Una visió d'Esparreguera

Un recorregut comentat per en Joan Llort 

posa en valor el ric Patrimoni Cultural d’Esparreguera

Parada a la part alta del carrer Cavallers d’Esparreguera durant el recorregut guiat per el Joan Llort 
sobre el patrimoni cultural local.

Entre el centenars de pobles i entitats de tot Catalunya que se sumen a les “Jornades Europees de Patrimoni”, que vol esdevenir en una mena de festa major del nostre patrimoni cultural, el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques [CER] a ofert aquí Esparreguera un “Recorregut comentat pels carrers del centre de la vila” de caire totalment gratuït i un ambient popular, per tal de veure, descobrir o redescobrir el nostre ric patrimoni local, aquest diumenge 15 d’octubre de 2023.

Baix la direcció del conegut i polifacètic historiador local en Joan Llort i Riera una cinquantena llarga de persones farien un interessant recorregut tenint per punt de sortida la plaça anomenada Pitango. Des de la visita obligada del darrera de la Casa Pitango  -que havia estat un dels hostals d’Esparreguera més acreditats-  i l’anomena’t El Tancat, passant per Cal Ferran Tabasca, la comitiva enfilaria vers la part alta del carrer Cavallers on es farien diverses parades facultatives. En llocs veritablement emblemàtics del nostre paisatge urbà d’Esparreguera. Com sempre acompanyant al guia i les seves interessants explicacions, plenes de detalls i anècdotes, la primera part serien  per –entre altres-  gaudir de les primeres cases edificades al segle XVI del carrer avui dit Cavallers. On es conserven encara diverses portalades de pedra. Per anar baixant després en direcció a l’Ajuntament.

Parada al carrer Cavallers d’Esparreguera davant l’entrada de cavalleries de l’antic hostal de cal Pitango, 
durant el recorregut guiat per el Joan Llort sobre el patrimoni cultural local.

Amb diverses parades. Al portal d’entrada de les cavalleries a l’antic hostal de cal Pitango, passant per la senyorial casa de Cal Fàbregas documentada ja al segle XV [si be la façana actual correspon a la restauració de l’any 1933] i anar baixant per aquest carrer tant ple de història i coses interessants. Aniríem descobrint particularitats úniques. Parada obligada també entre altres llocs, davant les cases senyorials com serien la de Can Pasqual, Cal Jané, i altres, fins acabar davant la casa de Cal Vinyals amb els seus aires venerables. Davant poc més o menys de l’antic hostal de Cal Noi Xic. Lloc de moltes anècdotes locals. Culinàries incloses.

Deixant al darrera les cases esgrafiades, cases amb les seves cornises decorades i detalls de decoració fetes amb rajoles decoratives que posseeix el dit carrer, ens situaríem a la plaça de l’Ajuntament.

Els participants en el  “Recorregut comentat pels carrers del centre de la vila” aquest diumenge 15 d’octubre de 2023.

Altra parada al carrer Cavallers d’Esparreguera. Davant de l’antic hostal de Cal Noi Xic i la Casa Vinyals, 
durant el recorregut guiat per el Joan Llort sobre el patrimoni cultural local.

La primera curiosa observació seria que en aquest moment, no existeix cap placa que informi al visitant del nom d’aquesta plaça. A partir d’aquí el Joan Llort continuaria desgranant alguns records i anècdotes del lloc on es trobava el grup. A la plaça de l’Ajuntament es faria la primera fotografia del grup de participants de la jornada.

Després tots els assistents s’endinsarien per el carrer Hospital amb parades puntuals com a Cal Vidal, i Cal Terrisser, com també a l’actual pavelló de bàsquet d’Esparreguera. Lloc que amb l’actual casa dita dels mestres antigament hi havia existit una de les esglésies dedicades a Santa Eulàlia, amb el seu cementiri exterior i les seves tombes a l’interior de l’església. Un lloc important en la historiografia local que, amb el transcurs dels anys, acabaria també sent el lloc de les escoles municipals. Fins que l’edifici s’enderrocaria per el seu mal estat. El arqueòleg Oriol Achón i Casas explicaria al grup participant alguns detalls històrics importants d’aquest lloc. De fet, tindria lloc alguns altres moments, la seva intervenció puntual al llarg d’aquella jornada per enriquir el coneixement dels assistents. Val a dir que altres persones també col·laborarien puntualment. Com seria el cas del Castellví, o el historiador local Josep Ràfols i Esteve, entre altres.

Els participants en el  “Recorregut comentat pels carrers del centre de la vila” a la plaça sense nom 
[sense cap placa informativa] d’Esparreguera...

