos” . https://www.olla-ferroviaria-alcala.com/

La seva cuina de carbó multi funcional, patentada, de inspiració i arrels en les històriques olles ferroviàries, s’ofereixen bàsicament en dos models. El primer, la clàssica olla ferroviària de capacitat de 6,5 litres i un pes de 9,3 Kg. El segon model simplificat, que no porta forn, ni barbacoa. Tanmateix incorpora una olla de 9 litres amb el que es pot cuinar amb tots els extres de l’anterior model.

Al migdia, tindria lloc el tast dels plats cuinats per el Jurat, en aquest primer concurs de Catalunya organitzat aquí Esparreguera.

A la tarda, tindria lloc el lliurament de premis. Prèviament, un breu parlament de la Maria del Carmen Sáez Serna, Regidora de Promoció Econòmica a l’Ajuntament d’Esparreguera, amb motiu de la celebració d’aquesta sisena edició de la Fira del vi i la gastronomia d’Esparreguera.

El plat de Romesco negre del Gerard Martínez aconseguiria esser el guanyador d’aquest concurs d’olles ferroviàries dedicat a la cuina catalana. En segona posició es classificaria el Pollastre al forn de la Maria Soltino. Essent el tercer premiat el Pop amb xocolata del Raúl Alonso.

[Aquet article també le vaig publicar a la plataforma aEsparreguera]

Obra les portes la 15à Biennal d'Esparreguera

Un esdeveniment cultural en plena expansió

El dissabte 05 d’octubre de 2019 va inaugurar la quinzena edició de la coneguda Biennal de Pintors d’Esparreguera a la sala municipal d’exposicions del carrer dels Arbres 38 d’Esparreguera.

Una sala plena de gom a gom d’obres artístiques que acullen totes les tècniques i varians que ofereix gairebé el il·limitat món de la creació artística.

Una participació de pintors i artistes cada vegada més nombrosa, i que fa mirar el futur amb optimisme vers la seva contuinitat. El mon de l’art, que ho és també de la cultura, viu un moment ben dolç a Esparreguera.

A la 15à Biennal de Pintors d’Esparreguera hi han participat: Anara, Maria Rosa Badia, Aurora Barbarà, Emilia Bellés, Angeles Bernal, Lourdes Boladeras, José Luis Bueno, Ana Maria Casanovas, Marta Cera, Joan Cobes, Ramon Coello, Joan Costas, Joaquim Creus, Juan Díaz Arcediano, Maria José Díaz, Joan Espinach, Margarida Font, Pilar Font, Rafael Haro, Adela Herraíz, Joana Llordella, Alba López Costas, Lluisa Navarro, Ramon Novell, Iseidre Mones, Bienvenido Morales, Jordi Morató, Enrica Plà, Marta Puchol, Fidel Rebollal, Joaquim “Quim” Ridao. José Luis Ruíz, Mariangels Ruíz, Maria Teresa Selva, Teresa Serrat, Federico Serret, Erika Subirana, Maribel Toledo, Montserrat Tomàs, Maria Carmen Torres i Pedro Quevedo.

Aquesta interessant exposició romandrà visitable fins el proper diumenge 20 d’octubre de 2019.

Tothom es convidat de visitar-la

[Aquet article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera]

Filagarsa presenta a Esparreguera el musical Selfie

 

Presentació aquest diumenge 17 de febrer de 2018 al teatre del Patronat d’Esparreguera de la darrera obra a concurs, dins del 9è Certamen Josep Borràs i Farrés, amb el musical “Selfie”, A càrrec del Grup Filagarsa Teatre del Foment Cultural i Artístic de Molins de Rei, sota la direcció de Ermenegild Siñol.

El certament d’Esparreguera ens ha presentat aquesta edició tot un ventall, un còctel, una selecció d’obres i peces de teatre ben antagòniques. La setmana vinent gaudirem de la peça titulada “Trampa per a un home sol” de Robert Thomas a càrrec de la companyia local El Coverol, fora de concurs, i com a cloenda d’aquesta edició.

“Selfie” ha estat un musical ofert pel grup Filagarsa. Un grup teatral nascut l’any 1988 com un projecte pedagògic de foment del treball en equip sobre l’escenari. El grup, tanmateix, continua ben viu i amb empenta tot hi haver passat ja un recorregut de 31 anys. És doncs, un grup teatral amb molta experiència i tenacitat. Val a dir també que no es el seu primer musical portat a l’escenari. Molts recordareu el seu musical del títol d’Escac Doble

“Selfie” és una comèdia musical que ens presenta quatre joves de marcada personalitat que conviuen o comparteixen un pis. La comèdia, -que en alguns moments ho deixa d’esser- ens presenta dos noies i dos nois. Cadascú amb el seu tarannà i també amb les seves il·lusions i anhels. Quatre històries que ens poden recordar la constant lluita de molts joves d’avui dia per tal d’obrir-se un camí i un futur per el dia de demà. Però, com tots ja sabem, la vida es plena d’entrebancs i dificultats i no sempre les coses acabaran com un les voldria.

