Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patronat Parroquial. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patronat Parroquial. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 de juny del 2023

Esperada presentació del darrer llibre del Jordi Gobern

 

Presentació del Joan Vendrell i Giménez de l'autor Jordi Gobern i Simó i el seu darrer llibre,
a la sala d'actes de la Biblioteca Municipal l'Ateneu d'Esparreguera


Era una espineta que planava per el damunt dels aires de la nostra estimada Vila d’Esparreguera, Això de treure per la Diada de Sant Jordi un flamant nou llibre però sense cap presentació prèvia del mateix. Val a dir també que obligats per les circumstàncies certament. I vet a qui, que finalment, tots la em tret per fi … i es que les coses bones es fan esperar...

Aquest dijous dia 08 de juny de 2023 va tenir lloc a la sala d’actes de la biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparreguera la presentació oficial del darrer llibre del historiador local en Jordi Gobern i Simó:  "70 anys del Club Bàsquet Esparreguera. 1952-2022"; en un acte que seria presentat per en Joan Vendrell i Giménez, President del Club Bàsquet Esparreguera. Qui ens compartiria la gènesis creativa d’aquest llibre tant singular. I ens compatiria també com l’entitat esportiva local encarregaria al Jordi Gobern de fer aquest important treball, pensat com una fita  commemorativa del Club.

En Joan Vendrell i Giménez recordaria a tots els assistents els actes que ja varen tenir lloc per la celebració del cinquantenari de l’entitat esportiva local. Una d’elles la exposició de caire visual i gràfica que tindria lloc a la sala municipal del carrer dels arbres. Tot plegat, uns antecedents que portarien camí amunt a la necessitat de crear aquesta obra històrica genuïna.

La petició del club esparreguerí, aquest repte,  va ser acceptada amb entusiasme per en Jordi. Malgrat que davant Ell començaria una cursa contrarellotge, un extenuant treball de dos anys i mig llargs, que posaria a prova la tenacitat dels més valent. Poc pensarien en començar que tant laboriós i constant treball donaria per fruits aquest joia, aquest elaborat treball, aquest llibre tant agradable de seguir.

            La intervenció del historiador Jordi Gobern se centraria més en el cos del llibre. Tanmateix el dur treball fet: de compilar, de revisar, de datar, de catalogar, de cercar els noms d’aquells i aquelles que apareixen a les fotografies recollides i estudiades ha estat sense cap mena de dubtes  un treball monumental. Perquè no dir-ho: segurament que ha posar a prova la paciència benedictina i capacitat de planificació del seu autor i col·laboradors.

            Si be, com explicarien en la presentació, l’entrada a la anomenada era digital ha estat un remarcable contrarietat en la conservació del material gràfic i fotogràfic,  -a diferencia d’èpoques passades amb les còpies sobre paper-  el treball de recerca i recuperació així com les nombroses entrevistes fetes a supervivents de la historia del bàsquet local  -així com els elements més joves i contemporanis-   ha permès de escriure la historia i deixar constància bibliogràfica d’aquest esport a casa nostra.

            Efectivament, també s’han recollit nombroses anècdotes de club, dels seus jugadors i jugadores, i de les seves competicions. Un bagatge important que si no haguessin compilat i recollit ara, molt possiblement es perdria i desapareixeria per sempre en unes poques dècades.

En Gobern i Simó ens faria viure al públic assistent a aquesta presentació aquells primers començaments del basquet esparreguerí al Patronat Parroquial. Amb unes competicions fetes entre equips del poble. Amb el pas dels anys entrarien ja amb uns equips més estructurats  –El Club Bàsquet Santa Eulàlia-  amb competicions dins de la OAC, i anys després a les competicions federatives. Val a dir, que   -com explicaria en Jordi-  en aquelles primerenques llums de l’esport no totes les categories es cobririen a la federació. Per un temps, el club de bàsquet esparreguerí participaria a les dues competicions…

Cartell de la presentació del llibre de Jordi Gobern i Simó "70 anys Club Bàsquet Esparreguera. 1952-2022".


            El creixement esportiu del bàsquet esparreguerí  aniria també de la mà amb creixent necessitat d’un espai adient per a jugar, com ens recordaria el Jordi Gobern i Simó. Son els anys de la nova seu de les pistes del carrer Hospital, que amb els anys, seria pavimentat, desprès enrajolat, i molt després veuria construir el flamant Pavelló

            Retornat enrere en la nostra narració i dins d’aquest sucosa historia esportiva es recordaria la fundació del Club Basquet Esparreguera l’any 1952. I aquí sí, deixant les curiositat i les bones anècdotes que mai falten en qualsevol grup humà, la vessant historiogràfica de l’autor esparreguerí aniria a la presentació cronològica dels diversos equips del Club Basquet Esparreguera fins l’any 2022, assenyalant detalls i dades de fites esportives aconseguides.