Parada al carrer Hospital d’Esparreguera davant la casa de Cal Vidal, durant el recorregut guiat
per el Joan Llort sobre el patrimoni cultural local.

Passant per la plaça de Santa Anna el comboi de visitants agafaria el carrer de Sant Antoni on es farien algunes parades explicatives més. Sobre les escoles i algunes cases que hi havia existit. I també merescuda parada a Cal Flamenc. Aquí la anècdota es tant sucosa que no podem deixar-la de cap manera dins el calaix de sastre. En Joan Llort i Riera explica com el renom de Flamenc prové del fet d’un oficial flamenc vingut a Esparreguera durant la Guerra de Successió. Un oficial que es casaria aquí Esparreguera i es quedaria també a viure.

Vet aquí, que per llurs mèrits, a la seva mort seria soterrat dins de l’església parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera amb el seu uniforme militar i el seu sable. I quan les tombes de la nostra església serien profanades durant la guerra del 1936-39 apareixerien allí les seves despulles amb les restes del seu uniforme i el seu sable. Vet aquí que el sable seria ensenyat com a una prova irrefutable de que dins de les esglésies  - i en aquest cas concret la d’Esparreguera-   s’amagaven armes....!!

Desprès entraríem al carrer dels Arbres. I qui més qui menys recordaria com era l’antic accés, o més després en ser enderrocades les dues cases que feien de coll d’ampolla, les casetes que es construirien a la seva ma esquerra mirant a Montserrat. Les diverses botiguetes i també la xurreria i el petit bar. Records plens d’aires nostàlgics. I més amunt aquell carreró avui dia inexistent que donaria accés al mateix teatre de l’Ateneu d’Esparreguera.

Parada al carrer Gran d’Esparreguera davant la casa de Cal Carles barber, [i al darrera el lloc de  l’antiga seu del Patronat Parroquial d’Esparreguera], durant el recorregut guiat per el Joan Llort sobre el patrimoni cultural local.

L’animada rua creuaria la plaça de la Pagesia i tot enfilant el carrer de les Eixides faria una breu parada a l’entrada als Jardins de la Casa Marimón. Més tard, arribats al creuament del carrer Taquígraf Garriga amb carrer Gran, es faria record de la mort del militant llibertari en Dàmaso Hinojosa a la dècada dels anys trenta del segle passat i els motius de l’existència d’una placa commemorativa situada en aquell mateix indret. Ja de allí ens situaríem davant Cal Carles, barber;  i al seu davant mateix Cal Llimona. Que molts recordarien com la segona seu del Patronat Parroquial d’Esparreguera.  I d’aquí tots plegats fins la plaça de Santa Eulàlia. On tindria lloc una segona fotografia del grup participant en aquest interessant recorregut recordant el patrimoni d’Esparreguera.

En acabar-se la missa dominical que seria presidida per mossèn Ramon Maria Bosch i Vendrell Rector d’Esparreguera, ens endinsaríem dins de l’església parroquial. On tindria lloc uns breus parlaments del Oriol Achón i Casas del Col·lectiu Esparreguerí de Recerques [CER]; del Josep Teruel i Gómez com a President de l’associació Amics del Campanar d’Esparreguera, i de l’organista parroquial en David Llort. Aquest darrer, faria una breu presentació de les obres musicals que es tocarien tot seguit. Ficant-les en el context del temps i de la persona creadora de dita música.

Parada a la plaça de Santa Eulàlia moments abans de fer la segona fotografia de grup del “Recorregut comentat pels
carrers del centre de la vila”  guiats per el Joan Llort sobre el patrimoni cultural local.

Interior de l’església parroquial d’Esparreguera. Petit concert homenatge del Josep Borràs i Farrés,
a mans de l’organista parroquial David Llort.

En David Llort ens va oferir tres peces tocades a l’orgue. Obres del desaparegut compositor esparreguerí el volgut mestre Josep Borràs i Farrés. Peces de caire religiós que va escriure exprofes per les representacions de La Passió d’Esparreguera i son nomes una petita part de la seva ingent obra creativa feta al llarg de tota la seva vida. Després de la audició -homenatge s’organitzarien dues tandes per visitar el Campanar de l’església parroquial.

La visita guiada per Esparreguera tanmateix acabaria amb una esperada i anunciada pluja. Molt desitjada. Tanmateix, només el nostre previsor historiador i guia, el Joan Llort i Riera, aniria ben proveït d’un bon paraigües...

Home previngut val per dos diu la dita.

Gracies per aquest recorregut compartit. Que ens ha ajudat a tots a veure molts detalls. Que ens ha ajudat aprendre una mica més de la història del nostre niu; de la nostra volguda Esparreguera. I fins hi tot arrencar-nos alguns que altres somriures en compartir aquelles velles anècdotes locals...