L’escenari ens presenta una publicista, un adicte als videojocs, una actriu i un coach. Els quatre aniran tenint les seves escenes i narracions de la seva historia personal, Encaixant-hi, com seria d’esperar, d’una part musical i les corresponents cançons.

La publicista que és sovint explotada, conviurà en aquell pis amb un gairebé desequilibrat videoadicte que acaba de gigoló per accident i també accidentat. Un aparent assenyat i madur company que, suposadament es un entrenador, i acabarà descobrint-se que es un entrenador amb serveis extres.

No ens deixem l’aspirant a actriu i el seu peregrinatge de proves sense el resultat esperat. Amb un incident traumàtic i no volgut.

       El paper de Raquel és a mans de la Cristina Bonilla, mentre que el d’Ivet es un personatge encarnat per la Gloria Rodrigo.

A la part masculina Elias Orri fa el paper de l’Àngel, i el Xavier Biel encarna al Dídac.

Selfie, tanmateix te un important desplegament darrera seu. Enganya doncs de veure nomes quatre actors i actrius sobre l’escenari. Té darrera seu un nodrit quadre de direcció. Així el Ricard Ruiz tindria al seu càrrec la direcció técnica, el Romà Ferruz la direcció coral, el Raúl Giménez la direcció musical, i l’ Ermenegild Siñol la direcció artística. Que a més a més esdevindrà el guionista de l’obra.

L’escenografia i les coreografies les devem al Xavier Biel. Tanmateix les cortinatges de l’escenari han estat fets per la Paqui Capellades.

A la part técnica tenim al Ricard Ruiz a càrrec del so, i al Miquel Ruiz a l’apartat de llums. Mentre que les veus en off han estat gravades per Marc Virgili comptant amb el recolzament del Romàn Ferruz, la Mercè Álvarez, l’Alexandre Ars, la Laura Miquel i la Montse López.

Selfie tanca el concurs d’Esparreguera. Però no tanca portes per el públic i continua rodant. Si el 13 de gener es presentava a Barcelona, el dia 20 a Sant Vicens dels Horts, el 27 a Malgrat de Mar 27, i el 10 de febrer; després d’Esparreguera pujarà a l’escenari de Castellterçol el 3 març, a Cornellà de Llobregat el dia 17 març i Sant Feliu de Llobregat el 07 d’abril…

No recordarem aquí la llarga lletania dels premis aconseguit per aquest grup teatral en tres dècades de treball. Nomes dir que ho tenen ben pelut aquells que fan de Jurat a Esparreguera…

 

[Aquest article també el vaig publicar a la plataforma aEsparreguera]

Trampa per a un home sol. La cloenda d’or de El Coverol d’Esparreguera

 

Robert Thomas (Gap, Alts Alps, 28 de setembre de 1927 - París, 3 de gener de 1989) escriptor de teatre, actor, director teatral i de cinema, i gestor del Teatre Eduard VII de París, va ser el creador d’aquesta obra teatral anomenada “Trampa per a un home sol”, amb la que la companyia de teatre El Coverol del Patronat Parroquial d’Esparreguera, sota la direcció de la Mercè Vallverdú, ens presenta a mena de cloenda del 9è Certamen de teatre Josep Borràs i Farrés.

L’any 1960 Robert Thomas donaria a conèixer al públic aquesta singular i avui popular obra de “Trampa per a un home sol” escrita un any abans, que eclipsaria el seu anterior treball de nom “Vuit Dones” mereixedor del premi Quai des Orfèvres. I que tampoc igualarien posteriors treballs seus com serien Le Deuxième Coup de feu (1964), Assassins associés (1965), Le Marchand de soleil (1969) y La Poulette aux œufs d’or (1973).

El Coverol, un grup de teatre de la òrbita de la escriptora teatral i actriu Maribel Masip, que d’ençà el 2011 ha presentat als nostres escenaris nombroses obres amb un marcat estil propi, tant per el repertori de títols o obres presentades, com també per el seu tarannà interpretatiu, veurem la reestrena novament aquesta obra de Thomas guiats per la Mercè Vallverdú.

    L’any passat, pel novembre, com ajuda i patrocini de l’Associació Beques Lola Lizaran varem ja poder gaudir d’aquest bon treball. Ara amb el motiu de la cloenda retornen. I val a dir que amb èxit. Esperem retrobar-nos properament de nou. Perquè val la pena.