            Permeteu-me un xic personal en dir que, si els arxius municipals de Sant Pere de Ribes i l’Hospitalet de Llobregat estan encara avui dia molt agraïts per tot el material que desinteressadament els hi lliuraria el nostre historiador i autor del llibre avui presentat; també els amants de la historia i el passat d’Esparreguera, també li podem estar avui dia molt agraït per aquest nou treball que tant dignifica el nostre passat i també engrandeix la bibliografia local. Si la presentació del seu llibre “El molí fariner de Can Broquetes” (Esparreguera 2019) va ser una important aportació al coneixement de les nostres arrels vilatanes, aquest llibre “70 anys del Club Bàsquet Esparreguera. 1952-2022" des d’un altre enfocament, es continuador en preservació de la memòria col·lectiva de la nostra vila. D’una forma molt amena, gràfica i visual. El Jordi Gobern i Simó ha immortalitza el mon del bàsquet. La petita o gran historia de l’esport local.

Ben segur  -i ho desitgem tots i totes-  aquí uns pocs anys siguem novament presents a un nou lliurament dels seus treballs.

Lluis Artigas Jorba.




dijous, 20 de febrer del 2020

“La Revolta” tanca el 10è Certamen Francesc Ribera i Cortadella del Patronat Parroquial

 


    Fi de temporada de teatre a Esparreguera amb la pujada a l’escenari del grup teatral esparreguerí Tramateatre amb la seva obra “La Revolta” . Avui ens ha acabat el 10è Certament Francesc Ribera i Cortadella concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera.  Avui, s’acaba el ritual d’anar cada diumenge al teatre…

     La darrera proposta -ja fora de concurs-  i com a cloenda del cicle teatral aquest diumenge 23 de febrer de 2020  ha estat  “La Revolta”, un treball del conegut autor i dramaturg Josep Maria Benet i Jornet  –anomenat Papitu pels seus amics–  que avui per avui se'l considera un dels principals renovadors del teatre català. De fet la Revolta de bruixes és una de les obres més representatives del seu teatre. Diríem que, va seguir in creixendo la maduresa de l’èxit aconseguit amb altres obres antecessores. Com serien Una vella, coneguda olor (1964), Cançons perdudes (1970), Berenàveu a les fosques (1972), Supertot (1973), La desaparició de Wendy (1974), per arribar finalment a la Revolta de bruixes (1976). De fet un llibret escrit entre els anys 1971 al 1975 i que ens presentaria una obra teatral organitzada en un sol acte i amb una estructura d’espai temporal tancada.

      Es una obra realista fins les darrers conseqüències i potser per aquests motiu i després de veure desfilar per davant nostre altres propostes presentades a concurs, potser que, alguna persona haguí quedat un brim descol·locada.

    L’autor fa la obra d’una tirada. Poant el recurs escènic de muntar escenes i accions simultànies com ja havia fet en altres treballs com  Fantasia per a un auxiliar d'administratiu (1964),  Berenàveu a les fosques (1970-1971) o en altre obra inèdita de formació, Fiesta en casa de los Serrat (1960).

  “La Revolta” presentat al Patronat Parroquial d’Esparreguera es un muntatges de TramaTeatre  dirigit per Carles Reynés i el seu equip d'interpretació integrat per la Sandra Chaparro, el Lluc López, l’Anna Mestre, la Maria Mestres, la Paquita Mirabent, la Núria Sáez, i la Laura Seró que ens presenta tot allò que viuen a sis dones i un home al llarg d’una nit de lluna plena.

      L’argument ens presenta una  brigada encarregada de la neteja diària d’uns grans locals. El personatge masculí anirà a càrrec del  Vigilant encarregat del control nocturn d’aquests mateixos locals. Les dones tenen un problema comú. Estan, cansades. Cansades de treballar a tota màquina dues hores i mitja per nomes cobrar-ne dues.              Per això intentaran organitzar-se per tal de corregir aquest abús i proposaran reivindicar els seus drets treballant les mateixes hores, però, més lentament,…

       El grup que ens presenta el seu petit microcosmos en el que aquest enfrontament amb el Vigilant és, pràcticament, la única cosa que les mantindrà unides com a grup o col·lectiu. Tanmateix la protesta farà figa.