Cartell editat per el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques

Xerrada biogràfica del Beat Domènec Castellet

Francesc Pau Castellet i Vinyals

L’esparreguerí del segle XVI que morí al Japó

 

Mossèn Ramon Maria Bosch i Vendrell oferiria aquesta xerrada
organitzada per el Col•lectiu Esparreguerí de Recerques

    Aquest dissabte 09 de setembre del 2023 va tenir lloc l’esperada xerrada biogràfica sobre la figura del Beat Domènec Castellet, a mans de mossèn Ramon Maria Bosch i Vendrell, rector d’Esparreguera.

La nau principal del temple parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera seria el lloc de la trobada. On un bon nombre de persones interessades en conèixer una mica més la figura i obra d’aquest esparreguerí del segle XVI, que moriria a les llunyanes terres asiàtiques del Japó.

L’acte comptaria amb una presentació feta per el polifacètic i conegut Joan Llort i Riera. Mentre que la xerrada biogràfica aniria a càrrec del mossèn Ramon Maria Bosch, que ens presentaria la vida d’aquest esparreguerí il•lustre tot presentant moments de la seva vida que sens dubtes el marcarien per la seva importància.

Així ens presentaria l’origen i ambient familiar i el despertar de la seva vocació religiosa, d’aquell noi que es deia Francesc Pau Castellet i Vinyals [que en religió passaria a dir-se fra Domènec Castellet]. Un noi d’uns trets de caràcter i capacitat intel·lectuals molt marcats. Va causar també curiositat entre els assistents a la xerrada la descripció física del nostre Esparreguerí extrets de la documentació antiga que encara tenim la sort que es conserva.

La seva capacitat per l’estudi, junt amb un caràcter natural per treballar dur farien que el nostre esparreguerí passes del convent de Santa Caterina de Barcelona a Santa Cruz la Real situat a la ciutat de Segòvia. Un lloc on en aquella època servia de trampolí per seguir els estudis vers França o Roma… Tanmateix es en aquest moment de la seva vida, l’any 1613, que el seu futur es decantaria vers la vocació missional. I de allí, cap el port de Sant Lucar de Barrameda per embarcar amb la Flota de la Nova Espanya.

Altre dels seus moments destacables esdevindrà durant la seva estada a Mèxic, on desembarcaria a Sant Juan de Ulloa i després d’un any i mig, embarcaria novament des de la ciutat d’Acapulco vers la ruta de les Índies amb el “Galeón Manila”. Allí a les Filipines hi viurà sis anys. Essent ordenat prevere l’any 1616 treballant al servei de tres parròquies: Santa Magdalena de Patta (1616-17); Mare de Déu del Rosari a Fotol (1617-19); i Sant Ramon de Penyafort a Nalfitan (1619-21).

Aquí trobarem novament un punt àlgid de la seva vida. Davant la espectacular persecució que viuen els cristians al Japó, el nostre esparreguerí embarcaria el 11 de juliol d’aquell 1621 disfressat de comerciants, en un vaixell xinès ver el Japó de les persecucions…

Aquesta es una època de grans  sacrificis. El nostre esparreguerí políglota sovint assistirà a altres religiosos i seglars que son capturats, torturats i sacrificats amb les més horribles formes imaginables. Decapitats, cremats, enterrats vius... En Castellet es un sacerdot tot terreny que viurà una època marcat per la persecució, de dolor, i els grans sacrificis. Veient caure companys, amics i persones que sens dubtes Ell estimava. [“Consoleu, consoleu al meu poble, diu el vostre Déu” (Isaïes 40, 1...)]. El Japó per un període de 300 anys esdevindria un veritable escorxador de cristians.

En Joan Llort i Riera fa la presentació d'aquesta xerrada biogràfica

El dia 15 o 5 (segons les fonts) de juny de 1620 Fra Domènec Castellet es capturat mentre predicava a un grup de cristians dins la casa de la venerable iaia de 80 anys i de nom Lucia de Freites.

Mossèn Ramon Maria Bosch ens comparteix aquesta ja la darrera etapa de la vida terrenal del nostre esparreguerí. Efectivament, Fra Domènec Castellet faria cap a la presó d’Omura el 20 de juny de 1628. I posteriorment es traslladat a la presó de Nagasaki. I de allí al seu martiri ocorregut un divendres vuit de setembre de l’any 1628, lligat a un pal i cremat viu...