L’argument de la obra gira al voltant d’un intrigant i jove Daniel Corban que - acabat de casar i de viatge de noces- denuncia a la policia la desaparició de la seva Estimada desprès de una trifurca conjugal. Paper principal que interpreta l’actor Miquel Santiveri.

A aquesta primera escena dona peu a la incorporació d’altres personatges que, ben lligats dins la trama argumental, aconseguiran crear un clima i una tensió que ens recorda aquells ambients novel·lesques, on la intriga s’anirà aguantant fins deu segons abans d’abaixar-se el telo amb la fi de la obra. Al estil Agatha Christie.

Altre pes pesant d’aquesta obra esdevindrà el personatge a mans de l’actor Jaume Cassi. En el paper del Comissari encarregat de la investigació, els veurem amb alts i baixos, amb dubtes i esperances, moments de confiança i moments de desconcert. L’arribada del Mossèn del poble, paper que interpreta Narcís Selva donarà peu a l’entrada de la suposada desapareguda Isabel Corban, la muller. Tanmateix una impostora com també el mateix mossèn segons s’escarrassa desesperadament al comissari el Marit denunciant de la desaparició.

        Tanmateix el problema és que ningú del poble ha vist realment a la Esposa verdadera. I vet aquí que la que diu que es la Esposa i que segons el Marit no ho és, crea conflictes difícils de solucionar.

El públic va seguint aquesta intrigant obra. Intueix que algunes cosetes fallen i no quadren. La tensió es manté sense veure ni el desenllaç ni la veritat...

La Maria Martin interpreta el paperàs de la Isabel Corban. El personatge que manté que Ella és la veritable muller i que el seu marit pateix amnèsia. Dos personatges més dins d’aquesta obra, en algun moment precís, insinuaran la possibilitat de desmuntar la conxorxa creada per els impostors muller i mossèn. L’Alicia Barton, que és una infermera que ha vist la verdadera senyora Corban i que interpreta la Fàtima Tovar, i el simpàtic Merluche, una artista rodamón bona-persona, a mans del Lluc López, que resulta que havia estat de testimoni de la boda. Però aquesta història també arrossega la seva tragèdia tant típica en el mon del teatre. Aquest vital testimoni morirà abans de parlar amb el Comissari investigador d’aquest desaparició...

La història tal com la veiem davant fa dubtar al Comissari i també a tot el públic. Estarà boig el jove marit?. És una impostora la que diu esser la seva Muller?. Quins interessos porta darrera seu aquest estrany Mossèn?..

Voleu saber com acaba aquesta petiteta joia del suspens?. Ho sento. No es pot explicar. Que dolentot que sóc, oí?. Necessariament la teniu que veure-la la pròxima vegada que la tropa de El Coverol la fiqui a l’escenari...

Recordarem també la participació d’Olga Rius i l’Aitor Mora i Martínez, en els papers de Agents de Policia del comissari investigador.

El treball de “Trampa per a un home sol” ha comptat amb un nodrit equip al darrera, al costat, a la part de dalt, i també a la part de baix. Tots ben bona gent.

Intentarem deixar constància de tots i no deixar-nos a ningú. Aquí 150 anys algú escriurà algun llibre sobre el teatre fet a Esparreguera a principis del segle XXI i esperem pugui poar dades informatives d’aquest article per el seu treball.

A la presentació feta al teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera, aquest diumenge 24 de febrer de 2019, les llums i el so de l’escenari aniria a càrrec del Quim Marín i el Manel Miró. L’escenografia de la obra tindria a quatre primeres espases: el Francesc Ribera, el Josep Colomer, el Mario Daudé i el Florenci Sariñena.

Maria Barrantes actuaria com a Regidora, i la Rosina Domenjo faria d’apuntadora i també treballaria l’apartat del vestuari. Mentre que l’Aitor Mora tindria al seu càrrec el utillatge. El Marc Marín i la Rosa Maria Margalef tancarien la llista d’entusiastes col·laboradors que, amb els uns i els altres, farien possible de poder gaudir aquesta singular obra.

El proper dissabte 23 de març de 2019 tindrà lloc el sopar de gala i repartiment de premis del 9è Certament de teatre Josep Borràs i Farrés. Enguany al Hotel Bruc.

Gracies a tots, tots, tots, companyies participants, equip del Patronat, amics i col·laboradors d’aquest concurs, per la tasca que heu fet a favor del mon del teatre, del mon de l’escenari. Dels moments de il·lusions i de sentiments que ens heu ofert. Dels moments de cleques i rialles. Dels moments de reflexió que també ens heu ajudar a tots plegats tenir. Gracies pel treball tant ben fet. Per oferir-nos Cultura de qualitat a Esparreguera i a l’abast de tothom.

Fins l’any vinent, si Déu vol

[Aquet article també es va publicar a la plataforma aEsparreguera]