      A partir d’aquesta revolta o protesta la obra teatral es va donant cabuda a les particularitats de cadascun dels personatges que participen d’aquesta obra. Aniran apareixent les marcades personalitats de cadascuna, les històries personals, i les diferències o rivalitats entre Elles.

     Aquí cada actor i actriu aconsegueix dotar el seu personatge d'una personalitat ben definida i personal. I en aquest rerefons, possiblement,  l’autor teatral qüestiona la idea de si cadascuna de les participants a la revolta o protesta estan disposades a cedir en les serves realitats i en les seves conviccions personals a favor del projecte col·lectiu com a grup. Ideals. Somnis. Fantasies. Aquí i cap tot i aquests “tot” també toparà amb la realitat i la capacitat de compromís.

      Dos personatges amb clara rivalitat ens presenta aquesta obra: la Sofía (paper encarnat per la actriu Sandra Chaparro), qui és la veu que incita a les altres a plantar cara per les abusives condicions laborals, i la Rita (que és interpretat pe l’Anna Mestra), la seva cosina, que creu més en les forces esotèriques i del més enllà que cap altra cosa.

       Les companyes de la Sofía i la Rita aniran tenint cadascuna els seus moments per definir per mitjà dels seus monòlegs els seus drames personals, aspiracions, anhels i  fantasies.  Així veurem personatges com la Dolors (a càrrec de la actriu Maria Mestres), afectada d’un càncer de pit que la mantindrà cansada i abatuda; o el cas de la Paulina (en aquesta obra a mans de Núria Sáez), la dona que ha estat víctima de maltractaments domèstics per part del seu difunt marit; o el personatge de la Filomena, (en un paper interpretat per la veterana Paquita Mirabent) que porta a l’escenari a la dona abandonada pel seu home a qui estima encara bojament. I el personatge de l'Aurora (aquí interpretada per la Laura Seró), una exvedet vinguda a menys que té debilitat pels homes.

     Cas a part l’Amo del galliner. El Vigilant malcarat. Un home vidu i solitari (paper que interpreta l’actor Lluc López), però que també tindrà un costat humà. I que a la obra passarà del paper d'opressor al paper de víctima, acabant morint. Vet aquí, mort d’una suposada maledicció llençada per la Rita

         I aquí acabem. L’any vinent, si tot va be, més teatre i del bo.

         Ara resta viure de renda. De la renda teatral que ens han deixat les companyies i grups de teatre com  Illets d’Abrera,  Qollunaka de Terrassa, Cloteatre de Barcelona, El Partiquí de Barcelona, Triangle Teatre de Cornellà de Llobregat, l’ATC de Calaf, i Tramateatre d’Esparreguera….

           A reveure…


[Aquet artícle també va ser publicat a la plataforma aEsparreguera]


dissabte, 6 de juny del 2009

Efemèrides local

60 Aniversari del Bateig de les Campanes 
de l’Església de Santa Eulalia d’Esparreguera.

.


     Amb motiu de la celebració d’aquest esdeveniment local s’ha organitzat diversos actes recordatoris.
Passaré a recordar all`que tindreu a l’abast:

Dia 6 de juny de 2009.
Hora: 18:00
Lloc: Al Patronat Parroquial
Viu la Història en primera persona; tornem al juny del “49”.
Una xerrada amb alguns dels testimonis que van presenciar el bateig de les Campanes aquell 12 de juny de 1949 i la seva posterior col·locació.
.
Dia 13 de juny de 2009.
Hora: matí de 10:00 a 13:00; tarda de 16:00 a 19:00.
Lloc: Campanar d’Esparreguera.
Visita les protagonistes; puja a veure i sentir les campanes.
Accés per la porta lateral de la plaça. Degut els diversos actes que es duen a terme a l’església aquest dia, l’accés al campanar serà controlat amb grups.
.
Del dia 06 al 20 de juny de 2009.
Horari habitual.
Lloc: vidrieres de l’interior de l’església de Santa Eulalia d’Esparreguera.
Exposició sobre les Campanes de Santa Eulalia d’Esparreguera.
Podeu veure aquesta interessant i documentada exposició situada a l’entrada de l’església, tocant les vidrieres.
El dissabte dia 13 aquesta estarà situada en les sales interiors del campanar.




Organitza: AAC Amics del Campanar d’Esparreguera.
Col·laboren: Parròquia de Santa Eulalia d’Esparreguera i l’Ajuntament d’Esparreguera.