Ja com a tancament d’aquesta interessant xerrada, cal fer esment del detall de que ja el 26 de febrer de 1656 es demanaria de canonitzar a Fra Domènec Castellet i tot el grup de màrtirs. No havent passat gaires anys des del seu martiri.

El 1867 el Sant Pare Innocenci XI el declararia oficialment Màrtir, fent-se un solemníssim Te Deum al convent de Santa Caterina de Barcelona. Mentre que el Sant Pare Pius IX el 26 de febrer de 1866 el declararia Venerable i el 07 de juliol de 1867 el Beatificaria. Val a dir que aquell mateix any 1867 seria l’any de les darreres persecucions de cristians al Japó...

Acabaré aquest article agraint aquesta xerrada divulgativa que ha ofert el Col•lectiu Esparreguerí de Recerques, i destacaria també la importància de la edició d’un llibret que recull aquest treball. Titulat amb el mateix nom que la conferencia: Beat Domènec Castellet. Notes biogràfiques.

Un treball important i que nodrirà una mica més la bibliografia històrica d’Esparreguera disponible de cara les generacions venidores.

Cartell editat per el Col•lectiu Esparreguerí de Recerques

Xerrada de Joan Llort "Persones i coses" a Can Pasqual. Un homenatge a l'Andreu Sitjà i Navarro

 

En Joan Llort i Riera durant la seva xerrada "Persones i coses" a Can Pasqual.
Homenatge a l'Andreu Sitjà i Navarro.

Aquest diumenge 18 de juny de 2023 tindria lloc a la sala d’actes de Can Pasqual d’Esparreguera l’acte de homenatge a la trajectòria cultural i humanística del conegut esparreguerí  Andreu Sitjar i Navarro. Un acte en el que participarien diverses persones amb el lliurament d’una plaça commemorativa, i la xerrada que ens va oferir el popular investigador local i divulgador històric Joan Llort i Riera.

Organitzat per el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, va comptar amb dues absències imprevistes i significatives per motius de salut: la del Pere Cuscó i la del homenatjat Andreu Sitjà i Navarro.

Desprès d’unes paraules de benvinguda i presentació adreçades al públic assistent, a mans de l’arqueòleg Oriol Achón i Casas  -i abans de la xerrada prevista dins del homenatge- gaudiríem d’una interessant tanda de parlaments.

A costal de l'Oriol Achón, la Maria Rosa Cuscó que ens parlaria de la part més humana
de l'Andreu Sitjà en el primer parlament de la jornada.

El primer d’ells aniria a càrrec de la Rosa Maria Cuscó. Que participaria en representació del Pere Cuscó. La seva intervenció ens desgranaria la part més humana de la personalitat de l'Andreu Sitjà. Les seves serien paraules que dibuixarien les seves nombroses qualitats  <<… una persona cultivada, fidel, madura, responsable…>> amb la que també es compatiria anècdotes biogràfiques d’una persona amb la qual s’han compartit moltes vivències i anys aquí Esparreguera. Fins i tot es recordarien aquells moments primerencs del cinema esparreguerí d’una colla entusiasta de joves, en la que l'Andreu Sitjà també hi seria allí present...

En una segona intervenció, que aquesta vegada aniria a càrrec de Josep Ràfols i Esteve, es compartirien records de la seva etapa dins de l’àmbit públic i municipal. Experiències compartides ja que els dos varen ser regidors del nostre ajuntament.

En la segona intervenció en Josep Ràfol compartiria experiències i anècdotes viscudes amm l'Andreu Sitjà
durant l'època política de regidors a l'Ajuntament d'Esparreguera.

L'Oriol Achón lliura a la Montserrat Sitjà la placa record del homenatge a l'Andreu Sitjà i Navarro.

Entre les anècdotes que ens compartiria en Ràfols recordaria aquella vegada que durant una ballada de sardanes a la plaça de l’església el dia 27 d’abril de 1974, l'Andreu Sitjà va aparèixer repartint clavells... Un acte simbòlic. Però que no agradar gens ni mica   -ja que coincidiria amb l’anomenada Revolució dels Clavells a Portugal [25.04.1974] amb la caiguda de la Dictadura després de 48 anys-  i se’l varen emportar a que dones explicacions…

En Josep Ràfols assenyalaria com a tret important la gran aportació a la Cultura d’Esparreguera i a la protecció del Patrimoni local. Recordant les seves importants iniciatives <<… els primers llibres de fotografies de la historia d’Esparreguera …/.... La edició del calendari de Nadal de l’Ajuntament …/... les primeres excavacions arqueològiques al carrer Barcelona i el Puig…>>

A continuació es donaria pas al lliurament d’una plaça - homenatge que seria recollida enmig dels aplaudiments dels assistents -i clarament emocionada-   la seva filla la Montserrat Sitjà, en nom del seu Pare l'Andreu Sitjà. La placa o rajola deia: “A l’Andreu Sitjà i Navarro. En reconeixement a la teva tasca de difusió del patrimoni històric d’Esparreguera. 2023”.

En Juan Jurado i Bracero, regidor de l'Ajuntament d'Esparreguera compartint els seus records sobre e l'Andreu Sitjà...

             Reprenent els parlaments tindria la paraula el regidor de l’Ajuntament d’Esparreguera Juan Jurado i Bracero   –que durant l’acte estaria assegut a les darreres files de la sala-  i tot pujant a l’escenari ens parlaria de la vessant més cultural del nostre homenatjat. Valorant molt el seu treball com un home de “idees per defensar el Patrimoni”. En Juan Jurado el coneixeria més recentment, amb motiu d’una altre iniciativa seva. Les beques Lola Lizaran per a músics i artistes locals.

Esmentant també i de passada també el seu compromís en altres projectes com serien la creació de la plaça del Centre o la recuperació de l’edifici històric de Can Pasqual, lloc on celebraria el seu homenatge, entre altres interessants iniciatives.

En Joan Llort i Riera oferint la xerrada homenatge a l'Andreu Sitjà i Navarro, a la sala d'e conferències de Can Pasqual.

En acabar ja sí, el parlament del nostra Regidor, s’entraria de ple en la xerrada que oferiria el carismàtic investigar local en Joan Llort i Riera. La seva conferència ens portaria a resseguir les rajoletes distribuïdes per tot Esparreguera sobre els noms i renoms d’algunes cases del poble. Unes rajoles incorporades al mobiliari urbà i cultural en temps de l'Andreu Sitjà regidor de l’Ajuntament d’Esparreguera.

En Joan Llort ens aniria esmicolant el significat e història d’alguns noms d’aquelles rajoletes urbanes. Compartint amb tots nosaltres un recorregut ple d’anècdotes i tradicions lligades amb els noms i persones d’algunes cases. Sempre amb el tacte i elegància que el caracteritza.

Val a dir que també en Joan Llort vindria equipat convenientment d’un repertori de útils i robes, que anirien apareixent i reforçant didàcticament alguns punts al llarg de la xerrada presentada al públic. Una escenificació que fins i tot el portaria a caracteritzant-se com algun personatge d’època en algun moment…

                Cal agrair-li al Joan Llort la seva xerrada divulgativa del nostre passat històric i de la memòria del dia a dia que s’ha viscut a la nostra Vila. I també al Col·lectiu de Recerques d’Esparreguera la organització d’aquest acte i homenatge a l'Andreu Sitjà i Navarro. Personatge que durant tota una vida ha treballat per la conservació del nostre Patrimoni local,  per lliurar-lo amb el cor a les noves generacions d’esparreguerins i esparreguerines.

                Lluis Artigas Jorba

 

Història d'Esparreguera

El patrimoni de l’aigua a Esparreguera
Una exposició per visitar

        La Sala d’Exposicions Municipal situada al carrer dels Arbres d’Esparreguera ens acull aquest juliol, durant Festa Major, l’interessant exposició sobre temàtica local que porta per nom “El Patrimoni de l’aigua a Esparreguera”, organitzada pel conegut Col·lectiu Esparreguerí de Recerques.

        Les fonts, les basses, les recloses… tot allò gros i petit que tindrà quelcom cosa de relació amb l’aigua o el seu bon ús, ho trobarem en aquesta acurada exposició fotografia que portarà sens dubtes bons records d’infantessa a més d’una persona.

        Una part de la nostra historia personal i col·lectiva de la Vila i terme d’Esparreguera. Avui oberta a aquelles persones que la vulguin visitar….

Dissabte 11 de juliol del 2009:

Nou esdeveniment cultural 

a la Sala d’Exposicions Municipal.

    Organitzat per el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques va tenir lloc aquest dissabte la inauguració de la tradicional exposició de Festa Major, a la Sala d’Exposicions Municipal del carrer dels Arbres.

    Enguany, presenten un interessant treball que tracta de “l’Arquitectura popular: Les construccions en pedra seca” existents en el nostre terme municipal.

    Els autors de l’exposició ens presenten un treball minuciós d’estudi i catalogació d’aquest patrimoni popular que encara tenim la sort de conservar a Esparreguera, elaborat amb una autentica professionalitat.

    Val a dir també que el proper dissabte 18 de juliol a les 7 de la tarda, en aquesta mateixa sala, tindrà lloc una xerrada divulgativa sobre aquest tema. Promet ser d’allò més interessant.